El camió Nazar B de set o vuit tones que tingué l'empresa Castellot de Manlleu (Osona).

L'empresa Castellot fou fundada a Manlleu en la primera meitat dels anys 1960 per subministrar àrids i formigó fresc a les obres públiques i civils que s'executaven aleshores. Foren els anys de les grans transformacions urbanístiques amb un increment demogràfic fabulós. Manlleu i Torelló, dues poblacions industrials del nord de la comarca d'Osona, doblaren en pocs anys la població. Gent arribada majorment del sud d'Espanya s'establí per la feina que hi havia a les fàbriques, tallers i en el sector de la construcció.  En els camps de conreu limítrofs als nuclis urbans sorgiren blocs de pisos per acollir els nous arribats.  

En aquestes condicions, l'empresa Castellot en pocs anys tingué un creixement inusitat. La demanda d'àrids, sorres i formigó era incessant. El nombre de treballadors, vehicles i maquinària pesada s'incrementà considerablement. Els diners, aquells anys, a la comarca d'Osona, amb les indústries tèxtils i metal·lúrgiques treballant a ple rendiment, rajaven de valent. Compraren les millors maquines i camions disponibles aleshores. Pel que fa als camions, escolliren els Pegasos, considerats aleshores els més aptes, fiables i forts. Des de principis de 1990, gradualment, els Pegasos foren substituïts per Mercedes Benz, Man, Volvo, Iveco i Scania.

La història d'aquesta empresa osonenca ha estat recopilada i difosa, acompanyada d'un munt de fotografies de les obres i promocions en què treballà i dels vehicles que posseí en els curs dels anys, pel senyor Xavier Castells i Quintana en el seu bloc Imatges sobre rodes. 

Les fotografies que il·lustren l'article publicat pel senyor Castells sobre l'empresa Castellot recull el ràpid, desgavellat, improvisat i poc planificat creixement urbà de Manlleu produït en la dècada de 1960 i en els primers anys de la dècada de 1970. Sobre els camions que tingué l'empresa Castellot, casualment hi ha un Nazar B de set o vuit tones, que muntava un bolquet, amb matrícula B-435245. Fou matriculat l'any 1965. 

Les dues fotografies que recullen el camió Nazar B que tingué l'empresa Castellot juntament amb els demès vehicles que formaven part, en aquell moment, de la flota. El Nazar, en aquesta primera fotografia, amb llur perfil inconfusible, és el cinquè vehicle de la renglera:

El Nazar B acompanyat de dos Pegasos equipat amb formigoneres:



El camió Nazar B de l'empresa Castellot de Manlleu:

El senyor Castells, en llur article, no aporta gaire informació sobre el Nazar. En una empresa d'aquest volum i història, que ha tingut una pila de vehicles, recordar un concret vehicle, transcorreguts més de cinquanta anys, és una quimera, una pura absurditat. 

Tanmateix, d'acord amb la informació continguda en l'article al·ludit i l'arxiu fotogràfic que conserva l'empresa, s'infereixen els següents extrems: llur compra fou una oportunitat per l'empresa Castellot ja que en tenir Factorias Nápoles SA greus problemes econòmics, venia els vehicles que produïa, els anys 1964 i 1965, a uns preus molts avantatjosos en comparació dels de la competència; i que l'empresa Castellot el tingué pocs anys. Cap dels transportistes osonencs que coneixem i als quals els hi hem preguntat sobres els camions de la casa Nazar que hi hagué a la comarca aquells anys ens han proporcionat cap ressenya ni esment d'aquesta unitat. Llur troballa casual pel senyor Castells en l'arxiu fotogràfic de l'empresa Castellot fou una veritable sorpresa imprevista.

El Grup Castellot, que prossegueix la fabricació i subministrament de formigó i àrids, ha eixamplat llurs activitats a dos àmbits que com més va més creixen: el lloguer de maquinària i la gestió de residus per al sector de la construcció i l’obra pública. Avui dia el grup Castellot, amb una plantilla altament qualificada i en possessió dels certificats més exigents, disposa de tres empreses especialitzades per l'objecte de l'activitat que presten: Arenes i Graves Castellot SA, Excavacions Sant Julià SL i La Plana Residus Industrials SL. Un grup empresarial ben consolidat en disposició d'encarar els reptes que planteja el segle XXI. 

Nosaltres, que centrem l'interès en els camions espanyols del segle XX, majorment, dels anys 1960 a 1980, consignem en aquest article un altre camió Nazar B que treballà a la comarca d'Osona en la segona meitat de la dècada de 1960 i els primers anys de la dècada de 1970. 

