Les grues i alguns serveis especials realitzats per GRUES PADROSA SA (I).

En el llibre de la historia de l'empresa TRANSPORTS PADROSA publicat l'any 1994 en ocasió de la celebració del seu seixantè aniversari, s'hi exposa la causa de la creació d'una divisió de grues per oferir serveis especials. Un origen que pot qualificar-se de casual. El transbord dels tractors txecoslovacs arribats en tren a l'estació de ferrocarril del Voló, a la comarca del Vallespir, per ser distribuïts en camions per l'estat espanyol. La idea va sorgir de veure les aplicacions i usos d'un camió grua a Madrid. 

En aquests dos propers articles us oferim les fotografies de la maquinària de GRUES PADROSA en diverses feines en què han intervingut, mostrades pel senyor Pere Padrosa quan ens va rebre a la base de Llers. L'encetem amb la càrrega d'un transport ben especial, una barca turística:

Una tractora Mercedes Benz carregada amb aquesta barca turística:







El transport d'una altre barca turística a càrrec d'aquest mateix camió Mercedes Benz:

Un camió Pegaso Tecno, amb una grua i cistella, i bolquet. Transports Padrosa SA ha estat de sempre un gran client de Pegaso, amb una fidelitat que va mantenir-se durant molts anys:

La cistella d'aquesta grua:

Dues fotografies d'una exhibició de les grues Grove, amb una mostra de les capacitats d'una de les grues d'aquesta empresa nord-americana:

Una grua de l'empresa GRUES PADROSA:

Tres fotografies de diversos treballs executats per GRUES PADROSA en tres indrets diferents:

Continuarà.

Catàlegs dels camions Scania: models de la segona meitat dels anys 1980 (I).

Una de les marques mítiques de camions és, sens dubte, Scania. La seva presència a l'Estat espanyol era testimonial fins a l'ingrés espanyol a la Comunitat Econòmica Europea l'any 1986 juntament amb Portugal.

L'ingrés d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea culminava un llarg procés de negociacions iniciat ja a principis dels anys 1960. Una de les conseqüències immediates fou la desaparició dels aranzels duaners i la liberalització de les importacions dels productes dels països integrants de la CEE, entre els quals, els camions i autocars.

A partir del 1986, i progressivament, es va començar a vendre camions alemanys, suecs, francesos, italians i holandesos, la quota de mercat dels quals augmentava any rere any. ENASA va reaccionar amb el llançament del Pegaso Tecno, amb una cabina grossa inspirada en el Volvo Globetrotter.

El Pegaso Tecno era un camió excel·lent en tots els sentits malgrat que el futur de Pegaso ja estava dat i beneït. El gran fabricant de camions espanyol li havia succeït quelcom semblant a Leyland durant els anys 1970, amb l'ingrés de Gran Bretanya a la CEE el 1 de gener de 1973: la pèrdua de la protecció del mercat amb els aranzels que gravaven les importancions va palesar l'obsolescència del mític fabricant britànic. Va patir una progressiva davallada de les vendes front a la resta de fabricants europeus en el seu mercat natural, sense que els camions Leyland gaudissin de gaire acceptació a la resta de països continentals. Malgrat els esforços del govern britànic amb quantioses injeccions de diner públic, Leyland va ser adquirida per Daf.

Casualment, passejant per Ripoll vaig trobar-me amb en Joan Corbatera, excel·lent mecànic i apassionat dels cotxes clàssics, qui va regalar-me uns catàlegs dels camions Scania de la segona meitat dels anys 1980: corresponen als camions que van importar-se a l'estat espanyol amb la liberalització i obertura del mercat derivat de l'ingrés a la CEE.

Recordo perfectament quan aquelles cabines dels Scania van esdevenir habituals a les nostres carreteres. L'hegemonia dels camions espanyols, Pegaso i Dodge-Renault, s'esberlava en favor dels Mercedes Benz, Volvo, Man i Scania, principalment.

Avui us oferim els catàlegs de la gamma de camions que oferia Scania a la segona meitat dels anys 1980: els primer és l'Scania P-93 concebut per al repartiment i lliurament de mercaderia i paqueteria:









El segon catàleg correspon al catàleg Scania P113, concebut com un camió multiusos:

El concessionari oficial Scania per a les comarques gironines en aquells anys era SCANIA CAMION GRUP, SA, amb domicili al carrer Mosquerola de Vilablareix (Gironès).

El Pegaso Tecno de l'empresa HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA de Sant Bartomeu del Grau (Osona)

En Josep Puigneró i Sargatal, com nombrosos emprenedors del país, va començar llur activitat industrial amb dos telers a casa seva. L'any 1956 juntament amb el seu germà Rosendo van constituir la societat HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA, amb domicili a Sant Bartomeu del Grau (Osona).

