Un furgó Nazar B a Tomelloso (Ciudad Real).

El llançament l'any 1960 dels camions Nazar que produïa a Saragossa Talleres Nápoles SA fou acompanyada d'una gamma completa d'autocars, autobusos urbans i interurbans i furgons. Un dels primers camions Nazar A venuts a la demarcació de Barcelona, que muntava un motor Perkins Hispania,  fou comprat per l'empresa Transports Cotxarrera de Gironella. En aquesta fotografia el camió circulava amb la matricula verda provisional: 

La primera furgoneta Nazar A, que disposava d'una cabina basada en la dels camions, compartia també la mateixa calandra del radiador. A desgrat del disseny agradable i bufó que presentava, les seves vendes foren discretes. La versió de furgó tancat no tingué gaire requesta tal vegada per les reduïdes dimensions i poca capacitat de càrrega que donava. Algunes unitats, tal com es recull en aquesta fotografia de l'estand que l'empresa catalana de motors dièsel Matacas plantà a la fira de l'automòbil de Barcelona que tingué lloc l'any 1962, equipaven aquests motors pesats i lents:

Un furgó Nazar al costat d'un camió Nazar A equipat amb un motor Henschel Sura que Motores Sura SA produïa a l'Hospitalet del Llobregat:

Furgó Nazar A carrossat amb una caixa de fusta per transports generals que tingué Transports Cotxarrera en la dècada de 1960:

L'any 1963, dins del programa concebut per superar la suspensió de pagaments i incrementar les vendes, Nazar presentà a Saragossa una nova gama de camions i furgonetes d'una gran modernitat i distinció. Aquesta fotografia, que recull la presentació de la nova gamma de camions dotada amb les noves cabines, conté un camió Nazar A amb la nova calandra que incorporava el model B. Una manera com qualsevol altre de liquidar les unitats acumulades que no s'havien venut: 

El furgó B, que muntava només el motor Perkins Hispania i un canvi de marxes de la casa de Ribas de Barcelona, senzill, tosc i dur, era un vehicle que incorporava millores considerables en comparació del model anterior. Era més gros de mides i llur capacitat cúbica permetia que un adult, tenint en compte l'altura mitjana de la població espanyola en la dècada de 1960, es podés bellugar còmodament dins l'habitacle sense haver d'ajupir-se. 

En un context marcat per una competència ferotge en el sector de les furgonetes en què grans fabricants disposaven de vehicles competitius i populars com era el cas de Imosa-DKW, Fadisa i Sava-Austin, els responsables de Nazar encarregats del desenvolupament del projecte de les noves cabines optaren per una furgoneta de roda grossa que permetia un ús indistint en zones urbanes i rurals. Una concepció que també aplicava el furgó Sava produït a Valladolid sota llicència Austin. 

Les característiques que presenta aquest camió petit Sava Austin que conserva l'empresa Vins Roqueta de Manresa, amb les dimensions de les rodes i l'altura del xassís, destinat a la distribució de begudes, també hi és en el furgó Nazar B:

Les poques unitats de furgonetes i petits camions Nazar B descobertes els darrers anys s'han produït en petits pobles i comarques poc poblades on predominen les activitats agrícoles. La diversitat de carrosseries disponibles afavorí usos distints: petits camions per transports generals, furgons metàl·lics tancats i vehicles mixtes aptes per al transport de persones i mercaderies. La seva presència a les grans ciutats fou testimonial. Els clients optaven per vehicles més moderns i còmodes que, a més, disposaven d'una major xarxa comercial i servei post-venda.

Furgó Nazar B amb caixa metàl·lica tancada exposat a l'estand que el concessionari oficial del Maresme, Castellsaguer, muntà a Mataró. Amunt, un camió Nazar Super Set tones:

Furgó Nazar B d'un marxant de Girona dedicat a la venda ambulant de begudes i gelats:



Furgó Nazar B amb una carrosseria metàl·lica tancada:

Petit camió Nazar B equipat amb una grua per remolcar vehicles en pana que fou del Garatge Jaume I de Figueres, capital de la comarca de l'Alt Empordà:

Furgó Nazar B mixt, amb capacitat per transportar persones i mercaderies, matriculat a Barcelona que tenia un veí del poble de Canet lo Roig:

Enguany, al poble de Tomelloso, província de Ciudad Real, un desballestament anunciava la venda de peces d'un furgó Nazar B mixt allà dipositat. Malgrat estar molt malmès, conservava algunes peces aprofitables. És versemblant de suposar, per la matrícula de la part posterior, que estigué en actiu fins la dècada de 1990. El podrimener que presenta la carrosseria indueix a pensar que ha estat molt de temps al ras. L'absència de vidres és fruit del vandalisme que impera encara en aquest país.

Llur matrícula és CR-19266:

La presència d'aquest furgó Nazar a Tomellosa ens indueix a creure, amb cert fonament, que encara hi ha uns quants vehicles de la casa Nazar tancats en les extenses zones agrícoles d'Espanya.