Un camió Nazar B carregat de troncs a la vall del Ges.

En Xavier Castells, que cerca infatigablement velles, oblidades i polsegoses fotografies que continguin camions, ha tret a la llum un altre Nazar B carregat de troncs i branques en un lloc i una data imprecises. Quant al camió, si bé desconeixem qui n'era llur propietari, és un Nazar B de set tones. No ens resulta pas possible precisar on fou retratat el Nazar. Probablement en qualsevol poble proper a la vall del Ges on hi havia els extensos boscos, compresos entre el nord d'Osona i la Garrotxa, d'on extreia la fusta de boix que constituïa la matèria primera per proveir les torneries de Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló. Tal vegada era Vidrà, Santa Maria de Besora, Montesquiu. No ens sembla que fos Sant Quirze de Besora, però tampoc hi posaríem la mà al foc.

Si bé la indústria de la torneria arrelà amb força als pobles de la vall del Ges suara esmentats (Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló), la seva implantació també és produí a municipis com Manresa, Sant Hilari Sacalm i Arbúcies. En el cas d'aquests darrers dos municipis la torneria fou afavorida pels grans boscos que els envoltaven i els proporcionaven la matèria primera que els hi calia. Als municipis de la vall del Ges moltes famílies arrodonien els ingressos amb els treball que les dones exercien a casa seva operant amb un torn de fusta. 

Els tallers de torneria de fusta treballaven principalment en la producció de peces per la indústria tèxtil i estris de fusta de tota mena. La introducció del plàstic i del metall, juntament amb la desaparició de la major part de la indústria tèxtil a Catalunya, ha arraconat aquest sector que avui dia ha esdevingut residual. 

El camió Nazar B carregat de troncs correspon al model que Factorias Nápoles SA presentà i produí l'any 1965. Presentació d'aquest model, equipat amb un motor Perkins Hispania, en una fira de mostres. La unitat presentada incorporava una ploma:

L'empresa de transports Àngel Vilar de La Bisbal d'Empordà tingué, tal com es recull en aquesta fotografia, una unitat d'aquest model que muntava una caixa de fusta amb alces i vela per a transports generals:

Un establiment malagueny especialitzat en la compra-venda de camions clàssics disposava fa uns anys d'un camió Nazar B de set tones equipat amb un bolquet. Estigué uns quants anys en venda i desconeixem que se n'ha fet. Les fotografies del Nazar facilitades per un bon amic:

Tant de bo que algun dels nombrosos lectors osonencs que ens segueixen puguin donar-nos més informació sobre aquest camió Nazar B carregat de trons fotografiat en un lloc indeterminat del nord de la comarca d'Osona. I sobre la data, apuntem que podria ser els primers anys de la dècada de 1970. 

Agraïm l'esforç desplegat per en Xavier Castells per trobar material valuós per fornir l'afició envers els camions clàssics al nostre país. En aquest cas concret, un camió Nazar, una autèntica rara avis.

La conservació: el primer pas per impulsar l'interès cap als camions clàssics.

El raonament o reflexió que exposem en aquest article sorgeix arran de l'experiència viscuda en la darrera edició de la trobada de camions clàssics que tingué lloc a Sant Vicenç de Torelló el passat mes d'octubre. Una experiència que volem compartir en aquest espai atès el seu interès, creiem, per enrobustir l'afició als camions clàssics. 

Atès que els municipis propers a Sant Vicenç de Torelló tingueren un nombre considerable d'indústries diverses -metal·lúrgiques, tèxtils, torneries-, la implantació de les quals fou afavorida per la emprenedoria dels seus veïns i l'energia hidràulica que proporcionava el riu Ter i llurs afluents, també hi hagué uns quants transportistes que treballaren per les fàbriques de Vic, Manlleu, Roda de Ter, Torelló, Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Quirze de Besora. Les fàbriques propiciaren el creixement d'importants empreses de transport car el tren (la línia de Barcelona a Puigcerdà) era poc usat per transportar matèria primera i producte manufacturat.

La crisi industrial que causà el  tancament de nombroses industries, fet que es produí d'ençà de l'any 1973, impactà també en el sector del transports. La desaparició de fàbriques arrossegà uns quants transportistes que tancaren les portes o reduïren el seu volum. Malgrat la desaparició de nombrosos transportistes, la conservació d'uns quants camions antics constitueix el testimoni de la considerable importància que el sector del transport ha tingut al nord d'Osona. 

