Viejas Máquinas en viejas manos: el llibre escrit pel senyor Alberto F. Puerta relatiu a llurs poves de camions clàssics espanyols i estrangers. Recopilació de trenta anys de feina.

El nom d'Alberto F. Puerta, per qualsevol persona que tingui curiositat sobre el món dels camions forçosament li ha ser familiar. Sempre ha manifestat un viu interès pel transport i els camions, interès potser vinculat al fet que és asturià, una terra on la passió pels ferros és ben viva i intensa. L'interès pels camions fou un fet decisiu en la seva vida: treballà de transportista carretejant mercaderies amunt i avall conduint Pegasos i Barreiros.

Amb la irrupció en el mercat espanyol de les primeres revistes sobre el transport, en la segona meitat dels anys 1980, seguint la petja de revistes europees semblants, fou un dels primers provadors espanyols dels camions que produïen els fabricants europeus. Per fer aquest treball, en el qual ha tingut un gran reconeixement per llur acreditada professionalitat, jugà un paper principal la seva experiència en la conducció de camions arreu d'Espanya i la resta de països europeus, la seva facilitat natural per cultivar amistats i un bon domini d'idiomes, principalment, l'anglès.

L'Alberto F. Puerta és un home cultivat. Ha aprofitant una part de les seves hores lliures per llegir escriptors i poetes castellans. En una ocasió, a Alcarràs, li comentà a en Claudi Herguido que estava de pas i marxava a visitar la tomba del poeta Machado enterrat a Cotlliure, al Rosselló, parada d'un viatge més llarg per països europeus. El senyor Herguido, que és un bon amic seu, li regalà el llibre d'en Josep Maria Espinàs Combat de Nit, un dietari d'un viatge a bord d'un camió Pegaso 140 dièsel l'any 1959 des de Barcelona a Valladolid, en l'edició original en català, idioma que entén perfectament. En un país on, en general, impera un monolingüisme recalcitrant, tal actitud és admirable i poc corrent.

Els senyors Luis Alberto Garrido Sanz, Alberto F. Puerta i Claudi Herguido, a Alcarràs, davant dels quatre camions restaurats pel Claudi i llur germà Eduard:



En el curs dels últims anys, l'Alberto F. Puerta s'ha fet un fart de viatjar per tots els països de la Unió Europea provant camions. Tal activitat li ha proporcionat, a causa del seu caràcter, un gran rendiment personal. Ha estat afortunat en poder treballar en la matèria per la qual hi té autèntica devoció: el sector del transport i els camions de totes les èpoques i nacionalitats.

El senyor Alberto F. Puerta, acompanyat d'en Claudi Herguido, en Luis Alberto Garrido Sanz i un responsable del constructor holandès, a Medina del Campo, provant una tractora Daf:

D'esquerra a dreta: el responsable de DAF, en Luis Alberto Garrido Sanz, l'Alberto F. Puerta i en Claudi Herguido:

Paral·lelament a les proves de camions nous, també ha trobat temps per provar camions que han circulat per les carreteres espanyoles, de fabricació autòctona i importats de l'estranger. A Alcarràs provà el Barreiros Azor i el Sava Berliet que en Claudi i l'Eduard Herguido restauraren fa uns anys: 

Fruit de la seva generositat proverbial, l'Alberto F. Puerta publica, en un llibre d'edició privada titulat Viejas Máquinas en viejas manos, les proves fetes, en el curs dels darrers trenta anys, a vint camions clàssics, acompanyat de llurs dades tècniques. El llibre, de tapa dura, en castellà, serà una sèrie limitada d'acord amb les comades dels interessats. Conté vehicles de la major part de fabricants espanyols com Hispano-Suiza, Barreiros, Pegaso, Avia, Dodge, Sava, Ebro i també alguns d'estrangers amb una forta implantació com Volvo, Mercedes-Benz, DAF, Berliet, AEC, Austin, Ddoge i Renault. També incorpora les proves fetes al Barreiros Azor i al Sava-Berliet restaurats pels senyors Herguido. El llibre, amb un preu de trenta-cinc euros, es pot sol·licitar per correu electrònic.