Aquest article és un sentit i merescut homenatge a la figura del senyor Xavier Castells i Quintana, que un cop jubilat de la seva professió de transportista, ha comprat i restaurat un petit camió Nazar B. Per causa d'aquest projecte, coronat amb un gran èxit, ha esdevingut un dels grans propagandistes dels vehicles Nazar arreu de Catalunya i de l'estat espanyol. Moltes gràcies Sr. Castells per aquesta labor impagable. 

Catalunya Visió de l'editorial Taber de Barcelona (i V).

La col·lecció que hem manejat de Catalunya Visió, composta per deu volums, era fatalment incompleta. Faltaven els volums números quatre i deu. Tanmateix creiem que dóna un idea prou aproximada de quin era el parc automobilístic del país a finals dels anys 1960 i principis del 1970. L'antiguitat i pobresa del nostre parc automobilístic respecte la resta de països de l'Europa Occidental, com se'n deia aleshores per contraposició als països de l'Europa de l'Est, meres titelles sota control ferri de la Unió Soviètica, que rebien la qualificació de països satèl·lits, era un fet que no admetia cap discussió.

Amb els anys, en aquest punt, com també en general amb les infraestructures viàries, ens hem equiparat de mica en mica a la resta de països de la Unió Europea. La transferència de fons europeus destinats a finançar l'execució d'infraestructures espanyoles, un negoci rodó per a les grans constructores espanyoles,  ha jugat un paper principal en aquesta equiparació amb els països de la Unió Europea. Una altre qüestió que no es tingué prou en compte aleshores, segurament que per l'esperit quixotesc profundament arrelat en l'ànima espanyola, fou la utilitat i el cost de manteniment d'aquestes carreteres i demés grans infraestructures.

El novè volum de Catalunya Visió aborda les comarques intermèdies del país que fan el paper de coixí entre Barcelona i Tarragona: l'Anoia, terra d'un gran rendiment tèxtil, l'Alt Penedès, país de vins i de cava, i el Garraf, espai turístic de primera magnitud. Amb aquest article tanquem la sèrie dedicada a les fotografies de caire automobilístic contingudes en aquesta col·lecció que hem considerat més interessats i, per tant, hem reproduït en aquest espai.

Portada del volum novè de Catalunya Visió, escrit per en Josep Vallverdú i amb fotografies d'en Ton Sirera, consagrat a aquestes tres comarques que presenten una gran personalitat, vivacitat empresarial i empenta comercial:

Com la major part del nostre país, la pluviometria hi és escassa. L'adustesa i els conreus de secà predominants afaiçonen el paisatge i els pobles:

Estat que presentava la carretera nacional II abans d'arribar a La Panadella. Un Renault 8 avançava un camió Pegaso. I a la dreta, un anunci de Krafft, una mostra dels deliciosos anuncis publicitaris, alguns de rajola, que adornaven les cases contigües a les carreteres. Xocolata Torras de Banyoles, Sandeman, l'adob Nitrato de Chile i el conyac Hennessy eren els més populars:

La Panadella, amb el Taller Nogués, concessionari oficial Pegaso i Firestone i que tenia servei de grua, l'hotel Bayona, de parada quasi obligatòria, per buidar la bufeta, prendre un refresc i comprar el pa de pessic, i dues benzineres, a cada costat de la carretera nacional II. L'Hotel Bayona tenia un lavabo per homes d'una mida descomunal, format per una renglera de pixadors de peu. Hi podien orinar trenta homes alhora. Tot era a l'engròs per atendre les descarregades de viatgers dels autocars. 

El Seat 850, que tenia el mateix habitacle que el Seat 600, tingué una bona acollida aquells anys:

Parades de mercat amb les furgonetes que usaven els marxants per transportar les mercaderies, equipades amb baques:

Un autocar en una capital de comarca. A desgrat que ens és impossible d'escatir la marca i el carrosser que construí la carrosseria, en Toni Rica ens informa a través d'en Xavier Florez que era un Sava de Transports Vaqué de Carme aparcat a la plaça de la Creu d'Igualada:

Un Pegaso Comet equipat amb una cisterna enmig de màquines d'obra pública. A finals dels 1960 hi hagué un impuls en la construcció de carreteres i de millora de la xarxa existent: 

Una tartana circula amb parsimònia davant d'una bòbila:

Mostres d'arquitectura notable que presenten les principals ciutats d'aquestes tres comarques, manifestació de seva riquesa derivada de l'esperit empresarial dels seus habitants:

Una furgoneta Mercedes Benz fabricada a Vitoria amb la seva visera blava:



La fàbrica que Uniland té a Vallcarca, al mig de les costes del Garraf:



Sitges a principis dels anys 1970:



Un Seat 124 circulant en una carretera local:

Les furgonetes Sava Austin i les Mercedes Benz foren usades pels pagesos del país per traginar els productes que collien i vendre'ls a mercat:

Un altre Seat 600, el cotxe que permeté a la major part de famílies espanyoles de gaudir els dies festius d'estiu de les platges:

Amb aquest article tanquem la selecció de fotografies dels volums de Catalunya Visió que hem tingut a l'abast i més interès han suscitat en relació a la temàtica d'aquest bloc: aquelles fotografies d'en Ton Sirera que recollien els vehicles d'aquells anys.

