Un camió Nazar B carregat de troncs a la vall del Ges.

En Xavier Castells, que cerca infatigablement velles, oblidades i polsegoses fotografies que continguin camions, ha tret a la llum un altre Nazar B carregat de troncs i branques en un lloc i una data imprecises. Quant al camió, si bé desconeixem qui n'era llur propietari, és un Nazar B de set tones. No ens resulta pas possible precisar on fou retratat el Nazar. Probablement en qualsevol poble proper a la vall del Ges on hi havia els extensos boscos, compresos entre el nord d'Osona i la Garrotxa, d'on extreia la fusta de boix que constituïa la matèria primera per proveir les torneries de Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló. Tal vegada era Vidrà, Santa Maria de Besora, Montesquiu. No ens sembla que fos Sant Quirze de Besora, però tampoc hi posaríem la mà al foc.

Si bé la indústria de la torneria arrelà amb força als pobles de la vall del Ges suara esmentats (Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló), la seva implantació també és produí a municipis com Manresa, Sant Hilari Sacalm i Arbúcies. En el cas d'aquests darrers dos municipis la torneria fou afavorida pels grans boscos que els envoltaven i els proporcionaven la matèria primera que els hi calia. Als municipis de la vall del Ges moltes famílies arrodonien els ingressos amb els treball que les dones exercien a casa seva operant amb un torn de fusta. 

Els tallers de torneria de fusta treballaven principalment en la producció de peces per la indústria tèxtil i estris de fusta de tota mena. La introducció del plàstic i del metall, juntament amb la desaparició de la major part de la indústria tèxtil a Catalunya, ha arraconat aquest sector que avui dia ha esdevingut residual. 

El camió Nazar B carregat de troncs correspon al model que Factorias Nápoles SA presentà i produí l'any 1965. Presentació d'aquest model, equipat amb un motor Perkins Hispania, en una fira de mostres. La unitat presentada incorporava una ploma:

L'empresa de transports Àngel Vilar de La Bisbal d'Empordà tingué, tal com es recull en aquesta fotografia, una unitat d'aquest model que muntava una caixa de fusta amb alces i vela per a transports generals:

Un establiment malagueny especialitzat en la compra-venda de camions clàssics disposava fa uns anys d'un camió Nazar B de set tones equipat amb un bolquet. Estigué uns quants anys en venda i desconeixem que se n'ha fet. Les fotografies del Nazar facilitades per un bon amic:

Tant de bo que algun dels nombrosos lectors osonencs que ens segueixen puguin donar-nos més informació sobre aquest camió Nazar B carregat de trons fotografiat en un lloc indeterminat del nord de la comarca d'Osona. I sobre la data, apuntem que podria ser els primers anys de la dècada de 1970. 

Agraïm l'esforç desplegat per en Xavier Castells per trobar material valuós per fornir l'afició envers els camions clàssics al nostre país. En aquest cas concret, un camió Nazar, una autèntica rara avis.

Carros, tartanes i diligències de l'arxiu d'en Josep Vert i Planas (I).

En Josep Vert i Planas, carreter i carrosser de Torroella de Montgrí, aplegà, per redactar la història del transport a les comarques gironines, una important col·lecció fotogràfica de carros, tartanes, diligències, galeres, autobusos i autocars. Una part de l'arxiu fotogràfic, integrat per carrosseries d'autobusos i autocars, ja fou exposat en aquest espai. En els propers articles difondrem les fotografies que sobre carros, tartanes i galeres recollí el senyor Vert. 

L'interès que aquestes fotografies presenten és, en la nostra opinió, triple: recull d'una manera precisa l'estat de la xarxa de carreteres i vies de comunicació de la demarcació de Girona; reflecteix com eren els pobles i les ciutats en els primers anys del segle XX; i permet de fer-se una idea exacta dels mitjans de transport impulsats per la tracció animal aleshores disponibles, les fondes i parades de posta, i la roba que vestien els transportistes per combatre la fred de l'hivern i la calor inclement de l'estiu. 

