Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carrosseries Zane. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carrosseries Zane. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 d’abril del 2019

Semblances congruents.

El món del disseny avança a través de la còpia i millora incessant dels models preexistents. Centrant la qüestió en el sector de l'automoció, i més concretament, en els vehicles industrials produïts a l'estat espanyol d'ençà del 1940 fins l'any 1990, les cabines de camions i carrosseries d'autobusos i autocars, si no foren construïdes directament sota llicència, presentaven semblances poc dissimulades. Els qui projectaven les cabines i carrosseries tenien sempre revistes estrangeres amb les novetats dels grans constructors europeus. Tals dissenys eren per força reinterpretats d'acord amb els gustos, les capacitats i els proveïdors que hi havia. Els interessats en aquesta matèria saben sobre quins models estrangers es projectaren els dissenys de les cabines dels camions construïts en el període comprès del 1940 a 1990.  El cas de Motor Ibèrica SA és típic i paradigmàtic d'aquest fet.

Portem a col·lació l'anterior comentari per causa de les semblances que hi ha, en primer lloc, de la carrosseria d'un autobús produït per Carrosseries Zane de Saragossa l'any 1966 i la que fou muntada sobre un xassís Berliet. El lateral i la part davantera vidriada, incloent-hi el sostre, presenten una similitud sorprenent. Tal semblança és poc creïble que sigui fruit de la casualitat.

Autobús Berliet

lairubelzaneoz8

autocar NAZAR ZANE Travimo(1)

La única diferència apreciable de les dues carrosseries d'autobusos és la part inferior frontal. El model de Carrosseries Zane, més arrodonit, conté, en la part davantera, els llums rodons verticals i dues calandres cromades, elements heretats de la configuració dels autocars i autobusos Nazar. En canvi la carrosseria muntada damunt del xassís Berliet presenta, en la nostra opinió, uns llums, calandra i para-xocs més moderns i integrats. Llur acabat és més fi i polit que no pas l'espanyol. La qualitat dels materials francesos i la diversitat de proveïdors ajudà a tal acabament més refinat.

No tenim pas coneixements per afirmar quina de les dues carrosseries fou produïda abans. Les diferències que els dos models tenen en la part inferior davantera, que és la més visible, on es localitzen els llums i les graelles cromades, enervaven qualsevol possible exercici d'una acció judicial per plagi industrial. En el món del disseny, cal ser caut i previngut davant possibles reclamacions per plagi.

Una altre manifestació de dissenys semblants és la petjada que les cabines que el constructor alemany Henschel deixà en dos fabricants espanyols, de la dècada de 1960, de vocació generalista i producció exigua.

Camió Henschel

El primer fabricant fou Motores Sura SA, de Barcelona, que produí els camions i autocars Henschel Hispania, més tard comercialitzats amb la marca Rubel, les cabines dels quals presentaven una gran semblança amb el model germànic per raó dels acords celebrats amb el referit constructor que l'autoritzava a produir motors amb llicència i usar llur marca comercial que gaudia aleshores d'un enorme prestigi i reconeixement. 

Presentació dels camions Henschel Hispania, en versió xassís cabina, l'any 1963, a Montjuïc:

Renglera de camions Henchel Hispania 11 Montjuïc

Camions Rubel produïts pel constructor català Motores Sura SA:

Rubel 11 4x4 frontal

camió Rubel HS11 p fàbrica

I el constructor aragonès Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI) també produí camions equipats amb unes cabines que tenien una filiació patent amb les del constructor alemany Henschel. De ben segur que LAI, que tenia acords comercials amb Motores Sura SA -l'empresa catalana era proveïdora de motors dièsel i el promotor de LAI n'era ensems accionista-, disposava també d'un acord amb el constructor alemany per produir les referides cabines.

Camió en versió xassís cabina de la marca Albatros produït per LAI i equipat amb motor Henschel Sura:

camió ALBATROS

Camions Karpetan que fabricà a Saragossa Lerma Autobastidores Industriales SA dotats de motors Perkins:

Camió Nazar: presentació oficial l'any 1963 a Saragossa

img758

En major o menor mesura, tots els constructors espanyols de vehicles industrials hagueren de recórrer als models dels fabricants europeus per projectar llurs cabines i carrosseries. Aquesta actuació també la feien els principals fabricants de vehicles. Fa molts anys que aquesta pràctica s'ha normalitzat amb el desenvolupament conjunt de vehicles per part d'un gran nombre de fabricants que abasta o comprèn tots els elements i components del vehicle.

