Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Construccions Batllori. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Construccions Batllori. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de gener del 2014

Transports Francesc Barnadas de Girona: el transportista principal de Torras Hostench SA. Els anys de creixement (IV).

Can Barnadas va ser un dels primers transportistes que treballà amb camions Pegaso a les comarques de Girona. Concretament tingué dos Pegasos amb matrícula GI-7710 i GI-7777 carrossats amb unes caixes de fusta per transportar el paper arreu de les províncies espanyoles. El primer Pegaso equipava un motor de benzina que al cap d'uns anys li fou substituït per un motor dièsel. Aleshores era un dels pocs camions aptes per aquesta labor. Un Pegaso 140, amb el volant a la dreta, fotografiat a la fàbrica de la Sagrera de Barcelona, semblant a les dues unitats que comprà Transports Francesc Barnadas a can Forné, el concessionari oficial Pegaso de Girona:



Transports Francesc Barnadas SA treballà principalment amb camions Pegaso. Eren pintats d'un color verd fosc amb el radiador de color taronja. Molts camions aleshores eren acolorits de verd fosc. Aquells anys eren clients de la planxisteria Roca del carrer Figuerola, de Girona, que els hi reparaven les carrosseries. Més endavant carrossaren els camions a Sol-Xar, un carrosser fundat per en Soler i en Xargayó, dos planxistes que havien treballat a can Roca i s'establiren pel seu compte.

Als anys 1950 el transport de la pasta de paper entre les fàbriques de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis que feia un camió Ford amb matrícula M-71498, propietat a mitges de Construccions Batllori i el senyor Joan Fornells, que n'era el conductor, el prestà Transports Francesc Barnadas amb un camió Bedford equipat amb un bolquet.

A finals dels anys 1950 i principis dels anys 1960, quan Torras Hostench SA produïa a ple rendiment, can Barnadas comprà camions Pegaso Z-206 i 1060, de dos eixos, amb les següents matrícules: GI-21571, GI-22231, GI-25056, GI-32027 i GI-32515. Pegaso Z-206 d'un catàleg, cortesia del senyor Xavier Castells i Quintana:



El segon Pegaso Z-206, amb matrícula GI-22231, muntava un bolquet per transportar els fangs de la fàbrica a la depuradora.

El Taller Escuer, que tenia l'establiment en l'espai que ara ocupa la plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, li acoblaren al Pegaso Z-206 amb matrícula GI-22231 un segon eix direccional amb l'allargament del xassís. El segon camió que va se li practicà aquesta transformació fou també un altre Pegaso Z-206, de dos eixos, de Transports J. Castells, de Torelló, retratat en aquesta fotografia gentilesa del senyor Xavier Castells:



La configuració de tres eixos amb dos eixos davanters direccionals el fabricà directament Pegaso amb el model 1062. Una configuració que ENASA tingué en catàleg fins l'any 1993, quan va ser adquirida per IVECO.  

Transports Francesc Barnadas tancava els camions en un garatge del carrer Sant Joan Baptista de La Salle, on ara s'aixeca aquest edifici plurifamiliar:



Al costat del garatge de can Barnadas on hi tancaven els camions, hi havia les Ballestes Llistosella, un establiment avui dia tancat, que fabricava i reparava tota mena de ballestes per cotxes i camions. Transports Francesc Barnadas n'era client: 

IMG_1580

Edifici de la carretera de Barcelona, cantonada amb el carrer del Bisbe Lorenzana 48, que acollia les oficines i el taller de can Barnadas. El taller era als baixos de la finca, on hi ha la botiga de congelats:



L'any 1960 Transports Barnadas es transforma en una societat mercantil amb el nom social de TRANSPORTES FRANCISCO BARNADAS SA, extingint-se la seva condició d'empresari individual. El volum de l'empresa, la seguretat derivada de la separació d'activitats -l'empresarial i la personal- i l'agilitat en el funcionament de l'empresa foren les causes de la constitució d'aquesta societat anònima, una pràctica comuna aquells anys.

El Pegaso amb matrícula GI-25056, després de traginar uns anys paper amunt i avall, va substituir el Bedford en el transport de la pasta de paper entre les dues fàbriques. El conduïa un antic Guàrdia Civil.