El fet que es conservin uns quants camions en els pobles osonencs de la vall del Ter no fou però profitós per l'exposició de camions clàssics de la trobada de Sant Vicenç de Torelló. La major part de camions conservats no es podien treure dels seus caus per ser exposats. Ni per ser carregats en una góndola servien.

Cal lloar el gran mèrit que els propietaris de camions retirats del transport, per motivacions principalment sentimentals, han tingut en conservar-los una bona colla d'anys. Una dèria positivament beneficiosa. No és el mateix, per raó de la mida i l'espai que ocupa, conservar una motocicleta o un automòbil que un camió. I l'aplicació de qualsevol criteri lògic i racional, atès que l'espai és un bé escàs i costós, i endemés gravat amb tributs de periodicitat anyal, conduïa indefectiblement a desempallegar-se dels camions vells. Sort que uns quants transportistes, a desgrat dels costos econòmics que la conservació dels seus vehicles els hi suposava, els han guardat fins els nostres dies. Sense aquesta actitud conservadora s'haurien perdut molts vehicles. Elogiem i ens congratulem d'aquest fet.

També hi hagut afeccionats que s'han afanyat en acumular camions i demés vehicles industrials vells. En els anys 1980 i 1990 hi havia la possibilitat de comprar camions vells dels anys 1940 i 1950 per cap preu. A preu de ferro, per entendre'ns. Els desballestaments eren plens de camions vells produïts a Espanya que cap transportista volia. Eren una nosa que ocupava espai.

Una mostra d'una col·lecció de camions d'aquesta mena, formada per camions vells i mecànicament esgotats, es troba a Toledo. El primer camió, un Pegaso de dos eixos que muntava el motor dièsel de cent quaranta-cavalls de potència:

Sobta que el primer model de camió que produí Pegaso, del qual se n'han conservat ben poques unitats, estigui dipositat al ras. Un altre camió estranger procedent de l'exèrcit força capolat:

Un dels camions més interessants i graciosos, en la nostra opinió, és aquest Sava Austin que fou d'una casa de colonials de la ciutat de Toledo. Conserva tots els elements propis dels anys 1960, quan fou matriculat i posat a la carretera. Atès que la cabina curta no permetia de dormir-hi, s'habilità un petit espai a la caixa per tal que el conductor descansés, espai al qual s'accedeix des d'un pas cobert que comunica la cabina amb la caixa: 

Finestra de l'espai on dormia el conductor habilitada a la caixa de fusta:

Aquest model de Sava Austin, que se n'han conservat poques unitats i no n'hi ha cap de restaurada -que nosaltres coneguem-, atès la seva gràcia, mereix ser restaurat conservant els colors i la caixa de fusta que té. 

Més vehicles de la gran col·lecció de vehicles que hi ha a Toledo i que ocupa diverses naus: 

La conservació de vehicles industrials vells, tancats en garatges i espais coberts o directament abandonats al ras, no fa però afició. Acumular vehicles vells plens de pols en espais tancats, inaccessibles als afeccionats, nomé té el valor de la conservació del vehicle. Res més.

Afermar l'interès pels camions i demés vehicles clàssics només és possible restaurant-los i exposant-los al públic. Aquest costum que es practica en d'altres països europeus, el qual els anglesos hi excel·leixen, ho fa cada any amb gran èxit de públic i vehicles participants l'Associació per la Recuperació i Conservació d'Autobusos (ARCA) de Sabadell que promou el ral·li de Barcelona a Caldes de Montbui. Dues altres manifestacions són la trobada itinerant que anyalment organitzen els responsables del fòrum Camionesclasicos i la trobada de camions clàssics que cada dos anys té lloc a Sant Vicenç de Torelló. 

Per aquest motiu cal reconèixer l'esforç esmerçat pels promotors de restauracions de vehicles industrials i d'autobusos i autocars. Cadascú dins les seves possibilitats. Des de l'afeccionat que disposa d'un o dos vehicles fins els grans col·leccionistes que tenen molts camions restaurats. És aquesta la llavor que fa créixer la passió per aquests vehicles. Tenir-los tancats en una nau, cobets de pols, és una llavor perduda que no fructifica. Restaurats o no però compartits amb d'altres afeccionats en trobades i exposicions aferma l'afició i ens equipara, en aquest punt, amb la resta de països europeus.

El món de les joguines: un camió Nazar A de plàstic.