Portada del llibre que publica el Sr Puerta:

El llibre inclou la prova d'un camió Nazar B de set tones que fou d'un firaire de Jaen i que un col·leccionista asturià ha restaurant mantenint els elements originals. És una de les novetats del llibre ja que no s'havia pas publicat cap prova de cap dels vehicles que Nazar produí. I el model escollit, un Super 7, és un dels més reeixits que produí el constructor aragonès:

Dues consideracions finals: atès l'interès que el llibre presenta, potser s'hauria pogut plantejar un apèndix en anglès de la part escrita per facilitar-ne la difusió a interessats estrangers. I si l'Alberto F. Puerta té ganes i temps, podria fer-ne un altre relatiu a més models construïts per empreses espanyoles. N'hi ha un grapat de camions susceptibles de ser provats i valorats: Ebros de la sèrie D, E, M i P; més Barreiros i Pegasos; Sava SH i 415-515; Avia 6000 i 7000; i per descomptat, els singulars Nazars, com el que posseeix el senyor Castells, fotografiat al costat del Ford del senyor Vallcorba. En la fotografia, drets, el senyor Jordi Fluriach, transportista jubilat del poble de El Masnou, el senyor Ramon Manonellas i el senyor Joan Vallcorba Pomier: 

Atès que el llibre és una edició limitada a les peticions rebudes, creiem que val més no badar i adquirir-lo ja que el seu contingut ha de ser apreciable a conseqüència del seu autor, un provador professional que té un prestigi acreditat.

El camió Ebro P160 matriculat l'any 1978 de la fàbrica de mobles Mohi-Gar de Medina del Campo (Valladolid).

L'any 1978 la fàbrica de mobles de Medina del Campo, província de Valladolid, Mohi-Gar, acrònim dels cognoms Mohino Garcia, comprà un Ebro P160 de xassís llarg equipat amb un motor Perkins de sis cilindres que aleshores produïa Motor Ibèrica SA per esgarrapar una porció de la quota de mercat que en aquell segment ostentaven Pegaso i Dodge-Barreiros. Aquest Ebro, que li correspongué la matrícula VA-5618-F, li fou muntada una caixa metàl·lica tancada que construí el carrosser Hermanos Llorente SL de Zamarramala, un antic municipi que fou annexionat en la dècada de 1970 a la ciutat de Segòvia, capital de la província. 

L'amic Ángel Martin Duque, posseïdor d'una interessant col·lecció de camions clàssics, animat per llur afició a l'automoció, ha aprofundit sobre els principals transportistes i carrossers segovians del segle XX, acumulant, a conseqüència del treball al·ludit, un valuós arxiu fotogràfic. 

Fotografia del Ebro P160 del fabricant de mobles Mohi-Gar, acabat de carrossar l'any 1978 per l'empresa Hermanos Llorente SL de Zamarramala, amb una elegant i sumptuosa caixa metàl·lica tancada, procedent de l'arxiu del senyor Ángel Martin: 

Fa quinze dies s'ha publicat en el portal d'internet Milanuncios, que disposa d'una secció de compravenda de vehicles, l'anunci de la venda del camió Ebro P160 que tingué la fàbrica de Mobles Mohi-Gar. L'anunci és curiós ja que el venedor manifesta desconèixer el model del vehicle que ofereix, circumstància que és irrellevant per poder-lo qualificar de joia, una joia, però, que no disposa de documentació administrativa. 

Fotografies de l'estat actual que presenta el Ebro P160 objecte d'aquest article, inserides en l'anunci de venda del vehicle. Cabina i el seu frontal:

Lateral del camió, amb l'elegant caixa que produí el carrosser segovià Llorente:

Interior de la cabina de l'Ebro, coberta de pols, amb els seients poc gastats i l'espaterrant quadre de comandament i capó del motor que donen una aparença de luxe i confort:

Pel que fa al preu, d'acord amb l'estat de conservació que presenta, la feina de restauració que cal executar amb uns costos econòmics considerables d'adquisició de recanvis i recuperació i sanejament de la planxa i dels elements mecànics i elèctrics, sumat al valor de mercat que tenen els camions clàssics restaurats, si s'han de vendre, que és residual per la poca demanda que hi ha a causa dels problemes d'espai per guardar-los, les despeses de manteniment i una normativa administrativa poc favorable, agreujat en aquest cas per les mides del vehicle, creiem que és raonable, lògic. Demanar-ne més seria poc realista, poc raonable.

La singularitat d'aquest vehicle -no coneixem pas que hi hagi cap Ebro P160 restaurat- reforçada amb la caixa metàl·lica tancada que equipa, mostra excel·lent i completa dels camions de mudances i de transports de mobles produïts a Espanya en la dècada de 1970, realça la categoria que té. Que s'hagi conservat fins avui dia és una bona notícia que justifica la publicació d'aquest article.

