La restauració del Pegaso 1065 que fou del Garatge Baulenas de Granollers (Vallès Oriental).

Garatge Baulenas, de Granollers, fou un establiment al servei de l'automoció de gran importància en el curs del segle XX. La seva història visualitza les vicissituds que la motorització del país ha sofert. La seva activitat principal foren la reparació de tota mena de vehicles (motocicletes, turismes, camions, òmnibus i tractors). La bona reputació que aviat guanyà pel servei i qualitat en les reparacions i manteniment de vehicles a la comarca del Vallès Oriental propicià que tinguessin la primera representació oficial d'un casa d'automòbils, Elizalde SA, empresa fundada a Barcelona per iniciativa dels senyors Arturo Elizalde i Rouvier, Rafael Biada i Navarro i Josep Maria Vallet i Arnau, que tenia una fàbrica a l'illa delimitada pel Passeig de Sant Joan i els carrers Bailén, Còrsega i Rosselló, on fabricà vehicles des de l'any 1915 fins el 1925. Amb la mort del seu promotor principal, el senyor Elizalde, el desembre de 1915, l'empresa cessà la fabricació de vehicles i només construí motors per l'aviació. 

Amb la desaparició dels vehicles Elizalde, i extinció de la representació oficial atorgada, aprofitant el desembarcament a Catalunya dels principals constructors de vehicles nord-americans -Ford, Chevrolet i Studebaker-, esdevingueren cap a l'any 1926 representants oficials de la casa Ford. Aquest fet era un reconeixement del seu prestigi i la seva capacitat de vendre els vehicles que representaven a la comarca del Vallès Oriental:

Garatge Baulenas en la dècada de 1920 reparaven tota mena de vehicles, també bicicletes, venien recanvis de totes les marques i alhora disposaven de turismes de lloguer i servei de pupil·latge.

Publicitat l'any 1926 del Garatge Baulenas i la seva condició de representant oficial de la casa Ford. També muntaven pneumàtics Michelin i Pirelli. El taller era situat al carrer de Prim cantonada amb la carretera de Cardedeu, de Granollers:

En la dècada de 1930 Garatge Baulenas fou representant, a les comarques del Vallès Oriental i d'Osona, de la casa Chevrolet. Per atendre els serveis als automobilistes i xofers de camions, que incloïa pneumàtics, subministrament de benzina i engreixat, tenien locals a Granollers i un a Vic, al carrer de Manlleu.

 

Garatge Baulenas, en aquells anys, tenia servei de taxi i d'autobusos, canvi i reparacions de pneumàtics i recanvis de tota mena. Un servei completíssim.

La representació dels vehicles Chevrolet a Granollers i Vic, les capitals del Vallès Oriental i d'Osona, era una cosa natural i lògica. L'antiga carretera nacional 152 tenia un trànsit considerable de camions que treballaven per les industries ubicades a les conques dels rius Ter i Freser. Els vehicles que es desplaçaven des de Barcelona a les comarques d'Osona, Ripollès i Cerdanya per força passaven per Granollers. La fonda Europa de Granollers, que els dies de mercat s'omplia de pagesos que hi dinaven, també era freqüentat pels xofers de camions que treballaven per les indústries tèxtils i metal·lúrgiques d'Osona i el Ripollès. Davant de l'establiment, al centre de Granollers, a tocar de la carretera general de Barcelona a Puigcerdà, era ple de camions aparcats. Un fet avui dia inimaginable.

Acabada la Guerra Civil, una catàstrofe que causà un daltabaix irreparable i fou una calamitat per la població, amb l'incendi del garatge Baulenas de Granollers, localitat que patí successius bombardeigs indiscriminats per l'aviació italiana amb el resultat de morts i ferits, era el moment de la represa i la reconstrucció. El Garatge Baulenas centrà la seva activitat en reparar i refer vehicles danyats per la guerra. També produïren, com les famílies Permanyer a Barcelona i Tatxó a Manresa, el gasogen Baulenas apte per a camions, turisme i òmnibus.