L'Àngel Duran, de Torelló, acompanyat d'en Xavier Castells coordinen la trobada de camions clàssics prevista el proper dissabte 26 d'octubre de 2013, al matí, a l'exterior del pavelló d'esports de Sant Vicenç de Torelló, aprofitant la celebració, dins del pavelló, de la quarta mostra de maquetisme ferroviari organitzada eficaçment pels Amics del Ferrocarril de la vall del Ges, una associació d'afeccionats al ferrocarril de Torelló i pobles del voltant, durant tot el cap de setmana. El seu punt de trobada és el bar Sala, de Torelló, davant per davant de la línia del tren de Vic a Ripoll. La presència de la línia de tren de Barcelona a Puigcerdà, que creua la comarca d'Osona, ha creat una gran afecció als trens i el maquetisme ferroviari.

Els senyors Duran i Castells, que fa setmanes que treballen per tenir-ho tot a punt amb la concentració de camions i furgons, fotografiats al bar Sala de Torelló: 

 

Cartell publicitari de la segona trobada de vehicles clàssics de transport il·lustrada amb un Pegaso de Transports La Comarcal, de Torelló, que treballava per les indústries tèxtils de les comarques d'Osona i del Ripollès:

 

Cartell de la quarta trobada internacional de modelisme ferroviari de la vall del Ges que es celebrarà el cap de setmana del 26 i 27 d'octubre de 2013 a Sant Vicenç de Torelló:

L'Àngel Duran, que participa de la afecció als camions i als trens, i té la passió del col·leccionisme, s'acosta de tant en tant al mercat dels Encants Vells, a la plaça de Les Corts Catalanes, a la recerca d'articles per ampliar les seves col·leccions. 

Un dia va comprar un lot de quatre camions de joguina procedents del buidatge i desmantellament d'un pis. La quantitat d'objectes que s'acumulen als fons dels armaris de cases i pisos i que, de tant en tant, veuen la llum, és inquantificable. Uns d'aquests camions, fabricant a Alacant, és un bonic Nazar A amb visera. Una joguina de plàstic plena d'encant:

 

Els afeccionats a la marca Nazar podrem gaudir d'una maqueta d'aquest mateix camió que properament vendrà Otero Scale Models, uns acreditats maquetistes especialitzats en camions i autocars espanyols a escala. Ni la qualitat ni el preu són semblants.

Els Amics del ferrocarril de la Vall del Ges convida tothom a participar a l'encontre de camions clàssics, o vells, i a la trobada de maquetisme ferroviari que es celebrarà a finals d'octubre, coincidint amb els boscos d'Osona esclatant de vermells i ocres refulgents. Un altre motiu per visitar els pobles de la vall del Ges aquest cap de setmana. 

Bon Nadal i feliç 2013.

Enguany s'escau el cinquantè aniversari de la mort, a Illa del Riberal, un bonic poble de la comarca del Rosselló, d'en Josep Sebastià Pons, el poeta nord-català més important del segle XX. La temàtica de la seva obra versa sobre l'arrelament al país i la seva gent, el pas del temps, la cultura popular, les estacions i l'amor. Aquesta mateixa preocupació la trobem en l'obra d'un altre important poeta català del segle XX, i molt bon amic seu, en Tomàs Garcés i Miravet.

Aprofitant aquesta efemèride, els col·laboradors d'aquest bloc us desitgem un Bon Nadal i feliç 2013 amb el poema Tres Reis d'Orient, d'en Josep Sebastià Pons:

Tres reis d'Orient
tres reis caminaven,
la corona d'or
de lliri la barba,
el mantell brodat
d'ocells i de branques.
Diuen que han vingut
de la serralada i jo no ho crec,
que la gent m'enganya.

Ben embolicats dins una nevada,
del cimall del cel
han fet la baixada,
amb un sarronet
d'esteles de plata.
Tres reis d'Orient,
tres reis caminaven,
la corona d'or
de lliri la barba.

Passen bandolers,
bandolers d'Espanya,
portant ganivets
d'un pam a la faixa.
Maten els tres reis
amb una rialla.
Voreta el camí,
els tres reis finaven,
la corona d'or,
de lliri la barba.

I els grans bandolers
allavors s'esglaien,
que del sarronet
esteles de plata
fent molta claror
cap al cel pujaven,
i que allà d'enllà
dins la volta blava,
tres reis d'Orient
tres reis caminaven.

El Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera, posat damunt del puig de les Tres Creus, a Torelló, de gran devoció popular i que la nit de Nadal serà plena de gom a gom per celebrar-hi la Missa del Gall, que commemora el naixement de Jesús:

 

El camió Sava 311 dels senyors Soldevila de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona).

