Història d'Autos Sala SA de Figueres: les línies regulars de l'Alt Empordà i el Rosselló (II).

Als catalans del Rosselló que llegeixen aquest bloc.

Acabada la Guerra civil, la família Sala va haver de començar altre cop. Hi havia molta fam i misèria. Molta gent es guanyava la vida, o malvivia per ser rigorosos i exactes, proveint-se a El Pertús de productes bàsics que no hi havia pas manera de trobar a Figueres. Es tractava de menjar, medecines i productes de primera necessitat. L'òmnibus Hispano Suiza amb matrícula GI-861 completament recarrossat, que cobria la línia regular de Figueres a El Pertús:

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, va succeir a l'inrevés. Molts europeus fugien del estralls de la guerra i de les persecucions. Els autos de Can Sala van transportar refugiats de tota mena, incloent-hi jueus alemanys i d'altres països on també eren perseguits.

Els autos de Can Sala carregaven els refugiats a Perpinyà i els duien fins a Figueres. Entre els refugiats que van usar els autos de Can Sala, hi havia el conegut metge Serge Voronoff, inventor de la joventut eterna amb els trasplantaments. A petició del doctor Voronoff, amb un vell i atrotinat autocar, el van dur amb la seva senyora i el seu equipatge fins a l'hotel Ritz de Barcelona.

També cal remarcar que durant la Segona Guerra Mundial, el soci francès que participava en la societat de la família Sala dedicada a l'explotació de la línia regular de Figueres a Perpinyà va fer-los una jugada per la qual la família Sala ja no va poder operar més al Rosselló. La seva línia va escurçar-se i es limitava a Figueres fins El Pertús, just a la ratlla.

Aleshores, Autos Sala SA es va haver de limitar a la línia regular de Figueres, La Jonquera i El Pertús. No van poder fer la línia del Rosselló, des del Pertús fins a Perpinyà. Arribats al El Pertús, els Cars Verds del Rosselló duien els viatgers fins a Perpinyà. També feien serveis discrecionals i serveis d'excursions.

Autos Sala SA també va treballar en el servei d'excursions i transport de turistes que gaudien dels atractius de la Costa Brava. Són els anys que una corrua d'autocars feia cap a l'aeroport de Perpinyà-Ribesaltes per recollir turistes i retornar-los un cop acabades les vacances.

Els primers anys de la postguerra, se les havien d'engiponar com bonament podien. Els autocars que havien comprat als anys 1920 i 1930 van haver-los de reconstruir per a les línies regulars.

El mític autocar Minerva que el setembre de l'any 1932 va anar fins a Roma per celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la fundació del Foment Nacional de Peregrinacions, havent rebut la benedicció del Cardenal Pacelli, que aleshores ja era el Papa Pius XII, atès que havia estat el primer autocar no italià que havia anat a Roma, també va ser recarrossat per Irizar:

Un autocar Studebaker destinat a la línia de Figueres a Agullana:

L'autocar Man destinat a la línia regular de Figueres a El Pertús, amb una nova carrosseria construïda per Ca l'Ayats d'Arbúcies:

Un autocar Dodge amb una carrosseria construïda per Autos Sala SA:

Auto Naval Somua, matriculat a Còrdova, amb una carrosseria construïda per en Torrent de Figueres:

Aquest autocar, amb un altre decoració, aparcat davant de l'immoble del carrer de la Pujada del Castell 11 de Figueres, que era el despatx, la parada i administració d'Autos Sala SA:

A finals de la dècada del 1950, Autos Sala SA va renovar la flota de vehicles amb la compra dels primers Pegaso amb carrosseria Monotral. Un Pegaso Z-207 "Barajas" amb matrícula GI-27900:

Interior d'aquest Pegaso Monotral:

Després va comprar-se un Pegaso Comet amb carrosseria Monotral. Ací fotografiat amb placa provisional:

Aquest Pegaso Monotral fotografiat davant de l'agència d'Autos Sala SA al carrer de La Pujada del Castell 11, de Figueres, amb llur matrícula definitiva: GI-37446.

