Un camió Nazar B carregat de troncs a la vall del Ges.

En Xavier Castells, que cerca infatigablement velles, oblidades i polsegoses fotografies que continguin camions, ha tret a la llum un altre Nazar B carregat de troncs i branques en un lloc i una data imprecises. Quant al camió, si bé desconeixem qui n'era llur propietari, és un Nazar B de set tones. No ens resulta pas possible precisar on fou retratat el Nazar. Probablement en qualsevol poble proper a la vall del Ges on hi havia els extensos boscos, compresos entre el nord d'Osona i la Garrotxa, d'on extreia la fusta de boix que constituïa la matèria primera per proveir les torneries de Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló. Tal vegada era Vidrà, Santa Maria de Besora, Montesquiu. No ens sembla que fos Sant Quirze de Besora, però tampoc hi posaríem la mà al foc.

Si bé la indústria de la torneria arrelà amb força als pobles de la vall del Ges suara esmentats (Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló), la seva implantació també és produí a municipis com Manresa, Sant Hilari Sacalm i Arbúcies. En el cas d'aquests darrers dos municipis la torneria fou afavorida pels grans boscos que els envoltaven i els proporcionaven la matèria primera que els hi calia. Als municipis de la vall del Ges moltes famílies arrodonien els ingressos amb els treball que les dones exercien a casa seva operant amb un torn de fusta. 

Els tallers de torneria de fusta treballaven principalment en la producció de peces per la indústria tèxtil i estris de fusta de tota mena. La introducció del plàstic i del metall, juntament amb la desaparició de la major part de la indústria tèxtil a Catalunya, ha arraconat aquest sector que avui dia ha esdevingut residual. 

El camió Nazar B carregat de troncs correspon al model que Factorias Nápoles SA presentà i produí l'any 1965. Presentació d'aquest model, equipat amb un motor Perkins Hispania, en una fira de mostres. La unitat presentada incorporava una ploma:

L'empresa de transports Àngel Vilar de La Bisbal d'Empordà tingué, tal com es recull en aquesta fotografia, una unitat d'aquest model que muntava una caixa de fusta amb alces i vela per a transports generals:

Un establiment malagueny especialitzat en la compra-venda de camions clàssics disposava fa uns anys d'un camió Nazar B de set tones equipat amb un bolquet. Estigué uns quants anys en venda i desconeixem que se n'ha fet. Les fotografies del Nazar facilitades per un bon amic:

Tant de bo que algun dels nombrosos lectors osonencs que ens segueixen puguin donar-nos més informació sobre aquest camió Nazar B carregat de trons fotografiat en un lloc indeterminat del nord de la comarca d'Osona. I sobre la data, apuntem que podria ser els primers anys de la dècada de 1970. 

Agraïm l'esforç desplegat per en Xavier Castells per trobar material valuós per fornir l'afició envers els camions clàssics al nostre país. En aquest cas concret, un camió Nazar, una autèntica rara avis.

Imatges de l'enciclopèdia Dolça Catalunya (IV).

Abandonem la comarca d'Osona i ens desplacem fins a la comarca del Berguedà. La primera fotografia és la plaça porticada de Sant Pere amb l'edifici de l'Ajuntament de Berga al fons:

L'església parroquial de Borredà conserva, malgrat les reformes executades, part de la seva arquitectura romànica primigènia:

Manresa, la capital de la comarca del Bages, és un gran centre industrial (empreses tèxtils i metal·lúrgiques). A desgrat de tal industrialització, el pla del Bages, talment s'aprecia en la fotografia d'aquesta masia, té un aire rústic molt acusat on hi predomina l'economia basada en les feines del camp:

El castell i la col·legiata aixecats al cim de turó de Cardona confereixen a la vila un aire medieval característic. L'antigor del castell, amb llurs baluards i triple muralla, contrasta vivament amb l'activitat industrial implantada a la vall:

Fonollosa, un poble a quinze quilòmetres de Manresa, la capital de la comarca del Bages, té una economia bàsicament agrícola i un clima agradable:

Església moderna aixecada l'any 1967 a Sallent dedicada a Sant Antoni Maria Claret, projectada pels arquitectes  Josep Puig Torner i J. M. Esquius i amb decoració escultòrica d'en Josep Maria Subirachs, és una manifestació dels nous aires renovadors que insuflà el Concili del Vaticà II (1962-1965):

Del Bages saltem a la ciutat de Girona. L'antic convent de Sant Domenec, arrecerat en un angle de la muralla, fou fundat a mitjan segle XIII. L'església, que és una de les primeres manifestacions gòtiques de la ciutat, es posada sobre un turó on s'hi arriba després de completar un munt d'escales:

El nucli antic de Girona, convertit en una atracció turística, té edificis de gran bellesa, valor arquitectònic i importància històrica:

A la plaça de Sant Domènec trobem l'antiga universitat de Girona fundada pel rei Alfons IV l'any 1446 i que funcionà fins l'any 1717:

L'avinguda de Jaume I de Girona, coneguda popularment per Gran Via i que és una de les vies principals de la ciutat, fou oberta a principis del segle XX seguint el traçat de les antigues muralles que protegien la ciutat: 

Un altre tram de l'avinguda de Jaume I amb el trànsit incessant de vehicles que suporta:



Edifici de correus i telègrafs de Girona aixecat a principis del segle XX:

La fàbrica Torraspapel SA de Sarrià de Ter, que produïa paper i tancada fa pocs anys fou una de les  empreses més importants de la comarca del Gironès:

Un carro i un cavall enmig d'un camp de Vilademuls, municipi de la comarca del Pla de l'Estany:

La plaça voltada d'arcades de Sant Miquel d'Amer, municipi de la comarca de La Selva, limítrof amb La Garrotxa, en un dia de mercat setmanal. Al fons, a la dreta, hi treu el nas un petit camió Nazar amb la cabina de color blau cel i la calandra blanca: 

Una serradora del municipi d'Osor, a la comarca de La Selva, que transformava els troncs procedents dels boscs que envolten el poble:

Casc urbà de la vila d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, que acull unes quantes empreses productores de carrossers d'autobusos i autocars:

A la comarca del Baix Empordà hi trobem Santa Cristina d'Aro, poble agradable on les activitats agrícoles tradicionals han donat pas a un creixent sector serveis que treballa en el turisme:

Una masia a Ullastret, municipi del Baix Empordà, amb la moderna maquinària agrícola exemplificada en el tractor, és una manifestació de la mecanització del camp català, fenomen que arrenca a principis dels anys 1960:

Camions aparcats a la Jonquera, municipi fronterer de la comarca de l'Alt Empordà. En primer terme, una tractora Magirus amb llur semiremolc:

Carro davant d'una casa de La Selva de Mar, municipi interior a cavall del Port de la Selva i el monestir de Sant Pere de Rodes, a la comarca de l'Alt Empordà:

Plaça porticada de Besalú, ciutat comtal de la comarca de La Garrotxa que conserva notables manifestacions d'arquitectura medieval:

Paller d'una masia o casa pairal garrotxina, una edificació sòlida i ben construïda que palesa la riquesa dels masos d'aquesta comarca fortament industrialitzada: 

Continuarà.

Autocars Farners Bus SA de Santa Coloma de Farners (La Selva): la consolidació de l'empresa (VII).

En els anys 1930 el senyor Francesc Obradors i Fitó fundà un taller dedicat a les reparacions, transformacions i construccions de carrosseries de fusta. En el curs de la Guerra Civil, Carrosseries Obradors fou militaritzada: reparava i construïa vehicles militars, principalment camions i ambulàncies. La militarització de l'empresa comportà que llurs treballadors tinguessin la condició de militars.

A principis dels anys 1940 Carrosseries Obradors s'especialitzà en la reconstrucció, modificació i fabricació de carrosseries d'autocars. Foren un dels nombrosos tallers que reconstruïren aleshores amb els pocs mitjans disponibles els escassos vehicles conservats de la Guerra Civil Espanyola. 

Malgrat l'aïllament de l'estat espanyol i les poques importacions que s'autoritzaven, una activitat sense risc que enriquí unes quantes persones afectes a la dictadura militar, el senyor Obradors fou molt receptiu a les innovacions que en el món de les carrosseries d'autocars es produïa a la resta de països europeus. Per aquesta raó a principis dels anys 1950 produïren la primera carrosseria metàl·lica. I l'any 1962 oferiren el primer autocar autoportant integral. 

Els anys 1970, 1980 i 1990 foren d'una intensa activitat industrial causada en part per la bona acollida que el model S'Agaró, síntesi afortunada d'una evolució anterior, tingué entre els transportistes. Després es produí un fatal esllanguiment de l'activitat productiva d'Obradors. 

Per atendre el trasllat de turistes el senyor Bosch augmentà la flota de Farners Bus SA amb l'adquisició de dos autocars carrossats per Obradors: un Pegaso de dos eixos i un Scania de tres eixos i dos pisos que oferia una gran capacitat: 

L'autocar Pegaso carrossat per Obradors, comprat pel senyor Bosch usat, una mecànica que coneixia i li agradava, amb els primers colors que lluïa la carrosseria:

Aquest autocar pintat amb el color gris que s'imposà als vehicles de Farners Bus SA anys més tard:

Per atendre la feina del transport de turistes i els serveis addicionals d'aquesta activitat, ja exposats en les cròniques precedents, el senyor Bosch resolgué de comprar, també d'ocasió, un autocar Scania de tres eixos amb dos pisos, carrossat a Manresa per Obradors i que era de l'empresa Autocars Rovira de Sant Hipòlit de Voltregà:



Els colors originals que presentava la carrosseria d'aquest autocar quan fou comprat: 

Aquest autocar amb la pintura grisa clara que presentaven la resta dels autocars de la casa:



















El Scania al costat del Pegaso Stergo comprat a Autocars Giralt d'Amer:

El Scania i el Pegaso Stergo amb un microbús Iveco per atendre els serveis de trasllat de turistes; els tres vehicles pintats de gris clar:

Obradors fou un carrosser molt fi i elegant. Les seves carrosseries presentaven unes línies modernes i encertades. També tenien cura dels detalls. Les dues crisis econòmiques d'aquestes darreres dècades (la de la primera meitat dels anys 1990 i la que esclatà l'any 2008 i encara es perllonga), que ha provocat la desaparició d'alguns importants carrossers catalans, ha reduït l'activitat productiva d'Obradors a la mínima expressió. 

Continuarà.