Novetats de la col·lecció de la reproducció de camions i autocars clàssics a escala que ofereix l'editorial Salvat.

En Jordi Ibars Casas, un dels grans especialistes que hi ha al país sobre les reproduccions a escala de vehicles, havent llegit l'article publicat en aquest espai del Pegaso 1031 del transportista Carulla de Cervera que treballava per Cementos Tigre, amb les conclusions formulades sobre les aportacions de la col·lecció de camions i autocars que ha llançat l'editorial Salvat, ha manifestat una opinió discrepant ben motivada, clara i precisa sobre el valor i importància de la referida col·lecció. L'interès que tenen les reflexions projectades pel senyor Ibars sobre aquesta col·lecció de vehicles justifica llur reproducció en el present article. És una opinió fonamentada i equànime. 

La col·lecció de camions i autocars a escala de l'editorial Salvat conté diverses edicions inèdites com ho és el Pegaso Ekus 1210-6, que només havia aparegut en una test de vehicles de servei, l'autobús Pegaso Comet 5061 Seida, que només s'havia comercialitzat en la col·lecció francesa sota l'empresa Cuiña, el Pegaso 1065 Europa amb una cisterna de l'empresa Solazo SA, el Pegaso Troner 1240-40 TX que ha causat una impressió ben satisfactòria, i el Pegaso 1183 d'Endesa que acaba de sortir. 

Està previst un Pegaso 7323, de tres eixos, equipat amb una grua Luna, un Pegaso 1066 de l'empresa Casintra, un Pegaso Trakker 260, un petit camió Pegaso 515, un Pegaso 2323 Mider, rígid de tres eixos, un Pegaso 3045 en configuració militar, un Pegaso 3076 Dúmper, model que només havia reproduït Modeltrans, un Pegaso 7223 Proto Dakar amb decoració Camel, un Pegaso Pegaso 3088, un Pegaso Capitoné, un Pegaso Monotral 6021, un Pegaso BMR militar, un Pegaso Z-207 Barajas, un Pegaso Comet 3041, versió 4x4, un Pegaso Mider 1434, rígid de quatre eixos, un troleibús Pegaso Z-501, un Pegaso 2080 tractora i un Pegaso Tecno 1223.

Algunes novetats que conté la col·lecció de camions i autocars a escala promoguda per l'editorial Salvat, en venda ara per ara: 

Si aquest enunciat, previsió es fa realitat, la col·lecció de Salvat serà única, excepcional. L'opinió sobre la referida col·lecció continguda en l'article publicat el 23 de febrer de 2019 fou precipitada i equivocada a conseqüència del poc coneixement que els responsables del bloc tenim sobre aquesta matèria. Una col·lecció centrada només en els vehicles produïts per ENASA amb la marca Pegaso. En aquest punt creiem però que hi ha molt camí per recórrer més enllà dels vehicles Pegaso. Un buit que tard o d'hora serà cobert. 

Agraïm les reflexions manifestades pel senyor Jordi Ibars que hem compartit en aquest article. I cal agrair l'esforç endegat per l'editorial Salvat havent portat a cap aquesta col·lecció amb les novetats que presenta.

Més vehicles vells a Seròs (Segrià).

En un article anterior varem exposar que per causa de la promulgació i entrada en vigor de normes urbanístiques i ambientals més rigoroses i restrictives en l’exercici de les activitats motivades per preservar el sòl i subsòl -un recurs escàs i limitat- i evitar-ne llur contaminació que afecta una pluralitat indeterminada de persones en un període més o menys llarg de temps, l’abandonament de vehicles en un lloc qualsevol era cada cop més infreqüent per la intensa activitat administrativa desplegada per fer efectiu el compliment de la referida normativa. 

En Jordi Ibars Casas ens ha enviat unes fotografies de tres vehicles que hi ha al seu poble, Seròs, a la comarca del Segrià, que desmenteixen l'afirmació anterior. El primer, una petita furgoneta Siata completament rovellada i colgada de plantes i arbusts, a tocar d’una casa de pagès. Només se’n conserva la carrosseria. Absolutament inaprofitable qualsevol element que podés tenir en origen: 

La segona és una furgoneta Ebro F108 dipositada al costat d’una masia. Retirada de la circulació, llur motor dièsel fou llevat i destinat a una altre tasca. Conserva el parabrises i demés vidres, que podrien ser aprofitats per alguna altre unitat que estigués en procès de restauració: 

El fet que aquest furgó Ebro F108 no disposi del motor i demés elements mecànics, que són susceptibles de contaminar el sòl i subsòl, justificaria el seu manteniment en aquest espai en no incomplir la normativa ambiental i urbanística. 

I el darrer vehicle que en Jordi ha trobat en els seus passeigs pels camps del Baix Segre, com li agrada de definir els pobles d’Alcarràs, Soses, Aitona, Seròs i la Granja d’Escarp que limiten i aprofiten les aigües del riu Segre, és un Jeep SV tancat en un cobert d’un mas, perfectament ben conservat. El seu amo li ha tret les rodes per conservar els pneumàtics: 

 

Al pla de Lleida el Jeep SV fabricat a Saragossa tingué una bona reputació i vendes consolidades en els anys que estigué en producció, del 1963 al 1980. En el curs d’aquests disset anys, aquest singular vehicle produït sota llicència disposà de tres carrosseries distintes en diferents versions. L’èxit i bona acollida que tingué en el mercat espanyol contrasta amb les poques vendes que llur comercialització suscità en el mercat francès. 

