Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mequinensa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mequinensa. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de juny del 2018

Més vehicles vells a Seròs (Segrià).

En un article anterior varem exposar que per causa de la promulgació i entrada en vigor de normes urbanístiques i ambientals més rigoroses i restrictives en l’exercici de les activitats motivades per preservar el sòl i subsòl -un recurs escàs i limitat- i evitar-ne llur contaminació que afecta una pluralitat indeterminada de persones en un període més o menys llarg de temps, l’abandonament de vehicles en un lloc qualsevol era cada cop més infreqüent per la intensa activitat administrativa desplegada per fer efectiu el compliment de la referida normativa. 

En Jordi Ibars Casas ens ha enviat unes fotografies de tres vehicles que hi ha al seu poble, Seròs, a la comarca del Segrià, que desmenteixen l'afirmació anterior. El primer, una petita furgoneta Siata completament rovellada i colgada de plantes i arbusts, a tocar d’una casa de pagès. Només se’n conserva la carrosseria. Absolutament inaprofitable qualsevol element que podés tenir en origen: 

Siata Seròs 1

Siata Seròs

La segona és una furgoneta Ebro F108 dipositada al costat d’una masia. Retirada de la circulació, llur motor dièsel fou llevat i destinat a una altre tasca. Conserva el parabrises i demés vidres, que podrien ser aprofitats per alguna altre unitat que estigués en procès de restauració: 

Furgó Ebro F108 Serós

Furgó Ebro F108 Seròs posterior

Furgó Ebro F108 interior

El fet que aquest furgó Ebro F108 no disposi del motor i demés elements mecànics, que són susceptibles de contaminar el sòl i subsòl, justificaria el seu manteniment en aquest espai en no incomplir la normativa ambiental i urbanística. 

I el darrer vehicle que en Jordi ha trobat en els seus passeigs pels camps del Baix Segre, com li agrada de definir els pobles d’Alcarràs, Soses, Aitona, Seròs i la Granja d’Escarp que limiten i aprofiten les aigües del riu Segre, és un Jeep SV tancat en un cobert d’un mas, perfectament ben conservat. El seu amo li ha tret les rodes per conservar els pneumàtics: 

Jeep SV perfil Seròs

Furgó Jeep SV Seròs posterior 

Furgó Jeep SV Seròs darreral

Al pla de Lleida el Jeep SV fabricat a Saragossa tingué una bona reputació i vendes consolidades en els anys que estigué en producció, del 1963 al 1980. En el curs d’aquests disset anys, aquest singular vehicle produït sota llicència disposà de tres carrosseries distintes en diferents versions. L’èxit i bona acollida que tingué en el mercat espanyol contrasta amb les poques vendes que llur comercialització suscità en el mercat francès. 

Aquestes troballes demostren que la informació que els afeccionats tenen dels vehicles clàssics conservats fins els nostres dies és irrisori, mínim. Hi ha en pobles i masos escampats arreu de Catalunya i d’Espanya molts vehicles tancats zelosament per llurs propietaris. Cal tenir paciència i que amb el temps vagin aflorant. 

Agraïm a l’amic Jordi Ibars les fotografies d’aquests tres vehicles que hi ha al municipi de Serós. I tenim l’esperança que en algun d’aquests pobles del Baix Segre, per causa de la frenètica activitat del transport de carbó procedent de les mines de Mequinensa que hi hagué dels anys 1950 fins els anys 1980, hi hagi algun vell camió tancat. Hi ha indicis clars i fonamentats per creure-ho.

dimecres, 23 de novembre del 2011

La construcció de l'embassament de Riba-roja al riu Ebre per ENHER.


Una altre de les obres executades per ENHER va ser la construcció de l'embassament de Riba-roja, al riu Ebre, a la partió entre Catalunya i l'Aragó. Aquestes obres van durar del 1958 fins l'any 1967. Les aigües d'aquest embassament van inundar el novembre del 1967 el poble de Faió; solament el campanar de l'església sobresurt enmig de les aigües.

Faió, juntament amb Mequinensa i Serós, formava part de la conca minera en la qual s'extreia el lignit que era transportat en llaüts per l'Ebre. El seu moment d'esplendor va ser a principis de segle XX, amb la demanda de les indústries catalanes que el necessitaven per a les màquines de vapor i de les potències enfrontades a la Primera Guerra Mundial.

Aquests dos fets van propiciar una gran activitat extractiva i exportadora del carbó mineral. Faió i Mequinensa tenia una important flota de llaüts per a transportar el lígnit. Poc a poc, però, aquesta activitat econòmica va entrar en decadència.

El seu emplaçament privilegiat va provocar que Faió patís durament els estralls causats per les guerres carlines i la decisiva batalla de l'Ebre, iniciada el 25 de juliol de 1938, amb la victòria de l'exèrcit feixista sollevat.

L'arribada l'any 1892 del ferrocarril de Madrid a Barcelona passant per Saragossa, Casp i Tarragona va ser una efemèride molt celebrada a Faió. Aquesta línia, al seu pas per Faió, tenia un pont amb un túnel artificial per a protegir-lo de despreniments de rocs com el que va ocórrer el 20 de juliol de 1931 sense que s'hagués de lamentar cap desgràcia personal. Amb la construcció de l'embassament de Riba-roja es va haver de desviar el traçat d'aquesta línia de ferrocarril.

Les primeres fotografies seleccionades de la construcció d'aquest embassament són datades el març del 1962, i correspon als treballs d'excavació de fonaments i formigonar els contraforts usant la maquinària que disponia aleshores ENHER:

IMG_9090

IMG_9091

IMG_9092

IMG_9093

Els mesos de juny i setembre del 1962 es continuaven les feines de formigonar l'embassament:

IMG_9082

IMG_9089

El desembre del 1962 ENHER va fotografiar els treballs força avançats de construcció de la nova línia de ferrocarril de Barcelona a Saragossa, el traçat de la qual va haver-se de desviar per causa de l'embassament de Riba-Roja:

IMG_9083

IMG_9084

IMG_9085

IMG_9086

IMG_9087

IMG_9088

La construcció de l'embassament de Riba-Roja, al riu Ebre, l'any 1967, va permetre disposar d'una superfície navegable que s'estenia uns cinquanta quilòmetres, fins a tocar de l'aiguabarreig del Segre. L'empresa ENHER va traslladar els carreus i pedres de l'antiga església romànica de Santa Magdalena per a evitar que es negués per les aigües de l'embassament.

Avui dia aquest embassament és molt visitat per la bellesa dels paisatges que l'envolten i per la pràctica d'activitats esportives, principalment la pesca.