Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Studebaker. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Studebaker. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de març del 2019

Més fotografies dels camions que ha tingut Transports Padrosa SA de Figueres (Alt Empordà).

Per mediació de l'Anna Padrosa Pierre hem tingut accés a més fotografies d'alguns dels camions que tingué Transports Padrosa de Figueres, empresa fundada pel seu avi, en Pere Padrosa Simon, l'any 1933, amb la compra d'un primer camió, un Studebaker.

En Benancio Gravina Guerra, un dels primers xofers que hi hagué a can Padrosa, dins la cabina del camió que conduïa:

CAMIONS PADROSA_Página_15

Un camió Austin amb una caixa de fusta i la marquesina, apte per transports generals, fou un dels camions que tingué Transports Padrosa en la dècada de 1950 i 1960:

CAMIONS PADROSA_Página_29

Un Pegaso 140 dièsel tractora, amb llur semiremolc, fotografiat a la ciutat de Barcelona:

CAMIONS PADROSA_Página_09

El tractor-camió Pegaso fou transformat en un camió rígid de dos eixos, en el cim del qual hi fou muntada una grua:

CAMIONS PADROSA_Página_17 (1)

CAMIONS PADROSA_Página_22 (2)

Transports Padrosa tingué també un Pegaso Z-702 que arrossegava un semiremolc d'un únic eix:

CAMIONS PADROSA_Página_26 (1)

Un Pegaso Z-206 que tingué can Padrosa:

CAMIONS PADROSA_Página_12

El senyor Pere Padrosa Puignau amb dos treballadors de l'empresa davant del Pegaso Z-206, un gran camió, amb matricula verda provisional:

CAMIONS PADROSA_Página_11 (1)

Fotografia publicitària del Pegaso 1062 que conserva la família Padrosa:

CAMIONS PADROSA_Página_05

Pegaso 1062 ó 1963 de Transports Padrosa de Figueres:

CAMIONS PADROSA_Página_16


Un Pegaso 1065 Europa, amb matrícula GI-51384, camió destinat al transport internacional:

CAMIONS PADROSA_Página_13 (1)

CAMIONS PADROSA_Página_14 (12)

El senyor Pere Padrosa Simon, al mig, amb en Masafont, el xofer, i un treballador d'administració, al costat del Pegaso 1065 que treballava per l'empresa Fernando Roqué SA, important agència de duanes de Barcelona que feia transports internacionals:

CAMIONS PADROSA_Página_24

Semiremolc de l'empresa Padrosa:

CAMIONS PADROSA_Página_10

Un camió militar comprat a un desballestament de la localitat madrilenya de San Martin de la Vega:

CAMIONS PADROSA_Página_21

L'antic camió militar transformat en una grua. Al fons de la imatge, un dels camions Barreiros que treballaven per l'empresa Bigues Agustí SL de Banyoles:

CAMIONS PADROSA_Página_23 (1)

CAMIONS PADROSA_Página_23 (1)

En Pere Padrosa Simon i en Pere Padrosa Puignau al costat d'una tractora Pegaso amb matrícula provisional; al fons, l'antiga presó de Figueres:

CAMIONS PADROSA_Página_28 (1)

Transports Padrosa treballà per la companyia Italmondo. Dues imatges d'un dels camions assignats a la referida empresa, una agència de duanes italiana. La primera fotografia, el pas d'un camió Pegaso de can Padrosa davant del monument a Colom, a la plaça del Portal de la Pau de Barcelona:

CAMIONS PADROSA_Página_04 (1)



CAMIONS PADROSA_Página_04 (1)

CAMIONS PADROSA_Página_02


Els senyors Padrosa amb dos treballadors rossellonesos al costat d'una tractora Magirus Deutz i llur semiremolc de l'empresa francesa Transports Padrosa SA constituïda l'any 1969 i amb el domicili social a Perpinyà:

CAMIONS PADROSA_Página_25

Els senyors Pere Padrosa Simon i Pere Padrosa Puignau al costat d'una tractora Magirus Deutz matriculada al Rosselló:

CAMIONS PADROSA_Página_27 (3)

Unes quantes tractores amb els respetius semiremolcs que l'empresa tenia ela dècada de 1990:

CAMIONS PADROSA_Página_01

Grues de can Padrosa participant en la construcció d'una nau industrial:

CAMIONS PADROSA_Página_18

El transport i instal·lació d'un automòbil nord-americà en el Museu Dalí de Figueres fou una tasca executada per aquesta empresa empordanesa:

CAMIONS PADROSA_Página_08

Camió Kenworth equipat amb una grua per transportar camions en pana i accidents:

CAMIONS PADROSA_Página_07

CAMIONS PADROSA_Página_06

Camió Saurer restaurat pel senyor Pere Padrosa Puignau amb llur matrícula original:

CAMIONS PADROSA_Página_19

Agraïm a la família Padrosa les fotografies que donen informació addicional dels camions que ha tingut Transports Padrosa de Figueres. Tant de bo que apareguin més fotografies d'una de les principals empreses de transports catalanes que des dels anys 1950 treballà en el transport internacional.

dijous, 7 de març del 2013

Carrosseries construïdes per en Josep Vert i Planas de Torroella de Montgrí (II).

La capacitat de la família Vert, carreters i carrossers de Torroella de Montgrí, per construir carrosseries d'òmnibus es fa patent en les fotografies conservades en l'arxiu del senyor Josep Vert. S'ha de tenir present que els Vert no eren pas els únics constructors de carros de Torroella de Montgrí. N'hi havia d'altres, com la família Plaja, que van fer també el salt a la construcció de carrosseries de fusta per òmnibus i, més endavant, a finals dels anys 1950, de carrosseries metàl·liques per autocars.

Carrosseria de fusta per òmnibus construït per en Josep Vert i fill, dedicats a la construcció i reparació de carrosseries per automòbils amb un local al carrer Figueres de Torroella de Montgrí:

IMG_6371

IMG_6369

IMG_6375

Òmnibus Ford amb matrícula GI-853 de l'empresa Vicenç Presas i companyia, una coneguda i antiga empresa de transports de viatgers per carretera de Torroella de Montgrí:

IMG_6377

IMG_6379

Una altre carrosseria de fusta, amb el disseny propi dels anys 1920, i el banc damunt del sostre. No es corria pas gaire aquells anys:

IMG_6385

Una altre carrosseria construïda per en Josep Vert per l'autocar que cobria la línia regular de Torroella de Montgrí a Girona, titularitat de l'empresa Vicenç Presas i companyia:

IMG_6390

IMG_6392

Una de les primeres carrosseries metàl·liques construïdes per en Josep Vert al taller de Torroella de Montgrí. Sobre un xassís d'un camió Studebaker que havia estat de Transports Esteva de l'Escala, recader de l'Escala fins a Girona i Barcelona, per encàrrec d'en Francesc Planas, soci de l'empresa Vicenç Presas i companyia, en Vert va construir aquesta carrosseria metàl·lica. En els anys 1940  i 1950 era freqüent d'usar xassissos de camions per a transformar-los en autocars i  muntar-hi una carrosseria. Quan el motor original del Studebaker, de benzina, va fer figa, van equipar-lo amb un motor dièsel Deutz que va resultar just de potència; i aquest autocar encara va tenir un tercer motor, el d'un Pegaso dièsel de cent quaranta cavalls de potència: 

IMG_6360

IMG_6356

IMG_6358

Al poble de l'Escala, a més de Transports Esteva, hi havia un altre recader que feia el servei de paquets cap a Girona, Transports Marquet. Aquesta empresa familiar de paqueteria, que usava camions petits i furgonetes, va plegar fa poc temps.

Una altre carrosseria metàl·lica construïda sobre un xassís Pegaso, amb acabats de luxe. Llur bellesa palesa la gran capacitat del carrosser Vert per produïr uns dissenys moderns:

IMG_6362

IMG_6198

Continuarà.

dissabte, 2 de març del 2013

TRANSPORTS: butlletí oficial de l'Associació de Transportistes per carretera de les Comarques Gironines (juny del 1936).

