Un altre encert de l'editorial Salvat: la reproducció a escala d'un autobús Barreiros que fou de l'empresa Olivetrans de Banyoles (Pla de l'Estany).

En Joan Brugués i Prat, l’Olivet com era conegut, que morí el 5 de març de 2017, fou un puntal d’una gran solidesa en l’impuls i creixement d’aquest bloc. Home d’una gran sociabilitat i generositat -les portes de casa seva eren sempre obertes a qui volgués visitar el seu museu particular o consultar la seva biblioteca especialitzada en automoció que contenia un gran nombre de catàlegs de vehicles originals-, tenia una extraordinària facilitat per les relacions socials. Aquest fet, combinat amb l’amistat amb molts transportistes gironins -principalment de transports de viatgers- i carrossers, actius i desapareguts, va facilitar-nos l’accés a molts arxius fotogràfics i la recopilació d’històries exposades pels protagonistes, degudament consignades en aquest espai. I tothom que ens obrí les portes de casa seva per mediació de l’Olivet en parlava bé. Ningú mai formulà cap comentari desfavorable del senyor Brugués. Aquest fet, en el nostre país, no és pas gaire corrent. 

Sempre opinà que la feina del bloc s’havia començat vint anys tard. L’any 2009, quan aquest bloc fou posat en funcionament, un gran nombre dels protagonistes principals del transport del país -ordinaris, transportistes, carrossers i mecànics- havien passat avall. I l’Olivet, per llurs coneixements i coneixences i manera de ser, era, creiem, la persona ideal per haver prosseguit i posat al dia l’obra titànica, essencial i enciclopèdica que deixà el carrosser Josep Vert: la recopilació de les carrosseries produïdes pels carrossers gironins i dels clients que tenien, bàsicament, empreses catalanes de línies regulars i serveis discrecionals. No hi fórem pas a temps, per desgràcia. Molta feina no s’ha pas pogut acabar. 

En el curs d’uns quants anys, ens trobàvem invariablement els dissabtes. Des de casa seva, a Banyoles, marxaven a visitar transportistes escampats per les comarques gironines. Recollida la història de l’empresa i les fotografies conservades, remataven la feina amb un dinar en el qual el senyor Brugués explicava anècdotes i facècies de transportistes, algunes de ben sucoses. També vivències personals relatives al transport, una activitat iniciada pel seu avi al poble de Tortellà, a l’Alta Garrotxa, i que els seus fills continuen. Quatre generacions de transportistes gironins. 

Les sortides dels dissabtes foren, pels qui l'acompanyaren en aquestes expedicions, d'un gran enriquiment personal gràcies a la memòria fabulosa que en Joan Brugués sempre tingué. Haver-lo tractat assíduament els darrers anys de la seva vida fou un privilegi meravellós i un record inoblidable. La colla que l'acompanyàvem el trobem a faltar; en Pere Liu, sempre que en parlem, expressa el buit que la seva absència li ha deixat. Els dissabtes han perdut al·licient i interès. La seva pèrdua, a causa d’una malaltia que se li manifestà el novembre de 2016, fou una desgràcia immensa.

Fa un temps, els responsables de l’editorial Salvat contactaren amb la família Brugués per reproduir un dels autocars que tingué l'empresa Olivetrans de Banyoles (Pla de l'Estany). Obtingut el consentiment preceptiu, fa pocs dies han comercialitzat, dins la sèrie de vehicles històrics espanyols, la reproducció a escala 1:43 d'un autobús Barreiros AEC A105 carrossat per Ayats d'Arbúcies que tingué el senyor Brugués. Publicitat i fotografies d'aquest model:

Fotografies d'aquest autobús Barreiros que tingué l'empresa Olivetrans, el disseny del qual és característic dels models que Ayats, un dels grans carrossers del país, construí en el curs de la dècada de 1960:

Els detalls que conté la maqueta palesa la qualitat del resultat final assolit, admirable:

L'any 1962 les empreses Barreiros Diesel SA i AEC van constituir la societat Barreiros AEC SA, participada respectivament en un 75% de capital espanyol i un 25% de britànic. L'objecte social fou la fabricació d'autobusos i camions dúmpers. Aprofitant el xassís del model AEC Reliance fou produït l'autobús Barreiros AEC A105 impulsat amb un motor dièsel de Barreiros de deu litres de cubicatge que oferia cent sentanta cavalls de potència, rendiment bastant considerable aquells anys. 

Aquest model fou carrossat per uns quants constructors de carrosseries espanyols. Ayats, un dels grans carrossers catalans que en la dècada de 1960 produí en la fàbrica que tenia a Arbúcies, comarca de La Selva, carrosseries d'una gran bellesa i qualitat, també carrossà aquest model. El senyor Joan Brugués, amo de l'empresa Olivetrans, per poder atendre el volum de feina que tenia aleshores, propiciat, en part, pels serveis discrecionals dels turistes que passaven les vacances a la Costa Brava, posseí uns quants autobusos Barreiros.