Fóra del més gran interès esbrinar sobre quin model es desenvoluparen els vehicles industrials produïts a Espanya en els darrers vuitanta anys. Les sorpreses, en alguns casos, en aquest camp serien considerables. 

dissabte, 25 de juny del 2016

Un Nazar de la Hispano Igualadina i un Rubel amb carrosseria Zane de La Hispano Llacunense (HILLSA).

Gràcies a l'Antoni Rica, gran afeccionat a la història de l'automoció, poden reportar dos cotxes poc corrents que hi hagué al país. El primer, un autocar Nazar equipat amb un motor Perkins i dotat d'una carrosseria per serveis interurbans que la companyia Hispano Igualadina comprà l'any 1964 i que fou estrenat a Vilafranca del Penedès. 

A desgrat que la companyia no conservà pas cap fotografia del Nazar, el senyor Ricardo, el cap del taller de la Hispano Igualadina, disposava d'un catàleg foto del mateix model que fou comprat l'any 1964, en què hi figura el nombre de places i el preu. El senyor Ricardo, que coneixia l'afecció d'en Toni als autocars antics, li facilità la foto del Nazar.

Aquest autocar feia el servei de línies regulars a la comarca de l'Alt Penedès: principalment les de Vilafranca del Penedès-Pontons, Vilafranca del Penedès-Guardiola de Font-rubí i Vilafranca del Penedès-Olesa de Bonesvalls. El manteniment i les reparacions del cotxe fou fet en els propis tallers de la companyia de Igualada i Vilafranca del Penedès. Aleshores les companyies grans tenien els seus propis tallers i mecànics. Un dels conductors que el portaren fou el senyor Gamissell, que coincidí amb el Toni uns quants anys a La Hispano Igualadina. 

Autocar Nazar per serveis interurbans idèntic al que tingué la Hispano Igualadina entre els anys 1963 a 1975, del qual, malauradament, no sabem pas la matrícula que tingué: 

105 NAZAR(1)

En Toni Rica apunta que la matrícula del Nazar fou B-291105, extrem que caldria verificar. Tal vegada, en els arxius de l'empresa, hi consti.

L'altre cotxe la constància del qual devem també a en Toni Rica, propietat de l'empresa la Hispano Llacunense de Sant Sadurní d'Anoia, fou un Rubel equipat amb un motor Perkins i que carrossà Zane de Saragossa, l'empresa carrossera que el napolità Vincenzo Angelino Gervasio fundà després d'abandonar Nazar amb unes pèrdues econòmiques considerables. 

La Hispano Llacunense comprà cap a l'any 1966 dos Rubels que carrossà Zane. Cobrien la línia regular de Santa Margarida de Montbui a Igualada. Arran de la compra, l'any 1977, pel senyor Masats, de la línia regular de La Llacuna-Igualada, un dels cotxes fou transferits a la seva empresa i l'altre continuà treballant a les línies regulars de HILLSA entre Sant Sadurní d'Anoia i els pobles propers de la comarca. El Rubel que es quedà el senyor Masats fou conduït pels senyors Palaxats i Llobet.

El Rubel objecte d'aquest article li fou canviat el motor Perkins original per un Pegaso  de cent quaranta cavalls de potència procedent d'un autobus Chausson que tingué en Gibert. Aquest fet es produí perquè aleshores els senyors Masats i Gibert foren socis. Els cotxes es tancaven al garatge d'en Masats i el manteniment se'n féu càrrec en Gibert. També li fou acoblat un canvi de marxes Wilson de quatre velocitats. Acabà els seus dies fent la línia regular de Santa Maria del Camí a Vilanova del Camí. Fou donat de baixa cap a l'any 1980.

El senyor Palaxats amb la seva filla davant del Rubel amb carrosseria Zane:

lairubelzaneoz8

lairubelzane

Si hom compara les dues carrosseries, s'adona que presenten una gran similitud. Gairebé es pot afirmar que la carrosseria Zane és una mera actualització del Nazar. Les formes arrodonides, la posició verticals dels llums davanters, la calandra cromada davantera formada per dues peces, els cromats laterals, l'ús dels mateixos vidres partits al davant i al darrera, etc. Aquest italià resident a Saragossa fou el dissenyador més brillant i virtuós de camions, furgonetes i autocars que hi hagué a Espanya en la segona meitat del segle XX. Tant de bo els seus projectes industrials haguessin tingut més continuïtat. 

Agraïm a l'Antoni Rica Villagra les fotografies dels vehicles i la informació facilitada que hem reproduït en aquest article. Són aquests vehicles rars els que susciten el nostre interès.