La restauració del Pegaso 1065 que fou del Garatge Baulenas de Granollers (Vallès Oriental).

Garatge Baulenas, de Granollers, fou un establiment al servei de l'automoció de gran importància en el curs del segle XX. La seva història visualitza les vicissituds que la motorització del país ha sofert. La seva activitat principal foren la reparació de tota mena de vehicles (motocicletes, turismes, camions, òmnibus i tractors). La bona reputació que aviat guanyà pel servei i qualitat en les reparacions i manteniment de vehicles a la comarca del Vallès Oriental propicià que tinguessin la primera representació oficial d'un casa d'automòbils, Elizalde SA, empresa fundada a Barcelona per iniciativa dels senyors Arturo Elizalde i Rouvier, Rafael Biada i Navarro i Josep Maria Vallet i Arnau, que tenia una fàbrica a l'illa delimitada pel Passeig de Sant Joan i els carrers Bailén, Còrsega i Rosselló, on fabricà vehicles des de l'any 1915 fins el 1925. Amb la mort del seu promotor principal, el senyor Elizalde, el desembre de 1915, l'empresa cessà la fabricació de vehicles i només construí motors per l'aviació. 

Amb la desaparició dels vehicles Elizalde, i extinció de la representació oficial atorgada, aprofitant el desembarcament a Catalunya dels principals constructors de vehicles nord-americans -Ford, Chevrolet i Studebaker-, esdevingueren cap a l'any 1926 representants oficials de la casa Ford. Aquest fet era un reconeixement del seu prestigi i la seva capacitat de vendre els vehicles que representaven a la comarca del Vallès Oriental:

Garatge Baulenas en la dècada de 1920 reparaven tota mena de vehicles, també bicicletes, venien recanvis de totes les marques i alhora disposaven de turismes de lloguer i servei de pupil·latge.

Publicitat l'any 1926 del Garatge Baulenas i la seva condició de representant oficial de la casa Ford. També muntaven pneumàtics Michelin i Pirelli. El taller era situat al carrer de Prim cantonada amb la carretera de Cardedeu, de Granollers:

En la dècada de 1930 Garatge Baulenas fou representant, a les comarques del Vallès Oriental i d'Osona, de la casa Chevrolet. Per atendre els serveis als automobilistes i xofers de camions, que incloïa pneumàtics, subministrament de benzina i engreixat, tenien locals a Granollers i un a Vic, al carrer de Manlleu.

 

Garatge Baulenas, en aquells anys, tenia servei de taxi i d'autobusos, canvi i reparacions de pneumàtics i recanvis de tota mena. Un servei completíssim.

La representació dels vehicles Chevrolet a Granollers i Vic, les capitals del Vallès Oriental i d'Osona, era una cosa natural i lògica. L'antiga carretera nacional 152 tenia un trànsit considerable de camions que treballaven per les industries ubicades a les conques dels rius Ter i Freser. Els vehicles que es desplaçaven des de Barcelona a les comarques d'Osona, Ripollès i Cerdanya per força passaven per Granollers. La fonda Europa de Granollers, que els dies de mercat s'omplia de pagesos que hi dinaven, també era freqüentat pels xofers de camions que treballaven per les indústries tèxtils i metal·lúrgiques d'Osona i el Ripollès. Davant de l'establiment, al centre de Granollers, a tocar de la carretera general de Barcelona a Puigcerdà, era ple de camions aparcats. Un fet avui dia inimaginable.

Acabada la Guerra Civil, una catàstrofe que causà un daltabaix irreparable i fou una calamitat per la població, amb l'incendi del garatge Baulenas de Granollers, localitat que patí successius bombardeigs indiscriminats per l'aviació italiana amb el resultat de morts i ferits, era el moment de la represa i la reconstrucció. El Garatge Baulenas centrà la seva activitat en reparar i refer vehicles danyats per la guerra. També produïren, com les famílies Permanyer a Barcelona i Tatxó a Manresa, el gasogen Baulenas apte per a camions, turisme i òmnibus.