El fet que els responsables de l'editorial Salvat, per llur col·lecció de vehicles clàssics a escala que foren produïts a Espanya, la qualitat i rigor de la qual és unànime entre els afeccionats i especialistes, hagi seleccionat i reproduït un dels autobusos que tingué l'empresa Olivetrans, ens ha congratulat especialment. Constitueix un merescut i just homenatge a la figura del senyor Joan Brugués Prat.

Celebració del dinar de Nadal a Alcarràs (Segrià) (i).

Els dies previs al dissabte 17 de desembre, que era el dia previst per la celebració del dinar a Alcarràs, trobada que incloïa diverses activitats, uns quants assistents que hi havíem d'assistir estàvem desficiosos per tal que arribés el dia. Estàvem delerosos per retrobar-nos amb els amics i participar en els actes programats. 

Ahir dissabte, el gran dia, mentre una tractora amb una góndola noliejada des d'Astúries acudí a Matajudaica per carregar els tres Nazars que foren d'en Joan Saló Borell, ens trobàrem tal com haviem convingut amb en Pere Liu i en Xavier Pujol davant del restaurant Viena de Vic, al peu de la carretera de Manlleu. A les vuit en punt del matí, amb la puntualitat suïssa que el defineix, ha arribat en Toni Arimany. Tots quatre, còmodament escarxofats en un espaterrant Range Rover, talment fossin uns ministres, hem marxat per l'Eix Transversal i la Nacional II cap a Alcarràs on els senyors Claudi i Eduard Herguido i el Club de Vehicles Històrics de Lleida, encapçalat per llur president, el Sr. Antoni Pomés Tosquella, han organitzat el segon dinar de Nadal. Ens plaïa molt de participar-hi.

A les deu en punt del matí, a la nau que la família Herguido té als afores del nucli urbà d'Alcarràs on hi tanquen els camions clàssics, hem coincidit amb una munió d'afeccionats als vehicles clàssics amb el ferm propòsit de gaudir de la presentació de dos camions Barreiros restaurats enguany. No veníem pas del Nord i del Sud com cantava en Lluís Llach en una popular cançó sinó de les quatre demarcacions del país. El grup més nombrós, per proximitat geogràfica i per la capacitat de mobilització que té el senyor Pomés i la seva muller, procedia de les comarques de Lleida. Uns quants afeccionats lleidatans han comparegut amb els seus vehicles clàssics, fet que ha engrandit l'esdeveniment. De Barcelona també ha comparegut una bona colla; enguany hem de destacar en Lluís i en Benet Pareja, bons amics de Granollers, el Sr. Palau i la seva senyora de Barcelona, i en Jordi Riera Palmer des del Penedès. Del cantó de Tarragona hem gaudit de la presència d'en Jordi Ramos i els senyors Sales que s'han desplaçat amb un superb Citroen Tiburon. Del cantó de Girona, ateses les dates i la distància, només han comparegut els bons amics Pere Liu i Xavier Pujol.

El Citroen Tiburon del senyor Sales, de Reus, i el Seat 850 Spyder d'en Ricard Palomas Negre:

Atès que aquests dies el clima de Lleida és insofrible, insuportable, els senyors Herguido han tingut la gentilesa i amabilitat de servir xocolata desfeta amb xurros amb la finalitat de mantenir l'escalfor corporal i reviscolar els ànims dels assistents després d'un llarg i feixuc viatge des de llocs d'orígen, just a les portes de Nadal. 

 

Consumit l'esmorzar dolç i calent, fruit de la generositat i acolliment que distingeix els senyors Herguido, s'han presentat els dos camions restaurats enguany. Dos Barreiros, un Super Azor que munta la cabina del model Gran Ruta, i un 2626, popularment conegut com el Yeye i que és fàcilment identificable pel color taronja butà amb què sortia pintada de fàbrica la cabina. Fou el primer camió Barreiros desenvolupat per Chrysler i donà, en general, un rendiment excepcional. Tots els transportistes que en tingueren o hi treballaren en serven un bon record i opinió. El seu llançament posà en evidència, creiem, l'obsolescència manifesta d'alguns models que produïa la seva competidora directa Pegaso. 

