En Joan Mercader i els vehicles del servei militar.

Completada la formació teòrica i pràctica a l'autoescola Apsa, en Joan Mercader i Domènech s'examinà i obtingué el permís de conduir de primera a la ciutat de Girona. Quan, en els primers anys de la dècada de 1970 hagué de fer el servei militar obligatori, fou destinat l'abril del 1972 al campament de San Gregorio, a Saragossa, on féu la instrucció i jurà la bandera. Es llicencià el juny de 1973. Atès que disposava del permís de conduir de primera que l'habilitava de conduir camions fou destinat al centre d'instrucció de reclutes 10 (CIR) i  l'assignaren al parc mòbil. A San Gregorio féu un curs especial per a conduir autocars. Aleshores s'hi comptaven cinc mil reclutes.

En Joan Mercader retratat davant d'una renglera de Fords Canadà:

Un Ford Canadà sense lona al sostre i que arrossegava un remolc recollia diàriament la brossa que generaven els cinc mil reclutes.

Recolzat a la caixa metàl·lica d'un camió GMC equipat amb un motor de benzina:



En Joan Mercader, uniformat i assegut al sostre d'un Ford Canadà:

A en Joan Mercader li assignaren un camió Chevrolet de l'any 1938 equipat amb un motor de benzina i que fou importat en el curs de la guerra civil espanyola. Dues fotografies d'en Joan i el Chevrolet que conduïa:

Els Chevrolets, que n'hi havia deu o dotze, anaven molt bé; eren uns camions molt fins i lleugers. Eren ràpids i pràctics. S'usaven per  carregar munició, roba i material de construcció a Cadrete, una base militar amb túnels subterranis ubicada en aquest poble a tocar de Saragossa, sobre la carretera d'Osca.

En Joan estintolat i enfilat en un GMC amb motor de benzina. No circulaven pas gaire aquests camions. Algun cop anaven fins a Cadrete a recollir material i poca cosa més:

També tenia el campament Dodge tres quarts que havien servit en la segona guerra mundial. En Joan Mercader, envoltat de companys, assegut en el capó d'un Dodge:

N'hi havia uns quants, de Dodge Tres Quarts. Atès que San Gregorio era un campament molt gran que disposava de diverses garites de guàrdia, quan plovia, el xofer de guàrdia, un servei que durava vint-i-quatre hores, rellevava amb el Dodge els sentinelles de les garites cada dues hores. Algun cop, el canvi de guàrdia també s'havia fet amb un Chevrolet. Si no plovia, el canvi de sentinelles es feia caminant.

Dues ambulàncies amb què comptava el campament. Un Land Rover Santana esmussat de capó i una Volkswagen, el vehicle per antonomàsia del moviment Hippie:

El campament també disposava de dos autocars, un Barreiros i un Pegaso. El Barreiros, que en Joan Mercader també l'havia conduit, portava cada dia els soldats malalts a l'hospital de Saragossa per ser visitats i atesos.Tornava la soldadesca sanada que havien rebut l'alta. I el Pegaso era destinat per als militars de certa graduació: la patuleia de capitans principalment. Els recollia cada matí a Saragossa, on residien, i a la tarda els dipositava de nou al punt de partida. També hi havia dues furgonetes Citroen Dos Cavalls pel servei de cuina.  

Garatge amb alguns vehicles aparcats. En primer terme, un dels dos autocars; jeeps Willys i camions Chevrolet; i al fons Fords Canadà. El de l'esquerra, sense la lona, era el que recollia la brossa:

Els GMC i els Fords Canadà gairebé mai sortien a la carretera. Solament eren usats dins el campament de San Gregorio, que ocupava una gran extensió de terreny.

En Joan Mercader estintolat en el Chevrolet que li'n deien al campament el cotxe dels toreros, d'ús personal pel comandant que amb una periodicitat setmanal se li assignava el comandament; en ocasions també era usat el Chevrolet per algun capità; portava un motor de benzina. També hi havia un Seat 850 de color negre amb una carrosseria de quatre portes assignat al coronel. 