L'agost de 1949 el Garatge Baulenas es transformà en una societat mercantil, Garage Baulenas SL, curiosa denominació car mantingué les dues lletres G, que és la forma catalana i francesa. L'activitat principal de reparacions de vehicles es feia a Granollers i a Vic. També foren representants dels automòbils francesos Simca, d'importació restringida a unes poques unitats a l'any.

L'any 1952 el senyor Baulenas comprà al senyor Manuel Planas el Garatge Internacional de Girona que reparava, en un local de la plaça Calvet i Rubalcaba, tota mena de vehicles i prestava servei de pupil·latge. El nom comercial de l'activitat de reparació de vehicles fou canviada a la de Garatge Baulenas i traslladada a un local més gran del carrer Figuerola, a prop del passeig de la Devesa de la ciutat de Girona. D'aquesta manera, el Garatge Baulenas en la dècada de 1950 reparava tota mena de vehicles a Granollers, Vic i Girona.

A la dècada dels anys 1950 l'activitat principal del Garatge  Baulenas de Girona era la transformació i reparació de camions subhastats per l'exèrcit per atendre la demanda que hi havia. També compraven xassissos i muntaven camions sencers: l'acoblament del motor, el diferencial, una cabina, la part elèctrica, activitat que proporcionava un gran rendiment econòmic. 

Locals que tenia el Garatge Baulenas en les dècades de 1940 a 1960, període en que foren representants dels pneumàtics Firestone:

El Garatge Baulenas, amb el subministrador de benzina, a la confluència del carrer Prim i la carretera de Cardedeu:

Estand a la Fira Mostres de Granollers de 1959 del Garatge Baulenas amb una furgoneta DKW Auto Unión produïda per Imosa (Arxiu Municipal de Granollers):

En la dècada de 1960, Garatge Baulena fou representant dels vehicles Pegaso fabricats per ENASA. Les autoritats visitant el pavelló del motor de la fira de mostres de Granollers l'any 1963 (Arxiu Municipal de Granollers):

La representació dels vehicles Pegaso obligà al Garatge Baulenas a disposar a Granollers d'un edifici de dues plantes per l'exposició de vehicles, oficina per personal administratiu i la gerència, venda de recanvis, taller i magatzem. Un edifici gran i adaptat a les mides dels camions i autocars que acudien al taller.

Els efectes positius que el Pla d'Estabilització Econòmic generà sobre l'economia espanyola amb l'increment de la producció industrial, ben visibles a partir de 1960, va produir una reorientació del negoci. L'època de les reconstruccions i transformacions de vehicles, practicat grosso modo des de 1940 a 1960, s'havia acabat. La capacitat dels fabricants nacionals de vehicles de satisfer la gran demanda per motoritzar el país, va propiciar centrar l'activitat en la venda de camions i autocars Pegaso i la seva reparació, manteniment i venda de recanvis. Per assolir l'anterior objectiu el gerent de Garage Baulenas SL, el senyor Enric Vergés, va traspassar els dos tallers de Girona i Vic.

Amb la compra de Sava per part de ENASA, Garatge Baulenas SL esdevingué representant oficial de Sava al Vallès Oriental i al Maresma, amb una exposició i un taller a Mataró. Complir amb les obligacions derivades de ser concessionari oficial Pegaso al Vallès Oriental fou, en el període comprès de la dècada de 1960 a la de 1990, l'activitat principal de Garatge Baulenas SL. S'abandonaren els serveis dels anys 1950: reparació d'automòbils, servei de lloguer de turismes i de taxi i d'autobús, pupil·latge, subministrament de carburant.