Un altre dels autocars comprats per Can Sala a la primera meitat dels anys 1960: un Henschel amb una bella i reeixida carrosseria del carrosser saragossà Ciscar:

Interior d'aquest Henschel equipat amb butaques folrades d'escai vermell:

En Joan Brugués recorda que tot just estrenat aquest autocar va ser llogat per recollir uns turistes anglesos a l'aeroport de Perpinyà-Ribesaltes. Era l'estiu i feia molta xafogor. Els turistes anglesos van acomodar-se a les butaques de l'autocar, folrades d'escai vermell, una pell sintètica que impedia la transpiració.

La sorpresa va ser absoluta quan, arribats a destí, els turistes anglesos van aixecar-se de llurs butaques i van comprovar astorats que les seves samarretes i camises estaven tintades del color vermell de l'escai. Van haver de córrer per proveir-los de noves camises per apaivagar les queixes i reclamacions.

Després Autos Sala SA va optar per autocars Barreiros. Un bonic autocar Barreros-AEC amb una carrosseria de la casa Ciscar de Saragossa:

Un altre autocar Barreiros Saeta amb matrícula GI-73861:



Continuarà.

Història d'Autos Sala SA de Figueres: les línies regulars de l'Alt Empordà i el Rosselló (I).

Als catalans del Rosselló que llegeixen aquest bloc.

En Simon Sala i Palet va néixer a Susqueda, un petit poble al fons d'una vall envoltada de grans espadats, al cor de Les Guilleries. Aquest poble va desaparèixer per causa de la construcció de l'embassament del mateix nom.

Les obres d'aquest embassament, que van perllongar-se des de l'any 1963 fins el 1968, va provocar que l'antic poble de Susqueda juntament amb les millors terres i els masos més importants restessin submergides sota les aigües.

Les extremes condicions de vida de Susqueda a mitjans del segle XIX, van determinar que en Simon Sala i Palet marxés a Figueres, la capital de l'Alt Empordà, una vila rica i pròspera amb una important activitat comercial.

En Simon Sala i Palet era tartaner. Els seus carruatges i tartanes eren conegudes pertot arreu com els cotxes de Can Simon. L'empresa ja existia cap a l'any 1870. Va ser el primer titular de la línia regular de Figueres a El Pertús, a la comarca del Vallespir. Fins ben entrat el segle XX s'usaven les tartanes i carruatges pel transport de persones, amb els inconvenients en quant a incomoditat i lentitud que suposava.

En Simon Sala, a l'esquerra, retratat amb la tartana que duia els viatgers des de Figueres fins a El Pertús, a la comarca del Vallespir:



En Simon Sala va casar-se amb una filla de Can Toll, de Figueres. El Toll cobrien amb galeres la línia regular de Figueres fins a Barcelona. Segons els records d'en Miquel i la Narcisa Sala, néts d'en Simon Sala, sopaven i dormien a l'hostal de la Granota, a Sils; al dia següent dinaven a l'hostal de Cal Coix. Les galeres de Can Toll es tancaven a unes quadres del carrer de Sant Domènec, entre el carrer de la Muralla i el carrer de Peralada.

En Josep Sala i Corcoll, fill d'en Simon, va continuar el negoci familiar. Tenia molt d'interès per les novetats aparegudes a principis del segle XX.

El 1914, any de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, ja tenia dos autos amb motor d'explosió: un Lorraine Dietrich i un Dion Bouton amb les matrícules GI-67 i GI-69. Foren dels primers vehicles que van circular per les carreteres gironines. Fotografia de l'auto Dion Bouton amb matrícula GI-69:



En Josep Sala i Corcoll, abans del 1914, havia marxat a la casa Dion Bouton de París per aprendre a conduir vehicles i que l'autoritzessin per poder-los conduir. A les beceroles de l'automoció, els fabricants de vehicles formaven els conductors i n'expedien els certificats d'aptitud per a conduir-los.

En Josep Sala enfilat a un Dion Bouton, just davant de la duana espanyola a El Pertús, l'any 1910. Una gran fita a l'esquerra marca els límits territorials:



En Simon Sala amb dos seus néts, en Miquel i la Narcisa Sala, damunt d'un auto:



Un auto Ford d'en Josep Sala comprat l'any 1922:



Més endavant, en Josep Sala va comprar un xassís Ford a en Soler, el representant amb establiment a la plaça de La Palmera, muntant-li una tartana damunt del xassís. El primer òmnibus de Can Sala davant de l'església evangèlica:



Un altre Ford que va comprar en Josep Sala va carrossar-lo en Coll, un carreter del carrer de Lasauca, cantonada amb el carrer de Galligants de Figueres. En Coll era parent d'en Bartolí, el carreter que havia fabricat la primera carrosseria per un auto de Can Sala, una tartana muntada sobre el xassís.

