La restauració del Pegaso 1065 que fou del Garatge Baulenas de Granollers (Vallès Oriental).

Garatge Baulenas, de Granollers, fou un establiment al servei de l'automoció de gran importància en el curs del segle XX. La seva història visualitza les vicissituds que la motorització del país ha sofert. La seva activitat principal foren la reparació de tota mena de vehicles (motocicletes, turismes, camions, òmnibus i tractors). La bona reputació que aviat guanyà pel servei i qualitat en les reparacions i manteniment de vehicles a la comarca del Vallès Oriental propicià que tinguessin la primera representació oficial d'un casa d'automòbils, Elizalde SA, empresa fundada a Barcelona per iniciativa dels senyors Arturo Elizalde i Rouvier, Rafael Biada i Navarro i Josep Maria Vallet i Arnau, que tenia una fàbrica a l'illa delimitada pel Passeig de Sant Joan i els carrers Bailén, Còrsega i Rosselló, on fabricà vehicles des de l'any 1915 fins el 1925. Amb la mort del seu promotor principal, el senyor Elizalde, el desembre de 1915, l'empresa cessà la fabricació de vehicles i només construí motors per l'aviació. 

Amb la desaparició dels vehicles Elizalde, i extinció de la representació oficial atorgada, aprofitant el desembarcament a Catalunya dels principals constructors de vehicles nord-americans -Ford, Chevrolet i Studebaker-, esdevingueren cap a l'any 1926 representants oficials de la casa Ford. Aquest fet era un reconeixement del seu prestigi i la seva capacitat de vendre els vehicles que representaven a la comarca del Vallès Oriental:

Garatge Baulenas en la dècada de 1920 reparaven tota mena de vehicles, també bicicletes, venien recanvis de totes les marques i alhora disposaven de turismes de lloguer i servei de pupil·latge.

Publicitat l'any 1926 del Garatge Baulenas i la seva condició de representant oficial de la casa Ford. També muntaven pneumàtics Michelin i Pirelli. El taller era situat al carrer de Prim cantonada amb la carretera de Cardedeu, de Granollers:

En la dècada de 1930 Garatge Baulenas fou representant, a les comarques del Vallès Oriental i d'Osona, de la casa Chevrolet. Per atendre els serveis als automobilistes i xofers de camions, que incloïa pneumàtics, subministrament de benzina i engreixat, tenien locals a Granollers i un a Vic, al carrer de Manlleu.

 

Garatge Baulenas, en aquells anys, tenia servei de taxi i d'autobusos, canvi i reparacions de pneumàtics i recanvis de tota mena. Un servei completíssim.

La representació dels vehicles Chevrolet a Granollers i Vic, les capitals del Vallès Oriental i d'Osona, era una cosa natural i lògica. L'antiga carretera nacional 152 tenia un trànsit considerable de camions que treballaven per les industries ubicades a les conques dels rius Ter i Freser. Els vehicles que es desplaçaven des de Barcelona a les comarques d'Osona, Ripollès i Cerdanya per força passaven per Granollers. La fonda Europa de Granollers, que els dies de mercat s'omplia de pagesos que hi dinaven, també era freqüentat pels xofers de camions que treballaven per les indústries tèxtils i metal·lúrgiques d'Osona i el Ripollès. Davant de l'establiment, al centre de Granollers, a tocar de la carretera general de Barcelona a Puigcerdà, era ple de camions aparcats. Un fet avui dia inimaginable.

Acabada la Guerra Civil, una catàstrofe que causà un daltabaix irreparable i fou una calamitat per la població, amb l'incendi del garatge Baulenas de Granollers, localitat que patí successius bombardeigs indiscriminats per l'aviació italiana amb el resultat de morts i ferits, era el moment de la represa i la reconstrucció. El Garatge Baulenas centrà la seva activitat en reparar i refer vehicles danyats per la guerra. També produïren, com les famílies Permanyer a Barcelona i Tatxó a Manresa, el gasogen Baulenas apte per a camions, turisme i òmnibus.

