Les dues versions de la cabina del camió Nazar A de 5'5 Tm: curta i llarga.

Factorias Nápoles SA, fabricant dels vehicles Nazar, tingué des de bon començament una àmplia gamma de vehicles que produïa i venia. I els camions que produïa eren servits en dues versions de cabina, la curta i la gran. Aquest fet, per causa de la poca difusió dels catàlegs dels vehicles produïts per aquesta empresa, és poc conegut dels interessats en aquesta matèria. 

L'acumulació d'informació incessant que brolla d'internet permet d'omplir els buits de coneixement sobre qualsevol matèria. També sobre els vehicles Nazar. El fòrum Remember València, espai on es comparteixen postals i fotografies de la capital del País València, conté una fotografia de la fira de mostres que tingué lloc a la ciutat que recull part de l'estand que Anesa, distribuïdor oficial dels vehicles Nazar, muntà per presentar els vehicles que Factorias Nápoles SA produïa a Saragossa:

Anunci dels vehicles Nazar publicat a la premsa per Anesa, concessionari oficial i exclusiu al País València:

Aquesta fotografia, examinada en detall, recull un camió Nazar A de 5,5 Tm, sense carrossar, equipat amb una cabina curta concebuda per a trajectes de proximitat:

Les fotografies d'aquest model disponibles fins ara corresponen a unitats que muntaven la cabina gran o llarga, com ho és aquesta retratada a la fàbrica de Saragossa:

Quatre camions Nazar A de 5,5 Tm, amb el seu parabrisa arquejat inconfusible, que muntaven la cabina gran:

Camió Nazar A de 5,5 Tm que fou de l'empresa Transportes Píriz de Salamanca:

Per causa de l'absència de fotografies del camió Nazar A de 5,5 Tm amb cabina curta continguts en la premsa especialitzada de l'època i en els articles apareguts en diaris de difusió general que informaven sobre les qualitats dels vehicles que produïa Factorias Nápoles SA i l'avenir esplendorós de l'empresa amb successives ampliacions de la fàbrica i instal·lacions per atendre l'increment continuat de vendes, tot plegat pura ficció, s'infereix que la producció d'aquest model fou misèrrima.

Celebració del centenari del naixement d'en Vincenzo Angelino Gervasio: uns catàlegs de vehicles Nazar.

Aquests darrers anys ha aparegut per la incessant labor dels afeccionats un gavadal documental sobre la història i els vehicles de les empreses d’automoció espanyoles. L’intercanvi i difusió de documentació de tota mena penjada d’una manera altruista i desinteressada als portals d’internet ha pal·liat un dels problemes principals que topaven els interessants en aquesta matèria: la poca informació disponible a l’abast dels afeccionats. En quant a les principals indústries del país, hi ha actualment abundant informació de tota mena.

Paral·lelament creiem que cal denunciar que no sempre l’ús que alguns afeccionats en fan del material que d’altres afeccionats comparteixen a internet és correcte i adient. Ens referim a l’absoluta manca de respecte envers la propietat intel·lectual de les fotografies que es pengen a internet. És una actitud que practiquen uns pocs afeccionats però que perjudica a tothom.

Aquest fenomen, absolutament censurable en la nostra opinió, és practicat sense cap mirament per alguns afeccionats en pagines d'internet, particularment el Facebook. Hem comprovant amargament l’actitud d’alguns dels integrants d’aquestes pàgines que pengen el material recollit en d’altres espais sense citar-ne el propietari de la fotografia que l’ha cedida d’una manera absolutament desinteressada.

Som del parer que hi ha una clara culpa in vigilando dels administradors d’aquestes pagines que han de vetllar pel compliment de la legislació aplicable en aquesta matèria. Que no hi hagi una reacció de l’afectat acudint a les instàncies judicials per una qüestió de temps, diners i d’execució de les sentències no pot interpretar-se com una tolerància, consentiment i un campi qui pugui en aquesta matèria. 