Més endavant van adquirir-se els primers òmnibus Hispano Suiza. Un òmnibus Hispano Suiza d'en Josep Sala Corcoll, amb matrícula GI-861, que cobria la línia regular de Figueres fins El Pertús, fotografiat a la cantonada dels carrers La Jonquera amb Canigó:







Un altre òmnibus Hispano Suiza amb matrícula GI-1426:



Can Simon tenia l'administració i el garatge al carrer de La Jonquera de Figueres. Era la via de pas obligada per anar cap al Rosselló. Era un carrer ple de vida on també hi tenien la parada els autos que anaven cap a Darnius, Maçanet de Cabrenys, l'Agullana i La Vajol. Un òmnibus de Can Simon als banys de la Mercè:



Aquest autocar retratat en un servei per a militars:



Al carrer de La Jonquera de Figueres hi havia un gran batibull de persones, carros, tartanes, autos i camions els dijous, dissabtes i diumenges. La gent dels pobles de l'Alt Empordà feien cap a Figueres amb aquells mitjans de transport disponibles aleshores per a firar-se el que havien de menester.

Quan els cotxes havien de tornar cap els pobles, es formava un garbuix absolut de cues, crits i neguits dels usuaris per carregar els paquets i fatos dalt del sostre i poder disposar d'un seient o espai per encabir-se.

Un òmnibus de Can Sala que cobria la línia de Figueres a Perpinyà, aparcat a La Jonquera:



Les festes i fires de la Santa Creu esdevenien un cafarnaüm absolut. S'havien fet fins i tot deu trajectes des de Figueres fins a Perpinyà en un dia per poder atendre la demanda de desplaçaments.

Igualment, quan s'esqueia la verema, els autos de Simon havien arribat a transportar vuit-cents veremadors diàriament cap al Rosselló. Els òmnibus de Can Simon en una excursió cap els anys 1920:



En Josep Sala i Corcoll disposava d'un permís especial per portar el correu de La Jonquera a Figueres. El recollia a les quatre de la matinada a l'oficina de correus de La Jonquera per deixar-lo directament al tren exprés que sortia de l'estació de Figueres a les cinc del matí sense haver de passar per l'oficina de correus de la capital de l'Alt Empordà.

En Miquel i la Narcisa Sala recorden com eren els autos de casa a les darreries dels anys 1920. Equipats amb rodes de goma massisses, la cabina del xòfer sense portes i una maneta per engegar el motor. Calia anar amb compte atès que, més d'un cop, amb una reculada havia trencat el braç al xofer. L'absència de portes a la cabina provocava que el xofer estigués exposat a les inclemències del temps. Al pic de l'hivern es pelava de fred. A l'estiu, els usuaris que no disposaven d'una finestreta, suaven deixant la roba completament xopa.

Per poder canviar de cotxes que anaven o tornaven de Perpinyà, en Josep Sala amb un seu soci van construir una casa al Siure dels Trabucaires, a l'encreuament de la carretera procedent de Ceret amb la que du a Perpinyà. En aquells anys, un viatge de Figueres fins a Perpinyà era tota una aventura. El paviment de la carretera era justet i la potència dels motors encara ho era més, de justeta.

Quan els vehicles tornaven de Perpinyà, havien de superar els revolts que hi havia entre el trencant de la carretera de Ceret i el poble del Pertús. Els motors patien de valent: amb una marxa molt curta i la mecànica esbufegant, enfilaven el pendent amb molta lentitud. En alguna ocasió, el xofer remullava el radiador amb una regadora, que deixava anar una fumera de vapor.

El primer autocar amb cara i ulls que van tenir a Can Simon va ser comprat l'any 1922, coincidint amb el bateig del fill d'en Josep Sala, en Simon. En Josep Sala va tenir altres dos fills, en Miquel i la Narcisa. L'avi Simon Sala amb un seu nét:



Can Simon també van ser capdavanters en el turisme a l'estranger. Cap a l'any 1907, els mossens Agustí Burgas i Darnés i Rossend Fortunet van fundar a Figueres una entitat anomenada Foment Nacional de Peregrinacions.