L'agost de 1949 el Garatge Baulenas es transformà en una societat mercantil, Garage Baulenas SL, curiosa denominació car mantingué les dues lletres G, que és la forma catalana i francesa. L'activitat principal de reparacions de vehicles es feia a Granollers i a Vic. També foren representants dels automòbils francesos Simca, d'importació restringida a unes poques unitats a l'any.

L'any 1952 el senyor Baulenas comprà al senyor Manuel Planas el Garatge Internacional de Girona que reparava, en un local de la plaça Calvet i Rubalcaba, tota mena de vehicles i prestava servei de pupil·latge. El nom comercial de l'activitat de reparació de vehicles fou canviada a la de Garatge Baulenas i traslladada a un local més gran del carrer Figuerola, a prop del passeig de la Devesa de la ciutat de Girona. D'aquesta manera, el Garatge Baulenas en la dècada de 1950 reparava tota mena de vehicles a Granollers, Vic i Girona.

A la dècada dels anys 1950 l'activitat principal del Garatge  Baulenas de Girona era la transformació i reparació de camions subhastats per l'exèrcit per atendre la demanda que hi havia. També compraven xassissos i muntaven camions sencers: l'acoblament del motor, el diferencial, una cabina, la part elèctrica, activitat que proporcionava un gran rendiment econòmic. 

Locals que tenia el Garatge Baulenas en les dècades de 1940 a 1960, període en que foren representants dels pneumàtics Firestone:

El Garatge Baulenas, amb el subministrador de benzina, a la confluència del carrer Prim i la carretera de Cardedeu:

Estand a la Fira Mostres de Granollers de 1959 del Garatge Baulenas amb una furgoneta DKW Auto Unión produïda per Imosa (Arxiu Municipal de Granollers):

En la dècada de 1960, Garatge Baulena fou representant dels vehicles Pegaso fabricats per ENASA. Les autoritats visitant el pavelló del motor de la fira de mostres de Granollers l'any 1963 (Arxiu Municipal de Granollers):

La representació dels vehicles Pegaso obligà al Garatge Baulenas a disposar a Granollers d'un edifici de dues plantes per l'exposició de vehicles, oficina per personal administratiu i la gerència, venda de recanvis, taller i magatzem. Un edifici gran i adaptat a les mides dels camions i autocars que acudien al taller.

Els efectes positius que el Pla d'Estabilització Econòmic generà sobre l'economia espanyola amb l'increment de la producció industrial, ben visibles a partir de 1960, va produir una reorientació del negoci. L'època de les reconstruccions i transformacions de vehicles, practicat grosso modo des de 1940 a 1960, s'havia acabat. La capacitat dels fabricants nacionals de vehicles de satisfer la gran demanda per motoritzar el país, va propiciar centrar l'activitat en la venda de camions i autocars Pegaso i la seva reparació, manteniment i venda de recanvis. Per assolir l'anterior objectiu el gerent de Garage Baulenas SL, el senyor Enric Vergés, va traspassar els dos tallers de Girona i Vic.

Amb la compra de Sava per part de ENASA, Garatge Baulenas SL esdevingué representant oficial de Sava al Vallès Oriental i al Maresma, amb una exposició i un taller a Mataró. Complir amb les obligacions derivades de ser concessionari oficial Pegaso al Vallès Oriental fou, en el període comprès de la dècada de 1960 a la de 1990, l'activitat principal de Garatge Baulenas SL. S'abandonaren els serveis dels anys 1950: reparació d'automòbils, servei de lloguer de turismes i de taxi i d'autobús, pupil·latge, subministrament de carburant.

