Tracció de sang: un article de la Maria Favà publicat a la revista Icària.

L'Arxiu històric del Poblenou és una associació que malda per la recerca i difusió de la història d'aquest barri del Barcelona adscrit al districte de Sant Martí de Provençals, mitjançant la publicació d'articles, documents, fotografies i arxius aplegats i publicats periòdicament en la revista Icària.



En el número 11 de la revista Icària, corresponent a l'any 2006, es va publicar un interessantíssim reportatge il·lustrat amb nombroses fotografies sobre els carros i carreters del Poblenou: "La Tracció de Sang. El negoci dels carros i els cavalls al Poblenou". La seva autora, la Maria Favà i Compta, és una reconeguda periodista que va néixer i viu al Poblenou, descendent d'una important nissaga de carreters i transportistes d'aquest barri, conegut per la concentrar-hi nombroses industries. La crisi del petroli de l'any 1973 i el trasllat de les fàbriques fora de Barcelona han canviat la fisonomia del barri del Poblenou, amb una profunda reordenació urbanística promoguda per l'Ajuntament de Barcelona.

La Maria Favà inicia aquest article enumerant els principals carreters del Poblenou: en Josep Cahué -traspassat l'any 2006-, els Aroles, Esteban, Favà, Grimau, Llobet, el Moreno, Panyella, Pijoan, el Paio Negre, Soriano. Aquests transportistes van fer del Poblenou el segon nucli d'importància de Barcelona de transport de sang, després del Poble-sec, on hi havia més carreters com en Xaranga i en Reverendo que treballaven principalment al moll.





Els carreters del Poblenou estaven ben organitzats amb dues germandats que celebraven festes com els Tres Tombs i excursions fins a Perpinyà, capital del Rosselló. L'article ens explica que la festa dels Tres Tombs es celebrava per Sant Antoni Abat, patró dels carreters. Es guarnien llurs carros i cavalls, i sortien en cercavila per a beneir els cavalls. Aquesta festa va desaparèixer del Poblenou en la dècada del 1950.





En l'ofici de carreter, la compenetració entre el carreter i el seu cavall era absoluta. Es donava el cas que si a un cavall li canviaven el seu carreter, no treballava pas. Són uns animals sensibles i intel·ligents. A Can Favà més d'un cop havia tornat el carro i el cavall sense carreter o aquest adormit darrere. Els cavalls eren capaços d'arrossegar unes tres tones de càrrega. També els hi tenien moltes cures quan les besties mostraven símptomes de flaquesa, especialment a les potes. Malauradament, però, el final dels cavalls era a la plaça de braus. La Maria Favà recorda que els cavalls de casa quan no podien treballar els donaven de baixa de la contribució industrial i els duien directament a l'escorxador.

L'ofici de carreter també era molt feixuc. Els carreters patien de l'esquena de tant estibar. La jornada laboral era des de les sis del matí fins a les sis de la tarda. De sis a vuit del matí feien el primer viatge; a les vuit s'aturaven per esmorzar. Al migdia dinaven. A les sis de la tarda, els cavalls es neguitejaven perquè volien tornar a les quadres. En Pepitu Favà recorda que es cobrava setmanalment. Cap als anys 1952-1953, cobraven 75 pessetes de salari cada setmana.





Durant la guerra civil (1936-1939), els carreters mantenien com a centre logístic la caseta que hi havia en una petita rotonda al mig de la plaça de Palau. Tant la caseta com la feina se'n deia "El Rotllo". Aquells tres anys van ser molt complicats. Els carreters que treballaven al moll patien el perill dels bombardeigs. Tanmateix, eren afortunats atès que podien "fer el sac per la casa", o sigui, roba per menjar.

La postguerra fou igualment difícil amb molta precarietat. Això afectava particularment els carreters i transportistes que no disposaven dels cavalls ni els vehicles per a treballar. Durant la dècada del 1950, el transport majorment es feia amb carros i cavalls. En canvi, en els anys 1960, el creixement econòmic impulsat pel Pla d'estabilització va provocar la irrupció dels camions que substituïen els carros i els cavalls. L'any 1962 es va vendre el darrer cavall que hi havia a Can Favà, un cop retirat en Florencio, el darrer carreter de la casa.





