L'autocar Nazar Ocell Blau del senyor Jaume Camps.

El senyor Jaume Camps nasqué a Sant Cugat del Vallès cap a l’any 1914. L’any 1936, quan esclatà la Guerra Civil, posseïa el permís de conduir de primera. Mobilitzat per l’exèrcit de la República Espanyola, conduí, en el transcurs de la guerra, un camió militar. Sempre més, fins que es jubilà, treballà en la conducció d’autocars. L'any 1947 treballava amb un autocar reconstruït amb peces de procedència diversa.

 

El 1951 li va canviar la carrosseria per una de nova. Aquesta mena de vehicles proliferaren en els anys 1940 i 1950 per tal de disposar d’un camió o d’un autocar quan, per les causes que fossin, no es podia comprar un vehicle de fabricació nacional.

La segona carrosseria de l'autocar que conduïa el senyor Camps fou construïda, sense cap dubte, per Carrosseries Vert de Torroella de Montgrí. A l'arxiu del senyor Vert hi ha unes fotografies del cèlebre fotògraf Josep Brangulí i Soler de dos cotxes de l'empresa Autocars ABC de Barcelona, per la qual també hi treballava el senyor Camps, amb dues carrosseries molt semblants, gairebé idèntiques quant al frontal:

 

L’any 1965 estrenà el senyor Camps un autocar nou Nazar Ocell Blau, versió de luxe, amb una capacitat d’unes trenta-cinc places, que estava exposat a la Fira de Mostres de Barcelona. El comprà al representant oficial de Barcelona. Muntava un motor Henschel força problemàtic.

 

El Nazar aparcat davant de l'entrada de les drassanes Gallart-Aresa d'Arenys de Mar (Maresme):

Un altre fotografia de l'autocar Nazar on s'aprecia els prodigiosos i imponents vidres davanters arrodonits que muntava. Els vidres posteriors eren idèntics:

 Interior de l'autocar Nazar amb uns acabats luxosos:

El senyor Camps treballava com a agregat o treballador autònom per l’empresa de Barcelona Autocars Canals: feia el servei escolar per compte del senyor Canals. També, si calia, feia serveis discrecionals els dies festius pel senyor Canals. Foren uns anys que sovint es treballaven els set dies de la setmana.

Com era usual en la dècada de 1960 i 1970, per les tardes treballava pel senyor Joan Roig de Castellbisbal cobrint la línia regular de Barcelona a Castellbisbal. La parada a Barcelona era a la confluència de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer de Rocafort, davant per davant del restaurant Clara d’Ou. El senyor Camps vivia en un pis del carrer Rocafort, dues cantonades més amunt de la parada de la línia regular de Barcelona a Castellbisbal. La seva família conservava la casa familiar a Sant Cugat del Vallès.

A vegades, els dies laborables, feia la línia de Barcelona a Castellbisbal. Dormia a Castellbisbal i al matí, a primera hora, feia el primer viatge de la línia regular de Castellbisbal a Barcelona que sortia a les 6.10 h del matí. Arribat a Barcelona, feia el transport escolar convingut amb el senyor Canals.

Atès que el motor Henschel era poc fiable i les panes sovintejaven, al taller que l’empresa Autocars Joan Roig Farrés tenia a Castellbisbal, en Joan Roig Morral el substituí per un motor Pegaso Comet de cent vint-i-cinc cavalls de potència. Un motor més fiable i valent. El canvi de motors en autocars era una pràctica habitual aleshores. L’empresa del senyor Joan Roig Farrés li foren reemplaçats cinc motors originals que equipaven cinc autocars Barreiros Saeta 75 per motors Pegaso Comet.

El senyor Jaume Camps es jubilà cap a l’any 1978, amb seixanta-cinc anys d’edat. Agraïm al senyor Josep Roig Morral, de l’empresa Autos Castellbisbal SL, successora d’Autocars Joan Roig, la fotografia de l’autocar Nazar Ocell Blau del senyor Camps. I a la filla del Sr. Camps les altres fotografies dels autocars que tingué el seu pare. De mica en mica recuperem tots plegats un tros de la història del transport del nostre país.

El transport d'un autocar Pegaso amb carrosseria Beulas de l'empresa Autos Castellbisbal SA a Sentmenat.

Ahir dissabte, descarregat a primera hora del matí l'autocar Pegaso del senyor Miquel Gamon a l'avinguda de la Reina Maria Cristina, dins el recinte firal de Montjuïc, per participar en l'edició d'enguany del Ral·li Bus, i completat el preceptiu paperam administratiu, el Toni Arimany havia de fer un altre transport, també ben singular. 

A les dotze en punt del migdia arrencava, des de l'avinguda de la Reina Maria Cristina de Barcelona, una comitiva de vehicles cap a Castellbisbal. L'encapçalava en Joan Vallcorba i el senyor Josep Roig, a bord d'un vehicle; el seguia la tractora Scania conduïda per en Toni Arimany amb una góndola enganxada; i tancava la comitiva un tercer cotxe. El trajecte des de la plaça Espanya de Barcelona fins a Castellbisbal fou un passeig distret i ben agradable. Abandonada l'autovia A2, enfilarem la costa amb revolts tancats que condueix dretament fins a Castellbisbal. A l'entrada del poble hi ha la nau on la família Roig hi tanca els autocars i autobusos de l'empresa Autos Castellbisbal SA. Allà, en la primera parada del viatge, s'havia de recollir un vell autocar Pegaso carrossat per en Beulas d'Arbúcies.