Malgrat no pertànyer a cap de les importants i conegudes famílies del tèxtil català -els Llaudet, Torredemer, Muntadas, Viladomiu, Montal, Serra Balet, Espona, Llobet Guri, Valls Taberner, Godó, Miró-Sans, Carles-Tolrà, Sedó, Batlló, Bertand i Serra o Soldevila-, en Josep Puigneró va esdevenir un dels primers filadors i cotoners de l'Estat espanyol mercès el creixement de facturació i vendes de HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA, durant la dècada de 1960 i 1970, amb tres plantes productives a Sant Bartomeu del Grau, Santa Eugènia de Berga i Prats del Lluçanès.

Durant la dècada del 1970, l'empresa acusa greument la crisi del tèxtil que afecta a tota la indústria catalana, havent de presentar suspensió de pagaments l'any 1983 amb un passiu de més de nou mil milions de pessetes. Un any després va aixecar la suspensió de pagaments després d'assolir un conveni amb els creditors. En aquells anys era l'empresa tèxtil més important de l'Estat espanyol i una de les principals d'Europa.

En els anys 1990, HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA experimenta importants pèrdues econòmiques per dues causes principals: per una banda, les importacions massives de producte tèxtil d'Àsia, amb una davallada de les vendes; a més, en Josep Puigneró fou acusat de cometre un delicte contra el medi ambient pels abocaments contaminants als riu Ter i Sorreig durant els anys 1990 al 1993. L'any 1995 l'Audiència de Barcelona va condemnar-lo a quatre anys de presó. Fou el primer empresari espanyol que va ingressar a la presó per delicte ecològic.

Crec sincerament que aquest judici a en Josep Puigneró, amb tot el ressò mediàtic que va comportar en aquell moment, tenia una finalitat exemplaritzant als empresaris sobre la promulgació de nous tipus penals de protecció del medi ambient. Va tocar-li el rebre a en Pepitu Puigneró perquè no tenia pas padrins i pertanyia a un sector econòmic que no era considerat estrategit en la política industrial espanyola. Resulta simptomàtic l'actuació del fiscal, en Joaquin Pérez de Gregorio, que va sol·licitar l'agreujant de danys catastròfics, petició que fou desestimada en la sentència condemnatòria dictada per l'Audiència de Barcelona i ratificada pel Tribunal Suprem. En Josep Puigneró va ingressar a la presó mentre HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA, amb més de dos mil treballadors, s'ensorrava lentament.

Es curiós que el fiscal Pérez de Gregorio, tan primmirat amb els abocaments de HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA, no hagués tingut tanta cura i diligència en investigar les emissions a a l'atmòsfera de la combustió del carbó de la central tèrmica de Cercs, malgrat les denúncies formulades i els danys produïts en la vegetació que l'envolta. Qualsevol persona amb dos dits de front sap que no és el mateix una acusació al màxim responsable de HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA que fer-ho al màxim responsable de FECSA-ENDESA.

Des de l'any 1993 fins a l'any 2000, la Generalitat de Catalunya a través de l'Institut Català de Finances va atorgar a HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA diversos prèstecs que permetien la continuitat de l'activitat industrial i dels llocs de treball. Tanmateix, l'any 2003, la Comissió Europea arran d'una denúncia presentada, va resoldre que HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA havia de tornat aquests prèstecs, provocant el tancament definitiu de l'empresa.

Avui dia algunes de les naus de HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA ja han estat enderrocades. Altres tenen un futur incert per la crisi industrial i immobiliària que pateix el país. Curiosament l'altre dia quan era a SODECA, empresa de Sant Quirze de Besora fabricant d'aparells de ventilació industrial, vaig poder fotografiar aquest Pegaso Tecno mentre li carregaven palets.







Enraonant amb el xòfer, va informar-me que aquest Pegaso pertanyia a HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA, i l'havia comprat quan aquesta empresa va tancar les portes l'any 2003. N'estava ben satisfet de la compra: havia fet molts pocs quilòmetres ja que solament transportava producte tèxtil entre les plantes de Sant Bartomeu del Grau i Santa Eugènia de Berga. Fins a aquest estiu aquest camió havia recorregut 500.000 quilòmetres, si bé la cabina presentava els característics podrits de la xapa dels Pegaso.

L'any 1993 ENASA, fabricant dels vehicles Pegaso, fou venuda al grup IVECO. Just deu anys més tard, HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA tancava les portes definitivament. Les dues empreses havien aguantat per les ajudes públiques. Tanmateix, les conseqüències són les mateixes: la pèrdua de competivitat industrial en els mercats estrangers i el progressiu empobriment del país.