En Xavier Castells i Quintana és fill d'en Josep Maria Castells Llorens, fundador de TRANSPORTS CASTELLS, de Torelló. També participa d'una gran afició pels camions. Gràcies a ell, vàrem poder conèixer d'altres afeccionats als camions i autocars de Torelló i Manlleu. A més, el senyor Castells ha signat algunes de les cròniques més interessants publicades en aquest bloc sobre la història del transport al nostre país.

Uns quants afeccionats als camions, amics d'en Xavier Castells, tenen l'habitud d'esmorzar plegats al restaurant Cal Jutge, d'Orís, una casa de pedra elegantment decorada, al peu de l'antiga carretera Nacional 152, de Barcelona a Ribes de Freser. Són aquells esmorzars a l'antiga, de forquilla i ganivet que se'n diu, amb carns, embotits i un bon vi. En Ramon Camprubí, transportista de Torelló, i en Francesc Malian, són el pal de paller d'aquesta trobada setmanal.

Aquests esmorzars permeten de conèixer els transportistes i vehicles que han corregut per la plana de Vic. També hi surten un enfilall de carrossers, mecànics i planxistes d'aquells anys. Els antics recaders ja desapareguts i els vehicles el record dels quals ho és oralment, són rememorats en aquestes trobades. La desaparició dels propietaris dels vehicles dificulta de trobar cap fotografia per a conservar-ne el record d'un ofici que està transformant-se ràpidament.

Gràcies als senyors Camprubí i Malian, vam conèixer al senyor Xavier Soldevila, de Sant Hipòlit de Voltregà. Juntament amb un seu germà, en Josep, conserven un camionet Sava 311 que el seu pare, l'Antoni Soldevila Basco, va comprar al concessionari AUTOS SUBMINISTRES VIC SA, l'any 1971.

L'Antoni Soldevila i Basco era un constructor de Sant Hipòlit de Voltregà. Un dels seus clients era el senyor Ramon Terradellas i Relats, fundador l'any 1966 d'AUTO SUBMINISTRES VIC SA, concessionari oficial Pegaso i Sava a la Plana de Vic. Aquest fet va facilitar al senyor Soldevila la compra d'aquest camionet Sava 311:





















Interior de la cabina d'aquest camionet Sava 311, molt ben conservat:







El bolquet que equipa va construir-lo CARROSSERIES COMELLAS, un carrosser de Sallent, a la comarca del Bages. Després de quaranta anys, continua treballant. El bolquet basculant:









L'estat de conservació d'aquest camionet Sava 311 és excel·lent. De sempre que ha estat guardat sota cobert i l'han conduït unes bones mans. Passa periòdicament la inspecció tècnica de vehicles. I malgrat algun bony petit i algun fregament causat pel seu treball, la xapa i l'interior del vehicle estan molt ben conservats. Arrenca a la primera, per bé que a l'hivern, amb el fred, és més mandrós per arrencar.

Els fills del senyor Antoni Soldevila, en Xavier i en Josep, segurament que tindran aquest camionet Sava a casa tota la vida. No els hi ha donat mai cap problema. Targeta de transport del Sava 311:

Permís de circulació del vehicle. Admirable, optimista o il·lusori que el Ministeri de l'Interior espanyol adscrigui aquest Sava a la categoria de vehicle per a pedreres, més encara si es té en compte que legalment disposa de 3.500 quilos de pes màxim autoritzat:

Albarà de lliurament del Sava el 23 d'octubre del 1971:

Per a la seva feina de constructors, en Xavier i en Josep també tenen dues furgonetes Mercedes Benz comprades al concessionari oficial AUTO SUBMINISTRES SA:

Ells però són molt afeccionats a les motos, una afició molt arrelada a Catalunya. El seu pare, de jove, va comprar una Montesa Brio nova. Per encàrrec d'en Xavier i en Josep, un mecànic jubilat l'ha restaurada pulcrament. Fotografies d'aquesta Montesa Brio:







I el 1971, el mateix any que va arribar el camionet Sava a can Soldevila, van comprar una Montesa Cota 274, amb la qual en Xavier gaudeix els caps de setmana practicant trial. O sigui, que és una família de Montesa.

Volem agrair l'amabilitat del senyor Xavier Soldevila ensenyant-nos el camionet Sava 311 i les dues motos Montesa, així com les gestions realitzades pel senyor Francesc Malian a la recerca de fotografies de transportistes osonencs jubilats.