Celebració del dinar de Nadal a Alcarràs (Segrià) (i).

Els dies previs al dissabte 17 de desembre, que era el dia previst per la celebració del dinar a Alcarràs, trobada que incloïa diverses activitats, uns quants assistents que hi havíem d'assistir estàvem desficiosos per tal que arribés el dia. Estàvem delerosos per retrobar-nos amb els amics i participar en els actes programats. 

Ahir dissabte, el gran dia, mentre una tractora amb una góndola noliejada des d'Astúries acudí a Matajudaica per carregar els tres Nazars que foren d'en Joan Saló Borell, ens trobàrem tal com haviem convingut amb en Pere Liu i en Xavier Pujol davant del restaurant Viena de Vic, al peu de la carretera de Manlleu. A les vuit en punt del matí, amb la puntualitat suïssa que el defineix, ha arribat en Toni Arimany. Tots quatre, còmodament escarxofats en un espaterrant Range Rover, talment fossin uns ministres, hem marxat per l'Eix Transversal i la Nacional II cap a Alcarràs on els senyors Claudi i Eduard Herguido i el Club de Vehicles Històrics de Lleida, encapçalat per llur president, el Sr. Antoni Pomés Tosquella, han organitzat el segon dinar de Nadal. Ens plaïa molt de participar-hi.

A les deu en punt del matí, a la nau que la família Herguido té als afores del nucli urbà d'Alcarràs on hi tanquen els camions clàssics, hem coincidit amb una munió d'afeccionats als vehicles clàssics amb el ferm propòsit de gaudir de la presentació de dos camions Barreiros restaurats enguany. No veníem pas del Nord i del Sud com cantava en Lluís Llach en una popular cançó sinó de les quatre demarcacions del país. El grup més nombrós, per proximitat geogràfica i per la capacitat de mobilització que té el senyor Pomés i la seva muller, procedia de les comarques de Lleida. Uns quants afeccionats lleidatans han comparegut amb els seus vehicles clàssics, fet que ha engrandit l'esdeveniment. De Barcelona també ha comparegut una bona colla; enguany hem de destacar en Lluís i en Benet Pareja, bons amics de Granollers, el Sr. Palau i la seva senyora de Barcelona, i en Jordi Riera Palmer des del Penedès. Del cantó de Tarragona hem gaudit de la presència d'en Jordi Ramos i els senyors Sales que s'han desplaçat amb un superb Citroen Tiburon. Del cantó de Girona, ateses les dates i la distància, només han comparegut els bons amics Pere Liu i Xavier Pujol.

El Citroen Tiburon del senyor Sales, de Reus, i el Seat 850 Spyder d'en Ricard Palomas Negre:

Atès que aquests dies el clima de Lleida és insofrible, insuportable, els senyors Herguido han tingut la gentilesa i amabilitat de servir xocolata desfeta amb xurros amb la finalitat de mantenir l'escalfor corporal i reviscolar els ànims dels assistents després d'un llarg i feixuc viatge des de llocs d'orígen, just a les portes de Nadal. 

 

Consumit l'esmorzar dolç i calent, fruit de la generositat i acolliment que distingeix els senyors Herguido, s'han presentat els dos camions restaurats enguany. Dos Barreiros, un Super Azor que munta la cabina del model Gran Ruta, i un 2626, popularment conegut com el Yeye i que és fàcilment identificable pel color taronja butà amb què sortia pintada de fàbrica la cabina. Fou el primer camió Barreiros desenvolupat per Chrysler i donà, en general, un rendiment excepcional. Tots els transportistes que en tingueren o hi treballaren en serven un bon record i opinió. El seu llançament posà en evidència, creiem, l'obsolescència manifesta d'alguns models que produïa la seva competidora directa Pegaso. 

Els quatre Barreiros restaurats per en Claudi i l'Eduard Herguido: 

Si bé en Claudi Herguido ens expressà que feia més de quinze dies que la boira permanent que embolcalla la plana de Lleida havia impedit de gaudir de l'escalfor que a les darreries de la tardor i al pic de l'hivern proporciona el sol, ahir dissabte, casualment, la boira es dissipà i l'astre féu acte de presència. Fou una anècdota  meteorològic molt ben acollida pels soferts habitants de les comarques del pla de Lleida. Les cares de satisfacció que manifestaven donaven fe de la gaubança que tal presència els hi causà. Per als afeccionats que procedeixen de la resta del país, amb l'excepció d'en Toni Arimany que també pateix la boira vigatana, avesats a gaudir de la ració de sol diària, tal satisfacció ens desconcertà una mica.

