Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (XI).

L'exposició del llegat fotogràfic aplegat pel senyor Josep Vert, centrat en els carrossers i empreses de transports de viatgers de la demarcació de Girona -serveis de línies regulars i discrecionals-, també inclou unes poques fotografies dels vehicles que tingué l'empresa Sarfa de Palafrugell. I són poques les fotografies dels vehicles de Sarfa que arreplegà el senyor Vert si hom té en compte la proporció de vehicles que l'empresa tingué d'ençà de llur fundació a principis dels anys 1920.

Sarfa, una empresa molt popular a la Costa Brava, fou fundada el setembre de 1921 a Palafrugell per la iniciativa de tres emprenedors, els senyors Ribot, Font i Artigues. El nom de l'empresa, SARFA, deriva de la primera paraula dels cognoms dels fundadors. 

Un dels primers cotxe de la Sarfa aparcat a l'antic garatge que l'empresa tenia a Palafrugell:

Sarfa ostentà la línia de la Costa Brava a Girona. En els desplaçaments que en Josep Pla féu al llarg de la seva vida entre el mas Pla, a Llofriu, i Barcelona usant el transport públic, hagué de recórrer a l'autobús que feia la línia de Palafrugell a l'estació de tren de Flaçà; en aquella estació hi tenia parada el tren de Barcelona. També fou usuari de Sarfa en els innombrables desplaçaments que féu en el curs de la seva vida entre Palafrugell i Girona. Els autobusos que agafava el senyor Pla, malgrat que no ho explicités en els seus escrits, eren de la Sarfa. 

L'incessant transit de persones i mercaderies que es produïa entre els pobles de la Costa Brava, singularment Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, afavorí el ràpid creixement de Sarfa. En la dècada de 1930, pocs anys abans de la Guerra Civil, ja comptaven amb bons vehicles. Aquest fet s'il·lustra i corrobora amb el cotxe número 11:

Una altre fotografia del cotxe, feta a l'encop, procedent del Bloc de Llofriu:

En els anys 1930, com les grans empreses del país, Sarfa feia les línies regulars i ensems cobria els serveis discrecionals d'excursions. Els anys republicans es caracteritzaren, al cantó de Girona, per l'afecció a les excursions els diumenges i dies festius. Malauradament, com la resta d'empreses del país, Sarfa no s'escapà pas de la devastació general que la Guerra Civil causà. En els anys 1940 hagué de reprendre el servei amb els pocs i precaris vehicles que havia recuperat i posseïa.

Estat en què quedà un autobús Hispano Suiza de la Sarfa després de patir el 24 d'octubre de 1942 un accident en el pas a nivell de Campdorà, proper a la ciutat de Girona. Un munt de ferros recargolats. Les dues dones encarregades del pas a nivell no baixaren pas les barreres en el moment que hi passava el tren gros de Girona. Per aquest motiu, en Narcís Bosch, que conduïa l'Hispano Suiza, travessà confiat la via del tren en aquell precís instant que també hi circulava el tren. El xoc fou molt violent. L'accident causà diversos morts i ferits:

En els anys 1940 s'hagueren de reconstruir completament -nous elements mecànics i carrosseries- els cotxes que Sarfa recuperà acabada la guerra. És el cas d'aquests dos cotxes, el segon, un Saurer amb una nova carrosseria:

Els anys 1960 representen el creixement i consolidació de l'empresa, paral·lelament a la transformació de la Costa Brava en un valorat lloc d'estiueig. Es fan les línies de la Palafrugell-Palamós a Girona i Barcelona, d'un rendiment econòmic fabulós a l'estiu, i augmenten el radi d'acció devers Figueres, Roses i Cadaqués. També hi hagué la incorporació de nous cotxes dotats de noves carrosseries, més còmodes i segures.

Dos cotxes comprats per Sarfa en els primers anys 1990. El primer, lliurat l'estiu de 1992, un Scania de tres eixos amb una carrosseria de dos pisos construïda per Ayats:

El segon, de l'any 1993, un altre Scania també de tres eixos amb una carrosseria de dos pisos que construí Beulas. Aquests cotxes foren adquirits per atendre serveis discrecionals:

L'any 2000 Sarfa fou adquirida pel grup Sarbús, que l'any 2009 es transformà a Moventia. És un dels grans operadors de transport que hi ha a les comarques gironines. 

Creiem que hagués estat un encert dels responsables de Sarbus el manteniment del nom comercial Sarfa, amb la grafia inconfusible i el blau evocador del mar que banya els pobles de la Costa Brava.

Continuarà.

Recull de fotografies de "La Costa Brava" de l'editorial Destino: text d'en Josep Pla i fotografies d'en Francesc Català Roca.