Estand dels camions Pegaso i Sava a la Fira de Mostres de Granollers l'any 1971 (Arxiu Municipal de Granollers):

Per causes de naturalesa distinta produïdes alhora, cap a l'any 1992, Garatge Baulenas SL es trobà amb problemes econòmics. Per fer-hi front, s''hipotecà la nau on es prestava l'activitat de reparació de camions a Granollers. Davant la impossibilitat de poder atendre els crèdits amb garantia hipotecària, l'activitat cessà cap a l'any 1995 i la nau fou executada judicialment en subhasta pública dos anys més tard i adjudicada a un tercer. Sense activitat i deixada de la mà de Déu fou objecte de pillatge, depredació i un focus de brutícia i insalubritat. 

Estat que presentava l'antiga nau de Garatge Baulenas SA fa pocs anys, després de més de vint anys d'abandonament:

En la nau fou abandonat, sense que cap creditor el reclamés pel seu poc valor econòmic, un Pegaso 1065 Europa del Garatge Baulenas equipat amb una grua que remolcava els camions i autocars en pana. El camió, matriculat el 1967, muntava un motor de cent setanta cavalls de potència i, de fàbrica, tenia un canvi de sis marxes:

Curiosament, el Pegaso 1065 fou respectat pels qui entraren en la nau abandonada. No fou pas objecte de pillatge ni patí robatoris. Els vidres foren respectats. La cabina no fou guixada. Fa uns mesos es féu públic, a través de les xarxes socials, la conservació del Pegaso 1065 dins l'antiga nau de Garatge Baulenas a Granollers. Un afeccionat ha tingut la iniciativa, lloable i encertada, de promoure'n la restauració. La restauració ha començat. Se n'encarrega Ballestas y Frenos Egara SL de Terrassa, que ja ha restaurat prèviament elements d'altres camions clàssics amb resultats òptims i satisfactoris. 

El Pegaso 1065 a la nau que Ballestas y Frenos Egara té a Terrassa (Vallès Oriental):

Hem de congratular-nos per la iniciativa de restaurar aquest Pegaso que forma part del record de molts granollerins i residents del Vallès Oriental. I a conseqüència del valor que té aquest camió, fora del major interès que el seu nou propietari en recuperés l'estat original que tenia fa trenta anys.

Encontre el 27 de juny de 2015 al pla de Lleida: fotografies del Museu de l'Automoció Roda Roda (i IV).

En els panys de les parets del museu Roda Roda hi penja publicitat de tota mena relacionada amb el món de l'automoció: vehicles, pneumàtics, olis. També hi ha unes fotografies que ens han cridat l'atenció i exposem en aquest article.

La sala de descans del museu, moblada amb els seients d'autobusos de fa trenta anys, força durs i incòmodes, les parets són decorades amb fotografies d'alguns dels autobusos que hi hagué a la ciutat de Lleida.  El primer autobús urbà de la ciutat de Lleida, importat d'Alemanya: 

Una opció desestimada per les autoritats de l'època fou la d'autobusos amb la porta posterior; l'Ajuntament de Tarragona en tingué uns quants, d'autobusos amb la porta situada a la part posterior:

Dos autobusos urbans equipats amb rodes massisses, fotografiats en la segona meitat dels anys 1920:

Treballadors de l'empresa d'autobusos de la ciutat de Lleida en una excursió a Pinyana l'any 1930. Es desplaçaren en un dels vehicles de la pròpia empresa, el qual feia publicitat del vermut Martini & Rossi:

En els anys 1950 la ciutat de Lleida tingué autobusos Mercedes Benz. El cotxe número 13, que feia publicitat del licor Chartreuse, amb el volant a la dreta, n'era un. El representant de Mercedes Benz a la província de Lleida, durant una colla d'anys, fou el senyor Eduardo Velasco, que tenia també la concessió de la distribució dels carburants -benzina i gasoli- que comercialitzava el monopoli estatal Campsa i antic amo de l'edifici que avui dia acull el museu Roda Roda:

