Transports i Grues Collell SL de Bàscara.

En Josep Casals i Blanquera, en Cigarro per motiu, i en Pere Bartomeu Viñas fundaren el Sport Garatge SL, de Salt, un taller de reparació de cotxes i camions emplaçat al passeig Marquès de Camps 5 de Salt.

En la dècada del 1960, els anys del gran creixement econòmic, els dos socis, en Josep Casals i en Pere Bartomeu constitueixen la societat Suministros Catalunya SL, representant a les comarques gironines de la casa Magirus Deutz, fabricant de camions, autocars i tractors, i també de les màquines d'obra pública de la casa Frisch, també del grup Magirus Deutz, amb un establiment al passeig Marquès de Camps 5, de Salt.

Uns treballadors fotografiats davant del garatge de l'empresa Suministros Catalunya SL al passeig Marquès de Camps 5, de Salt:

L'estand de Suministros Catalunya SL a la Fira agrícola i comercial de les Festes de Sant Narcís, al parc de la Devesa de Girona, amb l'exposició d'un tractor i un autocar carrossat per Ayats de la casa Magirus Deutz. A l'esquerra, els dos socis, en Pere Bartomeu i en Josep Casals:

En Josep Casals havia tingut un taller per reparar camions a la Carretera d'Anglès, de Salt. Disposava d'una grua d'autofabricació que va muntar damunt d'un camió Hispano Suiza amb què va prestar el primer servei de grua al Gironès.

Un dels treballadors de Sport Garatge SL de Salt era en Pere Collell, de Bàscara. Aquest poble, construït arran de la carretera Nacional II, és d'actualitat per les protestes dels veïns farts dels accidents mortals ocorreguts a la carretera més important de l'estat espanyol, d'un sol carril per sentit en aquest tram, i el pas incessant de camions, dia i nit, per estalviar-se el peatge de l'autopista.

En Pere Collell amb altres dos socis fundà als anys 1970 una empresa de grues a Bàscara. L'empresa, propietat avui dia de la família Collell, gira amb en nom comercial de Transports i Grues Collell SL. Hi treballen els fills del senyor Collell que disposen d'uns camions plataforma per atendre tota mena de serveis. 

En Pere Liu ens ha facilitat un transport de tractors vells o d'època, i màquines de batre, carregats damunt de dos camions amb plataforma de Transports i Grues Collell SL. Un tractor antic que s'havia de transportar: 



El Volvo carregat de maquinària agrícola antiga, en aquest cas uns tractors erugues:

I el Scania també carregat de maquinària agrícola:

En Pere Collell, après l'ofici al Sport Garatge SL, es va establir pel seu compte. Va fundar la seva empresa on hi treballen els seus fills. Una mostra del tarannà de la gent emprenedora del país, que aspira a tenir el seu propi negoci. Aquesta mentalitat creadora de riquesa contrasta amb la mentalitat funcionarial profundament arrelada a gran part de l'estat espanyol. Viure ben arrapat a un sou públic vitalici. O alternativament dels ajuts i prestacions socials. A Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears hi impera una altre mentalitat.

Agraïm a en Pere Liu aquestes fotografies que ens acosten una altre empresa familiar de grues de les comarques gironines.

Els camions Kenworth de Transports Padrosa de Figueres (Alt Empordà).

Transports Padrosa disposa de tres camions Kenworth, dos de rígids i una tractora. D'ençà de finals dels anys 1940, per als transports generals per carretera el senyor Pere Padrosa va comprar camions Pegaso. Tampoc hi havia gaires més alternatives. La competència, aquells anys, era una pura quimera. Els transportistes més afortunats treballaven amb camions Pegaso i la resta, que eren gairebé tots, s'havien d'espavilar en el mercat de camions usats.

En el sector de les grues i auto-grues hi havia més oferta i competència procedent dels fabricants estrangers. Els responsables de la política industrial de l'estat espanyol, que coincidia fil per randa amb els interessos de l'Institut Nacional d'Indústria (INI), no hi tenien interessos directes en aquest sector. I els pocs fabricants espanyols, que no s'havien pas constituït en cap grup de pressió, afavoria la importació de grues. A partir dels anys 1960 van començar a haver-hi grues estrangeres. D'ençà dels anys 1970, Grues Padrosa va treballar amb els principals fabricants de grues i auto-grues. 