En Josep Pla, un escriptor que no li cal cap presentació, el coneixement del qual va més enllà de l'estricte àmbit literari català, escrigué, per l'editorial Destino d'en Josep Vergés, un altre empordanès militant com ell, nascut també a Palafrugell, el llibre La Costa Brava.

Segurament que l'encàrrec a en Pla de la redacció del llibre fou un encert. Nascut a Palafrugell, conegué pam a pam tota la Costa Brava, des de Blanes fins a Portbou. De jove també navegà per la costa rossellonesa i conegué en detalls els pobles i les seves gents. Aquests records sobre Banyuls, Cotlliure i Portvendres els recollí en diversos llibres.

Aquest llibre, que forma part de l'obra completa de l'escriptor publicada per l'editorial Destino, se'n féu a la segona meitat dels anys 1970 una edició il·lustrada amb fotografies d'en Francesc Català-Roca, un dels grans fotògrafs que ha donat el país. De l'exemplar que hem consultat, n'hem seleccionat unes quantes fotografies que reflecteixen amb precisió i exactitud notarial com era el país en els anys 1970, els anys de la mort del general Franco i de la incipient democràcia que aleshores tantes il·lusions generà. 

Primer full del llibre La Costa Brava, escrit per en Josep Pla i publicat per l'editorial Destino:    

La Bisbal d'Empordà, coneguda per la indústria de la terrissa i la ceràmica, és un nus de carreteres i centre comercial de primera magnitud:

En Josep Pla, l'autor del llibre, representant el paper que més li agradava, el d'un pagès empordanès, amb la boina i el vestit fosc:

Uns cartells enganxats en una paret, darrera d'una senyora que venia rastelleres de cabeces d'alls, constituïa la propaganda electoral dels principals partits catalans que competiren en els primeres eleccions democràtiques i precisa el moment en què foren captades les imatges que acompanyen la prosa d'en Pla:

En els anys 1970 la major part de les cases de pagès i masies del país tenien encara carros i animals de bast:

Parc mòbil que hi havia al país en la segona meitat dels anys 1970 i les primeries dels anys 1980:

Un Pegaso Monotral aparcat al costat d'una platja plena de barques en un poble del nord de la Costa Brava:

En el proper article continuarem amb l'exposició de les fotografies seleccionades del llibres il·lustrats que publicà l'editorial Destino.

Autocars Farners Bus SA de Santa Coloma de Farners (La Selva): la consolidació de l'empresa (VIII).

Aprofitant la bonança econòmica dels primers anys del segle XXI, bonança que acabà abruptament l'estiu del 2008, i que suposava un formiguer de turistes arreu de la Costa Brava en l'estiuada, també a Lloret de Mar i Blanes, les dues viles on més hi treballa Farners Bus SA, amb viatges constants, el senyor Jordi Bosch amplià la flota amb la compra de dos autocars més.

 El primer fou un Iveco amb carrosseria Noge Touring, que lluïa un tons blavosos i grisos d'una positiva eficàcia visual:

Al cap d'un temps aquest autocar fou pintat d'un gris clar per uniformitzar-lo amb la resta de cotxes de Farners Bus SA. Aquest color gris escampat per tota la carrosseria, segons la nostra opinió, ofereix en certes hores del dia amb llum minvant, com en els capvespres d'hivern, una impressió una mica apagada, monòtona i anodina:   

El senyor Bosch sempre li plagueren les carrosseries que construí Ayats d'Arbúcies. El primer autocar que comprà nou, un Scania, fou carrossat per Ayats. I en l'època que féu circuits turístics arreu d'Europa amb autocars, comprà un altre Scania vestit amb una carrosseria Ayats de doble pis.

Aquest carrosser arbucienc tingué una època gloriosa, compresa entre la segona meitat dels anys 1960 fins als anys 1990, en què produí uns autocars que agermanaven una gran bellesa de faiçó i factura italiana amb una excel·lent qualitat.

Per aquest motiu, quan tingué l'oportunitat, el senyor Jordi Bosch engrossí la flota de Farners Bus SA amb un autocar que muntava una carrosseria Apolo II d'Ayats, un model que sempre li havia agradat. Fotografies d'aquest autocar amb llur carrosseria, manifestació inequívoca de l'època daurada de la casa Ayats: 

Atès que era un vehicle d'una certa antiguitat, fou tornat a matricular. Per traslladar turistes des de l'aeroport de Girona-Costa Brava fins els hotels i fer excursions de curta durada i pocs quilòmetres, era òptim, ideal. Com el Iveco amb carrosseria Touring abans de la repintada, presentava una combinació de blau i gris clar que li conferia un gran atractiu visual i s'adeia amb l'abundor de cromats que presentava la part frontal del cotxe. 

Carrosseries Ayats, després d'haver culminat el relleu generacional, s'ha especialitzat aquests darrers anys en la construcció d'autocars turístics de sostre descobert, vehicles que hom troba arreu del molts països. 

Continuarà.