Els quatre Barreiros restaurats per en Claudi i l'Eduard Herguido: 

Si bé en Claudi Herguido ens expressà que feia més de quinze dies que la boira permanent que embolcalla la plana de Lleida havia impedit de gaudir de l'escalfor que a les darreries de la tardor i al pic de l'hivern proporciona el sol, ahir dissabte, casualment, la boira es dissipà i l'astre féu acte de presència. Fou una anècdota  meteorològic molt ben acollida pels soferts habitants de les comarques del pla de Lleida. Les cares de satisfacció que manifestaven donaven fe de la gaubança que tal presència els hi causà. Per als afeccionats que procedeixen de la resta del país, amb l'excepció d'en Toni Arimany que també pateix la boira vigatana, avesats a gaudir de la ració de sol diària, tal satisfacció ens desconcertà una mica.

Els quatre camions de la família Herguido exposats ahir dissabte al pati de la nau on són tancats. El primer, el Barreiros 2626:







En Claudi Herguido té un record ben viu del dia que veié per primer cop un Barreiros 2626. De ben petit acompanyà son pare a la fàbrica Borges de Tàrrega. Allà, a la cua per descarregar, hi havia un Barreiros 2626 d'un transportista castellà, nou. El Claudi, que accedí a la cabina, l'enlluernà el tablier amb els quatre rellotges i la modernitat de la cabina en comparació de la del Super Azor que conduïa son pare. Per aquest motiu, quan aquest camió fou dipositat en un desballestament del Segrià, en Claudi no dubtà pas en comprar-lo i restaurar-lo. Havia fet realitat un somni que acaronava d'ençà que era un vailet.

El primer camió que fou restaurat com un homenatge al senyor Mariano Herguido, el Barreiros Super Azor amb caixa de fusta i alces, igual que el que tingué:





El Sava Berliet, sens dubte el camió més prodigiós de la col·lecció i que suscità major admiració:







En Xavier Maraña, ben alegroi, al volant del Sava Berliet:



En Claudi Herguido amb el senyor Lluís Pareja, transportista jubilat que conduí en el curs de la vida professional uns quants Barreiros:



El Barreiros Super Azor equipat amb una cabina del model Gran Ruta, comprat per en Claudi Herguido per mediació d'en Jordi Ramos a un poble de les terres de l'Ebre. Sort n'hi hagué, per a culminar llur restauració, del suport prestat pel senyor Luis Alberto Garrido Sanz, de Medina del Campo, poble castellà atapeït d'història, el doctor Barreiros com es conegut arreu, que subministrà el parabrisa davanter que es necessitava. L'estat del motor d'aquest camió és excel·lent:

















El senyor Lluís Pareja, al volant del Barreiros Super Azor, recordava vivències de la seva professió de transportista:



Els assistents férem una fotografia del grup per immortalitzar una trobada que proporcionà grans satisfaccions:





A les 11 en punt del matí era l'hora de marxar a corre cuita. Ens esperaven al museu de la mina de Mequinensa. Era l'hora de tornar a tancar els camions a la nau i emprendre la marxa cap a l'Aragó:





El Sr. Castells al volant del Sava Berliet per tancar-lo dins la nau:







Un Citroen conduït pel senyor Pomés acompanyat per la seva senyora:



El Mercedes Benz d'en Miquel Gamon:



El reeiximent de les restauracions executades pels senyors Herguido parteixen de la selecció del planxista que ha reparat els cops i bonys, ha sanejat els podrits i ha pintat i reconstruït l'interior de la cabina. És en Carlos Tomás Roure, propietari del Taller Central d'Alcarràs. Aprengué l'ofici de ben jovenet i treballà en uns quants tallers de planxa i pintura fins que es posà pel seu compte. Cada restauració que ha fet per encàrrec dels senyors Herguido ha superant l'anterior. Una manifestació de perfeccionisme constant. La restauració del Barreiros 2626 es difícil de superar. Llur cabina té set capes de pintura de gran qualitat. Un acabat que aquest vehicle no tingué pas el dia que sortí, acabat, de la cadena de muntatge de la fàbrica de Villaverde.

I un detall curiós que cal consignar. La planxa més gruixuda i de més qualitat és la del Sava Berliet. Era importada de França i, per tant, tenia una qualitat impossible de trobar en qualsevol dels camions fabricats en aquells anys a l'estat espanyol. I quant als Barreiros, la planxa dels Barreiros Super Azor era més gruixuda i agraïda de treballar que no pas la del Barreiros 2626, produït per Chrysler, més prima i complicada de reparar. Més prima és sinònim de menys cost econòmic i menys pes.


Continuarà.

Tercera trobada de camions clàssics de Sant Vicenç de Torelló (i IV).

