El Pegaso 1095 de TRANSPORTS VICENÇ BACH SA de Sant Quirze de Besora (Osona).

Acompanyat d'en Xavier Castells i Quintana vam visitar el garatge de l'empresa TRANSPORTS VICENÇ BACH SA, ubicada a la carretera de Berga s/n, de Sant Quirze de Besora. Casualment, vàrem coincidir amb el senyor Vicenç Bach que feinejava. Modern i funcional garatge de TRANSPORTS BACH SA:





El senyor Vicenç Bach molt gentilment va mostrar-nos part de la flota de vehicles que integra aquesta empresa de transports osonenca, aparcats al garatge de la carretera de Berga de Sant Quirze de Besora. Hi predominen els moderns camions Daf amb caixes del carrosser Tolosa:







Aquest Man és un dels camions més antics de l'empresa. Ha estat conduït per un xofer molt curós i ha donat un resultat excel·lent:



Després ens vam traslladar a l'antic garatge de TRANSPORTS BACH SA, ubicada en el tram urbà de l'antiga carretera C-152 de Sant Quirze de Besora, on el senyor Bach encara hi conserva un Pegaso 1095 equipat amb una caixa de transports generals.

TRANSPORTS BACH SA comprava principalment camions Pegaso al concessionari oficial de Manresa, Morros, amb els quals hi mantenien una relació excel·lent. El primer Pegaso fou un Comet, un dels primers fabricats per ENASA. Tanmateix, al cap d'un anys Pegaso va establir un règim d'exclusivitat dels concessionaris oficials sobre zones. D'aquesta manera, qualsevol comprador d'un vehicle Pegaso havia d'acudir per força al concessionari que li pertocava en funció del seu domicili.

Atès que Sant Quirze de Besora pertanyia al nord de la comarca d'Osona, el concessionari oficial Pegaso que li corresponia era Baulenas de Granollers. En conseqüència, TRANSPORTS VICENÇ BACH SA va comprar a Can Baulenas aquest Pegaso 1095 equipant-lo amb una caixa de transports generals construïda per CARROSSERIES VIC. Muntava el diferencial del Pegaso 1065 "Europa" amb un pes màxim autoritzat de 16.000 quilos de pes.

Aquest Pegaso 1095 treballava principalment per les nombroses empreses tèxtils que hi havia al llarg del riu Ter, des de Ripoll fins a Torelló, com l'empresa de filatures EDMUNDO BEBIÉ SA, ubicada a la colònia de La Farga de Bebié, en el municipi de Les Lloses. Cabina d'aquest Pegaso 1095 on és remarcable el fre de mà:



L'estat de conservació d'aquest Pegaso, que no ha estat pas restaurat, és excel·lent:







Diferencial d'aquest camió:



En aquells anys, era costum que els camions de Can Bach, conduïts per un xofer i un ajudant, carregaven el fil acabat i el transportaven als magatzems de Barcelona. Tornaven a la fàbrica carregats de cotó per a filar. Foren uns anys de riquesa per a les empreses tèxtils i les empreses de transports que hi treballaven. Aquest món va començar a davallar amb la crisi dels anys 1970; es va agreujar en la dècada del 1980 i va tancar portes en els anys 1990.

Aquest camió fou donat de baixa l'any 1997, segons es palesa amb l'enganxina de l'Inspecció Tècnica de Vehicles. El senyor Bach va trucar al desballestador de Tona informant-li que li duria aquest Pegaso. Tanmateix li sabia greu ja que havia estat el primer camió que va conduir després de llicenciar-se del servei militar. Va pensar que el duria al cap d'uns dies, aparcant-lo en l'antic garatge de l'empresa. Van passar els mesos i el camió, gràcies a Déu i a l'encert del senyor Bach, no fou pas desballestat. Es conserva talment fou donat de baixa del servei l'any 1997, sent llur estat de conservació molt bo com s'aprecia en les fotografies preses.

Vull agrair al senyor Vicenç Bach que ens ensenyes els camions de la seva empresa i, molt especialment, aquest Pegaso 1095, el qual evoca el món de la indústria tèxtil tan important a Catalunya i avui dia molt escapçada.