Aquestes troballes demostren que la informació que els afeccionats tenen dels vehicles clàssics conservats fins els nostres dies és irrisori, mínim. Hi ha en pobles i masos escampats arreu de Catalunya i d’Espanya molts vehicles tancats zelosament per llurs propietaris. Cal tenir paciència i que amb el temps vagin aflorant. 

Agraïm a l’amic Jordi Ibars les fotografies d’aquests tres vehicles que hi ha al municipi de Serós. I tenim l’esperança que en algun d’aquests pobles del Baix Segre, per causa de la frenètica activitat del transport de carbó procedent de les mines de Mequinensa que hi hagué dels anys 1950 fins els anys 1980, hi hagi algun vell camió tancat. Hi ha indicis clars i fonamentats per creure-ho.

Una furgoneta DKW abandonada en una finca de Serós (Segrià).

Els lectors d’aquest bloc de certa edat que han residit a Barcelona o en els municipis limítrofs han de recordar els desballestaments que hi havia al costat de mar del tram de l’autovia de Castelldefels que discorre entre la plaça Cerdà, situada en un extrem de Barcelona, i el barri de Bellvitge, en el municipi de l’Hospitalet del Llobregat. Aquells desballestament, sòrdids i tenebrosos, que acumulaven vehicles verticalment, posats en una de les entrades principals de la ciutat de Barcelona, de contemplació obligada per als usuaris de l’aeroport del Prat, enlletgia ostensiblement la imatge de la capital de Catalunya. Reforçaven la imatge d’una Barcelona grisa i decrèpita afavorida i projectada per la dictadura franquista. La plaça Cerdà en la dècada de 1970, travessada de viaductes:

Amb l’adveniment de la democràcia i les noves competències que els Ajuntaments assumiren en matèries com l’urbanisme i les activitats, de gran transcendència social, a les darreries de la dècada de 1970 i principis de 1980, l’Ajuntament de l’Hospitalet del Llobregat impulsà la reurbanització d’aquell sector. Redactats i aprovats els plans urbanístics requerits i declarats els desballestaments incompatibles amb els nous usos del sòl, llurs titulars foren indemnitzats i les activitats cessades. Amb l’extinció dels desballestaments es reurbanitzà aquell sector de l’Hospitalet amb nous espais lliures, moderns edificis amb usos diversos, centres comercials i l’ampliació del recinte de la Fira de Barcelona.

En el curs de les darreres dècades han entrat en vigor normatives exigents per el funcionament i la implantació de nous desballestaments de vehicles. Amb l’objectiu d’evitar la contaminació que els olis, combustibles i grasses dels vehicles en desús i que cal desballestar causen al sòl, subsòl i els aqüífers, els plans urbanístics i les normatives ambientals imposen condicions severes per autoritzar la implantació i funcionament d’aquestes activitats. Amb l’aplicació d’aquesta normativa han desaparegut els desballestaments en sòls agrícoles i en els límits de les ciutats tan corrents fins fa uns quants anys.

Aquest control ambiental també incideix en activitats implantades en sòl no urbanitzable com són les plantes d'àrids i graveres, generalment properes als rius. Fins fa pocs anys era corrent l’acumulació de vehicles vells -camions i maquinària pesada- en les graveres. La pèrdua i filtració dels olis i combustibles d’aquests vehicles constituïa un risc cert per al sòl, subsòl i cursos d’aigua limítrofs. L’Administració competent obligà als titulars de les activitats, mitjançant l’advertiment de la imposició de sancions econòmiques per la comissió d’infraccions administratives, a retirar aquests vehicles i portar-los a desballestaments autoritzats.

Aquesta intensa intervenció administrativa de posar ordre a les activitats, intensificada en les activitats de major risc ambiental, tanmateix no arriba a tot el país. No hi ha prou personal especialitzat per controlar eficaçment tot el territori. Aquest fet propicia que en finques agrícoles i espais rurals i forestals poc transitats hi hagi encara vehicles vells que no han estat objecte de la incoació de cap expedient administratiu resolt amb l’ordre de llur retirada. Un exemple d’aquest fet és la descoberta, per l’amic Jordi Ibars Casas, que ha tingut la gentilesa d’enviar-nos les fotos, d’una vella furgoneta DKW, completament oxidada i espoliada, en una finca agrícola de fruiters del municipi de Serós, a la comarca del Segrià:

 

Matrícula de la DKW (B-227435), completament oxidada. Produïda a Vitòria per IMOSA, matriculada a Barcelona, aquesta DKW anà a parar al Segrià on treballà en una finca agrícola:

Una DKW amb matrícula provisional de Barcelona, participant en la benedicció de la festa de Sant Cristòfol, en els primers anys de la dècada de 1960:

De tot plegat s’infereix que la major part de vehicles vells que hi ha escampats al país es troben a pobles petits, masos i graners. L’espai que ocupen no és pas cap inconvenient i tampoc fan nosa. Les descobertes de vehicles vells que hem consignat en aquest espai confirmen aquest fet. Agraïm al senyor Jordi Ibars les fotografies d’aquesta furgoneta DKW la qual conserva llur matrícula original de Barcelona, circumstància apreciable pels nombrosos afeccionats a aquest singular vehicle d’origen alemany i que tan popular fou en el nostre país.