L'agost de 1949 el Garatge Baulenas es transformà en una societat mercantil, Garage Baulenas SL, curiosa denominació car mantingué les dues lletres G, que és la forma catalana i francesa. L'activitat principal de reparacions de vehicles es feia a Granollers i a Vic. També foren representants dels automòbils francesos Simca, d'importació restringida a unes poques unitats a l'any.

L'any 1952 el senyor Baulenas comprà al senyor Manuel Planas el Garatge Internacional de Girona que reparava, en un local de la plaça Calvet i Rubalcaba, tota mena de vehicles i prestava servei de pupil·latge. El nom comercial de l'activitat de reparació de vehicles fou canviada a la de Garatge Baulenas i traslladada a un local més gran del carrer Figuerola, a prop del passeig de la Devesa de la ciutat de Girona. D'aquesta manera, el Garatge Baulenas en la dècada de 1950 reparava tota mena de vehicles a Granollers, Vic i Girona.

A la dècada dels anys 1950 l'activitat principal del Garatge  Baulenas de Girona era la transformació i reparació de camions subhastats per l'exèrcit per atendre la demanda que hi havia. També compraven xassissos i muntaven camions sencers: l'acoblament del motor, el diferencial, una cabina, la part elèctrica, activitat que proporcionava un gran rendiment econòmic. 

Locals que tenia el Garatge Baulenas en les dècades de 1940 a 1960, període en que foren representants dels pneumàtics Firestone:

El Garatge Baulenas, amb el subministrador de benzina, a la confluència del carrer Prim i la carretera de Cardedeu:

Estand a la Fira Mostres de Granollers de 1959 del Garatge Baulenas amb una furgoneta DKW Auto Unión produïda per Imosa (Arxiu Municipal de Granollers):

En la dècada de 1960, Garatge Baulena fou representant dels vehicles Pegaso fabricats per ENASA. Les autoritats visitant el pavelló del motor de la fira de mostres de Granollers l'any 1963 (Arxiu Municipal de Granollers):

La representació dels vehicles Pegaso obligà al Garatge Baulenas a disposar a Granollers d'un edifici de dues plantes per l'exposició de vehicles, oficina per personal administratiu i la gerència, venda de recanvis, taller i magatzem. Un edifici gran i adaptat a les mides dels camions i autocars que acudien al taller.

Els efectes positius que el Pla d'Estabilització Econòmic generà sobre l'economia espanyola amb l'increment de la producció industrial, ben visibles a partir de 1960, va produir una reorientació del negoci. L'època de les reconstruccions i transformacions de vehicles, practicat grosso modo des de 1940 a 1960, s'havia acabat. La capacitat dels fabricants nacionals de vehicles de satisfer la gran demanda per motoritzar el país, va propiciar centrar l'activitat en la venda de camions i autocars Pegaso i la seva reparació, manteniment i venda de recanvis. Per assolir l'anterior objectiu el gerent de Garage Baulenas SL, el senyor Enric Vergés, va traspassar els dos tallers de Girona i Vic.

Amb la compra de Sava per part de ENASA, Garatge Baulenas SL esdevingué representant oficial de Sava al Vallès Oriental i al Maresma, amb una exposició i un taller a Mataró. Complir amb les obligacions derivades de ser concessionari oficial Pegaso al Vallès Oriental fou, en el període comprès de la dècada de 1960 a la de 1990, l'activitat principal de Garatge Baulenas SL. S'abandonaren els serveis dels anys 1950: reparació d'automòbils, servei de lloguer de turismes i de taxi i d'autobús, pupil·latge, subministrament de carburant.

Estand dels camions Pegaso i Sava a la Fira de Mostres de Granollers l'any 1971 (Arxiu Municipal de Granollers):

Per causes de naturalesa distinta produïdes alhora, cap a l'any 1992, Garatge Baulenas SL es trobà amb problemes econòmics. Per fer-hi front, s''hipotecà la nau on es prestava l'activitat de reparació de camions a Granollers. Davant la impossibilitat de poder atendre els crèdits amb garantia hipotecària, l'activitat cessà cap a l'any 1995 i la nau fou executada judicialment en subhasta pública dos anys més tard i adjudicada a un tercer. Sense activitat i deixada de la mà de Déu fou objecte de pillatge, depredació i un focus de brutícia i insalubritat. 