Troballa d'un furgó Nazar B en el poble d'Amaya (Burgos).

En aquest espai procurem de centrar l'atenció en les històries del transport de Catalunya, empresa hercúlia i inabastable. I aquest treball s'acompanya, si s'escau, de la troballa de vehicles que presenten, segons el nostre parer, un interès considerable. Una de les troballes produïdes aquest hivern, que mereixen ser consignades en aquest espai, correspon a un furgó Nazar B que es troba al poble d'Amaya, dins la comarca d'Odra-Pisuerga, a la província castellana de Burgos. 

Avui mateix, l'amic Luis Alberto Garrido Sanz, un autèntic savi de la vida i empreses fundades per l'industrial gallec Eduardo Barreiros Rodríguez, saviesa extensiva a tots els models de vehicles que Barreiros produí en llurs fàbriques espanyoles, ha descobert casualment, en una excursió feta el cap de setmana amb una motivació històrica i arqueològica, en el poble d'Amaya, integrat en el municipi de Sotresgudo, aquest furgó Nazar o, per ser més exactes, les restes que se'n conserven: 

Furgó Nazar B amb carrosseria metàl·lica tancada, com el que en Luis Alberto Garrido ha descobert al poble d'Amaya, fotografiat a la ciutat de Girona cap a l'any 1970: 

Aquest furgó Nazar B, sense matrícula segons la informació facilitada pel Sr. Garrido, que l'ha cercada infructuosament, sembla que procedeix de la província de Palència. I un cop donat de baixa, fou dipositat a Amaya i usat per guardar-hi llenya i demés andròmines d'un veí del poble. 

No és casual que els vehicles que produí Factorias Nápoles SA en el curs de la primera meitat dels anys 1960 sota la marca Nazar tinguessin més demanda a les províncies interiors de l'estat espanyol, on predominava el sector primari i que aleshores patien un èxode de població jove devers les principals ciutats industrials a la recerca d'un futur millor. Els vehicles Nazar, amb una mecànica ben senzilla malgrat l'aparença elegant, distingida i refistolada que en Vincenzo Angelino Gervasio sabé donar a les seves creacions, eren els que tenien un preu de comprà més assequible, econòmic. Les vendes d'aquests vehicles era afavorida per la mecànica Perkins que muntaven: qualsevol mecànic de províncies la coneixia i sabia reparar-la, sense cap contratemps, per l'abundor de recanvis. La major part dels pocs motors dièsel que hi hagué a l'Espanya imperial i paupèrrima dels anys 1950 eren de la casa Perkins. I la resta d'elements mecànics que muntaven les furgonetes Nazar, tots de fabricació espanyola, eren a l'abast de qualsevol taller mecànic de vehicles.

El senyor Garrido, apassionat de la història de l'automoció espanyola, ha centrat el seu interès envers els camions Barreiros car la seva família, coneguts transportistes de cereals del municipi de Medina del Campo des de temps remots, treballaren amb aquests vehicles que els hi donaren sempre un resultat excel·lent. I aquesta erudició sobre la història dels vehicles Barreiros, també inclou, dins la visió general que té de tots els productors de vehicles industrials implantats a Espanya, els vehicles Nazar. 

I l'entusiasme que el senyor Luis Alberto Garrido té pels vehicles Nazar deriva del fet addicional que Talleres Nápoles, l'empresa carrossera fundada per en Vincenzo Angelino Gervasio a mitjan anys 1950 a Saragossa, fou un dels principals proveïdors de cabines de Barreiros, relació comercial que s'extingí amb la producció dels vehicles Nazar. I fou precisament el senyor Eduardo Barreiros qui comprà, l'any 1966, Factorias Nápoles SA a la Caja de Ahorros de Zaragoza, Aragón i Rioja.

Des d'aquest espai volem agrair-li al senyor Luis Alberto Garrido Sanz la gentilesa en haver-nos lliurat aquestes fotografies per ser difoses en aquest espai.

Alguns camions retratats a les Espanyes.

Uns bons amics de viatge a les Espanyes, en Marc i la Raquel, fotografiaren uns camions que presenten un cert interès. Per aquest motiu, els exposem en aquest article. Els dos primers camions, el Avia i el Barreiros, foren retratats a la província de Terol. 

El primer vehicle és un camionet Avia dotat de cabina doble amb capacitat per transportar una colla de treballadors del Ministeri d'Obres Públiques espanyol; també disposa d'un petit bolquet a la part posterior per traginar maquinària de mida petita, eines i material de construcció.