Estand dels camions Pegaso i Sava a la Fira de Mostres de Granollers l'any 1971 (Arxiu Municipal de Granollers):

Per causes de naturalesa distinta produïdes alhora, cap a l'any 1992, Garatge Baulenas SL es trobà amb problemes econòmics. Per fer-hi front, s''hipotecà la nau on es prestava l'activitat de reparació de camions a Granollers. Davant la impossibilitat de poder atendre els crèdits amb garantia hipotecària, l'activitat cessà cap a l'any 1995 i la nau fou executada judicialment en subhasta pública dos anys més tard i adjudicada a un tercer. Sense activitat i deixada de la mà de Déu fou objecte de pillatge, depredació i un focus de brutícia i insalubritat. 

Estat que presentava l'antiga nau de Garatge Baulenas SA fa pocs anys, després de més de vint anys d'abandonament:

En la nau fou abandonat, sense que cap creditor el reclamés pel seu poc valor econòmic, un Pegaso 1065 Europa del Garatge Baulenas equipat amb una grua que remolcava els camions i autocars en pana. El camió, matriculat el 1967, muntava un motor de cent setanta cavalls de potència i, de fàbrica, tenia un canvi de sis marxes:

Curiosament, el Pegaso 1065 fou respectat pels qui entraren en la nau abandonada. No fou pas objecte de pillatge ni patí robatoris. Els vidres foren respectats. La cabina no fou guixada. Fa uns mesos es féu públic, a través de les xarxes socials, la conservació del Pegaso 1065 dins l'antiga nau de Garatge Baulenas a Granollers. Un afeccionat ha tingut la iniciativa, lloable i encertada, de promoure'n la restauració. La restauració ha començat. Se n'encarrega Ballestas y Frenos Egara SL de Terrassa, que ja ha restaurat prèviament elements d'altres camions clàssics amb resultats òptims i satisfactoris. 

El Pegaso 1065 a la nau que Ballestas y Frenos Egara té a Terrassa (Vallès Oriental):

Hem de congratular-nos per la iniciativa de restaurar aquest Pegaso que forma part del record de molts granollerins i residents del Vallès Oriental. I a conseqüència del valor que té aquest camió, fora del major interès que el seu nou propietari en recuperés l'estat original que tenia fa trenta anys.

Els camions de CEMENTOS OMEDES SA de Sant Julià de Ramis (Gironès) que va conduir en Pere Puigdemont i Nierga.

CEMENTOS OMEDES SA, ubicada a Sant Julià de Ramis (Gironès), fins acabada la guerra civil l'any 1939 realitzava tot el transport amb animals de tir i vagonetes per portar la pedra des de la pedrera fins els forns i també el ciment -que al Gironès en deien "cimà"- a l'estació de tren de Celrà i Girona. També disposaven de carros per a transportar el carbó a la fàbrica de Sant Julià de Ramis.

Conclosa la guerra civil l'any 1939, CEMENTOS OMEDES SA van comprar un primer camió a l'empresa TRANSPORTS ROS de Sant Hilari Sacalm (La Selva), un Chevrolet. Entrà de xòfer en Pere Puigdemont i Nierga, que abans de la guerra civil havia treballat a la fàbrica de licors Regàs de Pont Major (Girona), on va aprendre a conduir.

Per l'escassedat de benzina que hi havia en la immediata postguerra, al cap de poc temps van canviar el Chevrolet per un camió elèctric amb rodes massisses, comprat de segona ma a Mataró (Maresme). Amb aquest camió elèctric, en Pere Puigdemont anava de la fàbrica a l'estació del tren carregat de ciment; quan retornava a la fàbrica, carregava residus del carbó de les màquines de vapor. Hi ha l'anècdota que el darrer viatge no carregava el carbó de l'estació perquè s'aturava a mig camí per esgotament de les bateries. Aleshores calia estirar-lo amb dos animals. Aquest camió elèctric, un ELEGRIC, carregava cinc tones. Els ajudants d'aquest ELEGRIC foren en Lluís Poch i l'Isidre Carreras.