Els administradors d’aquest bloc, també perjudicat per l’extensió i generalització d’aquestes pràctiques, ens dol profundament aquesta actitud per quant fa patent el menyspreu d'aquestes persones envers la feina que estem duent a terme. Cada crònica suposa temps, esforços i energies. Esperem que en interès de tothom es corregeixin aquestes actituds lamentables.

La informació disponible de les empreses d’automoció més petites és escàs. Fet d’altra banda completament lògic. Aprofitant que aquest any s’escau el centenari del naixement, a Nàpols, del senyor Vincenzo Angelino Gervasio, fundador de l’empresa saragossana Talleres Nápoles SA, fabricant dels vehicles Nazar, volem participar d’aquesta efemèride amb quatre catàlegs originals d’autocars i un camió Nazar que guarda el senyor Àngel Vilar, de la Bisbal d’Empordà, fundador de l’empresa TRANSPOTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA.

En quant als tres catàlegs dels autocars Nazar Ocell Blau que conserva el senyor Vilar, cal fer notar que el preu de vehicle, expressat en pessetes, és escrit a la part superior. Som de la opinió que aquest és un dels autocars més bells i originals produïts a l’Estat espanyol a la primera meitat dels anys 1960. Una creació reeixidíssima d’en Vincenzo Angelino Gervasio. La qualitat i racionalitat d’aquesta carrosseria són figues d’un altre paner. El primer catàleg, d'un l’autocar Ocell Blau de vint-i-cinc places i que muntava un motor Perkins Hispania:

Catàleg de l’autocar Ocell Blau de trenta-cinc places: 

 

Catàleg de l’autocar Ocell de quaranta places:

 

I finalment el catàleg del camió Nazar de 7 Tones, que també muntava un motor Perkins Hispania, amb una cabina B:

La modernitat de la cabina d’aquest camió, aparegut l’any 1963, era absoluta:

Aquest article constitueix el nostre particularment homenatge per celebrar el centenari del naixement del senyor Angelino, la biografia del qual, absolutament de pel·lícula, reflecteix el convuls segle XX a Europa. Tant de bo que apareguin d’altres iniciatives per commemorar aquest centenari.

Alguns autocars fotografiats per en Josep Vert i Planas.

No és cap secret que a les fires de mostres, els expositors estan a l'aguait de les novetats que presenten la resta de competidors. Sovint, aquestes novetats són incorporades per la resta de fabricants o productors en els nous productes que comercialitzen.

La cabina del Pegaso Comet, un disseny encertat i modern aleshores, constituïa una actualització del Ford-Simca Cargo. Per no parlar de les cabines del Barreiros Saeta, copiada directament i sense miraments del Berliet francès. Motor Ibèrica SA, productor dels camions, furgonetes i tractors Ebro, no va ser pas l'excepció a aquest tarannà dels fabricants espanyols de camions. Seguia el disseny dels camions que comercialitzava la divisió europea de la casa Ford. En canvi, Talleres Nápoles SA de Saragossa, productor dels camions, autocars i furgonetes Nazar, va comercialitzar uns vehicles força originals d'inspiració italiana.

En el món dels autocars també va haver-hi empreses carrosseres que van marcar la pauta en quant al disseny. És el cas del carrosser Ayats, d'Arbúcies, que va tenir una època daurada als anys 1960 i 1970. Llurs carrosseries, elegants i de qualitat, eren admirades i copiades per la resta de carrossers.

Pel seu ofici de carrosser, activitat que l'apassionava, en Joan Vert estava molt atent a les carrosseries que es produïen a d'altres països europeus. Valorava tant l'evolució del disseny com la incorporació de nous materials i innovacions tècniques i de seguretat.

Per aquest propòsit, tenia un mirador privilegiat, l'Estartit, la platja del seu poble, Torroella de Montgrí, i d'altres pobles de la Costa Brava on hi trobava els autocars, espanyols i estrangers, que transportaven els turistes que gaudien d'aquella costa extraordinària.