Aquest autocar fou donat de baixa l'any 2003 i ensems dipositat al pati de la nau que la família Roig té a Castellbisbal. El cotxe fou matriculat a Girona; el senyor Roig el comprà a l'empresa Autocars Xiberta SL de Celrà. Munta un motor Pegaso de cent setanta cavalls de potència, motor prou fiable però curt de potència. La carrosseria, model Eurocar del carrosser Beulas, és pròpia de les darreries de la dècada de 1970 i la primera meitat dels anys 1980.

A desgrat que la família Roig concebé llur restauració, el fet que ja posseeixen un autocar pulcra i bellament reconstruït -un Pegaso Comet amb carrosseria Ayats espaterrant- va replantejar el projecte inicial. En Joan Vallcorba, que té una col·lecció de vehicles -cotxes, furgonetes i camions- ha assumit el projecte de restaurar l'autocar Pegaso de la família Roig i recuperar-ne llur esplendor.  

Fa unes setmanes en Joan Vallcorba, mecànic professional, assistit per en Xavier Castells, revisaren a fons els elements mecànics del Pegaso. El resultat fou satisfactori. I amb la certesa que el motor, frens, canvi de marxes i demés elements mecànics funcionaven correctament, convingueren amb el senyor Roig de recollir-lo el dissabte 28 de maig, aprofitant la disponibilitat de la góndola d'Arimany i Piella Transport SL un cop descarregat a l'avinguda de la Reina Maria Cristina l'autocar Pegaso del senyor Miquel Gamon portat de Lleida i el fet que el propi senyor Roig també hi era, car acudí a l'encontre amb el seu autocar Pegaso Comet.

En el pati de la finca de Castellbisbal on la família Roig hi tanca els autocars i autobusos, el senyor Roig engegà el motor del vell Pegaso per poder carregar-lo a la góndola. Una labor delicada que requerí de temps, paciència i perícia. El Pegaso instants abans d'abandonar l'espai que ha ocupat una colla d'anys:

A poc a poc, amb lentitud i prudència, el Pegaso conduït pel senyor Roig abandonava el seu aparcament, operació en què fou assistit per en Joan Vallcorba, que treia el cap per una de les finestres:

Prossegueix la marxa enrere de l'autocar:



Cal recular per tal de tenir prou angle de gir i accedir a l'entrada d'un altre garatge de l'empresa:



Accés a un dels garatges adossats a la nau principal:



Recula el Pegaso per tal de poder encarar-se amb la góndola:



Marxa dretament i sense vacil·lar cap a la góndola:





La primera maniobra per pujar a la góndola fou fallida:

En la segona temptativa, amb el suport d'unes travesses de tren, que li proporcionaren més altura, el Pegaso, usant la potència del seu motor, s'enfilà ben justet a la góndola:

L'operació de la càrrega de l'autocar a la góndola fou verificada per en Toni Arimany:













Operació de falcar i afermar bé l'autocar un cop dipositat damunt la góndola:






De dreta a esquerra, els senyors Roig, pare i fill, en Joan Vallcorba i en Toni Arimany:

Amb l'autocar ben subjectat, marxarem, per l'autovia de circumval·lació de Barcelona B-30 que discorre per les comarques del Baix Llobregat, i el Vallès Occidental i Oriental, cap a Sentmenat. La part final del trajecte fou completat per unes carreteres comarcals envoltades de camps curulls d'herba grassa. Arribats a destí, s'havia de descarregat l'autocar Pegaso en una nau d'un polígon industrial de Sentmenat:

S'hagué d'engegar el motor de l'autocar per tal que la carrosseria s'aixequés i desfalcar-lo de les rodes posteriors. Una operació en la qual invertirem més temps del que suposàvem:

Un cop l'autocar desfalcat, se li llevaren les brides que el subjectaven a la góndola: 

Amb cura, extremant la prudència, l'autocar, conduït per en Joan Vallcorba, descendí de la góndola, operació que fou meticulosament supervisada per en Toni Arimany:

L'autocar ja és a terra:



Recollida de les travesses i demés eines usades per a carregar, transportar i descarregar el Pegaso:



L'autocar, prest per ser dipositat a la nau que el senyor Vallcorba té a Sentmenat:

La satisfacció de la feina ben feta, eficaçment executada, reflectida en les cares exultants d'en Toni Arimany i d'en Joan Vallcorba:

De ben segur que en Joan Vallcorba, que ha restaurat uns quants vehicles, la seva passió, els seus coneixements mecànics i de planxa li seran de gran profit per executar un restauració impecable a aquest Pegaso amb carrosseria Beulas Eurocar. N'estem convençuts que en una propera edició del Ral·li Bus serà exposat al costat del Pegaso Comet amb carrosseria Ayats que posseeix el senyor Roig de Castellbisbal.