Un altre autobús carrossat damunt d'un xassís Mercedes Benz:



A la part posterior del cotxe hi havia la porta d'accés al cotxe i la cobradora:

En la segona meitat dels anys 1960 es compraren autobusos urbans fabricats per l'empresa Barreiros de Villaverde. Les autoritats locals de l'època retratades davant dels autobusos aparcats al turó de la Seu Vella, el campanar de la qual emergeix al fons de la imatge. La catedral o Seu Vella de Lleida, un dels edificis religiosos més remarcables del país, ha estat greument danyada en els successius episodis històrics que ha protagonitzat la ciutat de Lleida. La restauració endegada fa unes dècades n'ha recuperat part del seu esplendor: 

Les cobradores dretes davant dels nous autobusos el dia de la seva presentació oficial:

Els mecànics que feien el manteniment i les reparacions dels autobusos urbans de Lleida:

Usuaris dels autobusos urbans de Lleida fent cua en una de les parades per accedir a un dels cotxes que feia la línia de circumval·lació de la ciutat:

I en una de les parets de la sala on s'exposen els cotxes d'època és guarnida amb fotografies de benzineres i concessionaris de cotxes de la ciutat de Lleida dels anys 1950 i 1960. 

Un dels pocs automòbils que hi havia als anys 1950 omplint el diposit de benzina en un sortidor de l'època, el qual es pot qualificar, sense exagerar, de petita obra d'art:

Dues imatges de la mateixa benzinera amb els sortidors per a camions i per automòbils i motocicletes. El camió de la primera fotografia, la marca del qual desconeixem, equipava la típica caixa de fusta amb alces per transports generals molt en boga aleshores per la diversitat de càrregues que admetia: sacs, caixes de fusta, farratges, gra, etc:    

I en aquesta fotografia un Pegaso 140 dièsel omple el tanc de gasoli en el sortidor de camions:



Una altre benzinera de concepció i construcció més modesta:

Meravellosa benzinera del Servicio Estación, amb els restaurants, hotels i garatges al servei dels intrèpids transportistes i automobilistes:

En els anys 1960, la millora de les condicions de vida era perceptible en la renovació del parc automobilístic, renovació en què l'empresa pública Seat, fabricant del models Seat 600 i 1500, hi jugà un paper principal:

Dues noies assegudes en una motocicleta Vespa. Al fons, un Seat 600:

I la fotografia que més ens ha agradat. El concessionari Renault, amb el seu rombe característic, i tres camions Pegaso aparcats al seu costat: un Z-206 amb llur caixa de fusta amb alces, un 1031 amb una vela que cobreix la caixa i un altre Pegaso fent gasoli a la benzinera:

Aquest és el darrer article de la trobada celebrada a Lleida el passat 27 de juny de 2015, la qual fou possible per iniciativa d'en Claudi i de l'Eduard Herguido Fo. Ben aviat exposarem més transportistes del pla de Lleida.

Catalunya Visió de l'editorial Taber de Barcelona (i V).

La col·lecció que hem manejat de Catalunya Visió, composta per deu volums, era fatalment incompleta. Faltaven els volums números quatre i deu. Tanmateix creiem que dóna un idea prou aproximada de quin era el parc automobilístic del país a finals dels anys 1960 i principis del 1970. L'antiguitat i pobresa del nostre parc automobilístic respecte la resta de països de l'Europa Occidental, com se'n deia aleshores per contraposició als països de l'Europa de l'Est, meres titelles sota control ferri de la Unió Soviètica, que rebien la qualificació de països satèl·lits, era un fet que no admetia cap discussió.

Amb els anys, en aquest punt, com també en general amb les infraestructures viàries, ens hem equiparat de mica en mica a la resta de països de la Unió Europea. La transferència de fons europeus destinats a finançar l'execució d'infraestructures espanyoles, un negoci rodó per a les grans constructores espanyoles,  ha jugat un paper principal en aquesta equiparació amb els països de la Unió Europea. Una altre qüestió que no es tingué prou en compte aleshores, segurament que per l'esperit quixotesc profundament arrelat en l'ànima espanyola, fou la utilitat i el cost de manteniment d'aquestes carreteres i demés grans infraestructures.