Després del dinar i d'una dilatada sobretaula, ideal per reposar i fer la digestió, uns quants amics visitarem les instal·lacions que en Ramon Camprubí té als afores de Torelló, on hi tanca la tractora Scania i hi ha guardat un camionet Avia de l'autoescola Freser. De dreta a esquerra: en Ramon Camprubí, en Joan Brugués, en Xavier Pujol, en Pere Liu, en Josep Salarich, en Claudi Herguido, l'Eloi, en Fernando i en Toni Ceballos:

L'Avia de l'autoescola Freser:

Un dels puntal de l'encontre de camions clàssics és l'empresa Transports Arimany Piella de Manlleu. En cada edició, posa a l'abast de l'organització, els afeccionats al tren de Torelló i altres pobles de la vall del Ges, un camió amb una góndola per transportar els vehicles exposats procedents dels pobles propers i que per circumstancies diverses no poden pas circular per la carretera. La causa d'aquest impediment és sovint la falta del compliment dels requisits administratius (legalització de la restauració portada a cap, inspecció tècnica de vehicles en vigor, assegurances i tributs, etc). En aquesta edició, en Toni Arimany facilità aquesta tactora Scania equipada amb un potent motor de vuit cilindres, que arrossegava una góndola:

La góndola de Transports Arimany Piella carregada amb tres camions que marxaven cap a Sant Joan de les Abadesses. Dos Fords amb llurs caixes de fusta que foren de l'empresa Tallers Casals SA de Ripoll, i un camionet ben petit de la casa italiana Alfa, propietat del senyor Joan Moreno, constructor d'obres. Era l'hora dels adéus, del comiat i tancament d'aquest encontre:

D'esquerra a dreta: en Francesc Parramon, l'Antoni Arimany Piella, l'amo dels dos camions Ford que foren de Talleres Casals SA (TACSA), el senyor Musachs, en Joan Moreno, propietari del camionet italià Alfa i en Xavier Castells i Quintana:

El Nazar B de Transports Castells de Barcelona fou, sens dubte, una de les atraccions principals d'aquesta tercera edició de la trobada de camions clàssics de Sant Vicenç de Torelló:

Excel·lent restauració executada pel senyor Castells:

Perfil d'aquest camió, un disseny insòlit, la cabina del qual, un treball finíssim, fou feta per un planxista de Manlleu, en Juanhuix:

De dreta a esquerra: en Francesc Parramon, en Xavier Castells, en Carles Amils i en Pere Sala:

També cal agrair la col·laboració que en aquest encontre presta ARCA (Associació  per la recuperació i conservació autobusos) de Sabadell. Posa un autobús, distint en cada edició, que fa la ruta entre el pavelló municipal d'esports de Sant Vicenç de Torelló i l'estació del tren de Torelló. Molts afeccionats als trens i maquetisme ferroviari es desplacen en el tren de la línia de Barcelona a Ripoll, que té una estació a Torelló:

En aquesta ocasió el vehicle que posà ARCA fou un Pegaso 5062/A, equipat amb un motor de cent vint-i-cinc cavalls de potència i carrossat per Unicar; matriculat l'any 1976, formà part de la flota de l'empresa Transports Urbans d'Igualada. Donat de baixa l'any 2007, anà a parar a ARCA:

La tercera edició de l'encontre de camions clàssics de Sant Vicenç de Torelló, que adopta un format estès a la resta de països europeus que combina exposicions de maquetisme ferroviari amb camions clàssics, dues aficions que segons que sembla estan agermanades, ens ha deixat una sensació agredolça. Hi han comparegut molts afeccionats. Però els nombre de vehicles exposats, a desgrat dels esforços fets pels promotors, ha minvat considerablement. I aquesta reducció de vehicles, atenent a l'afició que a casa nostra el món del motor suscita, incloent-hi també els camions i els autocars, no s'acaba de comprendre. Particularment la poca participació de vehicles clàssics dels pobles propers a Sant Vicenç de Torelló.

Potser cal repensar la trobada de camions clàssics de Sant Vicenç de Torelló i plantejar trobades itinerants arreu de Catalunya. En pobles on hi hagi vehicles disponibles i l'afició local manifesti interès per portar a terme la trobada. Aquesta proposta, que es formula com a reflexió i a títol individual, ja l'apliquen amb èxit de vehicles participants i assistència de públic la trobada anyal que el fòrum Camionesclásicos celebra arreu de l'estat espanyol. Al capdavall, es pot comprendre que després de tres edicions en el mateix indret, hi hagi una certa lassitud. Però en un país com Catalunya hi ha plena capacitat per celebrar, amb gran participació de públic i vehicles exposats, una trobada d'aquesta mena. Ara que s'ha engegat aquesta trobada, amb tres edicions, no podem pas parar-la. 

Aquest espai agraeix vivament l'afany dels organitzadors de l'encontre, els amos que hi han exposat llurs vehicles i els afeccionats que l'han visitada -tant en aquesta edició com en les dues anteriors-, la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló i els cossos de les policies locals  i de protecció civil que s'han implicat també en el projecte. I creiem que cal valorar si, per consolidar aquesta mena d'encontres, convé fer-lo en un lloc distint en cada edició.