Més camions Nazar B de cinc tones i mitja: recopilació d'algunes de les unitats que hi hagué en el país.

Un dels models que Nazar produí en la seva curta activitat industrial fou el de cinc tones i mitja. Aquest model aparegué successivament amb dues cabines, la A i la B. La cabina A fou produïda en els tres primers anys d'activitat. Cap a l'any 1963, amb l'ànim de superar la suspensió de pagaments en què es trobava immersa l'empresa, controlada pels principals creditors, llançaren el mateix model amb una nova cabina, la B, que incorporava un disseny més modern i reeixit. La segona cabina B estigué en producció des de l'any 1963 fins el cessament de la fabricació de vehicles l'any 1966. Aquest model, en les dues versions de cabina, fou equipat amb un motor Perkins dièsel.  

Fotografia de la secció de la planta que Nazar tenia a Saragossa on dipositaven els camions produïts i prests per ser distribuïts. El primer vehicle de l'esquerra és un Nazar A de cinc tones i mitja; el quart i el sisè camió de la renglera també ho són. (col·lecció Sr. Rafael Reyna Calatayud):

Nazar A de cinc tones, un model del qual se'n produïren molt poques unitats (col·lecció Sr. Rafael Reyna Calatayud):

Nazar A de cinc tones i mitja fotografiat a la fàbrica de Saragossa (col·lecció Sr. Rafael Reyna Calatayud):

Model Nazar de cinc tones i mitja en les dues versions de la cabina B que és fabricava, la curta i la grossa:

 

 

Nazar B de cinc tones i mitja aparcat al pati exterior de la fàbrica de Saragossa (col·lecció Sr. Santiago Castellsaguer):

Per poc que hom si fixi, les diferències entre les dues cabines eren mínimes: el pas de roda i l'acabat de la part inferior de la porta, les dues calandres del radiador, el marc de les finestres cromat i la visera de la cabina incorporat en el model B. Amb poques modificacions s'aparentava el llançament d'una cabina completament nova.

En el curs d'aquests anys hem pogut recopilar unes poques fotografies d'algunes de les unitats del model amb la cabina B que hi hagué en el país. La primera unitat, accidentada, fou d'un transportista de Mataró (col·lecció Sr. Santiago Castellsaguer):

Un altre unitat, de Transports Vídua de Ramon Cotxarrera, de Gironella, aparcat dins el garatge de l'empresa, al costat d'un Pegaso Comet:

Unitat que fou de Transports Valls de Santpedor, dipositat en un desballestament que hi havia als afores de Manresa, sobre la carretera de Solsona:

I la darrera unitat, de Transport Joaquim Puig Ribot de Tordera (Maresme), desballestat l'any 1994 a Sils:

Les vendes d'aquest model en les seves dues versions de cabina, en comparació amb les vendes dels models que produïen les seves competidores directes -Motor Ibèrica SA-Ebro, Aeronàutica Industrial SA-Avia i Sava-, foren molt magres. A desgrat que llur disseny era manifestament més modern, reeixit i elegant, no contà pas amb el favor dels transportistes. La mala fama que la marca adquirí aviat i la poca xarxa comercial i de tallers existent arreu de l'estat espanyol en foren de ben segur les causes principals.

Tanmateix, la cabina B d'aquest model projectat per un dels millors dissenyadors espanyols (d'origen italià) de tots els temps, és pot considerar un dels camions més bells i genuïns produït a l'estat espanyol. Aquest Nazar, tot allò que fallava mecànicament ho guanyava quant a disseny.  

En Josep Quintana Clé del municipi d'Anglès: l'execució d'obra pública i la compravenda de camions i maquinària (IV).

En Josep Quintana i Clé juntament amb altres dos socis gironins, els germans Joaquim i Rafael Ginesta i Viñas, que tenien una bòbila al barri de Palau de la ciutat de Girona, van constituir una societat amb uns inversos francesos dedicada a l'obra pública. Moviterra SA, que era en nom de la societat, fou la primera empresa espanyola que disposà de totes les qualificacions administratives per executar qualsevol obra pública. Aquesta empresa tenia un parc de maquinària per al moviment de terres importantíssima. 