Aquest reportatge es clou amb un article intitulat "Els cavalls s'ofeguen pel cul". La Maria Favà hi explica el seu record de les inundacions que patia el Poblenou i els esforços dels homes de casa seva per a treure els cavalls de la quadra i dur-los, en plena tamborinada, fins a la carretera de Mataró ben agafats per la brida. Homes i cavalls tornaven a casa ben xops. La causa era que els cavalls s'ofegaven pel cul en el cas que la quadra s'inundes d'aigua. També hi aborda la llegenda atribuïda als carreters de borratxos i puters.





Vull agrair a la Maria Favà i a l'Arxiu històric del Poblenou llur consentiment per a reproduir aquest article en aquest bloc, tot felicitant-los per la tasca que estan duent a terme.

TRANSPORTS FAVÀ del barri de la Plata del Poble Nou de Barcelona

En Francesc Favà i Forés, nascut a Tortosa, va arribar a finals del segle XIX a Barcelona a la recerca de feina que hi havia a redós de les fàbriques de la Ciutat Comtal. En aquells anys, molta gent de la Catalunya sud i de Castelló s'establiren a Barcelona i, concretament, al barri del Poble Nou, que pertanyia al municipi de Sant Martí de Provençals, limítrof amb Barcelona

Molts castellonencs procedents de la zona del "barranc de la fam" van emigrar al Poble Nou de Barcelona, establint-se al carrer ciutat de Granada i adjacents, un districte conegut com el "barri de la plata". Aquests nous residents es dedicaren a la fabricació de botes i bocois, una activitat aleshores molt valorada i ben remunerada. Els ingressos i rendes derivats de la venda de bocois van crear riquesa i prosperitat en aquest sector, sent conegut amb aquest nom ben curiós i precís.

Mentre que el fill gran i hereu d'en Francesc Favà i Fores, en Francesc Forés i Martegana, havia nascut a Tortosa, el segon fill, en Josep, ja va néixer a Barcelona, al carrer Marina l'any 1897. En Francesc Favà i Forés va tenir cinc fills.

En Francesc Favà i Forés va llogar un local al carrer Enna 27 (avui dia és el carrer Ramon Turró) l'any 1915. Quan l'any 1922 va morir, el succeeix en Francesc Favà i Martegana, l'Arturo com l'anomenaven a la família, hereu que esdevé cap de la família: els seus quatre germans i llurs fills treballaven tots en el negoci familiar del transport. Tots vivien a la casa familiar fins que marxaven quan es casaven.

Cap al 1898, en Francesc Favà va llogar una casa al carrer Ciutat de Granada número 60-62, en ple centre del barri de la Plata. A la part inferior, hi havia les quadres per a estabular els cavalls, guardar els carros i emmagatzemar la mercaderia. La part superior constituïa l'habitatge de la família Favà.

En Francesc Favà i Martegana va treballar de valent per a tirar la nombrosa família endavant. L'any 1929 va comprar un camió Chevrolet especial que va costar 9.700 pessetes, segons la factura que conserva la Maria Favà:

En Josep Favà i Martegana, en Pepitu, amb un carro i un cavall a començaments de la dècada del 1930:

Amb l'esclat de la guerra civil espanyola, el juliol de 1936, en Francesc Favà i Martegana va patir el requisament de tots els carros per una ordre dictada el 6 d'agost de 1936. Primerament, el 9 d'agost del 1936 el PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA va requisar-li un camió Studebaker amb matrícula B-38211, segons s'acredita amb aquest document que conserva la Maria Favà:

Més endavant, el 20 de març del 1937 TRANSPORTS FAVÀ va patir el requisament dels carros i cavalls per part de la CNT:

El prestigi i reconeixement d'en Francesc Favà entre els transportistes del Poble Nou va ser la causa que el nomenessin Secretari de l'organització del transport, assumint tasques administratives i de despatx. Sempre va comentar que durant la guerra civil, les besties van patir molta gana, i fins i tot algun cavall va haver d'anar al front.

