Recull d'imatges del parc de vehicles de la ciutat de Còrdova en els anys 1970.

Procedent d'una guia turística de la ciutat de Còrdova que té la família Carbonell Rodés, de Sant Feliu de Codines, hem seleccionat unes poques imatges que contenen vehicles. Aquest fet permet de fer-nos una idea concreta i exacta de quin era el parc de vehicles que tenia una capital de província espanyola de segona fila.

La primera imatge correspon a l'arc del rei Felip II i el pont romà, amb uns quants camions de les cases Barreiros, Pegaso i Ebro que hi circulen pel seu davant:

Un mercat ambulant muntat en una plaça porticada amb els vehicles que posseïen els marxants. Una furgoneta Mercedes Benz L319D produïda a Barcelona per Enmasa, un furgó amb caixa de la casa Tempo que Barreiros fabricava sota llicència a llur fàbrica de Madrid, un motocarro Vespa, una fugoneta DKW Auto Union que Imosa  construïa a Vitòria i un Ebro de la sèrie C fabricat a la planta que Motor Ibèrica SA tenia a l'avinguda Icària de Barcelona:

Dos autocars retratats al centre de la ciutat de Còrdova:

Un Seat 1500 de color negre, el vehicle oficial per antonomàsia de les distintes administracions públiques espanyoles existents aleshores: 

Dos Seats 600, amb llurs baques i pintats amb els tons propis d'aquells anys, estacionats en una plaça porticada que reflecteix la riquesa arquitectònica d'aquesta ciutat andalusa:

El centre de Còrdova, amb llurs comerços, terrasses i alguns vehicles estrangers de l'incipient turisme estranger que assaboria l'extraordinari patrimoni arquitectònic i monumental de Còrdova i altres ciutats i pobles d'aquella regió del sud d'Espanya fuetejada per una emigració massiva:

Els parc de vehicles que tenia Còrdova a principis dels anys 1970 era anàleg al de la resta del país. Hi havia poques diferències car gairebé tots els vehicles procedien de fàbriques espanyoles. I l'oferta era, per força, limitada.

El Seat 1500 ambulància de la Creu Roja de Ripoll.

Avui, primer dia d'agost, inici de les vacances d'estiu per a moltes famílies, les carreteres s'han atapeït de vehicles que marxen cap els respectius llocs d'estiueig. Les fileres de vehicles particulars transitant amunt i avall per les carreteres, autovies i autopistes és una de les imatges icòniques de l'estiu d'ençà de la popularització dels vehicles a la dècada dels anys 1960, amb el Seat 600 com a protagonista principal. La greu crisi econòmica que pateix l'estat espanyol no impedeix que els ciutadans gaudeixin d'uns dies fora de les seves residències habituals. Escurcen els dies d'estada  de les vacances i moderen el consum però marxar ha esdevingut una necessitat ineluctable. Aquest matí les famílies carregaven amb deler les maletes, cistells i demés pertinences als maleters dels cotxes, monovolums i jeeps.

La càmera d'en Xavier Miserachs, el gran fotògraf català de la segona meitat del segle XX, va retratar l'autovia de Castelldefels a principis dels anys 1960 amb uns pocs cotxes particulars que hi transitaven carregats de famílies que els dies de festa d'estiu els aprofitaven per gaudir de les platges de Gavà i Castelldefels. Eren els anys que unes poques famílies privilegiades i adinerades disposaven de vehicle propi. L'adquisició d'un Seat 600, un vehicle admirable en la seva concepció, fabricació i manteniment econòmic, era una autèntica odissea: s'havia de satisfer una paga i senyal i apuntar-se a una llista d'espera superior, en alguns casos, als dos anys.

La generalització dels automòbils particulars, un fenomen sorgit als Estats Units, generalitzat als països de l'Europa Occidental després de la Segona Guerra Mundial i que avui dia s'ha estès imparablement arreu del món amb els problemes mediambientals i de proveïment i d'escalada de preus dels carburants que planteja, va desenvolupar-se a Catalunya a partir de l'any 1960.

