En l'arxiu fotogràfic recopilat pel senyor Josep Vert hi ha unes quantes fotografies dels vehicles que tingué Autocars Pou de Garrigoles, una empresa familiars de transports de viatgers per carretera que el senyor Josep Pou i Solés, fill de Les Olives, un poblet de la comarca del Baix Empordà, fundà en la segona meitat dels anys 1920.
Atès que la família Pou no tenia pas la concessió administrativa de cap línia regular de transport de viatgers, la seva activitat es centrava en els serveis de mercats i serveis discrecionals (excursions). Els dimecres marxaven des de Les Olives-Garrigoles fins al mercat de Banyoles; els dijous marxaven al mercat de Figueres; els divendres s'arribaven fins el mercat de La Bisbal d'Empordà; i els dissabtes, com també ho feia l'empresa Presas i Companyia des de Torroella de Montgrí i tantes altres, feien el servei de mercat a Girona, la capital de la província.
El primer vehicle que tingué el senyor Pou fou un International
comprat al representant de Girona, en Perich, que tenia un establiment al
carrer de la Rutlla; el cotxe fou carrossat per la família Vert de Torroella de
Montgrí. Aquest cotxe fotografiat a Figueres, en un dia del servei de mercats, de l'any 1928:
El segon International, equipat amb un motor de benzina que el senyor Josep Pou i Solés comprà també al senyor Perich, el representant de la casa a Girona, amb una carrosseria construïda pel taller Vert de Torroella de Montgrí, retratat al parc de la Devesa de Girona, ciutat en què feien el servei de mercat els dissabtes. Llur matrícula era GI-4506:
El tercer autocar International que el
senyor Pou comprà a en Perich, de Girona, carrossat per la família Vert
de Torroella de Montgrí, a la Devesa de Girona l'any 1931:
La grandària de la carrosseria construïda pel carrosser Josep Vert i muntada sobre el tercer International no anava a l'hora. Es produïen problemes d'estabilitat. Aleshores es resolgué de muntar aquesta carrosseria damunt d'un xassís Berliet i l'International fou vestit amb una carrosseria metàl·lica, el bastiment de la qual fou construït per un alemany en el garatge que la família Pou tenia a Les Olives; la planxa de la carrosseria fou muntada al taller d'en Josep Vert a Torroella de Montgrí:
El tercer International, amb matrícula GI-4828, a la Rambla de Figueres, en un dels dies de mercat de l'any 1935, encuriosint i causant l'admiració dels veïns i passavolants que l'envoltaven per la moderna i elegant carrosseria metàl·lica que muntava, una de les primeres que es veieren a les terres gironines.
La major part dels cotxes que tenia la família Pou es perderen en la Guerra Civil Espanyola. El tercer International que muntava la bella carrosseria metàl·lica, requisat els primers dies de la Guerra Civil Espanyola, fou trobat a la primavera de 1939 en un camp de recuperació de vehicles de València, cremat i força danyat. Fou recuperat i portat a Les Olives. L'any 1943, per reprendre el servei de mercats, el carrosser Torrent de Figueres li reconstruí la carrosseria i un mecànic de Verges, en Josep Bellapart, s'encarregà de la part mecànica la principal actuació de la qual consistí en l'acoblament d'un motor Ford de vuit cilindres en substitució del motor original que equipava:
Atès que el International no funcionava prou bé, el Taller Fluvià de Girona, que construïa bolquets i caixes per a camions, li allargà el xassís i li acoblà un tercer eix posterior. El carrosser Torrent de Figueres li construí un nova carrosseria, dotada de major amplitud, alçada i comoditat. El motor Ford de vuit cilindres de benzina li fou canviat per un motor Rolls Royce. Per facilitar la càrrega i descàrrega de les mercaderies que traginaven els usuaris dels serveis de mercats, en Joan, fill d'en Josep, li instal·là a la part posterior un muntacàrregues amb una capacitat de sis-cents quilos que funcionava amb l'aspiració del motor.
L'International acompanyat del LAI amb motor Henschel Sura, els dos cotxes que comptava la família Pou fotografiats el 3 de novembre de 1963 a la plaça de Correus de Girona:
L'International fent un servei de mercat pels camins enfangats del Baix Empordà, carregat de viatgers i mercaderies a la baca:
La motorització del país que arrencà en els primers anys de la dècada de 1960, representada a Espanya i Catalunya pel popular i eficaç Seat 600, comportà de decadència i extinció del serveis de mercats per la falta d'usuaris. La família Pou abandonà els serveis de mercats que feia i desà en un camp de Les Olives del vell i fatigat International. També es desempallegaren aviat del LAI atès el pobre resultat que donà. I per prestar els serveis discrecionals d'excursions en Joan Pou i Ferrer, fill d'en Josep, comprà un autocar Pegaso carrossat per Setra Seida. El xòfer, en Vicente Corbacho, al costat del cotxe:
Una altre fotografia del Pegaso, en color. En Joan Pou comprà encara un darrer cotxe, un Pegaso també carrossat per Setra Seida:
Nadala que Autocars Pou enviava cada any als seus familiars, amics, clients i proveïdors:
Aquesta empresa familiar de transports, com tantes altres, ha desaparegut. A la demarcació de Girona, al pas que anem, solament hi haurà quatre o cinc grans empreses de transports de viatgers per carretera que acapararan les línies regulars i els serveis discrecionals.
Continuarà.