El Pegaso, que tenia assignada la matrícula GI-32027, disposava d'una grua Hiab forestal amb seient i comandament superior per carregar els socs a l'estació del tren de Girona, fins a Sarrià de Ter. Els socs eren troncs d'eucaliptus i pi portats de diferents indrets d'Espanya, majorment de Galicia, en tren. Aquest camió mantingué el color blanc trencat original. Carregava els socs de l'estació de mercaderies de RENFE de Girona, on ara hi ha l'estació d'autobusos, just davant del taller i de les oficines de can Barnadas, i els transportava fins al camp dels socs, davant de la fàbrica de paper de Sarrià de Ter. Al camp dels socs, els pelaven llevant-los-hi l'escorça.

Un Pegaso de l'empresa de material de construcció Casablancas, de Sabadell, amb una caixa fabricada per Carrosseries Caba, semblant al de can Barnadas que traginava els socs de l'estació del tren a la fàbrica:



El Pegaso amb matrícula GI-32515 muntava un bolquet amb laterals. Transportava principalment paper produït.

L'any 1963 s'emprengueren les obres d'ampliació de la fàbrica de Sarrià de Ter amb l'ocupació d'una finca a l'altre costat del carrer Josep Flores, que era l'antiga carretera de Girona, un espai que havia acollit la serradora de l'Àngel Tauler, en Til·let per motiu. El camp de socs davant de la fàbrica de Sarrià de Ter:



Al cap d'uns anys, Transports Francesc Barnadas SA abandonà la feina del transport dels socs i el substituí un transportista de Lleida establert a Girona, el senyor Àngel Guitart i Bergadà. Els socs procedents de l'estació  de mercaderies de la RENFE, de Girona, eren apilonatats al camp del davant de la fàbrica. Un Pegaso Comet, de tres eixos, de Transports Navarro, de Bescanó, muntava una grua forestal i una peladora, una màquina que netejava els troncs de l'escorça. L'Àngel Guitart alimentava la trituradora dels socs amb una màquina giratòria. Fotografia de la planta de trituració, on s'hi aprecien uns camions que hi treballaven:



Transports Àngel Guitart tenia dos Pegasos 1063 que, nit i dia, transportaven l'estella dels socs triturats a la fàbrica de Sarrià de Ter per produir pasta de paper. Quan la fàbrica de can Torras estigué  a ple rendiment, Transports Àngel Guitart tenia tres o quatre tràilers, segons la feina, transportant socs de l'estació de mercaderies de la RENFE de Girona fins al camp dels socs de Sarrià de Ter. Una tractora i llur semiremolc, de Transports Àngel Guitart, cremats a l'estació de mercaderies de la Renfe de Girona:



L'any 1964 compren dos camions Nazar B. El primer, un Super 7 Tn, com l'exposat a la Fira de Mostres de Mataró pel senyor Santiago Castellsaguer Ribas, representant oficial a la comarca del Maresme, que tenia la matrícula GI-49516:



L'altre Nazar de la casa era un de 5,5 Tn, model fotografiat a la fàbrica Nazar de Saragossa (esquerra). Aquest camió, que tenia la matrícula GI-49729 i el conduïa en Quim, un veí del barri del Pont Major de Girona, portava les bobines de paper d'una fàbrica a l'altre. Fou substituït per un Barreiros 4217 amb matrícula GI-95159:



L'explosió la matinada del 18 de desembre de 1965 d'una de les tres autoclaus de la lleixivadora de la secció de pastes de la fàbrica de Sarrià de Ter, que va causar la mort de vuit treballadors morts i nou més de ferits, va colgar de runa el camió Büssing importat d'Alemanya. Únicament el capó del camió, molt llarg, treia el nas enmig de la runa acumulada.
 
Per atendre la càrrega de feina que hi havia compraren dos camions més. Un Pegaso 1062 amb acerbi i matriculat a Barcelona (B-366XXX) i un Barreiros Super Azor Gran Ruta equipat amb un motor de sis cilindres, molt ràpid i fiable, i matrícula GI-59996. Aquest camió, carrossat amb una caixa, feia províncies, inclosa la capital de l'estat espanyol, Madrid. Més endavant, li muntaren una cisterna sobre la caixa per transportar cola.

També s'adquirí de segona mà un Barreiros Super Azor, amb matrícula GI-41985, a la comarca de la Garrotxa. Li van treure el bolquet que muntava i l'equiparen amb una caixa produïda per Sol-Xar i una grua Hiab. Aquest Barreiros, que conduïa en Diego Martínez, descarregava el caolí i sulfats que transportaven altes camions, recollia la mercaderia de camions accidentats i el transport i recollida de motors de can Torras enviats a reparar als tallers especialitzats.