Els quatre camions de la família Herguido exposats ahir dissabte al pati de la nau on són tancats. El primer, el Barreiros 2626:







En Claudi Herguido té un record ben viu del dia que veié per primer cop un Barreiros 2626. De ben petit acompanyà son pare a la fàbrica Borges de Tàrrega. Allà, a la cua per descarregar, hi havia un Barreiros 2626 d'un transportista castellà, nou. El Claudi, que accedí a la cabina, l'enlluernà el tablier amb els quatre rellotges i la modernitat de la cabina en comparació de la del Super Azor que conduïa son pare. Per aquest motiu, quan aquest camió fou dipositat en un desballestament del Segrià, en Claudi no dubtà pas en comprar-lo i restaurar-lo. Havia fet realitat un somni que acaronava d'ençà que era un vailet.

El primer camió que fou restaurat com un homenatge al senyor Mariano Herguido, el Barreiros Super Azor amb caixa de fusta i alces, igual que el que tingué:





El Sava Berliet, sens dubte el camió més prodigiós de la col·lecció i que suscità major admiració:







En Xavier Maraña, ben alegroi, al volant del Sava Berliet:



En Claudi Herguido amb el senyor Lluís Pareja, transportista jubilat que conduí en el curs de la vida professional uns quants Barreiros:



El Barreiros Super Azor equipat amb una cabina del model Gran Ruta, comprat per en Claudi Herguido per mediació d'en Jordi Ramos a un poble de les terres de l'Ebre. Sort n'hi hagué, per a culminar llur restauració, del suport prestat pel senyor Luis Alberto Garrido Sanz, de Medina del Campo, poble castellà atapeït d'història, el doctor Barreiros com es conegut arreu, que subministrà el parabrisa davanter que es necessitava. L'estat del motor d'aquest camió és excel·lent:

















El senyor Lluís Pareja, al volant del Barreiros Super Azor, recordava vivències de la seva professió de transportista:



Els assistents férem una fotografia del grup per immortalitzar una trobada que proporcionà grans satisfaccions:





A les 11 en punt del matí era l'hora de marxar a corre cuita. Ens esperaven al museu de la mina de Mequinensa. Era l'hora de tornar a tancar els camions a la nau i emprendre la marxa cap a l'Aragó:





El Sr. Castells al volant del Sava Berliet per tancar-lo dins la nau:







Un Citroen conduït pel senyor Pomés acompanyat per la seva senyora:



El Mercedes Benz d'en Miquel Gamon:



El reeiximent de les restauracions executades pels senyors Herguido parteixen de la selecció del planxista que ha reparat els cops i bonys, ha sanejat els podrits i ha pintat i reconstruït l'interior de la cabina. És en Carlos Tomás Roure, propietari del Taller Central d'Alcarràs. Aprengué l'ofici de ben jovenet i treballà en uns quants tallers de planxa i pintura fins que es posà pel seu compte. Cada restauració que ha fet per encàrrec dels senyors Herguido ha superant l'anterior. Una manifestació de perfeccionisme constant. La restauració del Barreiros 2626 es difícil de superar. Llur cabina té set capes de pintura de gran qualitat. Un acabat que aquest vehicle no tingué pas el dia que sortí, acabat, de la cadena de muntatge de la fàbrica de Villaverde.

I un detall curiós que cal consignar. La planxa més gruixuda i de més qualitat és la del Sava Berliet. Era importada de França i, per tant, tenia una qualitat impossible de trobar en qualsevol dels camions fabricats en aquells anys a l'estat espanyol. I quant als Barreiros, la planxa dels Barreiros Super Azor era més gruixuda i agraïda de treballar que no pas la del Barreiros 2626, produït per Chrysler, més prima i complicada de reparar. Més prima és sinònim de menys cost econòmic i menys pes.


Continuarà.

Alguns vehicles que posseeix Autos Castellbisbal SA.

El passat dissabte acudirem a la nau que la família Roig té a Castellbisbal, on hi tanquen els autocars i autobusos de l'empresa Autos Castellbisbal SA, a recollir un autocar Pegaso per tal que en Joan Vallcorba el restauri. Aquesta visita ens donà l'oportunitat de conèixer alguns dels cotxes que té la família Roig. 

Els orígens d'aquesta empresa familiar de transports es remunta als primers anys del segle XX. El primer camió que comprà l'avi del senyor Josep Roig fou l'any 1919. Una època força reculada. I fou un dels primers vehicles amb motor d'explosió que hi hagué a Castellbisbal, un poble aleshores on predominaven els pagesos i les activitats del sector primari. 