Acabada la guerra civil l'any 1939, la família Favà ho havia perdut absolutament tot. No hi havia ni carros ni cavalls. Sort que n'Herreix, un empresari jueu que tenia uns locals darrera de Can Felipa, va deixar-li a en Francesc Favà els diners per a tornar a començar amb la compra de carros i cavalls. El cognom Herreix és venerat per la família Favà. En Josep Favà i Martegana, en Pepitu, participant en la càrrega d'un dipòsit a Ca n'Herreix. Al fons hi ha Can Felipa:

Treballadors i transportistes a l'estació del Bogatell l'any 1945. L'Esteve Favà, en "Parent", subjecta el cavall; a la seva esquerra, dempeus, en Francesc Favà i Martegana:

Excursió de transportistes del Poble Nou a Montserrat el 8 de juliol de 1949, aturats a La Panadella per a prendre un tec a base de galtes i caps de xais, unes menges molt consumides en aquells anys. En Francesc Favà està cofat amb una boina. També es reconeix en Rigol i en Pijoan:

En Francesc Favà i Olivé, fill de l'Arturo, amb la regnes del cavall, participant acompanyat d'uns amics en la celebració de la festa dels tres tombs l'any 1950:

L'any 1950, amb la dot de la senyora Isabel Compta, esposa d'en Francesc Favà i Olivé, fill unic de l'Arturo, es va comprar un camió Ford per 25.000 pessetes. Aquest camió el conduïa en Santiago Favà Martegana dedicant-se a treballar al port i per indústries del Poble Nou. En Francesc Favà fotografiat al costat del Ford l'any 1955:

En Francesc Favà i Martegana, l'Arturo, participant en la cavalcada dels Tres Tombs a mitjans de la dècada del 1950:

Durant els anys 1930, 1940, 1950 i 1960, els transportistes del Poble Nou es reunien a una caseta que hi havia enmig de la plaça Palau, coneguda com el Rotllo, i que servia per a distribuir-se la feina. En Francesc Favà i Martegana amb la seva neta Maria Favà i Compta davant de la caseta del Rotllo a la plaça Palau, cap a l'any 1955-1956:

En Francesc Favà, amb bastó, gaudint d'una excursió de transportistes del Poble Nou a Montserrat l'any 1956:

En Francesc Favà i Martegana, l'Arturo, complidor, treballador, responsable i empresari que coneixia el negoci, va morir a Barcelona l'any 1957. El va succeir llur fill, en Francesc Favà i Olivé (Barcelona 1923-1988). Es continua amb la compra de camions, vells i capolats, com era habitual aleshores. L'any 1960 es jubila el Ford i es compra un camió a Múrcia perquè a Barcelona i rodalies no trobaven camions en condicions i a preus raonables.

A finals dels 1950 la família Favà va vendre un local al carrer Pujades de Barcelona, entre Bilbao i Lope de Vega, concentrant tota l'activitat en el magatzem del carrer Ciutat de Granada.

En Francesc Favà i Olivé amb llur muller Isabel Compta, acompanyats de la seva germana bessona, la Mercè Compta, en la celebració d'una festa popular l'any 1960:

L'any 1962 marxa el darrer cavall de Can Favà. Els gitanos blancs eren tractants de cavalls i es guanyaven la vida comprant-los i venent-los. Tant en Francesc Favà Martegana, que era afeccionat als braus, com llur fill Francesc, no volien que els cavalls que havien treballat a Can Favà acabessin a la plaça de Braus.

En aquell temps hi havia a Can Favà dos camions de transports generals. Un dels camions era aquest Pegaso de 140 cavalls, amb el volant a la dreta, aparcat l'any 1967 al costat de la façana de la fàbrica Rivière, un dels objectius preferents dels bombardeigs de l'aviació franquista sollevada. Per aquest motiu, la família Favà durant la guerra civil va residir al barri de Gràcia, més segur.

Durant els anys 1960, Can Favà treballava bàsicament al port de Barcelona transportant bocois de vi i olives. En Francesc Favà i Olivé amb el seu gos Porcioles, com l’alcalde de Barcelona d’aquells anys, al garatge de Can Favà del carrer Ciutat de Granada l'any 1969:

Durant la dècada del 1970 i 1980, en Francesc Favà va treballar principalment amb camions Barreiros. El manteniment i reparacions d'aquests camions se n'encarregava en Joan Homs.

Amb la mort d'en Francesc Favà i Olivé l'any 1988 es va extingir aquesta empresa de transports familiars del barri de la Plata del Poble Nou de Barcelona, amb gairebé 90 anys d'activitat. Vull agraïr molt especialment a la Maria Favà, una gran periodista de Barcelona i apassionada del seu barri, les dades i les fotografies que il·lustren aquest article.