Que Transports Padrosa treballés amb camions Pegaso no va ser un impediment perquè el senyor Pere Padrosa, a qui agradava el seu ofici i els camions, s'animés a comprar una tractora Kenworth de tres eixos dotada d'una cabina avançada. Aquest camió tenia un ús polivalent: el potent i fiable motor que equipava li permetia cobrir transports especials -com arrossegar maquinària d'obres públiques, d'un gran pes- i tirar d'un semiremolc de transports generals. Aquest camió, coronat amb un barret ben curiós, de gust nord-americà genuí, va recórrer més d'un milió de quilòmetres sense cap pana ni problema. Ara es conserva en un dels garatges que l'empresa té a Llers.

Tres fotografies de la tractora Kenworth de l'arxiu fotogràfic de l'empresa Transports Padrosa amb una matrícula simpàtica:

El segon Kenworth de la casa és un camió rígid de dos eixos carrossat amb una grua per arrossegar camions i autocars avariats i accidentats:

Aquest camió fotografiat al pati exterior de la central de Transports Padrosa a Hostalets de Llers:

El tercer Kenworth és un altre camió de quatre eixos, també equipat amb una grua per a remolcar vehicles de tonatge:

Fotografies d'algunes de les intervencions d'aquests dos Kenworths en accidents succeïts a l'Alt Empordà:

Aquestes dues grues tenen feina. És un fet dramàtic però real que colpeja l'Alt Empordà. La carretera Nacional II en el tram comprès entre Girona i La Jonquera registra una alta accidentalitat. Una carretera amb un trànsit incessant de camions disposa d'un sol carril en cada sentit. Mesos enrere els veïns de Bàscara, farts d'accidents, organitzaren una protesta. En un accident hi havia mort una veïna quan anava a mercat a Figueres. Va xocar frontalment amb un camió. 

Tanmateix les inversions en infraestructures del govern espanyol no preveuen pas el desdoblament de la carretera nacional II atès que no és prioritària. La principal entrada lliure de peatge a l'estat espanyol procedent d'Europa no s'ha de desdoblar segons el ministeri espanyol competent en aquesta matèria. Sembla un acudit dolent però no ho és. Tampoc n'és de prioritari desdoblar la nacional II en el tram de Fraga fins a Saragossa. Ens estalviem d'enumerar infraestructures completament inútils. Tothom en sap més d'una. 

Per acabar aquesta crònica, dues fotografies de dos camions Iveco fotografiats en un treball:  

En el proper article recordarem la Cirila, un dels camions més estimats de la casa.

El camió Nazar A de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà).

De Canet d'Adri, una raconada deliciosa propera a la ciutat de Girona, vàrem marxar per la carretera Nacional II cap a Sant Climent Sescebes. La carretera espanyola més important és en aquest tram d'un sol carril en cada sentit i travessa el nucli urbà de Bàscara, on s'han produït diversos accidents mortals. Superada la variant de Figueres, sense voral per als vehicles que tenen una pana, apareix el trencat que condueix a Sant Climent Sescebes. 

Als afores del poble hi ha una masia amb tres camions a l'era: un Studebaker, el Nazar A objecte de la nostra visita, i un Pegaso Comet. Allà ens atengué amablement el senyor Martí Fabra, amo dels camions i d'un celler que produeix vins excel·lents de reconegut prestigi.

En Joan Fabra, pare d'en Martí, va comprar aquest Nazar A gairebé nou a un senyor de l'Alt Empordà. Feia solament un any que l'havia comprat al concessionari oficial de Girona. Va ser un dels primers Nazars que es van vendre en aquella contrada.  

El manteniment i les reparacions del Nazar els senyors Martí i Joan Fabra les encarregava al taller oficial ubicat a la plaça de toros de Girona. Va ser un dels últims camions Nazar que van córrer per les comarques gironines. Disposa de tacògraf i conserva, en part, l'entapissat interior original del camió basat en una imitació de pell de felí d'una notable originalitat. 