El manteniment dels vehicles se n'encarregava un alferes amb coneixements mecànics i els soldats que disposaven de formació específica sota les seves ordres. Els planxistes i pintors dels vehicles, car sempre havien d'estar en perfecte estat per passar revista, eren soldats escollits que feien el servei militar. En Joan Mercader, que sempre ha tingut una gran afecció pels camions, tenia el seu camió Chevrolet sempre immaculat, net com una patena. Bruts i abonyegats no els hi deixaven pas tenir els vehicles. Si hi havia cap cop o rascada, era immediatament reparat el cop i repintat el vehicle. El protagonista d'aquest article a la benzinera del campament:

Fent un glop d'aigua fresca d'un càntir per combatre la calor estival, inclement a Saragossa:

L'abril de l'any 1973, dos mesos abans de llicenciar-se del servei militar i tornar a casa, arribaren els primers camions amb motors dièsel: un Pegaso 1100 carrossat amb una cisterna per traginar aigua i dos Avia equipats amb caixa de fusta i lona. 

I una última fotografia d'en Joan Mercader i la seva colla d'amics enfilats dalt d'un tractor vell i abandonat en un bar a l'entrada d'Anglès que era d'en Mon, un transportista que tenia un camió i treballava per una fàbrica:

Els vehicles amb què treballà en Joan Mercader quan féu el servei militar al campament de San Gregorio reflecteixen l'estat del parc automobilístic de l'exèrcit espanyol a principis dels anys 1970; un parc de vehicles que demanava a crits una renovació inajornable.

Transports Antoni Navarro d'Anglès (La Selva).

L'Antoni Navarro va néixer a Montánchez, un poble de Càceres conegut per la producció de pernils, l'any 1924. A finals de la dècada del 1950 es va establir a Anglès, a la comarca de La Selva, per treballar en la construcció de l'embassament de Susqueda, una de les grans obres públiques de la dictadura franquista a Catalunya.

L'any 1959 comprà a en Josep Quintana Clé, fill també d'Anglès, un Ford Canadà carrossat amb un bolquet per treballar en la construcció de l'embassament de Susqueda. El senyor Quintana li vengué el camió i també proporcionà aquesta feina. Dues fotografies del senyor Antoni Navarro al costat de la cabina del Ford Canadà quan treballava en la construcció de l'embassament de Susqueda:

El senyor Amador Castro i Villena ha comentat en la pàgina Susqueda del Facebook que aquest camió Ford del senyor Navarro també fou usat per repartir als treballadors, que eren en els seus llocs de treball, el menjar elaborat a les cuines. La gran quantitat de personal que treballava en aquesta obra requeria d'una bona logística per a atendre les seves necessitats.

La construcció de l'embassament de Susqueda era una feina que trinxava els camions. Amortitzat el Ford Canadà, en Josep Quintana que treballava en aquesta gran obra i ensems comprava maquinària i camions per proveir els transportistes autònoms que s'hi guanyaven les garrofes, li vengué un segon camió, un Austin usat. El senyor Quintana viatjava arreu d'Espanya cercant camions aptes per treballar a Susqueda. També cercava arreu d'Espanya camions Unimog que repassaven al Taller Ran de Girona per encàrrec de La Forestal i demés empreses i particulars que treballaven en l'explotació forestal dels boscs. El senyor Navarro sempre treballà a Susqueda per compte del senyor Quintana. Aquest camió, que portava molta guerra damunt seu, fou desballestat.

Una excavadora amb cadenes d'en Josep Quintana Clé; al fons, aparcat dins d'un solar, un camió Barreiros Saeta de l'empresa Bigues Agustí SL de Banyoles:

En la construcció de l'embassament de Susqueda hi treballaren en Josep Quintana Clé, en Joaquim Pla i Nogué, Transports Raya, en Mariano Patinyo que després treballà en la construcció de l'aeroport de Girona-Costa Brava i el viaducte del tren de la RENFE que travessa la ciutat de Girona, una obra executada per la Unió Temporal d'Empreses (UTE) Drahuar, constituïda per Dragados y Construcciones SA i Construcciones Huarte SA, els germans López del barri de Germans Sàbat de Girona que tenia un Pegaso 1061 i un Pegaso 1095, els germans Magro i Transports Robles, dos transportistes també del barri de Germans Sàbat de Girona.

En Joan Planas i Boada, un transportista que disposava d'un camió Nazar gros, un Barreiros Super Azor i tractors Ebro Super 55 de color blau cel, treballà en la construcció de l'aeroport de Girona-Costa Brava, una de les grans infraestructures llegades per la dictadura del general Franco.

Autocars Giralt d'Amer, que feien de fondistes, i Autocars Torrent, també d'Amer, transportaven els treballadors que participaven en la construcció d'aquest embassament. Autocars Torrent havia treballat amb un autocar Chevrolet amb matrícula GI-3161, comprat usat al senyor Agustí Brugués Olivet.