L'any 1969 es posà en funcionament la primera autopista de peatge de l'estat espanyol que connectava Montgat amb Mataró. Mataró, la capital del Maresme coneguda per acollir moltes industries tèxtils i metal·lúrgiques -el carrosser Jorsa, amb una fàbrica al peu de l'antiga carretera nacional II, produïa carrosseries per autocars i autobusos com el famós Monotral, i el fabricant de maquinària tèxtil J. Abril SA, per esmentar-ne dues de les principals- també és coneguda per haver estat la ciutat on morí el primer camí de ferro de la Península Ibèrica i on també s'acabava la primera autopista de peatge. Aquestes dues grans obres públiques foren finançades amb capital privat. En el primer cas, la línia de ferrocarril comportà la ruïna econòmica i la pèrdua de salut del seu promotor, el senyor Miquel Biada. En el segon cas, un negoci rodó per la concessionària.

L'autopista de Montgat a Mataró, una gran obra pública on s'usà la maquinària més moderna disponible, fou finançada amb capital privat. Aquesta fórmula, la concessió administrativa per la construcció i explotació d'una carretera, fou habitual d'aleshores ençà pel govern espanyol per ampliar la xarxa de carreteres. Particularment, de les carreteres que per raons polítiques el ministeri d'obres públiques espanyol -ara se'n diu de Foment-  no tenia interès en executar. Els diners els ha malbaratat en altres infraestructures absolutament ruïnoses que qualsevol persona informada coneix.

Moviterra SA participà en la construcció de nombroses autopistes i autovies que s'executaren aquells anys. Intervingueren en la construcció de les primeres autopistes de Madrid. De la maquinària en destacava moto-tragelles grosses de la casa Caterpillar comprades a Finanzauto; buldòzer Caterpillar D9 i D4; carregadores Caterpillar 988; dúmpers Euclid per treballar en pedreres; motoanivelladores Caterpillar 16; i també dos camions Pegaso 1065 Europa. Atès que era maquinària molt grossa, treballaven en circuits tancats d'obra. Al cap d'un anys Moviterra SA fou comprada per la constructora Servià Cantó SA.

 

Maquinària d'obra pública de tota mena retratada pel senyor Josep Quintana quan treballava de tractant d'aquest producte

Un compressor i una góndola per transportar maquinària d'obres públiques:





Continuarà.

Transports i Grues Castellsaguer SA de Mataró (i III).

Els anys 1980 i 1990 Transports i Grues Castellsaguer SA disposava d'una flota de vehicles molt equilibrada amb capacitat per atendre tota classe de serveis. Tenien aquest camió Avia, fotografiat davant del taller de l'empresa carregat de maquinària, amb un xassís molt llarg per a transports especials:

El camió Avia, amb una caixa de Carrosseries Terradas, fotografiat en tres serveis distints: un transport d'antenes parabòliques i de dues barques de pesca, un servei que n'eren especialistes:

També disposaven d'una grua de quatre eixos, amb una gran capacitat de càrrega, especialment apte per treballs i obres públiques, talment es palesa en aquesta fotografia:

Els anys 1980 i 1990 tenien un Pegaso 1035 amb una ploma i caixa produïda per Carrosseries Terradas. El senyor Castellsaguer en conserva dues de fotografies d'aquest camió, una amb vela i l'altre amb la caixa descoberta. La primera fotografia hi ha el Pegaso carregat de maquinària. Eren els anys de la crisi del tèxtil amb el tancament d'empreses, que el govern espanyol va definir amb l'eufemisme de reconversió industrial, forçosa no cal precisar-ho:  

Una tractora Pegaso 1231T transportant un iot damunt d'una gòndola. El camió és fotografiat just per sota de l'antic viaducte de l'autopista A-19, de Barcelona a Mataró, inaugurada l'any 1970, que moria en aquest lloc exacte:

El viaducte d'aquesta autopista A-19, que actualment enllaça Barcelona amb Tordera i es denomina C-32, es va aterrar amb la urbanització del Pla d'en Boet, una gran actuació urbanística a la porta sud de Mataró. Els edificis que s'esguarden al fons acollien concessionaris de vehicles i, a l'altre costat, el garatge de l'empresa Autobusos Casas. Al final del viaducte, a la dreta, hi havia les instal·lacions del carrosser Jorsa, empresa que pertanyia a ENASA, fabricant dels camions Pegaso i Sava. 