El Nazar A del senyor Fabra és de xassís curt i carrossat amb una caixa de fusta com la dels remolcs agrícoles. Aquest camió va estar sempre tancat sota cobert fins que, per manca d'espai, es va haver de deixar a sol i serena amb els problemes d'oxidació que se'n deriven. Admirable l'estil de la retolació de l'època del propietari del camió i la seva residència, en castellà, per imperatiu legal aquells anys:

El senyor Fabra també té un camió Studebaker completament devastat. La història d'aquest camió, matriculat abans de la Guerra Civil Espanyola, és molt infortunada. Es va cremar en un dels incendis que periòdicament assolen la comarca de l'Alt Empordà. Els bombers, desbordats per la magnitud de l'incendi, no van poder fer absolutament res per evitar que es cremés. El seu motor original havia estat substituït per un motor dièsel Barreiros: 

 

L'últim camió que té el senyor Fabra a l'era de casa seva és aquest Pegaso Comet amb una caixa de transports generals fabricada per l'empresa Carrosseries Auto Empordà SL, de Figueres. Va substituir el Nazar A:

Agraïm al senyor Fabra i la seva família l'amabilitat amb què van acollir-nos a casa seva. Tant de bo que s'animin a aixecar un cobert per aixoplugar els dos camions que ara pateixen les inclemències del temps, el Nazar A i el Pegaso Comet. Sinó, en poc temps, seran completament irrecuperables.

L'accident del Magirus Deutz i el tancament de l'empresa l'any 1981.

El Magirus Deutz, un gran camió en tots els sentits, cobria rutes nacionals i internacionals. Sovint carregava o descarregava als ports espanyols, francesos i italians. En aquest cas, fotografiat en un moll del port de Tarragona:

Fotografiat a Marsella, una de les destinacions habituals de les rutes que cobria SA Transportir:







El Magirus aturat a França, de pas obligat per arribar a Catalunya:

El Magirus al costaT d'un camió Unic francés. La modernitat de la cabina del camió alemany destaca acusadament per contrast amb la del camió francés:

Fotografiat al port de Gènova, tot esperant per embarcar en un transbordador cap a Barcelona:



En aquesta ocasió, el Magirus fotografiat a l'entrada de l'aeroport de Marsella:

El Magirus va patir un greu accident a la carretera Nacional II, al revolt de Bàscara. Un camió carregat de caixes de taronges procedents del País Valencià va tirar-se-li al damunt: 

Aquest revolt té avui dia el mateix traçat i perillositat que el dia que va ocórrer aquest accident. L'Estat espanyol, que és titular d'aquesta carretera, la més important de la xarxa de carreteres estatals i que registra el trànsit de camions més elevat, no ha invertit gens en el tram de Barcelona fins a la frontera francesa, llevat de la variant de Sant Daniel, executada a principis dels anys 1990 per alliberar el trànsit que discorria per la ciutat de Girona i que també té una alta accidentalitat.  

Durant les passades dècades s'han executat autovies a dojo a l'Estat Espanyol però la carretera més important espanyola, la Nacional II, n'ha restat exclosa d'aquest ambiciós programa de modernització de la xarxa de carreteres. Qui vulgui circular amb seguretat disposa de l'autopista de peatge. I després n'hi ha que es sorprenen que una majoria de catalans vulgui un estat propi per gestionar directament els seus interessos. 

Com s'aprecia a la fotografia, de resultes del batzac la cabina del Magirus va quedar completament aixafada. No hi havia per manera d'arreglar-la. La solució va ser muntar-li una cabina Pegaso. Aquest treball de reemplaçament va executar-lo Carrosseries Vic, el carrosser de confiança i de sempre d'en Josep Pujol i Vallcorba. La cabina va ser comprada al concessionari oficial Pegaso de Vic, Auto-Suministres Vic SA. En Josep Vallcorba i llur fill Ernest davant del Magirus amb la nova cabina Pegaso, a Marsella:   

Un dibuix del camió Magirus amb el semiremolc pintat per en Josep Pujol i Vallcorba:

Per substituir el Magirus, en Josep Pujol va comprar una tractora Barreiros ja usada. Quan va tancar l'empresa l'any 1981, aquesta tractora va adquirir-la un transportista de Caldes de Montbui. Aquest bloc vol agrair a la família Pujol les fotografies i informació de la història de l'empresa de transports familiar, especialitzada en el transport internacional per carretera.