Autocars Maymi de Tossa de Mar (II).

L'any 1939, acabat el conflicte bèl·lic, Autocars Maymí disposava de dos cotxes: l'Hispano Suiza i un Dodge Brothers adjudicat en compensació per la requisició del seu anterior vehicle. El segon Dodge atribuït, disposava de la mateixa matrícula i fou carrossat per en Sarquella de Banyoles. 

La tardor de l'any 1939 un potentat de Tossa de Mar importà d'Anglaterra un xassís Morris. Aquest vehicle fou comprat d'ocasió per la família Maymí. Muntava una carrosseria construïda per en Gelada, d'Arbúcies, soci d'en Beulas. Llur matrícula era GI-6093. Fou destinat a reforçar la línia regular de Tossa de Mar a Lloret de Mar, serveis discrecionals i serveis de mercats els dijous a Llagostera. La poca potència del motor del Morris anglès provocava que a les costes no podés pas amb la seva ànima. Amb el temps, el motor original li fou substituït per un motor Dodge de benzina reconstruït i també se li muntà una segona carrosseria construïda per en Gelada. També féu els dilluns el trajecte fins a l'estació de tren de Portbou i els divendres arribava a l'estació de tren de Cervera de la Marenda.

El Morris equipat amb la primera carrosseria construïda per en Gelada:

El Morris amb la segona carrosseria, feta també per en Gelada:

Cap a l'any 1967 aquest cotxe, que equipava un motor dièsel Barreiros, fou comprat per l'Agustí Brugués i Olivet, de Besalú. Al cap d'un mesos l'esgavellà. Part posterior del Morris, amb la segona carrosseria d'en Gelada, retratat a Besalú:

El quart cotxe de la casa fou un Dodge comprat l'any 1950. Llur matrícula provisional era GI-16 i la definitiva GI-7751. La carrosseria fou encarregada a en Gelada d'Arbúcies. Apuntem que Autocars Olivet de Besalú comprà també l'any 1950 un xassís Austin que carrossà l'Ayats d'Arbúcies i li correspongué la matrícula GI-7746. Aquest vehicle féu la línia regular de Tossa de Mar a Lloret de Mar i serveis discrecionals.

El Dodge equipat amb llur primera carrosseria contruïda per en Gelada:









El senyor Francesc Moré i Ferrer assegut dins l'autocar Dodge:





L'autocar Dodge aturat per assistir les víctimes d'un accident d'un cotxe que bolcà:

Al cap d'uns anys el Dodge fou tornat a carrossar per en Beulas d'Arbúcies. També se li acoblà un motor Barreiros dièsel i un diferencial Dodge. Aquest vehicle, retratat davant de l'Hotel Windsor de Tossa de Mar, un cop carrossat de nou fou estrenat per en Manuel Fàbregas i Gotarra, nascut a Tossa de Mar el 2 de desembre de 1931, féu el servei militar a Cadis, a marina, i obtingué el permís de conduir de primera el 19 de novembre de 1954: 

La primera carrosseria del Dodge construïda per en Gelada fou venuda a Lleida i acoblada a un autocar amb matrícula L-3769 que feia la línia regular de Cervera-Albi-Vinaixa. En Miquel Ferrer enmig del Dodge amb la seva segona carrosseria de Can Beulas, i del cotxe que heretà la primera carrrosseria construïda per en Gelada:

Interior del Dodge amb la segona carrosseria:



Estat que presentava la Costa Brava aquells anys, un paradís verge:



En el proper article abordarem els vehicles que tingué la casa en els anys 1950.

Autocars Farners Bus SA de Santa Coloma de Farners (La Selva): la consolidació de l'empresa (VIII).

Aprofitant la bonança econòmica dels primers anys del segle XXI, bonança que acabà abruptament l'estiu del 2008, i que suposava un formiguer de turistes arreu de la Costa Brava en l'estiuada, també a Lloret de Mar i Blanes, les dues viles on més hi treballa Farners Bus SA, amb viatges constants, el senyor Jordi Bosch amplià la flota amb la compra de dos autocars més.

 El primer fou un Iveco amb carrosseria Noge Touring, que lluïa un tons blavosos i grisos d'una positiva eficàcia visual:

Al cap d'un temps aquest autocar fou pintat d'un gris clar per uniformitzar-lo amb la resta de cotxes de Farners Bus SA. Aquest color gris escampat per tota la carrosseria, segons la nostra opinió, ofereix en certes hores del dia amb llum minvant, com en els capvespres d'hivern, una impressió una mica apagada, monòtona i anodina:   

El senyor Bosch sempre li plagueren les carrosseries que construí Ayats d'Arbúcies. El primer autocar que comprà nou, un Scania, fou carrossat per Ayats. I en l'època que féu circuits turístics arreu d'Europa amb autocars, comprà un altre Scania vestit amb una carrosseria Ayats de doble pis.