El senyor Josep Hereu, de Sant Feliu de Guíxols, guarda el número 14 de la revista TRANSPORTS, butlletí oficial de l'Associació de Transportistes per carretera de les Comarques Gironines, del juny del 1936 i que correspon al segon any d'aquesta publicació. A la portada, Automòbils Fernández SA amb adreça al carrer de Balmes 155-157 de Barcelona anunciava la comercialització del nou camió Mercedes Benz L-650 per a deu i dotze tones, dotat d'un motor dièsel:

IMG_2628

Automòbils Fernández SA encara és avui dia el concessionari de referència de la casa Mercedez Benz a Barcelona amb unes modernes instal·lacions i tallers. Desconeixem si han publicat cap llibre de la seva història com a concessionari oficial de Mercedes Benz, d'un gran interès per als afeccionats. 

El senyor Josep Fornè i Ponsà amb adreça al carrer Àlvarez de Castro 3 i 4 de Girona era representant de la casa nord-americana Studebaker, fabricant de xassís per a camions i òmnibus. Als anys 1940, el senyor Fornè serà el representant dels camions Pegaso produïts per ENASA i a la dècada següent va assolir la concessió dels autos Seat. El cognom Fornè, a Girona, forma part de la història de l'automoció a la ciutat i a les comarques gironines. La història empresarial d'aquesta família de Girona, lligada a l'automoció, també mereix ser recollida en un llibre: 

IMG_2629

La Mútua Regional d'accidents de treball, entitat patronal fundada l'any 1907 que disposava de les oficines centrals a la plaça de la Universitat 5 de Barcelona, oferia als patrons les assegurances generals d'accidents de treball que cobria tots els rams productius: adobats, metal·lúrgia, alimentació, impressió, tèxtils, construcció i urbanització, transports i agrícola. Llur delegat a Girona era el senyor Ramon Melón i Serra amb una oficina a la plaça Independència 5 de Girona. 

L'editorial d'aquest butlletí tractava sobre la legislació que havia de regular l'activitat del transport basada en la llibertat de trànsit i extingir uns privilegis que no precisava. Al final del full, la casa Philips anunciava una auto-ràdio i l'oferiment de demostracions gratuïtes a càrrec del senyor Pelai Girbau, representant oficial amb adreça a la ronda Doctor Robert 35 de Girona:

IMG_2630

El senyor Pere Girbau, representant oficial de la casa Philips, també regentava la casa Herpu, amb el mateix domicili, la ronda del doctor Robert 35, que oferia càmeres i cobertes Pirelli i servei de recautxutat de pneumàtics per estalviar diners i evitar accidents. El recautxutat disposava de les màximes garanties atès que era un procediment nord-americà patentat. Sembla que el senyor Eugeni Gual, titular del negoci l'any anterior, se l'havia traspassat:  

IMG_2631

L'empresa Vídua de M. Brugarolas, fabricants dels lubricants Àguila, olis i greixos industrials, i productes farmacèutics, amb domicili al carrer Pau Claris 22 de Barcelona i magatzem a l'Hospitalet del Llobregat, oferia llur catàleg de productes a través del representant per a les comarques gironines, el senyor Miquel Cassú i Comas, amb despatx al carrer Onyar 6:

IMG_2632

Antoni Pascual societat en comandita, de l'avinguda Jaume I 40-42 de Girona, concessionari oficial de la casa Ford anunciava el nou camió Ford de vuit cilindres en V: 

IMG_2633

El senyor Andreu Casas, amb establiment a la plaça de la República 11 de Girona, oferia tota mena de recanvis per automòbil i electricitat:

IMG_2634

Sembla que en els anys 1930, ja hi havia problemes d'entrada i circulació dels camions de les comarques gironines pel territori francès. Aquest fet era particularment enutjós per les relacions comercials que hi havia amb les comarques nord-catalanes. Per solucionar el problema, l'associació havia presentat una instància sol·licitant al ministre espanyol competent perquè hi trobés una solució.