En Diego Martínez fotografiat junt al Barreiros Super Azor amb la fàbrica de Sarrià de Ter de teló de fons:









Aquest Barreiros van vendre'l a Recuperacions Auladell, de la Batlloria, que tenia un magatzem de ferro i paper a Sarrià de Ter. En el proper article abordarem més camions de Transports Barnadas i altres transportistes subcontractats. En el proper articles abordarem els darrers anys de Transports Barnadas SA.

dimecres, 15 de gener del 2014

Transports Francesc Barnadas SA de Girona: el transportista principal de Torras Hostench SA. Primers anys. (III).

La família Barnadas, oriünda de Bonmatí, va ser el primer transportista de carros i cavalls que treballà per la fàbrica de paper aixecada pels germans Salvador i Paulí Torras Domènech, en una riba del curs del riu Ter, arran de l'abandonament de la societat Sucesores de Torras Hermanos, per desavinences amb en Rafael Torras Juvinyà, un seu cosí. Bonmatí disposava d'una estació del carrilet de Girona a Olot. La fàbrica dels germans Torras Domènech a Bonmatí: 



Els dos garatges que la família Barnadas tenia a Vilanna, a la carretera de  Girona a Anglès:





L'any 1935 en Paulí Torras Domènech va construir una fàbrica de paper a Sant Julià de Ramis. Aquesta fàbrica, parcialment incendiada a les acaballes de la Guerra Civil i reconstruïda l'any 1940, produïa paper a partir de l'espart i la palla. Façana de la fàbrica projectada per en Francesc Torras i Hostench: 



Paulí Torras Domènech associat amb l'Enric Grebler emprèn el maig de 1940 la construcció d'una fàbrica nova fàbrica a Sarrià de Ter. El juliol de 1941 comença la producció de paper usant com a matèria primera palla, draps, espart i residus de castanyers. La fàbrica, que solament ocupava un cantó del carrer Josep Flores, fotografiada l'any 1941:



En Narcís Ferrer, l'any 1941, traginava la pasta de paper de la fàbrica de Sarrià de Ter a Sant Julià de Ramis amb una vagoneta elèctrica. Ell conduïa dret, al davant, accionant unes manetes:



En Pere Brugada del Terri també portava la pasta de paper amb unes semals damunt d'un carro arrossegat per un cavall d'una fàbrica a l'altre. Més endavant el servei del transport de pasta de paper entre les dues fàbriques el realitzà un camió Ford amb matrícula M-71498 que van comprar a mitges Construccions Batllori del barri del Pont Major i el Sr. Joan Fornells, un veí de Sant Julià de Ramis, que el conduïa . Aquest camió carregava les semals plenes de pasta de paper. Al cap de poc temps, quan aquest servei el prestà Transports Francesc Barnadas, el camió Ford se'l quedà Construccions Batllori.

Dues semals de fusta com les usades per can Torras per portar la pasta de paper:



Els primers camions que tingué can Barnadas eren uns Berliets importats de França que anaven fins a les mines de Fígols, a la comarca del Berguedà, a carregar carbó. Els Berliets muntaven uns caixes de fusta i el carbó era carregat i descarregat a palades. Sovint quan els camions carregats de carbó procedents de Fígols arribaven a la fàbrica, a la matinada, botzinaven amb el clàxon per pesar-los a les bàscules. Els primers xofers de can Barnadas aquells anys eren en Francesc Altarriba, un xofer molt trempat que havia conduït un camió elèctric propietat de can Torras, motiu pel qual era conegut com en Xicu Elèctric; en Francesc Fainé; en Panosa, i els germans Barnadas. Un dels germans Barnadas, que treballava en les reparacions i manteniment dels camions, era conegut per motiu com en Parases.

Una camió elèctric de l'empresa Cementos Omedes, de rodes massisses, comprat a la comarca del Maresme, propietat de l'empresa Cementos Omedes de Sant Julià de Ramis: 



Aquells xofers conduïen principalment camions Berliet; en Francesc Altarriba conduïa un Büssing amb un capo molt llarg, un dels camions més llampants que circulaven a les comarques gironines aleshores. Enmig dels camions vells i capolats de la postguerra, reflex d'un parc automobilístic desfet i arruïnat, el Büssing de Transports Francesc Barnadas era un esdeveniment. El Büssing de Transports Pere Padrosa Simon, de Figueres, semblant al de can Barnadas:



Un dels primers camions de Transports Francesc Barnadas carrossat amb una caixa per mercaderia en general: 


Aquells anys comencen els transports a províncies amb els primers Pegasos. Camions plens de gom a gom del paper produït marxaven per aquelles carreteres cap a Madrid, Sevilla, Bilbao, València i Saragossa per atendre la demanda de les distribuïdors provincials. L'etapa dels camions Pegasos, que representa els anys de creixement de l'empresa, la tractarem en el proper article.

divendres, 19 de juliol del 2013

Records del senyor Francisco Ruiz i la seva intervenció a la fàbrica Torras Hostench SA per compte de Construccions Batllori: crònica d'en Joan Mercader de Sant Julià de Ramis.

