L'Estand que ENASA-Pegaso muntà a la Fira de Mostres de Barcelona l'any 1962: els nous temps.

Si hi ha un any d'una gran significació en la història de ENASA, l'empresa de capital públic que fabricava els camions Pegaso, poc destacat segons el nostre parer pels estudiosos en la matèria, és el 1962. I el motiu rau en la renovació completa de la gamma de camions personalitzada en el llançament del Pegaso Comet, un autèntic supervendes, per bé que el gir emprès per ENASA sota la direcció d'en Claudio Boada i Villalonga ja s'havia manifestat amb el Pegaso 1060, un camió dotat d'un motor d'una gran eficàcia, potència, rendiment i fiabilitat en comparació amb els models anteriors, força més problemàtics, i que arraconava el període en què l'empresa estigué sota la direcció de l'enginyer Wifredo Ricart, que participava en el falangisme omnipresent aleshores.

Si hi ha una fotografia que il·lustra aquest canvi és l'estand exterior que ENASA plantà al capdamunt de la fira de mostres de Barcelona l'any 1962, en la intersecció de l'avinguda de la Reina Maria Cristina amb l'avinguda de Rius a Taulet, als peus de la font projectada per l'arquitecte Carles Buïgas: 

 

Aquesta fotografia, enviada per la senyora Mercè López de Sant Cugat del Vallès, recull tres Pegasos 1031, un model basat en el Pegaso Z-207, del qual n'és una posada al dia, i que representa la transició entre el Z-207 i el Comet, dos models que encarnen dues concepcions diametralment oposades d'entendre un camió. L'una emfatitza criteris tècnics i l'altre la rendibilitat del vehicle amb tot el que aquest concepte comporta: durabilitat, polivalència d'usos, potència de motor per la capacitat de càrrega, consum moderat i manteniment econòmic.

La bona acollida que el Pegaso Comet tingué en el mercat deriva també de dos fets addicionals: el pragmatisme que el senyor Boada imposà en el desenvolupament dels nous models que produí Pegaso d'ençà dels anys 1960 i aquella dècada prodigiosa amb un creixement econòmic vertiginós.

L'habilitat que demostrà l'Eduardo Barreiros, l'industrial espanyol més important de la segona meitat del segle XX, en el disseny i producció del Barreiros Halcon i Saeta, models que equipaven unes motoritzacions basades en motors d'acreditada eficàcia i cabines procedents d'altres constructors de camions estrangers molt modernes, sense que suposés una competència directa atès que la importació de Berliets en aquells anys era testimonial, l'aplicà en Boada a Pegaso: la cabina del Comet és un rejoveniment encertat de la del Ford Simca Cargo i el motor procedia del Leyland Comet -del qual en conservà el nom. Un camió amb aquests atributs, i amb una qualitat superior al Saeta, el seu competidor directe, amb una fabricació molt més senzilla, econòmica i ràpida que no pas el Z-207 que comportà una augment de la producció de camions amb la mateixa maquinària i personal, juntament amb la gran demanda de vehicles particulars i industrials que es produí a partir de 1960 per l'augment i renovació del parc automobilístic, en resultà un èxit absolut i rotund per Pegaso, èxit que mantingué amb la comercialització del Pegaso 1095 i el 1065 Europa.  

El Pegaso Comet comercialitzat l'any 1962: 

Dos Pegasos Comet de l'empresa Transports Vicenç Bach de Sant Quirze de Besora:

Un Pegaso Comet carrossat amb un bolquet de l'empresa de Barcelona Excavacions Gonzalo García SA:

Aquest període gloriós de Pegaso durà poc més de deu anys. L'any 1973, amb la crisi del petroli, l'empresa patí unes pèrdues econòmiques considerables any rere any que s'acabaren vint anys més tard, quan l'Institut Nacional d'Indústria vengué ENASA al grup  FIAT-IVECO.

Alguns vehicles de la flota de GONZALO GARCIA SA als anys 1960 i 1970.

En Gonzalo García ha trobat unes fotografies de camions i maquinària que va tenir l'empresa GONZALO GARCÍA SA durant els anys 1960 i 1970.