D'esquerra a dreta: l'ajudant Jaume Costa, el xòfer Pere Puigdemont i Nierga, i l'ajudant Isidre Carreras davant de l'ELEGRIC:





Finalitzada la Segona Guerra Mundial l'any 1945, entraren a l'Estat espanyol molts camions militars procedents de les subhastes. L'any 1946 ó 1947, es va donar de baixa el camió ELEGRIC i es compra un GMC 6x6 en una subhasta celebrada a Irun, prop de la frontera francesa. Aquest GMC tenia una cabina amb lona, i el carrosser Manuel Colomer, de Sarrià de Ter (Gironès), va muntar-li una cabina tapada de planxa. Es va carrossar amb un bolquet fabricat per CONSTRUCCIONES METÁLICAS SUBIRANA, de Barcelona. Aquest GMC fou conduit per en Pere Puigdemont i Nierga. Funcionava amb un motor de benzina i llur matrícula era GI-7536.

Al cap d'algun temps, compraren un altre GMC 6x6 a un transportista de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) que també l'havia adquirit a una subhasta. Aquest GMC tenia una cabina metàl·lica d'origen i una carrosseria militar. Solament es va transformar el lateral fixe a abatible i se li va muntar un motor Barreiros dièsel. Aquest GMC el conduia en Jaume Costa i llur matrícula era GI-7584. Els dos ajudants d'aquests dos camions GMC de CEMENTOS OMEDES SA foren l'Aparicio i l'Antonio Lozano.

L'any 1959 es van vendre els dos camions GMC al Garatge Baulenas. El GMC equipat amb bolquet i matrícula GI-7536 fou comprat per l'empresa TRANSPORTS VIVES de Barcelona. Aleshores es va comprar un Pegasin Barajas. En Pere Puigdemont i en Jaume Costa anaren a Madrid en tren a recollir-lo. El van conduir fins a Barcelona per a carrossar-lo amb un bolquet de CONSTRUCCIONES METÁLICAS SUBIRANA. I un cop carrossat, en Puigdemont i en Costa de retorn a Girona per a treballar: l'un de xòfer i l'altre d'ajudant; es tornaven setmanalment. Aquest Pegasin era matrícula GI-25502.

En Pere Puigdemont i l'Esteve Ayats carregant el Pegaso Barajas a la fàbrica de calç de CEMENTOS OMEDES SA a Sant Daniel, a tocar de Girona:



Al cap d'un any i mig van comprar un dumper nou de la marca MOURT (BUDAPEST UNGARY DIESEL DUMPER) amb matrícula GI-31085, i una pala carregadora marca CHASESIDE per a transportar la pedra de la pedrera als forns. El MOURT era conduït per en Jaume Costa, el Pegasin el conduïa en Pere Puigdemont; i l'Esteve Ayats d'ajudant. Un vailet enfilat a la pala CHASESIDE:



L'any 1971 amb la construcció de l'autopista les pedreres van ser expropiades, ocupades i desapareixen. Aleshores CEMENTOS OMEDES SA s'agrupa amb dues empreses, CEMENTOS Y CALES PEREZ XIFRA SA i NARCÍS CULUBRET SA, creant l'empresa CEMENTOS NORDESTE SA.

CEMENTOS Y CALES PEREZ XIFRA SA tenia una fàbrica de "cimà" a Sant Julià de Ramis i un altre de calç a Sant Daniel (Girona). NARCÍS CULUBRET SA tenia una fàbrica de "cimà" a Can Bundanci al municipi de Montagut i Oix -avui dia hi ha el restaurant Can Bundancia- i una altre de calç al barri de Vistalegre de la ciutat de Girona, anomenada La Bohiga.

L'empresa CEMENTOS Y CALES PEREZ XIFRA SA comptava en aquells anys amb els següents vehicles:

1) Un camió WILLYS amb motor de benzina de 2,5 ó 3 tones de càrrega, amb matrícula B-44554. Tenia una carrosseria de fusta i un bolquet que s'enlairava mecànicament amb una maneta.

2) També disposava d'un camió GMC prodecent de l'exèrcit, que li treieren l'eix del mig restant amb dos eixos, carrossat amb un bolquet. Aquest GMC tenia la matrícula GI-7590 i muntava un motor Barreiros dièsel.

