Records del senyor Francisco Ruiz i la seva intervenció a la fàbrica Torras Hostench SA per compte de Construccions Batllori: crònica d'en Joan Mercader de Sant Julià de Ramis.

El senyor Francisco Ruiz, de bon matí, s'enfilava a la cabina del seu camió estacionat damunt d'una rampa de terra feta per ell mateix, al costat dels Albergues Provisionales de Fontajau, on hi residia. Amb precaució per si no engegava el motor d'olis pesants -com antigament s'anomenaven els motors dièsel- amb el demarrer, treia la falca per desfrenar el camió i amb la tercera o quarta marxa posada, l'embalava per engegar-lo. 

El camió del senyor Ruiz era un Ford amb un motor original de benzina canviat per un motor dièsel. La cabina de color vermell i els parafangs  negres; a les portes portava les inicials F.R. El bolquet era de fusta, de color verd. La matrícula O-7848. La tara de dos mil quilos i la càrrega també de dos mil quilos. La targeta de transports era local amb la placa SP (Servei Públic). Un camió Ford com el d'en Francisco Ruiz: 

Un cop el camió engegat i degudament escalfat, sortia en direcció al barri del Pont Major de Girona on s'ubicava la seu de Construccions Batllori. En aquesta empresa hi treballa el senyor Ruiz. Corrien els anys seixanta. 

L'empresa Batllori, fundada pel senyor Llorenç Batllori abans de la Guerra Civil, tenia aleshores un tamborell i una mula. També tenien dos camions: un Ford de disset cavalls amb motor Barreiros i un bolquet metàl·lic amb matrícula M-71.498; i un Ford  K amb motor Hercules i un bolquet de fusta amb matrícula GI-18.237. I una furgoneta DKW amb un motor de dos temps. 

Una de les feines de Construccions Batllori, entre d'altres, era el manteniment de paleta de la fàbrica Torras Hostench de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, i petits transports per a la fàbrica paperera. 

La matinada del 18 de desembre de 1965  va esclatar una de les tres autoclaus de lleixivadores de la secció de pastes de la fàbrica de la Torras Hostench SA de Sarrià de Ter. Per causa de l'explosió es va enrunar gran part de la fàbrica, amb vuit treballadors morts i nou més de ferits. Pel desenrunament,  varen venir per la carretera tallada al trànsit unes enormes pales carregadores de molta amplada, molt grosses i modernes per l'època, que treballaven en els moviments de terres de l'aeroport de Girona-Costa Brava que s'estava construint.

El vespre anterior van deixar  aparcat un Büssing de dos eixos amb un morro molt llarg de Transports Barnadas, un camió impressionant portat nou d'Alemanya. La matrícula era GI-8XXX. Aquest camió va quedar enterrat de runa i xafat. Solament sortia el morro de la runa. No va córrer més per Transports Barnadas, que eren els transportistes exclusius de paper i caolí de la Torras Hostench SA. El transport dels socs i les bales de pasta de la fàbrica de Sarrià de Ter a Sant Joan Les Fonts ho feia l'Àngel Guitart. 

Per al transport de la runa es va contractar els camions de l'empresa Construccions Batllori. El senyor Ruiz amb el seu Ford carregat de runa fins a dalt competia, sense defallir tot i ser un camió petit i molt veterà, amb altres camions moderns per l'època com l'Ebro B-45 d'en Lluís Serinyà, amb matrícula GI-34.261, el Barreiros Saeta 55 de L. Roura amb matrícula GI-38578 i varis més. El Barreiros de Leonor Roura:

La caixa de fusta del Ford es va deteriorar una mica i la varen reparar canviant-li els laterals per uns de metàl·lics. Al cap d'uns anys, el senyor Ruiz va substituir el Ford per un Ebro B35 bolquet i matrícula GI-67.235, comprat usat. 

L'empresa Construccions Batllori existeix en l'actualitat. Regentada pel senyor Josep Batllori, nét del fundador, tenen un Nissan Cabstar amb bolquet de 3.500 quilos de Pes Màxim Autoritzat.

Antics transportistes de la ciutat de Girona: records d'en Joan Mercader i d'en Martirià Brugada (i V).

Encetem el darrer article sobre els antics transportistes de la ciutat de Girona amb TRANSPORTS NARCÍS SALA I SALA que traginava gra amb camions bolquet. Disposava de camions Ebro, uns quatre o cinc Barreiros Saeta i un Nazar. Aquests camions, de compra i usats, eren més econòmics que no pas els Pegasos.

CARBONS FRANCH venia carbó a particulars i comerços que repartia per Girona amb una flota de camions Ebro. També tenien un Ford Thames Trader que l'havia conduït l'Àngel Pujolràs. Més endavant van comprar nou un Pegaso 1065 Europa, que va estrenar-lo l'Àngel Pujolràs, carrossat amb un bolquet i amb matrícula GI-71764. Amb aquest camió feien viatges a Igualada. El carbó que comercialitzaven, procedent de les mines de Fígols, a la comarca del Bergadà, era transportat en els anys 1940 i 1950 per Transports Llenas del barri de Santa Eugènia de Ter amb llur Pegaso 140.