La primera fotografia correspon al transport de carbó vegetal en sàrries: 

Unes quantes fotografies dels vehicles que tenia la companyia La Ceretana, que feia la línia regular del transport de persones i mercaderies entre Ripoll i Puigcerdà a través de la collada de Toses. Un dels cotxes de La Ceretana en una parada de la Collada de Toses. Aquesta fotografia reflecteix el lamentable estat de la xarxa de carreteres del país. Les guerres civils que es succeïren en el segle XIX fou un gran impediment per desenvolupar una xarxa de vies fèrries i carreteres útil al trànsit de mercaderies que necessitava la indústria catalana centrada en els sectors tèxtil i metal·lúrgic: 

Un altre cotxe de La Ceretana:



Una diligència de La Ceretana que transportava viatgers i el servei de correus:



Cotxe d'en Bonsoms Sunyer que feia la línia de Puigcerdà a Ripoll:



Carruatges al centre de Sant Hilari Sacalm que anaven fins la Font Picant:



Tres cotxes més que feien la línia a Sant Hilari Sacalm:

Un carro al coll de Caubet, via natural de pas entre Olot i Ripoll, a l'hivern; aquesta foto reflecteix amb exactitud la duresa d'aquest ofici i els riscs que el seu exercici comportava:

Carruatges creuant el riu Fluvià:



Tartana d'en Duran, de Figueres, que feia la línia de Figueres fins a Besalú:



Cotxe d'Olot, procedent de la col·lecció Vayreda:



Una altre fotografia amb carros i una galera, a la comarca de La Garrotxa:

Galera construïda per en Sarquella de Banyoles, carreter que més tard carrossà autocars i camions, de la companyia TEISA d'Olot retratada l'any 1921:

Carruatge que feia el servei de correu de Ribes de Freser a Puigcerdà, aturat a La Molina:



Dibuix d'una galera que construïa el carreter Sarquella de Banyoles:

Un tramvia tirat per cavalls que feia el trajecte de la plaça de Catalunya a la vila de Gràcia, al capdamunt del passeig de Gràcia, l'avinguda més elegant i burgesa de Barcelona:

Un altre tramvia de Barcelona tirat per cavalls:



Continuarà.

En Josep Quintana Clé del municipi d'Anglès: l'execució d'obra pública i la compravenda de camions i maquinària (i VIII).

En Josep Quintana Clé fou un emprenedor pur. Nascut en una família que tenia un negoci de bicicletes a Anglès i que més endavant compraren, repararen i vengueren autos particulars, en aquells anys que hi havia molta demanda i pocs vehicles disponibles al mercat, podia haver estat un bon mecànic de cotxes i camions. També podria haver exercit de representant de motocicletes amb un taller mecànic atès que foren a principis dels anys 1960 representants de les cases Vespa, Montesa i Bultaco amb un establiment a la carretera de Santa Eugènia de Ter, a Anglès. Aprofitant aquest vessant professional, participà en la fundació del Taller Ran de Girona.

La seva empenta el dugué a la compra dels camions Unimog arreu d'Espanya, que un cop reparats i transformats, venia als qui treballaven a bosc desemboscant. La venda d'aquests camionets, molt demandats i difícils de trobar, el feu molt popular i conegut a les comarques gironines. Tal fou la popularitat assolida que el seu record encara perdura entre els transportistes d'una certa edat. L'habilitat per tancar acords comercials el convertiren en un gran comprador i venedor de maquinària d'obra pública usada. Maquinària que comprava primerament a Espanya i més tard en d'altres països europeus.

També treballà en l'obra pública. Començà amb una excavadora que participava en la construcció de l'embassament de Susqueda. Posteriorment, amb més maquinària treballà en l'execució de les primeres autopistes catalanes i de l'aeroport de Girona-Costa Brava. Els coneixements adquirits l'estimularen d'endinsar-se en aquest sector amb la fundació de dues empreses, Moviterra SA i Ranco SA, que tingueren una importància destacada en els anys que estigueren en actiu. 

La seva biografia, que hem traçat en els anteriors articles, revela un home d'una gran empenta i valentia, agosarat i amb una profunda visió del negoci. No es conformà pas en ser un bon mecànic -tenia moltes aptituds i qualitats per la mecànica- ni ostentar la representació d'una casa de vehicles, sinó que assolí cims més alts. Fou un gran tractant de maquinària d'obra pública i camions d'ocasió i un conegut contractista dels moviments de terres en grans obres públiques i per constructors i promotors locals. 

Aquest tarannà equipara el senyor Josep Quintana amb els grans constructors d'obres públiques d'aquest país. És el cas del senyor Julio Sorigué Zamorano de Lleida; el senyor Celestí Bolós de Sant Adrià de Besòs; la família Servià Cantó de Girona; la constructora Fomento de Obras y Construcciones SA, fundada a Barcelona l'any 1900; Enginyeria i Construccions Sala Amat SA; Excavacions Calet SA, que tenia un gran flota de camions Barreiros Gran Ruta i Mercedes Benz dúmpers, pintats de color groc, i que executaren uns trams de l'autopista de Barcelona a Girona; en Joaquim Pla Nogué, també d'Anglès, que tingué dotze camions en propietat i més de cents autònoms subcontractats que treballaren en la construcció de l'embassament de Susqueda i uns trams de les autopistes AP-7 i AP-19 i, que, un cop apartat dels moviments de terra regentà unes plantes de formigó; i ECISA, de Barcelona, la primera empresa d'Espanya d'obra civil especialitzada en la construcció d'escoles, instituts i barris sencers de blocs d'habitatges de protecció oficial; a Girona ECISA construí el garatge de l'empresa Catasús i Companyia, distribuïdor oficial del carburant i el col·legi dels Maristes, unes obres molt admirades aleshores.  