Com hem exposat en una anterior crònica, a banda de la importància que la indústria del motor té a Catalunya i a l'estat espanyol en quant a ocupació i creació de riquesa, l'extensió dels vehicles particulars va comportar el sorgiment de gruistes que cobrien l'assistència tècnica i retiraven els vehicles espatllats i accidentats. Alhora van aparèixer les ambulàncies amb personal sanitari que prestava assistència mèdica a les víctimes d'accidents de carretera. Les ambulàncies Seat 1500 i Dodge Dart formen part de les imatges d'aquells anys.

Temps enrere, en un estand de la Creu Roja de Ripoll que participava en la Fira de les quaranta hores de Ripoll, una antiga fira agrícola i ramadera reconvertida en multisectorial, hi havia penjada la fotografia d'una ambulància Seat 1500 adscrita a la Creu Roja de Ripoll:

Aquesta ambulància era aparcada en el lloc de socors que hi havia a l'entrada de Ripoll procedent de Vic. Dues fotografies de l'edifici actual de la Creu Roja de Ripoll, aixecat damunt del primitiu lloc de socors:



 

A la segona meitat dels anys 1960, i més intensament en els anys 1970, es va aixecar molts llocs de socors a les entrades de les principals ciutats i pobles catalans. Llur emplaçament estratègic els permetia d'atendre serveis d'assistència mèdica en el respectiu casc urbà i en els trams de carretera que tenien assignats.

La major part d'aquells llocs de socors van caure en desús en els anys posteriors, acordant-se el seu tancament. Els canvis de tota mena que el temps imposa també va afectar aquests establiments benemèrits.

Vehicles vells dipositats als dos patis de l'empresa Grues Viñolas de Vidreres.

Aquest article, el darrer dedicat a l'empresa Grues Viñolas de Vidreres, abordem alguns dels vehicles en desús que hi ha dipositats als dos patis exteriors de les instal·lacions ubicades al peu de la carretera Nacional II. 

El primer vehicle és el xassís d'un camió Ebro B45 carrossat amb una grua per remolcar vehicles d'un gruista de Cassà de la Selva. Aquest camió va recuperar-lo la família Viñolas d'un desballestament, on li havien aixafat la cabina:

Al seu costat hi ha un altre Ebro B45 recuperat d'un transportista de Mataró, amb la cabina completament rovellada, i que conserva la caixa de fusta original per a transports generals i una vela verda, característica d'aquells anys. També hi ha una petita sobrecabina per traginar paqueteria. Un camió característic dels anys 1960, interessantíssim malgrat estigui completament devastat:

La família Viñolas és propietària d'aquest camió Ebro B35, amb llur caixa de fusta, adquirit amb la voluntat de restaurar-lo. Tanmateix la falta de temps ha impedit de portar a terme aquest projecte:

Aquest Ebro B35, basat en el model superior B45 però escurçat de capó, produït a la fàbrica que Motor Ibèrica SA tenia a l'avinguda Icària de Barcelona, al barri del Poblenou, rebia entre els transportistes barcelonins el sobrenom castellà de l'aborto (avortament) per llur acusada lletjor.

En aquest pati hi ha dipositat també un camió Ebro C350, una cabina que copiada sense gaire miraments dels mítics Ford Thames Trader, amb una caixa metàl·lica i vela, típica de la segona meitat dels anys 1960 i principis dels anys 1970. Igual que l'altre Ebro B35, que està al seu costat, la cabina està trinxada per l'exposició continuada a les inclemències del temps. L'escassa qualitat de les matèries primeres dels camions espanyols produïts en la dècada del 1960 agreuja el seu deteriorament progressiu:

També trobem aquesta furgoneta Citroen Dos Cavalls, amb la xapa acanalada i el color blau cel metàl·lic, que presenta un aixafament de la cabina:

Un Seat 600 D amb llur baca, que va arribar pels seus propis mitjans, i ara s'està podrint lentament:



Davant dels dos camions Ebros lleugers hi trobem aquest Seat 850 Spyder absolutament podrit:

En l'altre pati de l'empresa, ben emporlanat, hi ha aquest camió Pegaso 1063 que havia estat d'un transportista de Vidreres, en Jordi Rieradavall. Aquest camió treballava per l'empresa lletera RAM de Vidreres en el transport de marranxes de llet. Talment s'aprecia per la matrícula, va ser un dels darrers Pegasos 1063 venuts, just abans de l'aparició l'any 1972 del Pegaso 1083 amb una cabina avançada i quadrada que disposava d'un gran vidre panoràmic i incorporava els avenços més destacats d'aquells anys:

El senyor Jordi Rieradavall havia tingut un Pegaso Comet carrossat amb un bolquet que treballava en les obres públiques d'arranjaments i ampliacions de les carreteres de les comarques gironines. Posteriorment, va treballar per empreses constructores d'obres públiques fins que va comprar aquest Pegaso 1063, matriculat a Barcelona, amb una caixa de transports generals per traginar les marranxes de llet de l'empresa RAM. 

En aquest espai hi ha un bonic Citroen DS Tiburon, completament capolat, que s'està perdent inexorablement:

Aquest furgó Mercedes Benz, amb matrícula estrangera que va patir un accident, també està dipositat en aquest pati tancat:

Un autocar de dos pisos amb una carrosseria Irizar de l'empresa Canals de Lloret de Mar:



Un autocar Pegaso 6038 força malmès que havia prestat el servei urbà a Lloret de Mar:



Una tractora Volvo desfeta:



Un camió Mercedes Benz, de tres eixos que munta una grua per a transports de maquinària:

Volem agrair al senyor Joan Viñolas l'amabilitat amb què va acollir-nos a casa seva i la història de la seva empresa de grues que és un fidel reflex de l'evolució d'aquest sector al nostre país. 

La festa de Sant Cristòfol.

El proper 10 de juliol és celebra Sant Cristòfol, patró dels transportistes. El seu origen és ben curiós, llegendari. Segons que sembla, a la Palestina del segle III hi havia un gegant que ajudava els caminants a creuar un riu cabalós carregant-los a la seva espatlla. 

A Sant Cristòfol se li aparegué Crist i va convertir-se al cristianisme i predicador de la nova fe. Per aquest motiu fou decapitat. D'aquesta manera ha esdevingut protector i intercessor dels camins i dels viatgers. Era costum que la seva imatge es trobés a les ermites i capelles properes als camins i carreteres. A principis de segle XX, amb la invenció i extensió de l'automòbil, va esdevenir patró dels automobilistes.

Aquest cap de setmana i el proper es celebra a molts indrets de Catalunya la festivitat de Sant Cristòfol. Els mossens beneeixen els vehicles, nets i engalanats, dels automobilistes i transportistes. Després s'acostuma a gaudir d'un dinar de germanor que és la manera més sàvia d'acabar una bona festa, al voltant de la taula atapeïda d'àpats. 

És una festa que ha mantingut el prestigi i la participació popular. L'època de l'any en que es celebra, a les portes de les vacances d'estiu, de ben segur que hi contribueix. A més, constitueix un excel·lent arxiu documental dels vehicles que hi ha hagut als pobles i viles. Afeccionats a les fotografies i retratistes professionals conserven fotografies d'antany amb la celebració de la festa de Sant Cristòfol on hi desfilen els vehicles d'aquells anys.

Un dels arxius més interessants que coneixem pertany a la senyora Bancells, d'Arbúcies. El seu pare, en Josep Bancells, va retratar durant anys els vehicles -carros, motos, cotxes, furgons, camions, tractors i autocars- que participaven en la festa de Sant Cristòfol d'Arbúcies.

Aquest hivern es va celebrar una exposició intitulada "De la carretera al 600" al Museu Etnològic del Montseny que aplegava una selecció de seixanta fotografies d'en Josep Bancells sobre els vehicles a motor a Arbúcies. Va ser un èxit. Tant de bo que part d'aquest arxiu es reculli en un llibre perquè els afeccionats en podem gaudir.