TRANSPORTS ÀNGEL GUITART era una empresa familiar que treballava només per la fàbrica que l'empresa Torras Hostench SA tenia a Sarrià de Ter. Transportaven els socs de pi i eucaliptus des de l'estació del tren de Girona fins al camp dels socs, vora la fàbrica de la Torras Hostench, a Sarrià de Ter, on trituraven la fusta. Per executar aquesta feina disposaven d'uns quants Pegasos 2011, tractores amb uns semiremolcs amb plataforma. En Joan Mercader recorda que una tractora Pegaso 2011 era matriculada a Madrid (M-6XXXXX). Una de les darreres tractores que van tenir pel transport de socs va ser un Pegaso 2080. Fotografia dipositada a l'Arxiu Municipal de la ciutat de Girona d'una tractora Pegaso 2011 de Transports Guitart amb el semiremolc accident a l'estació del tren de Girona:

Fotografia del camp dels socs l'any 1974 de la col·lecció de l'arxiu Sans, publicada a la revista Parlem de Sarrià i cedida pel senyor Joan Mercader:

La fusta triturada al camp dels socs era traginada fins a la fàbrica de la Torras Hostench SA amb tres camions amb unes caixes molt altes i construïdes especialment per aquesta labor. Atès que la fusta triturada pesava molt poc, portava la carrega enlaire. Tenien dos Pegasos doble direcció i un Barreiros 4220 amb matrícula GI-88228, comprat de segona mà a l'Agustí Moliner, un transportista de Banyoles. El bolquet original va ser subsituït per aquesta caixa especial. Aquesta empresa va plegar a principis dels anys 1990.

Quan TRANSPORTS ÀNGEL GUITART va plegar els xofers van constituir una societat cooperativa per fer la mateixa feina pel seu compte amb camions nous. Aquesta societat encara existeix (TRANSPA - SOCIETAT COOPERATIVA CATALANA LIMITADA) i té encomanat el transport de les bales de pasta de l'estació del tren i del port de Palamós fins a les fàbriques de paper de Sarrià de Ter i Sant Joan les Fonts. Actualment tenen una flota de camions Volvo amb plataforma.

TRANSPORTS P. RAURELL del barri de la Creueta de Girona. Tenia un Barreiros Super Azor que muntava un bolquet amb matrícula GI-65XXX; treballava exclusivament per l'empresa de Banyoles Bigues Agustí. Traginava guix, calç i ciment portland als magatzems que tenia l'empresa Bigues Agustí i ensems servia aquest material, si convenia, directament a les obres que l'havien de menester.

TRANSPORTS VIDAL I FÀBREGA de la plaça de Santa Susanna 8-9 va ser també un dels principals transportistes de Girona. Cobria transports generals de càrregues completes per tot Espanya i el servei de paqueteria a Barcelona. També treballava bàsicament amb camions Pegaso. Van tenir tots els models: el 165, el 1065, etc. En Joan Mercader recorda un Pegaso 1065 amb la matrícula GI-75098. El repartiment i recollida de la paqueteria a Girona era realitzat amb camionetes. De l'agrupació d'aquesta empresa amb TRANSPORTS ANGELATS, TRANSPORTS BUFÍ i TRANSPORTS TERRADAS, tots ells recaders de Girona a Barcelona, en va sorgir, a la meitat dels anys 1970, TRANSPORT GIRONA SA.

El recull de transportistes de la ciutat de Girona ha d'incloure en BENET CAMPASOL, que no era estrictament un transportista sinó un ferroveller molt popular amb un establiment a la Devesa de Girona. Principalment es dedicava a la recuperació de paper i ferralla industrial de les fàbriques. Va disposar dels vehicles que hi havia disponibles aquells anys. Dos camions Ebro B45, l'un amb bolquet i l'altre amb una grua acoblada a la part posterior. També van tenir un Pegaso Comet, un 1065 Europa, un Barreiros 4217 i un camió Nazar B petit. Tres fotografies dipositades a l'Arxiu Municipal de la ciutat de Girona de l'Ebro B45 amb el bolquet carregat de bigues de ferro i aculat pel contrapès de les bigues quan va agafar un clot. Aquesta anècdota va succeir al pont de Pedra de Girona per causa de l'excés de càrrega:

TRANSPORTS VIRGILI, del barri de Palau, treballava amb dos Pegasos 1065 Europa que conduïen l'amo i un xofer llogat. Eren carrossats amb una caixa batea, una caixa per a transports generals reforçada i construïda de bolquet. Traginava guix des de la guixera de Beuda fins a Barcelona. El darrer camió que van tenir, abans de plegar, va ser un Barreiros de quatre eixos.

AGÈNCIA DE TRANSPORTS CORCOY, una empresa antiquíssima de Girona. Van començar amb carros i cavalls. Ara només fan recaderia i disposen d'un despatx amb llur taullell al carrer de Santa Eugènia. Actualment fan les funcions de centre de recaderia i té uns camionets per atendre els serveis de recaderia. Actualment, el magatzem i el garatge on hi tanquen els camions és al polígon industrial Mas Xirgu de Girona. 

Acabem aquest treball amb un apunt. En Pere Mir, veí de Sant Julià de Ramis i mecànic de camions de tota la vida, actualment jubilat, va treballar molts anys a Can Forné, concessionari oficial Pegaso, i li ha comentat a en Joan Mercader que la primera grua que van tenir era muntada damunt d'un camió Studebaker, en els anys que encara tenien el taller a Girona, abans de construir el taller a Sarrià de Ter. Després van tenir un Pegaso 140 que remolcava els camions i autocars en pana i un Pegaso 1065 Europa. La família Forné en la dècada dels anys 1930 eren els representants de la casa Studebaker a Girona.

Agraïm la informació facilitada per en Joan Mercader i en Martirià Brugada del Terri per la publicació d'aquests articles, els quals són il·lustrats amb algunes de les fotografies de camions conservats a l'Arxiu Fotogràfic de la ciutat de Girona, de consulta obligatòria per als afeccionats al món del transport a casa nostra.