Els miners que treballaven a les mines d'Osor, també a la comarca de La Selva, d'on s'extreia feldspat que s'exportava a través dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, a la Costa Brava, els transportaven La Hispano Hilariense, que tenia un garatge a Anglès on hi tancaven els autocars, i en Font, un flequer d'Anglès que comprà un autocar per prestar aquest servei.

Un colla de treballadors que participaven en la construcció de l'embassament de Susqueda; al fons, un Euclid i una excavadora de cadenes i cables de la casa Northwest 180 M B:

Una excavadora de cadenes i cables que participà en la construcció d'aquest embassament:

Un Pegaso 140 dièsel, amb el número 79 de la flota de la constructora madrilenya Dragados y Construcciones SA, la principal empresa d'obra pública espanyola aleshores que participà en la construcció de l'embassament de Susqueda, carrossat amb un bolquet i fotografiat a l'entrada de l'obra: 

Aquest Pegaso, segons la informació facilitada pel senyor Amador Castro a la pàgina Susqueda del Facebook, el conduïa el senyor Calo i transportava els encarregats de l'obra que residien a Amer i El Pasteral. El tendal, que mai fou llevat, servia per aixoplugar i protegir el personal que el camió transportava.

El tercer camió que adquirí l'Antoni Navarro fou un Magirus comprat nou al Garatge Sport de Salt equipat amb un bolquet Meiller Kipper. Amb aquest camió treballà a la construcció de l'embassament de Susqueda i de l'aeroport de Girona-Costa Brava a la segona meitat dels anys 1960. Acabada aquesta obra va vendre'l a un empresa que el destinà a la urbanització d'Empuriabrava, al golf de Roses, amb canals artificials i que va destruir una part dels Aiguamolls de l'Empordà, un espai de maresmes de gran valor ecològic.

El senyor Raya, de la Cellera del Ter, regentava un bar i fundà Transports Raya. Disposava de dos camions Nazar i d'un Barreiros que treballaven en la construcció de l'embassament de Susqueda.  Acabada l'obra, comprà uns camions Barreiros per transports generals per carretera. El senyor Antonio Navarro conduïa un dels Barreiros. Portava fruita a Madrid. Carregava rajols als baixos de la caixa, a la Bisbal d'Empordà, i gàbies de pollastres al pis superior de la caixa del camió, cap a Granada.

Plegat de Transports Raya el senyor Navarro entrà a treballar a Transports Pujolràs d'Anglès. Havien començat amb un Pegaso Comet que al cap d'uns anys canviaren per un Pegaso 1062 de tres eixos, doble direcció, dotat de palanques. Feien transports generals. Un dels clients principals era la fàbrica Nestlé de Sant Gregori, a prop de Girona. A la fàbrica de la Nestlé hi carregava caixes de pots de Nescafé que distribuïa arreu d'Espanya: Sevilla, València, Saragossa, Bilbao i Madrid. La feina a la fàbrica Nestlé de Girona la tenia en exclusiva Transports Sellés de Quart i Transports Pujolràs hi treballava com a subcontractat.

Quan l'any 1970 plegà Transports Pujolràs d'Anglès, el senyor Antoni Navarro comprà els dos camions que tenien, un Pegaso 1062 amb canvi de palanques i un 1063 amb canvi de bola. Muntaven unes caixes per transports generals construïdes per Carrosseries Pirineus.

El Pegaso doble direcció amb canvi de palanques del senyor Antoni Navarro fotografiat al carrer Verneda d'Anglès, aparcat ran de la fàbrica de llapis de can Masats; al fons, la fàbrica Industrias Jose Esteba SA, que produïa escuradents:

Amb els dos Pegasos doble direcció continuà per compte de Transports Sellés SA el transport arreu d'Espanya del Nescafé que es produïa a la fàbrica de Sant Gregori. A Madrid recollia els pots on s'envasava el Nescafé. També carregava conyac Fundador produït pel celler Pedro Domecq a Jerez de la Frontera, província de Cadis, que repartia a Catalunya i altres indrets de l'estat espanyol.

En aquells anys, el transport era molt diferent. A la plaça del Marquès de Camps de Girona hi havia un valencià que s'estava els dies laborables al bar Oriental i es guanyava la vida donant càrregues als camioners a canvi d'una comissió. Lliurava un paperet al camioner que, sovint, ni tan sols baixava de la cabina amb la indicació concreta de la càrrega assignada.

A la segona meitat dels anys 1980 el senyor Antoni Navarro es jubilà del transport general per carretera. Agraïm al Diego Navarro, son fill, la biografia professional de son pare i les fotografies que il·lustren aquest article.