La senyora Roig evocava amb nostàlgia l'època que Castellbisbal era ple de pagesos i el poble, petit, era envoltat de camps de vinyes. I no fa tants anys que la pagesia desaparegué de Castellbisbal. La gran planura ocupada per l'autopista AP-7, l'autovia A2 i els polígons industrials que acullen la Companyia Espanyola de Laminats SA (CELSA) i altres empreses, vall fèrtil que s'estén als peus de l'ermita de Sant Vicenç de Benviure o del castell, regada per l'aigua del riu Llobregat, fa cinquanta anys era plena a vessar de camps d'arbres fruiters.

Quan era arribada la temporada de la recollida de la fruita el poble s'omplia d'olor de pomes i préssecs dels arbres que el vent escampava. Des del poble estant, posat damunt d'un serrat, era meravellós la visió dels camps fruiters perfectament treballats i que mudaven en el decurs de l'any. Els pagesos en el nostre país foren els grans creadors del paisatge, havent-lo treballat i modelat en el transcurs de moltes centúries. El resultat, fruït d'un treball feixuc, constant i savi, transmès de generacions en generacions era sublim, excels, fecund. I en els pendents del serrat al cim del qual hi ha Castellbisbal, eren atapeïts de petits bancals de vinya. La finca que ara és ocupada pel garatge d'Autos Castellbisbal fou també, no fa pas gaires anys, un camp de conreu.    

L'execució de l'autovia AP7 i la proximitat a l'antiga carretera nacional II, la implantació de les fàbriques de la Seat i la Solvay a Abrera i Martorell i la proximitat a la ciutat de Barcelona afavorí el desenvolupament de grans polígons industrials sobre els antics camps fruiters. De mica en mica els pagesos i l'activitat agrícola a Castellbisbal declinaren de manera irreversible. Avui dia ja no queden pagesos a Castellbisbal. Sense terres, els fills s'han guanyat la vida en altres feines. Les vinyes, els horts i les rengleres d'arbres fruiters dels camps que conreaven els avis són una pura reminiscència.

L'únic vestigi que es conserva del passat agrícola de Castellbisbal és, tal vegada, l'ermita de Sant Vicenç. Aixecada en un extrem alt del serrat de les Garses, des de l'autovia AP7 i l'autovia A2 es manifesta com un punt blanc suspès i ingràvid sobre la terra rogenca on s'assenta; i des d'aquella posició avançada domina la vall trinxada per polígons industrials i infraestructures. Darrera, amagat, recòndit, hi ha el poble de Castellbisbal. 

La finca que acull el garatge d'Autos Castellbisbal SA, amb un gran patí i una nau moderna i funcional on es tanquen els cotxes: 

El senyor Roig enraonant amb el conductor d'un bus a punt d'abandonar el garatge:



Un dels cotxes de la casa, un Mercedes Benz, aparcat al pati:





Un altre autobús concebut per trajectes interurbans:





Dues fotografies de la part posterior d'aquest cotxe:

Tres cotxes més de la casa, dos autobusos interurbans i un autocar més gros per atendre serveis discrecionals:

Dues fotografies d'un autobús interurbà carrossat per Noge:





Un cotxe amb una reeixida carrosseria de l'Ayats d'Arbúcies:



Cotxes destinats als serveis discrecionals:



Un cotxe modern, amb un disseny afortunat, de l'empresa Transports Generals d'Olesa:



Un microbús Mercedes Benz amb uns quants anys:

Els protagonistes de la visita que tingué lloc a l'empresa de la família Roig el passat dissabte a Castellbisbal. De dreta a esquerra: Els senyors Roig, pare i fill, que exerciren d'amfitrions, en Joan Vallcorba, que ha assumit el repte de restaurar l'autocar Pegaso, empresa que coronà amb èxit, n'estem segurs, i en Toni Arimany que féu el transport amb una gran eficàcia i professionalitat:

Volem agrair ben sincerament a la família Roig l'extraordinària amabilitat amb què en acolliren a casa seva. I sens dubte, la història d'aquesta empresa de transports centenària mereix ser recollida i difosa per tal de recuperar els precursors del transports de persones i mercaderies en vehicles amb motor d'explosió al nostre país. 

Setena edició del Ral·li Internacional d'autobusos clàssics: la descàrrega dels vehicles.