3) Un Pegaso Barajas, model gros, amb matrícula GI-29539. Estava carrossat amb un bolquet.

4) Un camió Chevrolet adquirit a MANUFACTURAS DE CORCHO ARMSTRONG SA de Palafrugell (Baix Empordà), amb matrícula GI-7806. Se li va canviar la plataforma de portar suro per un bolquet FLUVIÀ. També se li va muntar un motor dièsel.

Un cop creat CEMENTOS NORDESTE SA per la fusió d'aquestes tres empreses, es va decidir el tancament de dues fàbriques, la de Sant Julià de Ramis i La Bohiga. L'activitat productiva es va concentrar en la fàbrica de "cimà" de Montagut i Oix, i la fàbrica de calç que l'empresa CEMENTOS Y CALES PEREZ XIFRA SA tenia a Sant Daniel, a tocar de la ciutat de Girona.

En la fàbrica de Montagut i Oix, hi havia un camió Pegaso "Mofletes" amb carrosseria de fusta que era conduït per en "Miliu" de Montagut. Aquest Pegaso el van donar de baixa al cap de poc temps. Aleshores en "Miliu" va agafar el Pegasin Barajas i en Pere Puigdemont tenia un Berliet amb carrosseria de fusta procedent de l'empresa CEMENTOS Y CALES PEREZ XIFRA SA, amb matrícula B-86297. Al cap de poc temps, aquest Berliet fou equipat amb un motor Barreiros dièsel i un bolquet Fluvià. Aquest camió havia estat comprat a l'empresa de materials de construcció COSTA BRAVA, de Lloret de Mar (La Selva). L'ajudant d'en Pere Puigdemont era en Miquel Pellicer. Per a substituir a en Jaume Costa, es va llogar un altre xòfer, l'Antonio Lozano.

L'any 1972 CEMENTOS NORDESTE SA va comprar un Pegaso 1095 "Supercomet", estrenat de nou, al concessionari oficial AUTOREMOLQUES GIRONA SA, carrossant-lo amb un bolquet FLUVIÀ. Llur matrícula era GI-2667-B.

Aquest Pegaso 1095 fou assignat a l'Antonio Lozano; el dúmper MOURT era conduït per en Pere Puigdemont; i el Berliet li fou adjudicat a l'Antonio Delgado. Amb la jubilació d'en Pere Puigdemont i en "Miliu", es van donar de baixa el dúmper MOURT i el Pegasin Barajas.

L'any 1975 CEMENTOS NORDESTE SA tanca la fàbrica de ciment de Montagut i Oix, restant solament la fàbrica de calç de Sant Daniel, a la ciutat de Girona. L'any 1977 cessa la producció de calç i produeixen morter de calç.

L'any 1978 es ven el Pegaso 1095 Supercomet, comprant un camió Barreiros 4217, de segona mà, amb matrícula GI-8852-B, a l'empresa TRANSPORTS DOMÈNECH de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Aquest Barreiros 4217 estava equipat amb un bolquet FLUVIÀ. També es dona de baixa el camió Berliet amb matrícula B-86297.

Quan l'any 1980 ó 1981 va plegar l'Antonio Lozano, es va acordar de vendre el camió Barreiros 4217 a TRANSPORTS JOSÉ ANTONIO CABRERA, del barri de Pont Major de la ciutat de Girona. Aquesta empresa va continuar fent el transport per a CEMENTOS NORDESTE SA.

Cap als anys 1984-1985, CALES DEL LLIERCA SA adquireix CEMENTOS NORDESTE SA, continuant amb la producció de morter de calç fins que al cap d'uns anys tanquen la planta de Sant Daniel. El treballador que produïa la calç a Sant Daniel va ser llogat per l'empresa TER-TRANS SL per a fabricar el morter a la planta de Vilanna.

Aquesta crònica l'he redactada gràcies al records que conserva en Joan Mercader, de Sant Julià de Ramis (Gironès), un apassionat als camions i bon amic d'en Miquel Patinyo.