Els darrers Pegasos de Ripoll i el GARATGE ESTEVE

A la vila de Ripoll va haver-hi d'ençà de la dècada dels anys quaranta fins a mitjans dels anys vuitanta del passat segle, un nombre força important de camions. La presència d'importants empreses que fins i tot depassaven el miler de treballadors com era TALLERS CASALS SA o SOLER & PALAU SA, ambdues dedicades a la ventilació industrial, conegudes empreses tèxtils i, a més, tota mena de tallers auxiliars que treballaven a redós d'aquestes industries principals, va ser la causa que hi hagués força camions per a atendre llurs necessitats de transports.

Així mateix, una altre de les altres circumstàncies que va provocar que a Ripoll hi hagués molts camions era l'absència de transport de mercaderies per tren, un dels problemes històrics del transport a l'Estat Espanyol, si ho comparem amb d'altres països europeus. Per bé que a Ripoll hi ha una estació important de la línia de tren de Barcelona fins a Puigcerdà, mai va usar-se aquesta línia per a transportar les mercaderies que havien de menester les empreses i, posteriorment, transportar els productes acabats fins a Barcelona per ser distribuïts. Aquesta alternativa al transport per carretera, tal vegada hagués abaratit el cost del transport de les mercaderies, en una època on la capacitat de càrrega dels camions era força limitada i la precarietat de la carretera nacional 152 -actualment C-17- constituïa un mal endèmic, com encara ho és actualment.

En aquells anys, algunes de les principals indústries de Ripoll disposaven d'una flota de camions pròpia, alhora que també hi havia diverses agències de transports que treballaven per altres fàbriques. Entre les principals empreses de transport de Ripoll d'aleshores cal citar EL RÀPIDO de Ripoll, la qual va tenir tota mena de camions de procedència diversa incloent-hi un Hino japonès; o TRANSPORTS DOMÈNEC SOLDEVILA, al qual sempre havia treballat amb Pegaso i que avui dia encara transporta els productes acabats de l'empresa SOLER & PALAU SA amb una moderna flota de Mercedes Benz Actros.

Indubtablement la marca de referència dels transportistes ripollesos durant aquells anys fou Pegaso. Els mítics Comet, 1060 ó "Europa" eren els camions més valorats en la dècada dels anys 1960. Durant els anys 1970 van irrompre el cabina quadrada, per bé que els anteriors estigueren en actiu fins a finals del 1980 i començaments dels anys 1990.

Aquesta demanda de Pegasos va permetre que el Ripollès disposés d'un concessionari propi de Pegaso, GARATGE ESTEVE, el qual col·laborava amb el gran concessionari oficial de Pegaso a la comarca d'Osona, AUTOSUMINISTROS VIC SA. El titular d'aquest concessionari era el senyor Esteve Rosell, qui oferia un servei de compravenda de vehicles nous i de segona mà, recanvis i un taller especialitzat. Posteriorment aquest concessionari va esdevenir el representant d'Iveco al Ripollès fins llur tancament per la jubilació del senyor Rosell.

Aquesta fotografia presa l'any 2006 es veu un Pegaso Tecno aparcat davant del GARATGE ESTEVE, concessionari oficial de la casa italiana Iveco a la comarca del Ripollès:

Aquests darrers anys la presència de camions al Ripollès ha minvat considerablement. La crisi industrial amb el tancament de fàbriques ha comportat una reducció de l'activitat econòmica i dels transports en aquesta comarca. Aquest fenomen ha estat paral·lel a la desaparició gradual dels camions Pegaso i d'altres camions espanyols, la presència dels quals avui dia pot qualificar-se de testimonial.

En aquests moments, a Ripoll solament resten 4 camions Pegaso, tres dels quals són en actiu i el darrer ja retirat del servei. La relació d'aquests quatre camions és la següent:

1) Pegaso Tecno del servei de recollida de deixalles de Ripoll, el qual gestiona l'empresa Vigfa Residus SL:

2) Pegaso Tecno de 4 eixos rígid, el qual transporta diàriament aigua embotellada d'AIGUA DE RIBES des del brollador que FONTAGA SA té al costat del balneari Montagut fins a Barcelona:

Els altres dos camions Pegaso que encara es conserven a Ripoll pertanyen al senyor Ramon Pujals. El primer és un Pegaso 1065 "Europa" retirat del servei actiu l'any 2007, i que actualment es troba a un pati de l'empresa COMFORSA de Campdevànol, amb un futur immediat incert:

L'altre Pegaso és un Tecno que va substituir el Pegaso "Europa" i que també es dedica a la retirada de la residus de ferro i altres metalls que genera l'empresa COMFORSA. Aquest camió fou comprat a l'empresa TRANSPORTS VICENÇ BACH de Sant Quirze de Besora. Actualment té 700.000 quilòmetres i funciona perfectament:

Esperem que amb temps, una mica de paciència i sort, podem poc a poc anar recuperant els arxius fotogràfics dels camions que va haver-hi per Ripoll des dels anys 1940 fins als anys 1990, abans que aquest material gràfic desaparegui definitivament.