Aquest cap de setmana té lloc a Barcelona i Caldes de Montbui la setena edició del Ral·li Internacional d'Autobusos Clàssics. Un encontre, promogut pels senyors Estadella i Sagalés, que any rere any s'aferma entre els afeccionats i participants i escala posicions com un esdeveniment de primer ordre en aquest àmbit. En aquest punt, i impulsat per la gran tradició carrossera del país, els catalans som capdavanters. Malauradament, en l'apartat  de camions, el panorama és més migrat. Hi ha la ferma voluntat de redreçar l'estat de prostració que les trobades de camions clàssics presenten al nostre país. Un fet xocant si hom té en compte que Catalunya és el bressol de la indústria del motor a la Península Ibèrica.

En la nostra opinió aquest Ral·li d'autobusos clàssics, que ha arribat a la setena edició, té la mateixa rellevància i significació que el Ral·li Internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges. I de la mateixa manera que els automòbils s'exposen a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i marxen el diumenge amb calma cap a Sitges per la carretera de les costes del Garraf, els autobusos i autocars exposats en un espai més diàfan i esbatanat, també marxen el diumenge cap a Caldes de Montbui, poble vinculat amb l'empresa Sagalés, un dels promotors de l'esdeveniment.

Cartell publicitari de la setena edició del Ral·li Internacional d'Autobusos i Autocars Clàssics de Barcelona a Caldes de Montbui:

Ahir a la tarda en Toni Arimany i en Joan Vallcorba, a bord d'una tractora Scania que arrossegava una góndola, marxaren de Vic, on hi té la base Arimany Piella Transport SL, cap a Torrefarrera, municipi que acull el garatge central de l'empresa Autocars Gamon, per recollir un autobús Pegaso que féu la línia regular de Lleida a Camporrells, un municipi de la comarca de la Llitera, i que el senyor Gamon, gran amant i eminent col·leccionista de vehicle, ha restaurat pulcrament.

El senyor Miquel Gamon i en Joan Vallcorba ahir a la tarda davant de l'autobús Pegaso carregat a la góndola amb destí a Vic:

L'autobús Pegaso restaurat pel senyor Miquel Gamon:



L'autocar, carregat a la góndola, amb destí cap a la capital de la comarca d'Osona:

Aquesta nit la tractora i l'autocar han dormit plegats a la base de l'empresa Arimany Piella Transport SL de Vic. Ben de matí, en Toni Arimany, per la carretera C-17, ha fet via cap a l'avinguda de la Reina Maria Cristina de Barcelona per descarregar i dipositar l'autobús Pegaso en l'exposició dels vehicles que participen en l'edició  d'enguany del Ral·li Bus:

A l'avinguda Meridiana de Barcelona, amb una càrrega tan singular que ha suscitat l'atenció dels transeünts locals, en Toni s'ha trobat casualment amb en Xavier Castells que marxava amb el seu camió Nazar cap al recinte firal de l'Hospitalet del Llobregat per participar en el festival que aquest cap de setmana ha organitzat la revista SoloCamion, un encontre de camions clàssics, nord-americans i decorats. Sembla mentida que havent-hi tants caps de setmana a la primavera, hagin hagut de coincidir aquests dos esdeveniments a pocs quilòmetres de distància l'un de l'altre.

Arribada a l'avinguda de la Reina Maria Cristina, dins el recinte firal de Montjuïc, amb el dia capotat a primera hora del matí, per descarregar l'autobús Pegaso de la góndola:

El Pegaso ja és descarregat i en Toni Arimany, sense dilacions, ha d'atendre un altre servei: recollir un altre autobús clàssic Pegaso de l'empresa Autos Castellbisbal SA i dur-lo fins a Sentmenat.

L'autobús Pegaso Comet de can Gamon, procedent de Torrefarrera i amb parada a Vic, ja és exposat, amb els demés vehicles participants en el ral·li internacional d'autobusos clàssics d'enguany, a l'avinguda de la Reina Maria Cristina. A la seva esquerra, el Pegaso Comet de la família Roig de Castellbisbal:

Un altre dels participants en aquesta edició del Ral·li d'autobusos clàssics, i que sempre hi assisteix, és el senyor Josep Roig Morral, de Castellbisbal, propietari d'aquest autocar Pegaso Comet amb carrosseria Ayats fotografiat per l'amic Xavier Castells. Una pura meravella que palesa el refinament i elegància assolit per aquest carrosser català en la dècada de 1960:

L'autocar Pegaso Comet de la família Roig, exponent de l'època gloriosa del carrosser Ayats, dins del recinte on s'exposen els vehicles participants en l'encontre:

Arribada i descarrega d'un dels autobusos participants, un Graham, fotografiat per en Xavier Maraña Hidalgo:

En un proper article exposarem, per gentilesa d'en Xavier Maranya, que els ha fotografiat, alguns dels vehicles que han participat en l'edició d'enguany d'aquest popular ral·li.