Records del senyor Francisco Ruiz i la seva intervenció a la fàbrica Torras Hostench SA per compte de Construccions Batllori: crònica d'en Joan Mercader de Sant Julià de Ramis.

El senyor Francisco Ruiz, de bon matí, s'enfilava a la cabina del seu camió estacionat damunt d'una rampa de terra feta per ell mateix, al costat dels Albergues Provisionales de Fontajau, on hi residia. Amb precaució per si no engegava el motor d'olis pesants -com antigament s'anomenaven els motors dièsel- amb el demarrer, treia la falca per desfrenar el camió i amb la tercera o quarta marxa posada, l'embalava per engegar-lo. 

El camió del senyor Ruiz era un Ford amb un motor original de benzina canviat per un motor dièsel. La cabina de color vermell i els parafangs  negres; a les portes portava les inicials F.R. El bolquet era de fusta, de color verd. La matrícula O-7848. La tara de dos mil quilos i la càrrega també de dos mil quilos. La targeta de transports era local amb la placa SP (Servei Públic). Un camió Ford com el d'en Francisco Ruiz: 

Un cop el camió engegat i degudament escalfat, sortia en direcció al barri del Pont Major de Girona on s'ubicava la seu de Construccions Batllori. En aquesta empresa hi treballa el senyor Ruiz. Corrien els anys seixanta. 

L'empresa Batllori, fundada pel senyor Llorenç Batllori abans de la Guerra Civil, tenia aleshores un tamborell i una mula. També tenien dos camions: un Ford de disset cavalls amb motor Barreiros i un bolquet metàl·lic amb matrícula M-71.498; i un Ford  K amb motor Hercules i un bolquet de fusta amb matrícula GI-18.237. I una furgoneta DKW amb un motor de dos temps. 

Una de les feines de Construccions Batllori, entre d'altres, era el manteniment de paleta de la fàbrica Torras Hostench de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, i petits transports per a la fàbrica paperera. 

La matinada del 18 de desembre de 1965  va esclatar una de les tres autoclaus de lleixivadores de la secció de pastes de la fàbrica de la Torras Hostench SA de Sarrià de Ter. Per causa de l'explosió es va enrunar gran part de la fàbrica, amb vuit treballadors morts i nou més de ferits. Pel desenrunament,  varen venir per la carretera tallada al trànsit unes enormes pales carregadores de molta amplada, molt grosses i modernes per l'època, que treballaven en els moviments de terres de l'aeroport de Girona-Costa Brava que s'estava construint.

El vespre anterior van deixar  aparcat un Büssing de dos eixos amb un morro molt llarg de Transports Barnadas, un camió impressionant portat nou d'Alemanya. La matrícula era GI-8XXX. Aquest camió va quedar enterrat de runa i xafat. Solament sortia el morro de la runa. No va córrer més per Transports Barnadas, que eren els transportistes exclusius de paper i caolí de la Torras Hostench SA. El transport dels socs i les bales de pasta de la fàbrica de Sarrià de Ter a Sant Joan Les Fonts ho feia l'Àngel Guitart. 

Per al transport de la runa es va contractar els camions de l'empresa Construccions Batllori. El senyor Ruiz amb el seu Ford carregat de runa fins a dalt competia, sense defallir tot i ser un camió petit i molt veterà, amb altres camions moderns per l'època com l'Ebro B-45 d'en Lluís Serinyà, amb matrícula GI-34.261, el Barreiros Saeta 55 de L. Roura amb matrícula GI-38578 i varis més. El Barreiros de Leonor Roura:

La caixa de fusta del Ford es va deteriorar una mica i la varen reparar canviant-li els laterals per uns de metàl·lics. Al cap d'uns anys, el senyor Ruiz va substituir el Ford per un Ebro B35 bolquet i matrícula GI-67.235, comprat usat. 

L'empresa Construccions Batllori existeix en l'actualitat. Regentada pel senyor Josep Batllori, nét del fundador, tenen un Nissan Cabstar amb bolquet de 3.500 quilos de Pes Màxim Autoritzat.

Antics transportistes de la ciutat de Girona: records d'en Joan Mercader i d'en Martirià Brugada (I).

Aquest és un article de records. Versa sobre els transportistes més antics de la ciutat de Girona que recorden en Joan Mercader i en Martirià Brugada del Terri, que sempre han treballat en el transport de Girona. 

Encetem aquest treball amb TRANSPORTS GIRONÈS, empresa propietat del senyor Felip Gironès, que posseïa varis camions ben antics. En Gironès tenia camions amb bolquet i feia el servei de recollida de les escombraries de la ciutat de Girona. També gestionava la plaça de braus de Girona. Tenia una granja de porcs i cavalls dins d'un recinte anomenat El Torin, prop del col·legi dels Maristes de Girona, enderrocat pocs anys enrere. Els darrers camions que va tenir va ser un Barreiros Saeta amb bolquet i un Ebro C550 amb una caixa de recollida de deixalles.

D'aquells anys també era TRANSPORTS MELCIÓ, que tenia dos camions, l'un molt antic amb una cabina de fusta i una caixa també de fusta per a transports generals; l'altre camió ja disposava d'una cabina de planxa i bolquet de fusta; tots dos camions eren de color verd.