També tenien un camió Dodge de dos eixos, amb ploma i caixa per a transports generals, matriculat l'any 1985:  

Per atendre la demanda del serveis especials d'obres públiques i empreses constructores Transports i Grues Castellsaguer SA disposava de vàries auto-grues amb distintes capacitats de càrrega, talment s'aprecia en aquestes deus fotografies:

El senyor Castellsaguer davant d'una auto-grua de quatre eixos:



I de visita a una exposició de maquinària i grues:

El senyor Santiago Castellsaguer va jubilar-se l'any 1994. Va passar-se tota la vida treballant atès que de ben petit, tot just acabada la Guerra Civil Espanyola, acompanyava el seu pare amb el Chevrolet carregat de verdura recollida als horts del Maresme cap els mercats de Barcelona per la carretera Nacional II. Al cap de poc temps, entrava d'aprenent de mecànic a can Bofill. Els seus coneixements i experiència li van permetre de restaurar un motor d'un avió Hispano Suiza. L'any 1997 Transports i Grues Castellsaguer tancava les seves portes.

Els afeccionats a la història del transport que varem trobar-nos a Mataró. De dreta a esquerra, en Santiago Castellsaguer Ribas, en Miquel Patinyo, en Pere Liu i en Joan Brugués fotografiats a la ronda O'Donnell:

Aquest espai agraeix les gestions desenvolupades pel senyor Pere Liu en retrobar-se, al cap de gairebé cinquanta anys després d'haver coincidit a la fàbrica Nazar, a Saragossa, amb el senyor Santiago Castellsaguer Ribas, el qual va acollir-nos amb extrema amabilitat. El senyor Castellsaguer i les empreses que va fundar formen part de la història de la automoció a Mataró i a les comarques del Maresme i del Vallès Oriental.  

Transports i Grues Castellsaguer SA de Mataró (II).

Transports i Grues Castellsaguer SA treballava principalment amb camions Pegaso que el senyor Santiago Castellsaguer comprava al concessionari oficial de Mataró, Eserma. També van tenir alguns camions Barreiros, adquirits a Can Folgarolas, i uns camionets Avia la mecànica dels quals coneixia prou bé atès que n'havia estat representant i ensems era molt semblant a la dels camions Nazars la representació de la qual també va regentar a la primera meitat dels anys 1960. Ambdós camions muntaven motors Perkins Hispania, senzills i fiables. Alguns dels vehicles de la casa, com un camionet Sava, van comprar-los usats.

Les caixes que muntaven els camions va encarregar-les a un dels millors carrossers gironins, Carrosseries Terradas SA, de Riudarenes. I les grues eren dels Tallers Velilla, de Granollers, unes bones eines aquells anys, i les franceses PPM (Poclain Potain Matériel), d'un rendiment excel·lent.

Els anys 1970 la flota de vehicles era formada majorment per camions Pegaso, destacant-hi dos models molt populars aquell temps, el Comet i el 1095 Super Comet. Aquests camions eren molt aptes per atendre serveis diversos, com es posa de manifest en les fotografies que us presentem en aquest article. Una grua carregant una caseta de fusta damunt d'un Pegaso:

A les darreries dels anys 1970 i principis del 1980 van ser difícils per a Mataró i els altres pobles de la comarca del Maresme afectats pel tancament massiu de la major part de les empreses tèxtils del gènere de punt amb la desocupació directa i indirecta que va provocar: treballadors, proveïdors, tallers, transportistes i els comerços de les poblacions se'n van ressentir d'aquest cop.

Aquells anys Transports i Grues Castellsaguer SA va atendre força serveis de desmantellament i de la retirada de maquinària tèxtil d'empreses que plegaven. Fotografies de la retirada de maquinària tèxtil, segurament que circulars Jumberca de Badalona, el primer fabricant mundial de circulars aleshores, d'una fàbrica tèxtil:  

Un Pegaso Comet fotografiat davant del taller de l'empresa, a la carretera de Barcelona, carregat de maquinària. Al fons, a l'altre cantó de la carretera Nacional II s'albira el pati tancat amb filferros, on hi guardaven els camions:

Un Pegaso 1095 carregat amb una barca, aparcat al davant del taller:



Bonica fotografia d'un Pegaso 1095 carregat amb un iot:



El Pegaso 1095 prestant un servei:

El proper article dedicat a aquesta empresa mataronina abordarem els darrers camions i grues amb els quals van treballar.