Remenant per l'arxiu del senyor Vert, hem trobat la fotografia d'aquest autocar, amb una carrosseria prou bonica:

Un autocar fotografiat per en Josep Vert a Mallorca. El frontal d'aquesta carrosseria fou adoptat en algunes de les carrosseries que va fabricar al seu taller de Torroella de Montgrí:

Aquest autocar de l'empresa Monasterio també objectiu de la càmera fotogràfica d'en Josep Vert. Hi ha unes anotacions en bolígraf:

En aquest arxiu hi ha també altres fotografies d'autocars estrangers que van cridar-li l'atenció i els va retratar. El primer és un bonic Setra, un carrosser alemany que definia i marcava el disseny que seguien els altres carrossers:







Una altre carrosseria, de la casa Neoplan, amb un disseny semblant al fabricant alemany Setra, la solució proposada del qual en quant al frontal fou més endavant adoptada per l'empresa d'en Josep Vert, Vertmetal SA:







Un altre carrosseria característica de la dècada dels anys 1960 amb les línies arrodonides i gran superfícies vidrades:





En Josep Vert també va fotografiar en el marc incomparable d'una platja de la Costa Brava autocars del país, com aquest Pegaso Monotral, fabricat a Mataró, una de les carrosseries més reeixides de la dècada del 1960:



A Lleida, va fotografiar aquest Hino. Segurament que en Josep Vert era afeccionat a la fotografia i hi tenia gust, com ho manifesta en aquesta fotografia tirada amb gràcia. Al fons, sobre el turó, hi ha la Seu vella de Lleida:



Un autocar retratat per en Josep Vert en un viatge a Conca:



Un autocar de l'empresa Molist, amb l'ornamentació de l'època, fotografiat davant de l'entrada principal del Palau Reial de Pedralbes, al capdamunt de l'avinguda Diagonal de Barcelona:



Un altre autocar de l'empresa Molist amb un frontal més senzill:



Un autocar de l'empresa gironina Pujol i Pujol, amb una carrosseria típica de la segona meitat dels anys 1960, quan s'abandonen les formes arrodonides i s'imposen les línies rectes:



Aquest accident d'un camió Unic bolcat en un camp també va ser fotografiat per en Josep Vert:



En properes cròniques publicarem fotografies de les carrosseries d'autocars fabricades per en Josep Vert i Planas, un dels carrossers més importants de les comarques gironines, i l'empresa Vertmetal SA, fundada per ell.

Notes biogràfiques d'en Vincenzo Angelino Gervasio, fundador de Nazar i Zane.

Un dels apartats més desconeguts de la història de l'automoció espanyola és la biografia dels principals protagonistes. En Miquel Mateu i Pla, propietari de la Hispano Suiza, és més conegut per la seva faceta política que no pas d'industrial -fou el primer batlle franquista de Barcelona l'any 1939. D'un enginyer de la vàlua i la categoria d'en Wifredo Ricart i Espina, màxim responsable de Pegaso en la dècada del 1940 i 1950, no hi ha encara una biografia completa publicada a l'abast dels afeccionats. Els apunts biogràfics d'en Ricart són escampats per internet. Sense dubte, aquest enginyer barceloní mereix un "homenot" a l'estil d'en Josep Pla.

L'Eduardo Barreiros, l'industrial espanyol del sector de l'automoció més important de la segona meitat del segle XX, disposa d'una completa i documentada biografia escrita per l'hispanista Hugh Thomas i publicada l'any 2007 per l'editorial Planeta, titulada "Barreiros: el motor de España". És curiós que hagi estat un conegut hispanista l'autor de la biografia d'aquest important industrial que va crear un imperi malgrat els entrebancs de l'Estat. Hi ha una altre biografia d'en Barreiros, més senzilla i a un preu més popular, obra d'uns autors espanyols.

Que editorial Planeta li hagi encarregat la gran biografia d'en Barreiros a en Hugh Thomas pel seu prestigi i reconeixement públic com a historiador, em sembla que palesa que a Espanya no hi ha encara historiadors especialitzats en el camp empresarial i industrial les obres dels quals hagi arribat als lectors interessats. Per contra, a Catalunya, tenim la figura d'en Francesc Cabana i Vancells, historiador de l'economia catalana amb una notable obra publicada que compren història econòmica, empresaris i industries.