Setena edició del Ral·li Internacional d'autobusos clàssics: la descàrrega dels vehicles.

Aquest cap de setmana té lloc a Barcelona i Caldes de Montbui la setena edició del Ral·li Internacional d'Autobusos Clàssics. Un encontre, promogut pels senyors Estadella i Sagalés, que any rere any s'aferma entre els afeccionats i participants i escala posicions com un esdeveniment de primer ordre en aquest àmbit. En aquest punt, i impulsat per la gran tradició carrossera del país, els catalans som capdavanters. Malauradament, en l'apartat  de camions, el panorama és més migrat. Hi ha la ferma voluntat de redreçar l'estat de prostració que les trobades de camions clàssics presenten al nostre país. Un fet xocant si hom té en compte que Catalunya és el bressol de la indústria del motor a la Península Ibèrica.

En la nostra opinió aquest Ral·li d'autobusos clàssics, que ha arribat a la setena edició, té la mateixa rellevància i significació que el Ral·li Internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges. I de la mateixa manera que els automòbils s'exposen a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i marxen el diumenge amb calma cap a Sitges per la carretera de les costes del Garraf, els autobusos i autocars exposats en un espai més diàfan i esbatanat, també marxen el diumenge cap a Caldes de Montbui, poble vinculat amb l'empresa Sagalés, un dels promotors de l'esdeveniment.

Cartell publicitari de la setena edició del Ral·li Internacional d'Autobusos i Autocars Clàssics de Barcelona a Caldes de Montbui:

Ahir a la tarda en Toni Arimany i en Joan Vallcorba, a bord d'una tractora Scania que arrossegava una góndola, marxaren de Vic, on hi té la base Arimany Piella Transport SL, cap a Torrefarrera, municipi que acull el garatge central de l'empresa Autocars Gamon, per recollir un autobús Pegaso que féu la línia regular de Lleida a Camporrells, un municipi de la comarca de la Llitera, i que el senyor Gamon, gran amant i eminent col·leccionista de vehicle, ha restaurat pulcrament.

El senyor Miquel Gamon i en Joan Vallcorba ahir a la tarda davant de l'autobús Pegaso carregat a la góndola amb destí a Vic:

L'autobús Pegaso restaurat pel senyor Miquel Gamon:



L'autocar, carregat a la góndola, amb destí cap a la capital de la comarca d'Osona:

Aquesta nit la tractora i l'autocar han dormit plegats a la base de l'empresa Arimany Piella Transport SL de Vic. Ben de matí, en Toni Arimany, per la carretera C-17, ha fet via cap a l'avinguda de la Reina Maria Cristina de Barcelona per descarregar i dipositar l'autobús Pegaso en l'exposició dels vehicles que participen en l'edició  d'enguany del Ral·li Bus:

A l'avinguda Meridiana de Barcelona, amb una càrrega tan singular que ha suscitat l'atenció dels transeünts locals, en Toni s'ha trobat casualment amb en Xavier Castells que marxava amb el seu camió Nazar cap al recinte firal de l'Hospitalet del Llobregat per participar en el festival que aquest cap de setmana ha organitzat la revista SoloCamion, un encontre de camions clàssics, nord-americans i decorats. Sembla mentida que havent-hi tants caps de setmana a la primavera, hagin hagut de coincidir aquests dos esdeveniments a pocs quilòmetres de distància l'un de l'altre.

Arribada a l'avinguda de la Reina Maria Cristina, dins el recinte firal de Montjuïc, amb el dia capotat a primera hora del matí, per descarregar l'autobús Pegaso de la góndola:

El Pegaso ja és descarregat i en Toni Arimany, sense dilacions, ha d'atendre un altre servei: recollir un altre autobús clàssic Pegaso de l'empresa Autos Castellbisbal SA i dur-lo fins a Sentmenat.

L'autobús Pegaso Comet de can Gamon, procedent de Torrefarrera i amb parada a Vic, ja és exposat, amb els demés vehicles participants en el ral·li internacional d'autobusos clàssics d'enguany, a l'avinguda de la Reina Maria Cristina. A la seva esquerra, el Pegaso Comet de la família Roig de Castellbisbal:

Un altre dels participants en aquesta edició del Ral·li d'autobusos clàssics, i que sempre hi assisteix, és el senyor Josep Roig Morral, de Castellbisbal, propietari d'aquest autocar Pegaso Comet amb carrosseria Ayats fotografiat per l'amic Xavier Castells. Una pura meravella que palesa el refinament i elegància assolit per aquest carrosser català en la dècada de 1960:

L'autocar Pegaso Comet de la família Roig, exponent de l'època gloriosa del carrosser Ayats, dins del recinte on s'exposen els vehicles participants en l'encontre:

Arribada i descarrega d'un dels autobusos participants, un Graham, fotografiat per en Xavier Maraña Hidalgo:

En un proper article exposarem, per gentilesa d'en Xavier Maranya, que els ha fotografiat, alguns dels vehicles que han participat en l'edició d'enguany d'aquest popular ral·li.