El senyor Josep Quintana al costat d'una pala de cadenes Komatsu en una actuació en sòl no urbanitzable:

En els darrers anys de la seva vida, una malaltia l'emboirà completament. Agraïm a la família Quintana, i particularment a la seva vídua, la biografia del seu marit i les fotografies que acompanyen aquests articles consagrats a la memòria del senyor Josep Quintana i Clé.

L'accident d'un autocar Nazar d'en Joaquim Puig Casadellà a Sant Hilari Sacalm el 24 de juliol de 1974.

La Maria Puig i Casadellà guarda la notícia publicada el 26 de juliol de 1974 al diari "Los Sitios" de Girona d'un greu accident que va patir un dels tres autocars Nazar d'en Joaquim Puig i Casadellà, de Bellcaire d'Empordà, el dimecres 24 de juliol a la localitat de Sant Hilari Sacalm.

Aquest autocar Nazar, de trenta-cinc places i amb matrícula GI-63313, havia pertangut a un transportista de Palafrugell que no va pagar les lletres girades. Aleshores, el representant del concessionari Nazar de Girona, en Lluís Costa, va oferir-li a en Joaquim Puig i Casadellà, que va comprar-lo. El manteniment d'aquest Nazar, talment com la resta de la flota del senyor Puig, la realitzava el mecànic Josep Bellapart, de Verges; i les reparacions de la planxa el carrosser Josep Plaja i Font, de Torroella de Montgrí, cunyat d'en Joaquim Puig.

El Nazar fou comprat per a cobrir tots els serveis que prestava en Joaquim Puig: el transport de soldats del campament militar de Sant Climent Sescebes fins a Manresa passant per la carretera de Cantonigrós, recargolada i de gran bellesa; els serveis discrecionals que sortien, incloent-hi el transport de turistes; les línies regulars i els serveis de mercats que n'eren titulars i també el transport de les Orquestres Caravana i La Principal de Llagostera.

Segons la notícia publicada a "Los Sitios", aquest autocar va transportar la cobla La Principal de Llagostera que havia de participar a un aplec sardanista a Sant Hilari Sacalm. El conductor del Nazar, el senyor Eleuteri Viñas, del poble d'Albons, va adonar-se que els frens no funcionaven pas i va decidir cercar un taller per a reparar-los. Tanmateix, quan circulava pel carrer Tres Creus, els frens van deixar de funcionar i el Nazar va accelerar-se descontroladament. En aquella cursa folla i descontrolada, l'Eleuteri Viñas va arrambar el vehicle als arbres del carrer per a aturar-lo, arrencant arrencant diversos arbres i destrossant tres cotxes aparcats al carrer Sant Josep; també va danyar una part del jardí de l'hotel Ripoll i dos arbres més fins que va encastar-se en un arbre gros del carrer Generalísimo.

Notícia publicada al diari Los Sitios, de Girona:

El xòfer de l'autocar, el senyor Eleuteri Viñas, va resultar greument ferit. Les cames li van quedar enganxades entre els ferros de la carrosseria del vehicle. Mai més va tornar a conduir cap vehicle. L'acompanyant va patir ferides lleus. Estat del Nazar després del xoc amb l'arbre:

Cal destacar que aquest accident hagués estat molt més greu si hagués ocorregut una estona més tard, quan el carrer Generalísimo havia d'estar ple de gom a gom dels participants a l'aplec sardanista previst a Sant Hilari Sacalm. Els danys que va causar es van valorar l'any 1974 en cinc milions de pessetes, una quantitat molt important aleshores.

A diferència de l'altre autocar Nazar que va accidentar-se a Serra de Daró, que va estar abandonat a l'era d'una masia de l'Escala molts anys, aquest Nazar fou dut fins a Bellcaire d'Empordà i va estar uns quants anys aparcat al pati del garatge del carrer Nord 14. La targeta de transport fou venuda a un transportista i el motor a un barquer de l'estany de Banyoles.

Agrairíem que si cap dels lectors d'aquest bloc conservés fotografies d'aquests autocars de la família Puig, ens les fes arribar per a publicar-les.