El novè volum de Catalunya Visió aborda les comarques intermèdies del país que fan el paper de coixí entre Barcelona i Tarragona: l'Anoia, terra d'un gran rendiment tèxtil, l'Alt Penedès, país de vins i de cava, i el Garraf, espai turístic de primera magnitud. Amb aquest article tanquem la sèrie dedicada a les fotografies de caire automobilístic contingudes en aquesta col·lecció que hem considerat més interessats i, per tant, hem reproduït en aquest espai.

Portada del volum novè de Catalunya Visió, escrit per en Josep Vallverdú i amb fotografies d'en Ton Sirera, consagrat a aquestes tres comarques que presenten una gran personalitat, vivacitat empresarial i empenta comercial:

Com la major part del nostre país, la pluviometria hi és escassa. L'adustesa i els conreus de secà predominants afaiçonen el paisatge i els pobles:

Estat que presentava la carretera nacional II abans d'arribar a La Panadella. Un Renault 8 avançava un camió Pegaso. I a la dreta, un anunci de Krafft, una mostra dels deliciosos anuncis publicitaris, alguns de rajola, que adornaven les cases contigües a les carreteres. Xocolata Torras de Banyoles, Sandeman, l'adob Nitrato de Chile i el conyac Hennessy eren els més populars:

La Panadella, amb el Taller Nogués, concessionari oficial Pegaso i Firestone i que tenia servei de grua, l'hotel Bayona, de parada quasi obligatòria, per buidar la bufeta, prendre un refresc i comprar el pa de pessic, i dues benzineres, a cada costat de la carretera nacional II. L'Hotel Bayona tenia un lavabo per homes d'una mida descomunal, format per una renglera de pixadors de peu. Hi podien orinar trenta homes alhora. Tot era a l'engròs per atendre les descarregades de viatgers dels autocars. 

El Seat 850, que tenia el mateix habitacle que el Seat 600, tingué una bona acollida aquells anys:

Parades de mercat amb les furgonetes que usaven els marxants per transportar les mercaderies, equipades amb baques:

Un autocar en una capital de comarca. A desgrat que ens és impossible d'escatir la marca i el carrosser que construí la carrosseria, en Toni Rica ens informa a través d'en Xavier Florez que era un Sava de Transports Vaqué de Carme aparcat a la plaça de la Creu d'Igualada:

Un Pegaso Comet equipat amb una cisterna enmig de màquines d'obra pública. A finals dels 1960 hi hagué un impuls en la construcció de carreteres i de millora de la xarxa existent: 

Una tartana circula amb parsimònia davant d'una bòbila:

Mostres d'arquitectura notable que presenten les principals ciutats d'aquestes tres comarques, manifestació de seva riquesa derivada de l'esperit empresarial dels seus habitants:

Una furgoneta Mercedes Benz fabricada a Vitoria amb la seva visera blava:



La fàbrica que Uniland té a Vallcarca, al mig de les costes del Garraf:



Sitges a principis dels anys 1970:



Un Seat 124 circulant en una carretera local:

Les furgonetes Sava Austin i les Mercedes Benz foren usades pels pagesos del país per traginar els productes que collien i vendre'ls a mercat:

Un altre Seat 600, el cotxe que permeté a la major part de famílies espanyoles de gaudir els dies festius d'estiu de les platges:

Amb aquest article tanquem la selecció de fotografies dels volums de Catalunya Visió que hem tingut a l'abast i més interès han suscitat en relació a la temàtica d'aquest bloc: aquelles fotografies d'en Ton Sirera que recollien els vehicles d'aquells anys.