Aquestes dues dècades foren anys de gran creixement econòmic a Catalunya. L'expansió econòmica del país d'ençà del 1960 va impulsar la construcció rabent de nous barris a Barcelona i altres ciutats catalanes per a acollir els nouvinguts atrets per les millores de les condicions de vida que hi trobaven en la indústria i el sector terciari. Els antics horts, camps i masies dels antics pobles de Sant Martí de Provençals i d'Horta, esdevinguts barris de Barcelona, van desaparèixer per sempre més per a donar pas a blocs d'habitatges de gran alçada i densament ocupats.

També va produïr-se una renovació urbana dels barris de Barcelona. Les antigues casetes de Barcelona -generalment de planta baixa i un pis superior- s'enderrocaven per a construir-hi blocs de pisos que satisfés la demanda d'habitatges d'aquells anys. Aquest creixement poblacional del país també va comportar l'execució d'infraestructures, accentuat per la ràpida motorització del país gràcies al Seat 600. L'any 1969 s'inaugurava la primera autopista de peatge a Catalunya, de Barcelona a Mataró.

En aquells anys es van posar les bases per a la creació d'una classe mitja urbana, caracteritzada per llur treball i estalvi. Tenia capacitat per a comprar-se un pis i, fins i tot, portar els fills a Universitat. La Llei de propietat horitzontal del juliol del 1960 van generalitzar la propietat urbana entre la classe mitja i treballadora. El futur s'albirava amb il·lusió.

El treball abundós d'aquells anys -era l'època del pluriempleat-, un consum i lleure moderats, els records amargs dels anys de la postguerra, la mentalitat de l'estalvi i la pruïja de prosperar i consolidar-se socialment, van impulsar la creació d'aquesta classe mitjana. Els fills i néts d'aquella classe que va prosperar en els anys 1960 i 1970, està avui dia greument delmada i amenaçada per la crisi que estem patint, amb unes conseqüències prou incertes.

GONZALO GARCÍA SA va treballar a dojo en aquells anys participant en la transformació de Barcelona i les ciutats del voltant. S'enderrocaven edificis i s'excavaven solars per a construïr-hi garatges per als cotxes. Una de les obres que recorda l'Eduard García són les excavacions al zoo de Barcelona per a la construcció dels hàbitats de les besties, incloent-hi Floquet de neu, el famós goril·la albí adquirit per en Jordi Sabater i Pi i mort el 2003. En aquells anys, la flota de l'empresa era constituïda majorment per camions Pegaso.

Fotografia d'un dúmper Berliet, de l'empresa EXCAVACIONES VALIENTE, avui dia extingida, que carregava una pala carregadora Caterpillar 955-H, amb un pes de 10 tones, mitjançant una rampa:



A principis del 1960, un dels millors dúmpers que hi havia el mercat era el Berliet. Era un dels pocs camions estrangers amb representació a Barcelona que es podien importar en aquells anys. EXCAVACIONES VALIENTE tenia uns 10 dúmpers Berliet, famosos per la seva fiabilitat, que muntaven un bolquet de fàbrica. Pegaso encara no fabricava cap dúmper d'aquelles característiques.

Atès que els Pegaso Comet carregaven unes vuit tones de pes, quan calia transportar la Caterpillar 955-H, que pesava 10 tones, s'havia de llogar un Berliet dúmper d'EXCAVACIONES VALIENTE. En cas contrari, s'exposava a la imposició d'una multa per sobrecàrrega.

Un Pegaso Comet que va tenir GONZALO GARCÍA SA, en els anys 1960 i 1970, amb un bolquet Escudé. Un camió característic d'aquells anys:



Una pala carregadora de cadenes Caterpillar carregant un camió Pegaso equipat amb un bolquet Escudé, fotografiats en l'enderrocament d'una immoble a Barcelona per a la construcció d'un nou edifici:



Un Pegaso 3060 amb un bolquet Ibánez, de GONZALO GARCÍA SA, en la dècada del 1970:



Una pala carregadora de cadenes Caterpillar 955-L carregant un Pegaso 3060 dúmper equipat amb un bolquet Ibáñez, en una finca agrícola. Aquesta fotografia podia il·lustrar el catàleg d'aquest camió Pegaso 3060, un vehícle mític amb el qual ENASA va introduïr-se en el sector de les obres:



Vull agrair als senyor Gonzalo i Eduard García tota les fotografies i la informació facilitada, així com les gestions d'en Miquel Patinyo.