Estat que presentava l'antiga nau de Garatge Baulenas SA fa pocs anys, després de més de vint anys d'abandonament:

En la nau fou abandonat, sense que cap creditor el reclamés pel seu poc valor econòmic, un Pegaso 1065 Europa del Garatge Baulenas equipat amb una grua que remolcava els camions i autocars en pana. El camió, matriculat el 1967, muntava un motor de cent setanta cavalls de potència i, de fàbrica, tenia un canvi de sis marxes:

Curiosament, el Pegaso 1065 fou respectat pels qui entraren en la nau abandonada. No fou pas objecte de pillatge ni patí robatoris. Els vidres foren respectats. La cabina no fou guixada. Fa uns mesos es féu públic, a través de les xarxes socials, la conservació del Pegaso 1065 dins l'antiga nau de Garatge Baulenas a Granollers. Un afeccionat ha tingut la iniciativa, lloable i encertada, de promoure'n la restauració. La restauració ha començat. Se n'encarrega Ballestas y Frenos Egara SL de Terrassa, que ja ha restaurat prèviament elements d'altres camions clàssics amb resultats òptims i satisfactoris. 

El Pegaso 1065 a la nau que Ballestas y Frenos Egara té a Terrassa (Vallès Oriental):

Hem de congratular-nos per la iniciativa de restaurar aquest Pegaso que forma part del record de molts granollerins i residents del Vallès Oriental. I a conseqüència del valor que té aquest camió, fora del major interès que el seu nou propietari en recuperés l'estat original que tenia fa trenta anys.

Tercera trobada de camions clàssics de Sant Vicenç de Torelló (III).

Seguint el programa d'activitats de la trobada, a les dotze del migdia, l'hora de l'àngelus, els motors dels camions i demés vehicles foren engegats. Començava la rua pels carrers de Sant Vicenç de Torelló i Torelló, la capital de la vall del Ges. Tancava la rua la tractora Scania d'en Ramon Camprubí. Nosaltres ens encabirem i ens acomodarem com bonament poguérem a la caixa del Nazar B d'en Xavier Castells. Els tres Pegasos dels senyors Salvador i Garcia i de l'agència Nord de Torelló es posaren ordenadament a la fila per fer la volta:

La caixa del camionet Nazar B curulla d'afeccionats que participaren en la rua; fotografia feta pel senyor Juan Salvador des del seu Pegaso Tecno:

 

Darrera del Nazar seguien disciplinadament el Pegaso Tecno de Ballestas y Frenos Egara SL de Terrassa, el Pegaso Comet de l'agència Nord de Torelló i el Pegaso 1135 del senyor Jordi Garcia de Vallirana:

Abandonant Sant Vicenç de Torelló:

Transitant per la carretera que uneix els pobles de Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló amb Torelló:

Rua pel centre urbà de Torelló:

Acabada la rua a quarts de dues de la tarda tornarem al punt de partida, a l'aparcament situat davant del pavelló d'esports de Sant Vicenç de Torelló. L'estomac començava a fer rau-rau atès que ens havíem despertat aviat i el matí havia estat atapeït d'activitats. 

Marxant darrera la tractora Scania d'en Ramon Camprubí arribarem al restaurant El Triangle de Torelló. Allà, al voltant d'una taula ample i còmode ens aplegarem una bona colla d'afeccionats. Del cantó de Girona, en Joan Brugués, en Miquel Patinyo i son fill Miquel Àngel, en Pere Liu i en Xavier Pujol; del cantó de Lleida, en Claudi Herguido, en Toni Ceballos, l'Eloi i en Fernando; i de la comarca d'Osona, en Ramon Camprubí que exercia d'amfitrió, en Francesc Parramon, en Josep Salarich (Gigi), l'Antoni Arimany Piella i en Carles Amils. L'acte de menjar còmodament instal·lats a la taula, amb les converses que fluïen en la sobretaula acompanyades dels licors, coronà un dia esplèndid, rodó en tots els sentits.