Aquest carrosser arbucienc tingué una època gloriosa, compresa entre la segona meitat dels anys 1960 fins als anys 1990, en què produí uns autocars que agermanaven una gran bellesa de faiçó i factura italiana amb una excel·lent qualitat.

Per aquest motiu, quan tingué l'oportunitat, el senyor Jordi Bosch engrossí la flota de Farners Bus SA amb un autocar que muntava una carrosseria Apolo II d'Ayats, un model que sempre li havia agradat. Fotografies d'aquest autocar amb llur carrosseria, manifestació inequívoca de l'època daurada de la casa Ayats: 

Atès que era un vehicle d'una certa antiguitat, fou tornat a matricular. Per traslladar turistes des de l'aeroport de Girona-Costa Brava fins els hotels i fer excursions de curta durada i pocs quilòmetres, era òptim, ideal. Com el Iveco amb carrosseria Touring abans de la repintada, presentava una combinació de blau i gris clar que li conferia un gran atractiu visual i s'adeia amb l'abundor de cromats que presentava la part frontal del cotxe. 

Carrosseries Ayats, després d'haver culminat el relleu generacional, s'ha especialitzat aquests darrers anys en la construcció d'autocars turístics de sostre descobert, vehicles que hom troba arreu del molts països. 

Continuarà.

La primera grua mòbil de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA: la grua móbil Bucyrus Erie (VIII).

El vehicle número 17 d'aquesta empresa bisbalenca va ser una grua mòbil Bucyrus Erie, produïda per l'empresa nord-americana del mateix nom amb seu a Ohio i que va ser adquirida pel Caterpillar l'any 2011. Era una màquina excel·lent aquells anys. Tenia la matrícula GI-2344-VE. Aquesta auto-grua va ser comprada al representant de Barcelona. Fotografies d'aquesta grua mòbil tot terreny, que es va donar de baixa l'any 2002, davant de la nau de l'empresa a la primera meitat dels anys 1970:



 

Participant en la construcció d'unes naus industrials:













Aquesta grua mòbil executava les feines que la grua Pesci muntada en la part posterior del Barreiros Saeta no tenia capacitat per atendre. Era una grua útil aquells anys atès que aleshores no hi havia pas grues grosses muntades sobre camions, a diferència del que ocorre avui dia.

A la primera meitat dels anys 1970, hi havia a les comarques gironines quatre empreses principals de grues: Grues Girona, propietat del senyor Eduard Puig, de l'empresa Ferros Puig, que disposava de grues angleses Coles i alemanyes Demag; Grues Pallí, també de la ciutat de Girona, propietat del senyor Francesc Pallí Mareña, que treballava amb grues Luna, produïdes a Osca, i la francesa Potain Poclain Materiel (PMM); Grues Padrosa de Figueres, que tenia grues italianes Ormig, Grove, Luna i Diamond; finalment, a Portbou, hi havia l'empresa Francesc Ros Trias SA, que transbordava la mercaderia, principalment a granel, entre els vagons espanyols i francesos que tenien diferent amplada de via.

Recader Rafel Cros i Arboix de Banyoles: anys 1950 i 1960 (III).

A finals dels anys 1940 i començaments dels 1950 es van comprar els primers camions. Els vehicles eren força precaris i les carreteres estaven molt malmeses. En aquells anys, s'apedaçaven les cobertes dels vehicles amb filferros.

Una anècdota que en Lluís Martí recull en l'entrevista celebrada amb en Pere Cros i Gelmà, és que els camions no podien pas superar la pujada de Cal Coix. L'ajudant baixava de la cabina i hi posava una falca a la roda per a que no reculés. Aleshores el maldecap era com engegar el camió i superar la pujada.

Els recaders duien mercaderia i realitzaven les gestions que els hi encarregaven davant de les Administracions i organismes de Barcelona. També transportaven els articles que s'havien de reparar. En Pere Cros li explica a en Lluís Martí que duien els números de loteria que els hi encarregaven, els quals sovint havien d'acabar en un número concret. També portaven les pel·lícules dels cinemes de Banyoles, Serinyà i Esponellà. Un dels transports curiosos fou els primers cignes que van habitar a l'estany de Banyoles. Els van dur des de Barcelona.