La crònica d'avui vol recordar un industrial que va fabricar carrosseries, camions i autocars, en el trentè aniversari de seu decés. En Vincenzo Angelino Gervasio, segons l'esquela apareguda al diari ABC, de Madrid, va morir a Saragossa el 2 de juny de 1981. Malgrat que part de la informació d'aquest diari ha estat i és un mer libel amb uns objectius molt clars i precisos, crec que no cal malfiar-se'n de la informació mortuòria, bàsicament perquè la contracten els parents del difunt.

En Vincenzo Angelino Gervasio va nàixer a Nàpols l'any 1912. Apuntem els importants vincles històrics d'aquesta ciutat amb la corona catalano-aragonesa. A Itàlia, havia treballat a l'Alfa Romeo, on va fer l'aprenentatge. Va aterrar a Espanya en el contingent italià que va lluitar en la guerra civil espanyola al costat del general Franco i l'exercit feixista alçat contra la República espanyola.

Acabada la guerra civil va establir-se a Saragossa, en lloc de tornar a Itàlia, que al cap d'uns mesos lluitaria en la Segona Guerra Mundial juntament amb les potències de l'eix. L'any 1939 fabrica bicicletes a Nuez de Ebro, poble proper a Saragossa. L'any 1943, fa el salt a Saragossa, instal·lant-se a un local del carrer Perpetuo Socorro 3.

L'any 1944 és important en la trajectòria empresarial d'en Vincenzo Angelino. Fabrica la primera cabina de camió, que munta sobre un Studebaker. Home enginyós, dissenya, patenta i fabrica la "cabina única", un cabina de camió estàndard acoblable sobre qualsevol dels xassís dels camions que havia aleshores: Ford, Chevrolet, GMC, 3HC i Fiat.

A començaments de la dècada del 1950, es muda a unes naus del carrer Àvila 8-10. Ací fabrica les cabines amb llitera per als camions Seddon i Babcock, i les carrosseries d'autocars i autobusos. En els anys 1954-1957 fabrica les cabines úniques per als camions Seddon, Guy, Atkinson, Albion i Steyr, i ensems carrosseries metàl·liques per a autobusos urbans i interurbans, de gust italià.

A finals del 1950 continua la fabricació de cabines úniques i també emprèn la fabricació de sidecars muntables sobre qualsevol motocicleta. També es fabriquen cabines per als camions Barreiros i fins i tot alguna cabina per a Pegaso.

L'any 1960 es publica a la premsa els primers anuncis de Factorias Napoles oferint vehicles urbans i interurbans sota la marca Nazar. Aquests autocars i camions Nazar es fabricaven al carrer Àvila 8-10. Autocar Nazar equipat amb motor Perkins Hispania de l'empresa Atlas Expreso SA de Barcelona:



Un autocar Nazar i un Pegaso Monotral de l'empresa Almenara de Salt (Gironès):



Catàleg de l'autobus interurbà "Ocell blau", un disseny agosarat i bell:



Un dels primers camions Nazar fabricats, adquirit per l'empresa TRANSPORTS COTXARRERA de Gironella (Berguedà):



L'any 1963, Factorias Napoles va presentar suspensió de pagaments. Desconec les causes de la fallida de l'empresa. Suposo que hi havia diversos motius, tant de gestió com conjunturals. El principal creditor de l'empresa, la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y Rioja -avui dia IBERCAJA- assumeix la gestió i transforma l'empresa en una societat anònima. En Vincenzo Angelino abandona Nazar.

En Vincenzo Angelino va conservar la propietat dels immobles del carrer Àvila 8-10. Sembla que separava el seu patriomoni personal del de les empreses que va crear i dirigir. La seva esposa, la Felisa Pueyo López, era una fidel col·laboradora en els projectes empresarials del seu marit.