Continuarà. 

Completada la restauració del camionet Nazar B d'en Xavier Castells i Quintana.

Fa uns anys en Xavier Castells va fer conèixer que la família Parramon, propietària de Transports Canigó de Manlleu, tenia un camió petit Nazar B. Aquest fet, atesa la transcendència que suposava envers els afeccionats als camions, fou degudament reportat. 

El senyor Bonaventura Parramon Cabanas, un ordinari de Roda de Ter que cada dia marxava a Barcelona, comprà a principis de l'any 1965 un furgó Nazar B carrossat amb una caixa metàl·lica tancada. El senyor Parramon li acoblà una baca grossa on hi dipositava la paqueteria i, d'aquesta manera, n'augmentava llur capacitat de càrrega. Al cap d'uns anys, aquest furgó fou reconvertit en un camió petit amb caixa de fusta i alces i una vela. Aquestes actuacions, ens els anys 1960 i 1970, es feien amb relativa facilitat. No hi havia pas els impediments administratius avui dia vigents. 

Jubilat de la seva professió de transportista, activitat que ja havia exercit son pare, fundador de l'empresa Transports Castells de Torelló, més tard domiciliada a Barcelona, en Xavier Castells comprà el camió Nazar B de Transports Canigó de Manlleu. De mica en mica n'emprengué la seva restauració integral, actuació que implicà la substitució de totes les peces rovellades i fetes malbé. 

Avui dilluns al matí ens ha trucat en Xavier Castells per informar-nos que la restauració del seu Nazar B, després d'uns anys de bona feina i esforç pacient, ja s'ha acabat. Sense més dilacions, aquesta mateixa tarda ens hem personat al carrer del Foc del polígon industrials Els Bellots de Terrassa, en una nau que acull l'empresa Ballestas y Frenos Egara SL, que regenta el senyor Juan Salvador, per gaudir de la restauració del Nazar. 

La feina executada es pot considerar, sense cap exageració, d'alta qualitat i notable eficàcia. En Xavier Castells sempre ha tingut al cap que el camió havia de presentar la mateixa imatge que tenia quan quaranta anys enrere el conduïa en Bonaventura Parramon cap a Barcelona i tornava a Roda de Ter. Un principi bàsic i essencial que caldria aplicar a totes passades en qualsevol restauració. Per desgràcia hem assistit aquests anys a restauracions de vehicles industrials que són veritables bunyols, desfigurant l'estètica i el context en què el vehicle fou produït amb els mitjans tecnològics i peces aleshores a l'abast.

Qualsevol restauració d'un vehicle és una empresa delicada que requereix de temps, paciència i diners. Sempre sorgeixen contratemps impensats. Aquesta restauració no en fou pas una excepció, agreujat pels trencacolls derivats de l'obtenció de peces originals de la casa Nazar, desapareguda fa cinquanta anys, peces noves que qualsevol restauració d'un vehicle exigeix. Això sí que fou un inconvenient, i dels grossos. Creiem que aquest fet ha de ser un motiu de reflexió i anàlisi envers aquells afeccionats que, engrescats amb una absoluta bona fe, s'embarquen en el projecte de restaurar un vehicle industrial sense valorar-ne suficientment els costos econòmics que s'han d'invertir en una empresa d'aquesta mena. Sovint comença amb una gran il·lusió i esdevé un cúmul de malsons. Qüestió diferent és que la restauració l'emprengui un mecànic que disposa d'espai, ferramentes i coneixements per a dur-la a terme personalment.