En Rafel Cros i Arboix amb l'Emilio Cabré, recader de Portbou, al mercat del Born de Barcelona l'any 1951:



Multa imposada al senyor Rafel Cros pel Cap d'Obres Públiques de Girona el 4 d'abril de 1952:



Rebut del pagament fraccionat d'una multa imposada al senyor Cros el 19 d'abril de 1952:





Imposició d'un recàrrec del 5% per aplicació de la via de constrenyiment contra el senyor Rafel Cros per no haver satisfet una multa dins del període voluntari de pagament. Cal destacar que per obra i gràcia del funcionari, el senyor Cros fou rebatejat com a senyor Rios Arloix, i llur domicili la plaça "luceros" en lloc de Turers. Desconec si era ignorància o mala fe:



En aquells anys, una època difícil, també portaven a la caixa del camió els soldats que feien el servei militar. Els soldats anaven a la caixa juntament amb la paqueteria, abrigats amb una manta, i així s'estalviaven el bitllet.

A començaments del 1950, Transports Cros va comprar dos camions Austin, equipats amb unes caixes de fusta per a transports generals. Els dos camions Austin del recader Cros i Arboix participant en la festa de Sant Cristòfol celebrada a Banyoles el 10 de juliol de 1952:

Un mossèn beneint un dels Austin en aquesta festa:

Fotografia del recader Baucells d'Arbúcies, el 8 de juliol de 1953, en un restaurant del carrer Rec de Barcelona:

Un camió Austin de TRANSPORTS CROS aparcat davant del passeig del Born número 15, de Barcelona, el 24 de juliol de 1953:

Central de recaders del Passeig del Born 15, fotografiada el 24 de juliol de 1953:

Un Austin de TRANSPORTS CROS aparcat davant del despatx de l'empresa, a la plaça dels Turers de Banyoles, el 19 d'abril de 1954:

Un dels camions Austin de can Cros participant en la festa de Sant Cristòfol de Banyoles el 10 de juliol de 1956. Era la festa patronal i els camions es guarnien amb flors. En aquells anys la mainada pujava a la caixa del camió per a participar en la cercavila:

En Rafel Cros i Arboix amb en Joan Vilardell, un ajudant, repartint la paqueteria per Banyoles en els anys 1950:

En Rafel Cros, dret, damunt d'un carro al centre de Banyoles:

Una altre fotografia d'en Rafel Cros al costat d'un carro i un cavall davant del despatx a la plaça dels Turers de Banyoles, en la dècada del 1950:

En Rafel Cros i Arboix amb en Terrades, recader de Girona, i en Miquel Dilme, un recader de Banyoles:

En Rafel Cros i Arboix davant del despatx de la plaça dels Turers de Banyoles l'any 1955:

En Rafel Cros assegut al despatx de la plaça dels Turers:



En Rafel Cros, elegant de mena, fotografiat a la plaça dels Turers:



En Rafel Cros i llur muller fotografiats el 10 de juliol del 1961:

Un camió Ebro B-45 comprat per TRANSPORTS CROS cap a l'any 1962, en el concessionari oficial MOTOR IBÉRICA SA de Girona, el Garatge Camps, fotografiat en la benedicció del mossèn, una de les activitats de la festivitat de Sant Cristòfol:

El senyor Rafel Cros i llur muller passejant pel centre de Banyoles.

En Pere Cros en l'entrevista d'en Lluís Martí recorda al seu pare, en Rafel Cros, com una persona molt coneguda i que pel seu tarannà tenia molts amics.

Fotografia de la Teresa asseguda en un tricicle ROA amb motor Hispano Villiers, presa el 8 de juny de 1964, a la plaça dels Turers, just davant del despatx. Aquest tricicle Roa s'usava per a la recollida i lliurament de la paqueteria per Banyoles:

Factura lliurada pel recader Rafel Cros el 16 de juliol de 1965:

Comunicat adreçat el 1 de maig de 1968 per en Rafel Cros a llurs clients informant-los que el despatx de Barcelona es traslladava des del Passeig del Born 15 al carrer Almogàvers 43 de Barcelona:

Targeta d'en Rafel Cros, recader, amb la nova adreça del despatx de Barcelona, al carrer Almogàvers 43:

Felicitació nadalenca de l'empresa Cros i llurs treballadors als amics i clients, un costum d'aquells anys:

En Rafel Cros assegut al garatge de la plaça dels Turers, l'abril de 1977. Ací donava conversa a tothom que s'hi apropava.

En la propera crònica ens endinsarem en els aspectes administratius i fiscals d'aquesta empresa.