Rafael Escamilla: seguretat al volant (I).

La proliferació de vehicles que es produí en les dècades del 1960 i 1970 amb el conseqüent increment del nombre de conductors, alguns dels quals, persones de certa edat que per raons diverses no disposaren del permís de conduir en l'edat mínima reglamentària, fet poc corrent avui dia, contribuí a la difusió de llibres que abordaven diferents aspectes de l'automoció, el plantejament dels quals era més popular, didàctic, entenedor i assequible que el Manual d'automòbils d'en Manuel Arias-Paz. 

L'aparició d'aquests llibres fou acompanyada d'una intensa campanya divulgativa de les autoritats de l'època per conscienciar els conductors dels riscs de la carretera i la conveniència d'atendre un conducció prudent. Els accidentats s'incrementaren en una proporció semblant a les matriculacions de vehicles i persones en condicions de conduir. Una de les altres conseqüències d'aquest fenomen, que tractarem pròximament, fou la irrupció de guies turístiques que proposaven rutes arreu del país, una activitat de lleure que els butlletins periòdics amb què el Reial Automòbil Club de Catalunya obsequiava als seus socis, ja difonia d'ençà de principis dels anys 1960: les excursions a les fonts del Llobregat, a la Cerdanya o a Montserrat. 

Furetejant en la biblioteca que la família Carbonell Rodés té a la seva casa de Sant Feliu de Codines trobarem un publicació que il·lustra l'interès que les coses relaciones amb l'automoció suscità en els anys 1960 i 1970: un llibre d'en Rafael Escamilla sobre la seguretat al volant.

El contingut del llibre, amb els consells de seguretat que proposa, molt bàsics, són coneguts avui dia per tots els conductors. Cal contar-hi també l'increment extraordinari de la seguretat dels vehicles actuals en comparació amb les baluernes d'aleshores. El seu interès, amb els ulls de l'any 2015, són els vehicles retratats en les fotografies del llibre. Un aspecte, aquest darrer, per sucar-hi pa.

La portada del llibre, en color, mostra de la qualitat i luxe d'aquesta edició, és meravellosa: unes mans correctament disposades subjecten el volant del Seat 124 que circula per una carretera qualsevol en el moment que es creua amb un automòbil de luxe, possiblement un Dodge Dart fabricat a Villaverde per Barreiros: 

La mecànica era una matèria desconeguda per la major part dels conductors. Gràfic d'un Seat 124 amb la disposició dels principals elements mecànics que palesa l'ànim didàctic d'aquest llibre: 

Gràfic amb els principals elements que integren un motor, en aquest cas, d'un Seat 850, instal·lat a la part posterior, herència del Seat 600:

Els primers posseïdors dels Seat 600, el cotxe que motoritzà Espanya, els hi era útil el quadre amb els elements que integraven el tablier del vehicle, d'una extrema senzillesa i sentit pràctic:

A finals dels anys 1960, la tinença d'un Seat 124 era manifestació d'una certa capacitat econòmica:

Les fotografies del llibre reflecteixen l'estat del parc automobilístic a Espanya en els anys 1960. Vehicles moderns en una gran ciutat, amb dues furgonetes, una Sava Austin i una Citroen:

Imatge d'un dels carrers principals de la ciutat de Madrid en aquells anys, amb els taxis Seat i els autobusos de l'empresa municipal. El vell que creua el carrer proveït d'una gorra fosca i el bastó li dóna a l'estampa un aire provincià deliciós: 

Aquesta fotografia reflecteix les condicions amb què la major part de les famílies espanyoles, de classe mitjana, abandonaven les ciutats a l'estiu per descansar en els seus llocs d'estiueig. L'habitacle del cotxe carregat de gom a gom i la baca plena de maletes lligades amb una corda. Un Seat 600 no era pas a l'abast de tothom. Una imatge que, si se'ns permet l'expressió, té un cert aire africà.

Les primeres autovies amb tres carrils, concentrades a Madrid:

L'estat que presentaven les carreteres espanyoles a finals dels anys 1960. El tram de la carretera nacional II a la comarca de l'Alt Empordà conserva el mateix estat:

Dues carrosseries per un mateix cotxe, el primer, molt popular en l'Espanya dels anys 1960 com també ho fou en el país on es creà, França:

I absolutament recomanable, per descomptat, la tira de plàstic que fregava el terra per descarregar l'electricitat estàtica que generaven els cotxes. Una mesura de seguretat que s'ha extingit amb el pas del temps per motius que ignorem:

Continuarà.