Una troballa a Sant Quirze de Besora: el Pegaso 1095 de LA FARGA DE BEBIÉ

L'any 1895 el suís Edmund Bebié i Wild va comprar l'antic molí de Rocafiguera, en un meandre del riu Ter, al municipi de Les Lloses (Ripollès), per a instal·lar-hi una fàbrica de filatura i cotó, "Hilados y Torcidos Edmundo Bebié SA", si bé la colònia fou coneguda popularment com "Els suïssos" i el poble com La Farga de Bebié.

Aquesta colònia, avui dia pràcticament deshabitada, constitueix un notable exemple d'una magnífica arquitectura industrial d'influència helvètica. En aquest sentit, els propietaris de les colònies tèxtils acostumaven a construir-la segons l'arquitectura de llurs països d'origen, talment com la colònia de Borgonyà, dita "els anglesos", l'urbanisme de la qual segueix les pautes i gustos de les casetes angleses unifamiliars amb uns carrers endreçats i una remarcable i assolida integració en el paisatge.

La Farga de Bebié estava bastida al marge de l'antiga N-152 que enllaçava Barcelona amb Ripoll, estant separada les cases dels treballadors de la fàbrica pel riu Ter, a la qual s'hi accedia per una palanca. També disposava d'una estació de la línia de Tren de Barcelona a Puigcerdà. En els anys de màxim esplendor, cap als anys quaranta i cinquanta, aquesta colònia arribà a tenir més de mil ànimes, moltes de les quals eren oriündes de Galícia i Lleó. Cap a la dècada de 1950, aquesta colònia va esdevenir un poble amb un economat, diverses botigues de queviures i roba, perruqueria, carnisseria, escola bressol, col·legi i oficina bancària; també disposava d'un cinema i teatre, així com una fonda, la qual va tancar l'estiu del 2007 per la jubilació dels responsables; També hi havia una església i una caserna de la Guàrdia civil, la qual tenia la doble finalitat de garantir l'ordre social i els maquis, força actius en aquestes contrades durant la dècada de 1940 i començaments dels anys 1950.

A mitjans dels anys 1970 i començaments de la dècada de 1980, s'inicia una paulatina decadència per la crisi del sector tèxtil, amb successives reduccions de personal, progressiu abandonament dels habitatges i tancaments dels comerços -la darrera botiga va tancar l'any 1989-. Aquesta decadència va anar acompanyada d'un incendi a la fàbrica, i de diversos canvi de l'accionariat de l'empresa tèxtil. Tots els esforços i inversions realitzats per a dotar l'empresa de les màquines tèxtil més modernes van ésser endebades; el març de 2008 la Farga de Bebié, una empresa tèxtil centenària, tancava les portes definitivament.

Com no podia ser altrament, una empresa de la importància i productivitat industrial de la Farga de Bebié disposava d'una important flota de camions pròpia que cada dia transportava les matèries acabades fins a Barcelona per a ser distribuïdes o exportades. Aquests camions ja fa molts anys que van desaparèixer. Tanmateix, casualment l'altre dia vaig descobrir darrera d'un prat del restaurant La Cugulera, just a l'entrada de Sant Quirze de Besora, un Pegaso 1095, matriculat l'any 1972, la darrera ITV del qual és de l'any 1993. La sorpresa fou notable, ja que pensava que tots els camions d'aquesta empresa tèxtil havien estat desballestats.

Si bé aquest Pegaso 1095 es troba semidesballestat, encara conserva la caixa típica de transport d'acabats tèxtils; també és remarcable els colors característics blancs i vermells que identificava l'empresa

Avui dia la Farga de Bebié ofereix un aspecte molt trist i llòbrec: allà on hi havia hagut vida i activitat, solament hi resten habitatges tancats i deshabitats, víctimes de l'espoli, naus industrials tancades i barrades, locals buits i deixats. El desballestament d'aquest Pegaso 1095 constitueix un fidel i exacte reflex de l'ensorrament de la FARGA DE BEBIÉ i del sector tèxtil a Catalunya, l'activitat productiva que va permetre a aquest país protagonitzar una revolució industrial a mitjans del segle XIX, i que anà acompanyada d'una mentalitat i estil de vida: el vell ordre industrial amb les llargues i esgotadores jornades a la fàbrica, el soroll constant de la maquinària i la vida marcada per les sirenes que indicaven reglamentadament els horaris de l'inici i acabament de les monòtones activitats, com el canvi de torn a la fàbrica o l'entrada al col·legi.