El senyor Francisco Ruiz, de bon matí, s'enfilava a la cabina del seu camió estacionat damunt d'una rampa de terra feta per ell mateix, al costat dels Albergues Provisionales de Fontajau, on hi residia. Amb precaució per si no engegava el motor d'olis pesants -com antigament s'anomenaven els motors dièsel- amb el demarrer, treia la falca per desfrenar el camió i amb la tercera o quarta marxa posada, l'embalava per engegar-lo. 

El camió del senyor Ruiz era un Ford amb un motor original de benzina canviat per un motor dièsel. La cabina de color vermell i els parafangs  negres; a les portes portava les inicials F.R. El bolquet era de fusta, de color verd. La matrícula O-7848. La tara de dos mil quilos i la càrrega també de dos mil quilos. La targeta de transports era local amb la placa SP (Servei Públic). Un camió Ford com el d'en Francisco Ruiz: 

IMG_4182

Un cop el camió engegat i degudament escalfat, sortia en direcció al barri del Pont Major de Girona on s'ubicava la seu de Construccions Batllori. En aquesta empresa hi treballa el senyor Ruiz. Corrien els anys seixanta. 

L'empresa Batllori, fundada pel senyor Llorenç Batllori abans de la Guerra Civil, tenia aleshores un tamborell i una mula. També tenien dos camions: un Ford de disset cavalls amb motor Barreiros i un bolquet metàl·lic amb matrícula M-71.498; i un Ford  K amb motor Hercules i un bolquet de fusta amb matrícula GI-18.237. I una furgoneta DKW amb un motor de dos temps. 

Una de les feines de Construccions Batllori, entre d'altres, era el manteniment de paleta de la fàbrica Torras Hostench de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, i petits transports per a la fàbrica paperera. 

La matinada del 18 de desembre de 1965  va esclatar una de les tres autoclaus de lleixivadores de la secció de pastes de la fàbrica de la Torras Hostench SA de Sarrià de Ter. Per causa de l'explosió es va enrunar gran part de la fàbrica, amb vuit treballadors morts i nou més de ferits. Pel desenrunament,  varen venir per la carretera tallada al trànsit unes enormes pales carregadores de molta amplada, molt grosses i modernes per l'època, que treballaven en els moviments de terres de l'aeroport de Girona-Costa Brava que s'estava construint.

El vespre anterior van deixar  aparcat un Büssing de dos eixos amb un morro molt llarg de Transports Barnadas, un camió impressionant portat nou d'Alemanya. La matrícula era GI-8XXX. Aquest camió va quedar enterrat de runa i xafat. Solament sortia el morro de la runa. No va córrer més per Transports Barnadas, que eren els transportistes exclusius de paper i caolí de la Torras Hostench SA. El transport dels socs i les bales de pasta de la fàbrica de Sarrià de Ter a Sant Joan Les Fonts ho feia l'Àngel Guitart. 

Per al transport de la runa es va contractar els camions de l'empresa Construccions Batllori. El senyor Ruiz amb el seu Ford carregat de runa fins a dalt competia, sense defallir tot i ser un camió petit i molt veterà, amb altres camions moderns per l'època com l'Ebro B-45 d'en Lluís Serinyà, amb matrícula GI-34.261, el Barreiros Saeta 55 de L. Roura amb matrícula GI-38578 i varis més. El Barreiros de Leonor Roura:

DSC04862

La caixa de fusta del Ford es va deteriorar una mica i la varen reparar canviant-li els laterals per uns de metàl·lics. Al cap d'uns anys, el senyor Ruiz va substituir el Ford per un Ebro B35 bolquet i matrícula GI-67.235, comprat usat. 

L'empresa Construccions Batllori existeix en l'actualitat. Regentada pel senyor Josep Batllori, nét del fundador, tenen un Nissan Cabstar amb bolquet de 3.500 quilos de Pes Màxim Autoritzat.