Una de les activitats del Foment Nacional de Peregrinacions era l'organització de viatges a indrets de veneració i peregrinació catòlica i, ensems, a Terra Santa. Placa de fusta d'aquesta entitat que conserva la família Sala:



L'any 1932, escaient-se el vint-i-cinquè aniversari de la fundació d'aquesta entitat, es va organitzar un viatge a Roma amb un autocar Minerva, de trenta tres places, amb matricula B-47378:



Van sortir el 5 de setembre de 1932 des de la plaça de l'Àngel de Barcelona i van tornar el dia 30 de setembre. Els conductors foren en Miquel Sala i en Met Carreras, un conductor de Can Simon. El viatge va costar 895 pessetes a cada peregrí i s'hostatjaven a hotels de màxima categoria.

Arribats a Roma, foren rebuts per Monsenyor Caccia, mestre de cambra del Papa Pius XI, i pel Cardenal Eugenio Pacelli, Secretari d'Estat de la Santa Seu i futur Papa Pius XII. També van ser rebuts en audiència especial pel Papa Pius XI atès que era el primer autocar no italià que anava a Roma amb peregrins. És un fet remarcable que el primer autocar, no italià, arribat a Roma fos català, més concretament, de Can Sala de Figueres. El Cardenal Pacelli va beneir-lo.

L'any 1933 es va repetir el viatge a Roma amb un Chevrolet de can Sala. Van esmerçar-hi un mes. També van hostatjar-se en hotels de màxima categoria com l'Excelsior Galia de Milà. Eren els anys que solament una minoria adinerada viatjava. Endemés, els viatges fatigaven molt i s'havia de descansar bé per poder aguantar un viatge d'un mes de durada:



En aquells anys, molts pagesos portaven caixes plenes de cargols cap a Perpinyà. El quilo de cargols s'havia pagat a cinc pessetes. Alguns dies, els autos de Can Sala havien traginat fins a mil cinc-cents quilos de cargols cap a Perpinyà. Un altre auto de Can Sala que cobria la línia de Figueres a Perpinyà:

Un òmnibus Minerva propietat d'en Josep Sala i Corcoll destinat a aquesta línia transfronterera:

Un dels primers autocars equipats amb motor dièsel que va circular per l'Alt Empordà també era de Can Sala. A la Fira comercial de les Festes de la Santa Creu van exposar-se dos motors dièsel de la casa alemanya Man. L'un van muntar-lo a un camió. L'altre motor va comprar-lo la família Sala per motoritzar un autocar.

En aquells anys, hi havia estesa la creença i opinió que no es podia pas funcionar amb olis pesats perquè feien pudor. El mític autocar de can Sala amb el motor Man comprat a la Fira comercial de les Festes de la Santa Creu:



Als anys 1940, el carrosser Ayats d'Arbúcies, de molta anomenada, va construir-li i muntar-li una nova carrosseria.

Can Simon era el titular de la línia regular de Figueres fins a Perpinyà. Feien cinc trajectes diaris. A principis de la dècada del 1930, els francesos van promulgar una legislació restrictiva que prohibia a les empreses estrangeres ser titulars de les concessions de línies regulars de viatgers dins del territori francès.

Aleshores Autos Sala va haver de comprar vehicles francesos i constituir una societat francesa per explotar el negoci de les línies regulars al Vallespir i el Rosselló. Òmnibus Berliet amb matrícula francesa, propietat de la família Sala, destinat a la línia regular de Figueres a Perpinyà:



A la Segona Guerra Mundial, el soci francès de la societat mixta els hi faria una mala jugada de resultes de la qual la família Sala va perdre la participació que tenia a la línia regular de viatgers del Rosselló.

El 18 de juliol de 1936 esclata la Guerra civil espanyola. La família Sala, per raons de seguretat, va traslladar-se a viure a Perpinyà, la capital del Rosselló. A Perpinyà es van fer càrrec de la línia regular i del servei de viatgers des de la capital del Rosselló fins a El Pertús. El servei de viatgers en el tram comprès a l'Alt Empordà, se'n feren càrrec a Figueres uns treballadors de l'empresa.

Continuarà.