Un altre conegut transportista fou l'AGÈNCIA RIU, dedicada a la recaderia. Tenia el garatge, on hi tancaven els camions i el magatzem per la recepció i lliurament de la paqueteria, a la Gran Via de Jaume I, al centre de Girona. Quan va plegar, a començaments de la dècada del 1960, el local va comprar-lo TRANSPORTS ANGELATS que va aprofitar-lo per a tancar-hi llurs camions. TRANSPORTS ANGELATS va ser una de les principals empreses de transports gironina amb una gran flota de camions.

TRANSPORTS CENTELLAS SL, propietat dels germans Joan i Benet Mas Salló, prestava serveis de càrregues completes i recaderia. En Joan Mercader recorda que quan era un vailet tenia dos camions amb les matrícules assignades GI-7831 i GU-2285. El camió amb matrícula GI-7831 era un Chevrolet que feia la ruta de Girona fins a Figueres. Una fotografia del camió amb matrícula GU-2286 dipositat a l'arxiu municipal de la ciutat de Girona:



L'Àngel Pujolràs, fill de Sant Julià de Ramis i que actualment resideix a Sarrià de Ter, va treballar uns anys a Can Centellas. Als anys 1950 van començar a comprar camions Pegaso, gairebé tots de segona mà. Tenien uns quants Pegasos 140 dièsel, un dels quals traginava bombones de butà, un Pegaso 1031 i un Pegaso doble direcció de tres eixos que distribuïa el butà, arribat en tren a l'estació de Girona, fins a Puigcerdà. També tenia un camió Ford Thames Trader amb caixa de fusta que el tenia assignat el senyor Pujolràs i portava paqueteria de Girona fins a Barcelona. Dues fotografies de l'arxiu municipal de la ciutat de Girona d'un Pegaso 140 de Can Centellas accidentat:





TRANSPORTS CENTELLES també va estrenar nou un Pegaso 2011A, que era una tractora de 260 cavalls de potència, pintat de color taronja i les lletres BUTANO SA, que portava el butà de Girona a Puigcerdà. La única ruta de Girona a Puigcerdà aquells anys era la carretera de Banyoles, Olot, el coll de Santigosa, Ripoll, Ribes de Freser i la collada de Toses. Un viatge perillós a l'hivern amb trams de la carretera glaçats. També tenien un Ebro B45. Pel repartiment de la paqueteria, disposaven de furgonetes DKW equipades amb motors de dos temps i amb caixa oberta de fusta tapada amb una vela.

Consignem un altre petit transportista vingut de fora. TRANSPORTS FRANCISCO RUIZ, que treballava amb un camió Ford amb matrícula O-7848, amb una cabina pintada de vermell i carrossat amb un bolquet de fusta; era un camió petit molt antic. Un camió Ford d'un col·leccionista de Sant Joan de les Abadesses, que havia treballat a l'empresa Talleres Casals SA (TACSA), clavat al del senyor Ruiz:




TRANSPORTS CONSUELO RAMOS, que disposava d'un altre camió Ford amb cabina vermella i equipat amb un bolquet metàl·lic. Llur matrícula era B-45240. Aquells anys d'un gran creixement urbanístic hi va haver molts transportistes amb camions bolquet que treballaven en la construcció.

TRANSPORTS VIÑAS que cobria transports generals tenia un camió Ebro C550. Més endavant van tenir un Pegaso Comet. A les darreries treballava per l'empresa Bigues Agustí de Banyoles, abans del trasllat de la fàbrica a Tordera, a la comarca del Maresme.

TRANSPORTS LLENAS, del barri de Santa Eugènia de Ter de Girona, fundada pels senyors Josep Llenas Reig i Martí Brugué, especialitzada en transports generals. Va començar l'activitat amb un Pegaso 140 dièsel amb matrícula GI-7961:

Un altre Pegaso de Can Llenas: un Pegaso 1060 amb matrícula GI-44407 comprat usat a l'empresa TRANSPORTS INTERCOMARCALS (TISA), de Banyoles, que muntava una cisterna per la recollida de llet. Els senyors Llenas li van acoblar un tercer eix posterior:

Un Pegaso doble direcció de tres eixos amb matrícula GI-43053, que havia set de l'empresa Materials de Construcció Fontan de la ciutat de Girona: 

Una furgoneta DKW amb motor de dos temps de Can Llenas, comprada usada a un ferroveller de Girona, en Benet Campasol:

El darrer camió de Can Llenas: un Pegaso 1080, amb bolquet, també comprat de segona mà, que arrossegava un remolc:

MATERIALS MARTIN CARRERA, que tenia un camió Dodge amb matrícula GI-4883, remenava materials de construcció. Aquest Dodge l'any 1956 el van vendre a un transportista de Castellfollit de la Roca, en Pere Brosa i Planella. El senyor Brosa participant en la benedicció de Sant Cristòfol amb el seu camió Dodge:

CONSTRUCCIONS CIPRIANO CANALS disposava d'un camió Ford amb la cabina blava i un bolquet metàl·lic amb matrícula B-68057. 

MATERIALS FONTAN, amb adreça al carrer de Santa Eugènia, venia materials de construcció i, si li sortia l'ocasió, també feien viatges de retorn. Tenien un camió Austin i un GMC procedent de l'exèrcit. Més endavant, quan van treure's de sobre aquests dos camions, va comprar un Pegaso doble direcció amb matrícula GI-43053, que actualment pertany a l'empresa Transports Llenas. Aquest camió el va estrenar el senyor Joan Pujolràs. En els propers articles abordarem més transportistes gironins.