La família Caba, coneguda nissaga de carrossers sabadellencs, conserva una fotografia de la celebració de la festa de Sant Cristòfol, als anys 1960, a Sabadell:

Fotografies de la celebració de Sant Cristòfol a Banyoles que conserva en Pere Liu:

Amb l'ànim de recuperar la història del transport a casa nostra, sol·licitem que aquells afeccionats que conservin fotografies d'època de la celebració de la festa de Sant Cristòfol, en les facin arribar per publicar-les en aquest bloc. Moltes gràcies.

Vehicles confirmats a la trobada de Sant Vicenç de Torelló del proper dissabte 16 d'abril de 2011.

Des d'aquest bloc ens hem bolcat en la iniciativa d'una trobada de camions i autocars clàssics a Catalunya que es celebrarà, si Déu vol, el dia 16 d'abril de 2011 a Sant Vicenç de Torelló.

Creiem que un país com Catalunya, que ha estat un gran fabricant de vehicles amb empreses capdavanteres mercès a la revolució industrial protagonitzada al segle XIX mitjançant la implantació de la màquina de vapor en les fàbriques tèxtils i el sorgiment de treballadors especialitzats, ha de tenir un certamen de vehicles clàssics de transport que consolidi l'important afició que hi ha en relació al motor.

Aquesta mena de trobades força esteses en d'altres països europeus també ha d'arrelar per força a Catalunya. D'afició n'hi ha. I ara hi ha afeccionats als camions clàssics delerosos de consolidar un encontre que esdevingui un punt de trobada de vehicles i persones amb un interès comú: els camions, autocars i furgonetes clàssics.

Mentre que les trobades periòdiques de tractors clàssics és una activitat consolidada arreu de Catalunya, com també ho són les exhibicions d'autocars i autobusos amb els ral·lis que organitzen ARCA (Associació per a la recuperació i conservació d'autobusos) de Sabadell, l'empresa Sagalés de Caldes de Montbui i TMB (Transports Metropolitans de Barcelona), amb un gran èxit de participació i ressò mediàtic, hi ha un buit en quant als camions clàssics. L'arrelament i consolidació d'aquesta trobada de Sant Vicenç de Torelló pot satisfer la voluntat dels afeccionats de gaudir amb els vehicles clàssics de transport.

En aquesta primera edició de l'encontre camions clàssics que es celebrarà a Sant Vicenç de Torelló, dins del marc de la trobada de maquetisme ferroviari, hi assistiran els següents vehicles:

1) Pegaso Comet de l'AGÈNCIA NORD de Torelló:




2) Pegaso Comet de l'empresa Codina de Torelló:


3) Pegaso 200 d'en Jordi Ros, de Mataró:



4) Pegaso de l'empresa Arimany:


5) Pegaso Comet de l'empresa TRANSPORTS CANIGÓ equipat amb una grua Luna:




6) Camió Mercedes Benz de l'empresa Arimany.


7) camió Barreiros.


8) Camió GMC procedent de l'exèrcit:


9) Camió Ebro C de l'empresa Rosell de Torelló:



10) Ebro C cisterna de l'emprea Lladó de Roda de Ter:


11) Ebro E de la Fonda Vilaseca:



12) Avia de l'autoescola Munell:


13) camió Avia portacotxes amb plataforma.


14) dos camions Ford de Sant Joan de les Abadesses.


15) Un Ford V8 de Palau Cars.


16) Camió Ebro C550 de l'agència TRANSPORTS CANIGÓ de Manlleu (família Parramon):



17) Un Ford A de Palau Cars.


18) Un Land Rover grua:


19) Un furgó Mercedes Benz de cerveses Moritz:



20) Una furgoneta DKW Capitone de cerveses Moritz:


21) Un Seat 600 de cerveses Moritz:



22) Un Ford A de 1929 del senyor Ramon Vall-Lamora:



23) Una camioneta Renault de Mollet del Vallès:



24) Una furgoneta Citroen H d'Olot.



25) Un furgó Mercedes Benz d'Olot.


26) Un camionet Citoen d'Olot:


27) Un Isocarro d'Olot.