Aquest Avia, que conserva els colors distintius originals del Ministeri d'Obres Públiques espanyol, reposa damunt d'unes barres per afavorir-ne la seva conservació. Hagués estat també profitós d'aixoplugar-lo sota un cobert per evitar que el temps inclement que fueteja aquell territori el danyi més del compte. Una iniciativa lloable però susceptible de ser millorada. A vegades, i aquest cas ho sembla confirmar, hi ha la tendència natural a deixar les coses a mig fer.

Els camions de cabina doble s'han concebut i adreçat a atendre els requeriments d'empreses privades -constructores, companyies subministradores de serveis bàsics com l'aigua, la llum, el gas i l'electricitat-, de les administracions públiques -organismes d'obres públiques, cossos de bombers, brigades forestals i d'obres i serveis municipals- que han de transportar alhora el personal i la mercaderia. També alguns autònoms que prestaven un servei mixt de taxi i transport de mercaderies en zones d'alta muntanya mal comunicades usaren camions de cabina llarga; amb la proliferació dels vehicles a motor i l'abandonament dels pobles muntanyosos per causa de les condicions de vida d'una duresa extrema, aquesta mena de transport mixt és residual avui dia. A Catalunya, gairebé s'ha extingit. Es conserven una o dues línies a l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya. 

A diferència dels camions Ebros, lents i duradors, els camions Avia eren més lleugers i ràpids amb una cabina prou còmode i panoràmica aquells anys. Les mecàniques Perkins que muntaven eren de la màxima confiança dels seus potencials clients. 

El segon camió retratat és un Barreiros gros carrossat amb un bolquet. El color granat original amb què era pintada la cabina està força descolorit. Uns brètols li trencaren, probablement a cops de roc, els vidres i els llums. Conserva, trencada, la visera blava. I atenent al clapejat ferruginós que presenta la cabina i el bolquet, fa molts anys que el Barreiros jeu en aquell solar.

El bolquet del Barreiros, completament rovellat, i la limitació de velocitat a seixanta quilòmetres per hora, palesen que fa molts anys que fou dipositat en aquell clos. La matrícula de Madrid indica que fou comprat d'ocasió per un transportista de Terol. És possible que l'hagués estrenat alguna important empresa constructora amb seu a la capital d'Espanya i que al cap d'uns anys hagués espetegat a Terol, Un fet habitual dècades enrere. Molts transportistes de províncies adquirien camions usats a les principals ciutats espanyoles com Barcelona, Madrid i Bilbao.

El tercer vehicle captat a Matapozuelos, un poble proper a Medina del Campo, per en Francesc del Val Sirvent, és un camionet Avia amb una cinquena roda acoblada que arrossega un petit semiremolc d'un eix usat de xurreria ambulant.

Aquest Avia, que correspon al darrer model que muntava la cabina original, convenientment posada al dia, és únic en la seva categoria. N'hi ha algun més de camió Avia de carrossers i tallers mecànics per arrossegar semiremolcs. Un vehicle admirablement conservat que es fa present en les festes dels pobles de la província de Valladolid per servir els seus fregits a la concurrència local i els passavolants.  

A Catalunya també s'hi troben ferros abandonats i podrits, majorment en masies i granges disseminades pel país. Un exemple és aquesta furgoneta Ebro dipositada a la part posterior d'una masia de la comarca d'Osona. Està completament podrida i projecta una imatge tètrica:

També les fires i trobades de vehicles d'època, que han experimentat una gran expansió aquests darrers anys arreu Catalunya, constitueixen una bona ocasió per gaudir de les motos, autos, furgonetes i camions que hi són exposats. És el cas d'aquest camionet Sava amb un cabina ben original d'un col·leccionista de Gandesa, capital de la comarca de la Terra Alta, i d'una furgoneta Volkswagen exposats en una trobada de vehicles d'època i que l'amic Miquel Trilla ha tingut la gentilesa de fer-nos arribar: 

Amb paciència, interès i sort hi ha la possibilitat encara de trobar vehicles interessants que han circulat per les nostres ciutats, pobles i carreteres. Els que són irrecuperables poden proveir de peces les unitats que són objecte de restauració.

Agraïm a en Marc i la Raquel, al senyor Del Val i a en Miquel Trilla les fotografies que il·lustren aquest article sobre vehicles singulars que s'han trobat en els seus viatges.