Furgoneta Nazar matriculada l'any 1964:



L'any 1965, en Vincenzo Angelino constitueix Factorias Zane SA, ubicada al carrer Camelia de Saragossa. Fabrica carrosseries d'autobusos i autocars amb la marca Zane que munta principalment sobre xassís Sava. Els dissenys d'aquests vehicles, molt moderns en aquells anys, s'inspira clarament en les carrosseries italianes, principalment d'Orlandi. També va tenir la ocurrència de voler fabricar cotxes.

A finals dels anys 1960, Factorias Zane SA també va patir problemes econòmics, havent de procedir a acomidaments de personal. Autocar Sava carrossat per Zane, de l'empresa Olivet de Banyoles, fotografiat al parador de Caldes, al peu de la Nacional II:



Extraordinari carrossat Zane sobre un xassís Sava, de l'empresa Olivet:







En Joan Brugués i Prat va tractar personalment a en Vincenzo Angelino. Van dinar plegats quan Factorias Zane SA va lliurar-li un Sava carrossat. El recorda com un home amb molta empenta i il·lusionat amb els seus projectes empresarials.

La vida d'aquest home és realment apassionant, novelesca. Va viure en uns anys molt convulsos a tota Europa, i va crear i impulsar diverses iniciatives empresarials en el sector de l'automoció que cal recordar perquè formen part de la història industrial espanyola. A veure si ben aviat es publica un llibre que reculli les empreses i vehicles del napolità Vincenzo Angelino Gervasio.

Els apunts biogràfics d'en Vincenzo Angelino els he manllevat d'en Rafael Reyna, qui ha fet una recerca exhaustiva i detallada sobre Nazar i els vehicles fabricats per aquest italià establert a Saragossa.

El furgó Nazar de Castelló de la Plana (Plana Alta)

Uns mesos enrere va publicar-se un anunci a internet de la venda d'un furgó Nazar a Castelló de la Plana. Si bé aquests darrers anys s'han descobert diversos camions i furgonetes Nazar, generalment estaven molt malmesos. Per exemple, l'any 2008 va descobrir-se al municipi de Vila-Sana (Pla d'Urgell) aquest furgó Nazar transformat a remolc agrícola :

Acompanyat del senyor Joan Homs, en Francesc del Val i el meu germà Eduard, ens hem arribat fins a Castelló de la Plana per a veure aquest furgó Nazar, una marca per la qual tinc una particular dèria.















Segons l'important treball d'en Rafa Reyna sobre els vehicles fabricats per Nazar des de l'any 1960 fins l'any 1965, aquest vehicle és un furgó cabina B combi o mixte de 5 places, 4x2, que muntava un motor Perkins P4-192, de 60 cavalls de potència. Talment s'acredita amb aquestes fotografies, llur estat de conservació general és molt bo, sense presentar gaire podrits ni òxids a la planxa i al bastidor. Solament és remarcable un abonyegament a la part del darrera del vehicle, provocada quan fou bellugat amb un toro.

Aquest furgó Nazar fou matriculat a Barcelona l'agost de l'any 1964. Posteriorment fou adquirit per un veí del poble de Canet lo Roig (Baix Maestrat), destinant-lo a labors agrícoles. Per a poder carregar-lo més, se li van muntar unes ballestes addicionals amb una major alçada: aquest Nazar té 2,55 metres d'alçada, per 5 metres de llarg i 2,20 metres d'ample. Fou donat de baixa el desembre de l'any 1976. Informe de càrregues del vehicle:



Conserva el número de bastidor que coincideix amb el consignat en la fitxa de trànsit del vehicle. Atès llur estat de conservació, és prou clar que durant tots aquest any ha estat guardat sota cobert. És un vehicle completament original i conserva el motor Perkins, que arrenca sense cap problema, com vàrem poder comprovar personalment. Tenint en compte que gairebé té 50 anys, llur estat de conservació és excepcional

El damnatge que presenta a la planxa és el cop a la part posterior. Lògicament cal repassar la part mecànica i la transmissió, les peces de la qual són fàcil de trobar al mercat. Els intermitents i llums posterior també poden trobar-se amb certa facilitat. Sens dubte, la seva compra constitueix una bona oportunitat per a un col·leccionista de vehicles industrials que vulgui posseir un vehicle únic.