En Joan Mercader i els vehicles del servei militar.

Completada la formació teòrica i pràctica a l'autoescola Apsa, en Joan Mercader i Domènech s'examinà i obtingué el permís de conduir de primera a la ciutat de Girona. Quan, en els primers anys de la dècada de 1970 hagué de fer el servei militar obligatori, fou destinat l'abril del 1972 al campament de San Gregorio, a Saragossa, on féu la instrucció i jurà la bandera. Es llicencià el juny de 1973. Atès que disposava del permís de conduir de primera que l'habilitava de conduir camions fou destinat al centre d'instrucció de reclutes 10 (CIR) i  l'assignaren al parc mòbil. A San Gregorio féu un curs especial per a conduir autocars. Aleshores s'hi comptaven cinc mil reclutes.

En Joan Mercader retratat davant d'una renglera de Fords Canadà:

Un Ford Canadà sense lona al sostre i que arrossegava un remolc recollia diàriament la brossa que generaven els cinc mil reclutes.

Recolzat a la caixa metàl·lica d'un camió GMC equipat amb un motor de benzina:



En Joan Mercader, uniformat i assegut al sostre d'un Ford Canadà:

A en Joan Mercader li assignaren un camió Chevrolet de l'any 1938 equipat amb un motor de benzina i que fou importat en el curs de la guerra civil espanyola. Dues fotografies d'en Joan i el Chevrolet que conduïa:

Els Chevrolets, que n'hi havia deu o dotze, anaven molt bé; eren uns camions molt fins i lleugers. Eren ràpids i pràctics. S'usaven per  carregar munició, roba i material de construcció a Cadrete, una base militar amb túnels subterranis ubicada en aquest poble a tocar de Saragossa, sobre la carretera d'Osca.

En Joan estintolat i enfilat en un GMC amb motor de benzina. No circulaven pas gaire aquests camions. Algun cop anaven fins a Cadrete a recollir material i poca cosa més:

També tenia el campament Dodge tres quarts que havien servit en la segona guerra mundial. En Joan Mercader, envoltat de companys, assegut en el capó d'un Dodge:

N'hi havia uns quants, de Dodge Tres Quarts. Atès que San Gregorio era un campament molt gran que disposava de diverses garites de guàrdia, quan plovia, el xofer de guàrdia, un servei que durava vint-i-quatre hores, rellevava amb el Dodge els sentinelles de les garites cada dues hores. Algun cop, el canvi de guàrdia també s'havia fet amb un Chevrolet. Si no plovia, el canvi de sentinelles es feia caminant.

Dues ambulàncies amb què comptava el campament. Un Land Rover Santana esmussat de capó i una Volkswagen, el vehicle per antonomàsia del moviment Hippie:

El campament també disposava de dos autocars, un Barreiros i un Pegaso. El Barreiros, que en Joan Mercader també l'havia conduit, portava cada dia els soldats malalts a l'hospital de Saragossa per ser visitats i atesos.Tornava la soldadesca sanada que havien rebut l'alta. I el Pegaso era destinat per als militars de certa graduació: la patuleia de capitans principalment. Els recollia cada matí a Saragossa, on residien, i a la tarda els dipositava de nou al punt de partida. També hi havia dues furgonetes Citroen Dos Cavalls pel servei de cuina.  

Garatge amb alguns vehicles aparcats. En primer terme, un dels dos autocars; jeeps Willys i camions Chevrolet; i al fons Fords Canadà. El de l'esquerra, sense la lona, era el que recollia la brossa:

Els GMC i els Fords Canadà gairebé mai sortien a la carretera. Solament eren usats dins el campament de San Gregorio, que ocupava una gran extensió de terreny.

En Joan Mercader estintolat en el Chevrolet que li'n deien al campament el cotxe dels toreros, d'ús personal pel comandant que amb una periodicitat setmanal se li assignava el comandament; en ocasions també era usat el Chevrolet per algun capità; portava un motor de benzina. També hi havia un Seat 850 de color negre amb una carrosseria de quatre portes assignat al coronel. 

El manteniment dels vehicles se n'encarregava un alferes amb coneixements mecànics i els soldats que disposaven de formació específica sota les seves ordres. Els planxistes i pintors dels vehicles, car sempre havien d'estar en perfecte estat per passar revista, eren soldats escollits que feien el servei militar. En Joan Mercader, que sempre ha tingut una gran afecció pels camions, tenia el seu camió Chevrolet sempre immaculat, net com una patena. Bruts i abonyegats no els hi deixaven pas tenir els vehicles. Si hi havia cap cop o rascada, era immediatament reparat el cop i repintat el vehicle. El protagonista d'aquest article a la benzinera del campament:

Fent un glop d'aigua fresca d'un càntir per combatre la calor estival, inclement a Saragossa:

L'abril de l'any 1973, dos mesos abans de llicenciar-se del servei militar i tornar a casa, arribaren els primers camions amb motors dièsel: un Pegaso 1100 carrossat amb una cisterna per traginar aigua i dos Avia equipats amb caixa de fusta i lona. 

I una última fotografia d'en Joan Mercader i la seva colla d'amics enfilats dalt d'un tractor vell i abandonat en un bar a l'entrada d'Anglès que era d'en Mon, un transportista que tenia un camió i treballava per una fàbrica:

Els vehicles amb què treballà en Joan Mercader quan féu el servei militar al campament de San Gregorio reflecteixen l'estat del parc automobilístic de l'exèrcit espanyol a principis dels anys 1970; un parc de vehicles que demanava a crits una renovació inajornable.