Ca l’Anita, l'equipament municipal de Roses per activitats culturals, acollí, la tardor de l'any 2017, l'exposició De l’Àlbum a la
Xarxa, selecció de fotografies antigues de Roses recollides des de
l’any 2014 mitjançant el grup de Facebook Fotos Antigues de Roses.
L’exposició fou un repàs del patrimoni personal i familiar de molts
rosincs, amb imatges que evoquen records i moments singulars guardats curosament en àlbums de fotografies que els darrers anys, amb la
irrupció de les noves tecnologies, han aflorat a la xarxa,
mostrant esdeveniments personals i també la profunda transformació social,
urbanística i econòmica que Roses ha experimentat en el curs dels últims setanta anys.
L'exposició fou organitzada per l'Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Roses, coordinada
per en Toni Martínez i comissariada per Xènia Berta i Mavi Caberol. El gruix de les fotografies foren fetes dels anys 1950 al 1970: la transformació d'un petit poble de pescadors i
d’agricultors a un centre turístic de primer ordre. La irrupció del turisme, d'ençà de l’any 1960,
fou positiva per superar l'esllanguiment poblacional i econòmic que Roses arrossegava des dels primers anys del segle XX. La creu del turisme massiu fou la pèrdua l'atractiu primigeni de Roses i la destrucció irreparable d'una part del seu territori.
La dècada de 1960 i 1970 portà grans canvis: nombrosos carrers foren asfaltats i dotats de serveis urbanístics, s'arranjaren la riba i els molls, s'emprengué la construcció d'hotels i altres establiments turístics, s'executaren, en antics aiguamolls, en turons i en camps de conreu, horts i olivars, urbanitzacions com la de Santa Margarida, la del Puig Rom, la del mas Oliva i la de mas Fumats. Aquesta febre constructora va suscitar molta feina i la incessant demanda de treballadors per cobrir-la que van arribar principalment d’Andalusia i d'Extremadura. Els nouvinguts, que fixaren la seva residència a Roses, incrementà la població. Si l'any 1955 hi havia censats dos-mil cinc-cents seixanta veïns, el 1970 n'eren sis-mil cent vuitanta-sis.
La irrupció del fenomen turístic fou la causa de canvis profunds: la indumentària, d'un gust més acostat a l'europeu; noves ocupacions laborals; nous serveis i nous menjars del gust dels turistes. També van proliferar llibreries, perruqueries, estancs i botigues de fotografia.
La primera fotografia que fou objecte de l'exposició i captà la nostra atenció fou aquest grup de senyores rosinques amb dos vailets asseguts, darrera les quals, es visualitza un camió nord-americà amb un capó imponent. Potser era de la base que l'exèrcit nord-americà tenia a Roses. Ho desconeixem:
La irrupció del fenomen turístic fou la causa de canvis profunds: la indumentària, d'un gust més acostat a l'europeu; noves ocupacions laborals; nous serveis i nous menjars del gust dels turistes. També van proliferar llibreries, perruqueries, estancs i botigues de fotografia.
La primera fotografia que fou objecte de l'exposició i captà la nostra atenció fou aquest grup de senyores rosinques amb dos vailets asseguts, darrera les quals, es visualitza un camió nord-americà amb un capó imponent. Potser era de la base que l'exèrcit nord-americà tenia a Roses. Ho desconeixem:
La segona fotografia, un vell autobús jardinera que a l'estiu transportava els turistes a les platges de Canyelles Petites i l'Almadrava, que aquells anys eren objecte d'un accelerat i desaforat procés d'urbanització:
La tercera fotografia, uns quants bordegassos contents i riallers entaforats dins d'uns dels cotxes de la línia de Figueres a Roses que passava també per Castelló d'Empúries:
Finalment, la fotografia que més ens va complaure, satisfer, no pas per llur qualitat ni per la informació que aportava, sinó per un detall menor, insignificant, imperceptible per qualsevol visitant de l'exposició: una furgoneta Nazar B aparcada en un dels molls de Roses cap a l'any 1965:
Detall de la furgoneta Nazar B aparcada al costat d'un altre furgó ben llarg:
En un fòrum d'internet d'intercanvi de fotografies de la ciutat de València fou compartida una postal, datada el 1968, del carrer on hi havia el mercat central, a la dreta, i l'edifici de la Llotja, a l'esquerra, amb una furgoneta Nazar B, amb el seu color blau cel característic, estacionada:
La furgoneta Nazar B retratada casualment a Roses era del mateix model que la unitat continguda en la postal de la ciutat de València i la que venia, completament esgavellada, un desballestador de la província de Ciudad Real:
Otero
Scale Models, un acreditat maquetista asturià, reproduí, amb gran
qualitat, aquest model: la furgoneta Nazar B recuperada en un poblet de
Castelló, i restaurada per un col·leccionista del nord d'Espanya:
Serà difícil saber la identitat de l'amo de la furgoneta Nazar B fotografiada en un moll de Roses i quina feina feia. Tanmateix, llur troballa en l'exposició referida, constituí un viu motiu d'alegria. Volem agrair l'amabilitat dels senyors Josep Maria Barris i Ruset i Pol Meseguer Bell, director i tècnic de l'Arxiu de l'Ajuntament de Roses, també de la Mila Escribano, en facilitar-nos les fotografies de l'exposició De l’Àlbum a la
Xarxa que tingué lloc la tardor de l'any 2017 al centre cultural ca l'Anita, compartides en aquest article.