L'empresa Vídua de Joan Muntada i Busquets, de Sant Joan les Fonts, poble proper a Olot i conegut per la seva indústria paperera, oferia el servei de transport en camions i contractista d'obra civil, d'urbanitzacions i construccions:

IMG_2635

La farmàcia Ribas, centre d'específics, de la plaça de la Castanyes 144, de Girona, oferia la preparació de receptes amb productes d'origen i laboratori d'anàlisis:

IMG_2636

El Garatge Boada, de Santa Coloma de Farners, eren els representants dels vehicles Chevrolet, equipats amb pont flotant i frens hidràulics. També tenien un gran emmagatzematge de recanvis legítims de la marca Chevrolet, una marca molt popular i apreciada en la dècada del 1920 i 1930:

IMG_2637

Als anys 1940 el Garatge Boada, representants oficials de la casa anglesa Bedford, va fer una gran escampada d'aquests camions per les comarques gironines. A finals dels anys 1950 van ser representants de la casa Barreiros, de Madrid. Aleshores van remotoritzar molts de camions canviant-lo-hi els motors de benzina originals per motors dièsel Barreiros.

Un dels grans bancs de l'època, l'Hispano-Colonial, fundat a Barcelona l'any 1876, i que tenia la sucursal a Girona a la plaça del Marqués de Camps 1, presumia de la seva solvència:

IMG_2638

El Central Garatge, de la plaça del Gra 4 de Girona, del senyor Salvador Claret, un altre família molt vinculada a l'automoció, oferia servei de pupil·latge, engreixaments, reparacions, neteges i rentades i vehicles d'ocasió:

IMG_2639

El Peninsular Grand Hotel oferia habitacions amb bany, ascensor i salons a la planta baixa. Màxim luxe i confort. No es podia demanar gaire més l'any 1936:

IMG_2640

El senyor Narcís Pera, agent d'assegurances amb despatx al carrer Figuerola 22 de Girona oferia els serveis d'assegurances per accidents, incendis, responsabilitat civil i trencament de vidres:

IMG_2641

Els lubrificants Flex també s'havien d'anunciar pròximament en el butlletí:

IMG_2642

L'Associació de Transportistes per carretera de les Comarques Gironines anunciava en el butlletí que editava dels avantatges i motius per ser-ne soci:

IMG_2643

L'Associació recordava als transportistes que compressin en els establiments que s'anunciaven en el butlletí que publicaven per assolir els objectius proposats que beneficiaven a tot el sector. També informava de la publicació d'un butlletí extraordinari:

IMG_2644

Al final d'aquest full, el senyor Andreu Dalmau i Ribas, amb adreça al carrer Jaume I número 20 de Girona, en qualitat de representant dels lubrificants Woolsser, oferia olis, greixos per automòbils i maquinària d'aquesta casa d'acreditat prestigi.

Nacional Pirelli, amb sucursal al carrer de Còrsega 222-224 de Barcelona oferia els seus pneumàtics de baixa pressió per autobusos i camions. I el Garatge Callicó, de Girona, publicitava els camions G.M.C. i Blitz, dels quals n'era el concessionari oficial i exclusiu per a les comarques gironines:

IMG_2645

El darrer full d'aquest butlletí es tancava amb la publicitat de Carril Auto Service, que subministrava benzina i gasoli i els lubricants Atlàntic al seu establiment del carrer de Barcelona 17, xamfrà amb la ronda del doctor Robert 163 de Girona; i la publicitat dels camions i òmnibus Büssing Nag, el representant dels quals a les comarques gironines era el senyor Ernesto Martínez amb adreça al carrer Barcelona 1 i Àlvarez de Castro 2 de Girona:

IMG_2646

L'esclat de la Guerra Civil el mes següent, exactament el 18 de juliol de 1936, va arruïnar l'Associació de Transportistes per carretera de les Comarques Gironines i les iniciatives socials que s'havien desenvolupat durant el breu període de la Segona República.