Frontal del camió Nazar B restaurat per en Xavier Castells. Ens ha informat el senyor Castells que hi ha pendent d'executar petits detalls com ho són uns retrovisors cromats anciens com els que muntava originalment el vehicle: 

Aquest vehicles té una presència pròpia ben acusada. El seu disseny, a diferència dels altres vehicles produïts per la resta de fabricants espanyols d'aleshores, que presenten punts en comú amb d'altres models de constructors europeus, té una personalitat única i inconfusible:



La calandra davantera, en forma d'escut, llueix incrustat l'anagrama del motor Perkins Hispania, fabricat a Madrid, que equipava aquest model de la casa Nazar:



Portentosa caixa de fusta amb alces que munta el Nazar, la qual se li ha d'instal·lar una vela sostinguda pels arcs metàl·lics:

Totes les caixes de fusta que muntaven els camions i furgons fa molts anys eren pintades amb uns colors que s'adeia amb el del to de la cabina. Les caixes presentaven uns elements propis tan acusats, com també ho eren els colors amb què eren pintats els vehicles, que els camioners identificaven el lloc d'origen d'un camió basant-se en aquests dos elements. Per això sorprèn la proliferació de caixes de fusta envernissades que munten molts camions restaurats aquests darrers anys. És cert que la fusta de la caixa llueix més però no s'estila pas amb la imatge que tenien els camions restaurats quan foren matriculats i posats a la carretera.

 

La visera muntada al Nazar, procedent d'un Ebro P-200, li confereix una imatge pròpia dels anys què fou matriculat:

Repassats tots els elements mecànics del Nazar -l'incombustible motor Perkins, el canvi de marxes de la casa Ribas, els frens, els components elèctrics, la direcció, etc- hi havia pendent la instal·lació del vidre davanter, autèntic repte car aquest acoblament requeria d'unes intervencions de planxa en l'espai que ocupa la peça. I aquesta feina, delicadíssima i complicada, fou brillantment executada per en Juan Salvador. El resultat s'aprecia en les fotografies del Nazar.

El senyor Xavier Castells, a l'esquerra, propietari del Nazar i promotor de llur restauració, i el senyor Juan Salvador, responsable de Ballestas y Frenos Egara SL, que li ha donat l'impuls final i definitiu a la restauració coronat amb el muntatge del vidre davanter:

Caixa de fusta del Nazar, pintada de color gris perla, amb les alces i els arcs per sostenir la vela:



Detall de la cabina, amb l'estrep i l'agafador per facilitar-ne llur accés:



Interior de la cabina, amb un vidre davanter panoràmic arrodonit, i un interior d'una gran simplicitat:



Estructura del sostre, completament arquejada:

Tablier del camió, amb el volant, el motor Perkins Hispania al mig i la palanca del canvi de marxes de la casa Ribas de Barcelona:

El Nazar no és gaire còmode. Un espai reduït, uns seients fixes, una palanca del canvi de marxes de mal accionar, la fressa constant i eixordadora que emet el motor, són les notes definitòries dels vehicles d'aleshores. El motor Perkins Hispania del Nazar, que fou arrencat prement un botó, peta prou bé. Emet aquell brogit característic d'aquests eficaços i populars petits motors dièsels de creació anglesa.

Una tractora Pegaso Troner que té l'empresa Ballestas y Frenos Egara SL:

Nau que acull les instal·lacions de l'empresa Ballestas y Frenos Egara SL, al carrer del Foc 5 del polígon industrial Els Bellots de Terrassa:

Ens congratulem que en Xavier Castells hagi finalment acabat la restauració completa del seu camió Nazar B. I remarquem la gran professionalitat d'en Juan Salvador en el treball delicat de muntar-li el vidre davanter al Nazar. Aquesta actuació l'acredita com un gran professional per emprendre la restauració de camions clàssics que precisin de feines delicades i curoses.

A finals del mes d'agost és previst que el Nazar passi la preceptiva inspecció tècnica de vehicles, darrer tràmit per poder circular i ser exhibit, juntament amb el Pegaso Tecno d'en Juan, a la Trobada de Camions Clàssics que tindrà lloc el dia el dissabte disset d'octubre de 2015 a Sant Vicenç de Torelló.