És possible que s'hi afegeixi algun altre vehicle els propers dies. Des d'ací volem agrair molt especialment els esforços dels senyors Àngel i Sala en l'organització d'aquest esdeveniment. Ara solament cal que el temps ens acompanyi i us animeu a assistir-hi.

Autoescola La Universal de Barcelona

Durant la dècada del 1950 el parc automobilístic augmentava lentament. Aquest fet va determinar que calguessin escoles especialitzades en la formació de conductors per a ensenyar el codi de circulació i l'ús dels vehicles.

L'any 1955 la Delegació de Indústria de Barcelona va atendre la sol·licitud formulada pel senyor Guillermo Cánovas i Angosto, autorizant-li l'obertura d'una autoescola anomenada LA UNIVERSAL. El primer local fou al carrer Còrsega número 402 de Barcelona, al cèntric barri de l'Eixample. Fotografia del primer local que va ocupar aquesta Autoescola d'ençà de l'any 1955.



Aquest local l'any 2005:







Per a realitzar les pràctiques amb cotxes, van dur-se l'any 1955 dos Citroën des de València fins a Barcelona. Un dels Citroën amb matrícula V-8071 fotografiat l'any 1955:



L'altre Citroën amb matrícula V-10680 fotografiat l'any d'obertura de l'autoescola:



Els alumnes de l'AUTOESCOLA LA UNIVERSAL feien les pràctiques a la zona que actualment ocupa el passeig Valldaura i als voltants del cementiri del barri d'Horta, on es va executar l'actual cotxera d'autobusos de Barcelona.

L'any 1956, s'inaugura una escola al carrer de Pi i Molist número 60 de Barcelona, per a atendre la demanda de Nou Barris, un sector que aleshores tenia un intens creixement urbanístic.

La professionalitat del servei que oferien i alhora el tracte familiar va ser la causa de l'important augment d'alumnes. Durant la dècada del 1960 s'incorporen en Vicente, l'Antonio i en Guillermo, fills del senyor Guillermo Cànovas, fundador de l'autoescola. I també s'inverteix en la renovació dels vehicles adquirint un grapat de Seat 600 per a la realització de les pràctiques. El primer Seat 600 amb matrícula B-197325, adquirit l'any 1959, i fotografiat al carrer Pi i Molist número 60:



El Seat 600 amb matrícula B-276890 fotografiat amb dos professors de l'autoescola, i que fou comprat l'any 1962:



El darrer Seat 600 comprat l'any 1964, amb matrícula B-347935:



La flota de Seat 600 de la dècada del 1960 fotografiats al sector on s'executaria el polígon Canyellas de Barcelona:



A redós del creixement econòmic de la dècada del 1960, es van comprar dos camions Avia equipats amb motor Perkins Hispania per a l'obtenció del carnet de primera. Un dels dos camions Avia amb matrícula B-341951, comprat l'any 1963, fotografiat al carrer de Pi i Molist número 60 de Barcelona:



Aquest camió Avia fotografiat al sector de Canyelles de Barcelona:



L'altre camió Avia de l'autoescola LA UNIVERSAL:



Tots els vehicles que integraven la flota de l'autoescola LA UNIVERSAL en els anys 1960:



Durant la dècada del 1970 i 1980 hi ha l'expansió de l'empresa. S'inauguren l'AUTOESCOLA LA UNIVERSAL a Torredembarra i Roda de Barà, dos municipis de la comarca del Tarragonès. També és present a la ciutat de València. Totes les AUTOESCOLA LA UNIVERSAL de Catalunya i el País Valencià han format aproximadament uns cinquanta mil conductors.

L'any 2006 van mudar-se del local de sempre al carrer Còrsega número 402 a un local més ample i confortable al carrer Bailen número 181 de Barcelona, el qual incorpora les noves tècniques de formació i els mitjans més moderns amb l'objectiu de mantenir un servei de qualitat reconegut pels seus alumnes.

Avui dia l'AUTOESCOLA LA UNIVERSAL és la segona més antiga de Barcelona i on la meva família ha après a conduir. I després de més de 55 anys, amb la incorporació de la tercera generació, continua oferint el mateix servei familiar i de qualitat com el primer dia.