Carros, tartanes i diligències de l'arxiu d'en Josep Vert i Planas (VIII).

Els carros, al port de Barcelona, operaren fins ben entrats els anys 1960. Foren anys que, arran de la bonança econòmica que el país experimentà, registrava el port un intens trànsit de mercaderies. Uns pocs transportistes del barri del Poblenou de Barcelona, que concentrava aleshores les principals empreses i agències de transport de la ciutat, empreses majorment de capital familiar, traginaven la mercaderia desembarcada al port fins a llur magatzem usant els propis carros; per descomptat que eren trajectes limitats a la ciutat de Barcelona. Fins i tot els primers anys de la dècada de 1970 hi hagué a la ciutat de Barcelona encara un pocs carros en actiu. Les fotografies penjades en aquest espai, procedent d'un llibre sobre la ciutat de Barcelona publicat per l'editorial Destino i acompanyat de fotografies d'en Francesc Català i Roca, en donen fe d'aquest fet.

El manteniment de l'ús dels carros en el món rural del país, els petits pobles, els masos i les cases de pagès, es perllongà fins a les darreries dels anys 1970. Aquells anys hi circulaven per les carreteres secundàries del país vells carros conduïts per persones grans que feien trajectes curts. Fotografies publicades en aquest espai palesen aquest fet. L'augment del trànsit i el perill que la circulació dels carros suposava, n'accelerà la seva desaparició.

El lent procès de desaparició dels carros al país, procès que es perllongà trenta anys, des del 1950 fins a principis dels anys 1980, i que fou advertit pels afeccionats a aquests vehicles, la notable importància que aquest mitjà de transport jugà en la història del país i llur industrialització -el transport de matèria primera i del producte produït per una xarxa de carreteres deficient, pobre i mal mantinguda-, i els constructors de carros o carreters que aleshores hi havia, els quals s'havien reconvertit en constructors de caixes i bolquets de camions, afavorí els treballs de recerca, conservació i restauració dels carruatges que hi havia escampats per cases, masies i granges.

D'ençà dels anys 1980, com també ha ocorregut des de fa uns anys amb la restauració de camions i autocars, uns quants col·leccionistes han esmerçat temps, esforços i diners en recuperar tota mena de carruatges. El resultat, del tot favorable, és que el país disposa de grans col·leccionistes de carruatges. Un dels carreters que participà en aquesta recuperació fou en Josep Vert. El seu arxiu fotogràfic conté unes quantes fotografies de carros, tartanes i carruatges que presenten distints estats de manteniment. 

Fotografia d'una tartana, ben conservada, amb la seva vela, que forma part de la col·lecció d'en Josep Vert:

Una altre tartana procedent d'una casa principal. Si algú té la paciència de llegir les memòries d'en Carles Fages de Climent, membre de la petita aristocràcia rural de l'Empordà, tenidora de grans finques que s'hagueren de vendre en el decurs dels anys, es farà una idea exacta del paper que les tartanes tingueren fins a principis dels anys 1930:

Una altre tartana en què s'aprecia l'efecte la causa la vela o la seva absència:










Una altre tartana semblant a l'anterior:

Una calessa per passejar i fer-se veure. Apareixien en gran nombre, els primers anys del segle XX, al passeig de Gràcia de Barcelona cap al migdia. Si se'ns permet la comparació, és el precedent dels cotxes esportius la conducció dels quals permet d'atreure les mirades dels vianants i la resta de conductors:

Una altre tartana retratada en una casa de Viladamat:

Un carro de dos eixos amb rodes amples concebut per a càrregues pesades. Es el precedent remot dels camions tràilers:

Més carruatges retratats per en Josep Vert i que reflecteix l'interès que tenia per aquests vehicles. No en va, era descendent d'una coneguda família de Torroella de Montgrí que treballava en la construcció de carruatges: 

Continuarà.

Autocars Farners Bus SA de Santa Coloma de Farners (La Selva): la consolidació de l'empresa (IV).

Els serveis discrecionals, activitat que Farners Bus SA s'especialitzà d'ençà de l'any 1994, comportaren la realització de viatges en autocar arreu de Catalunya, Espanya i de la resta de països europeus, talment es recull en aquestes quatre fotografies, les dues primeres preses a Barcelona i les altres dues fora del país:

Per atendre els serveis discrecionals, i especialment els circuits turístics en autocars, el senyor Jordi Bosch comprà un xassís Scania que carrossà Ayats d'Arbúcies. Muntava una carrosseria del model Olimpo. L'elecció de Scania estigué motivada pel resultat satisfactori que li produí la tractora Scania comprada uns anys enrere per traginar contenidors entre el port de Barcelona i indústries diverses de Girona. 

Aquest autocar Scania fotografiat al pati de la fàbrica que Ayats té a Arbúcies en el moment de ser recollit, amb placa blava per circular, fou el primer que estrenà nou Farners Bus SA. Aquesta carrosseria presentava un disseny molt modern i encertat aleshores:

Més fotografies d'aquest autocar amb la matrícula definitiva que li correspongué:

Aquest autocar, dotat amb un motor potent, ràpid i fiable i d'una carrosseria d'un elevat confort i seguretat, era ideal per fer viatges i circuits turístics a l'estranger, com es recullen en aquestes fotografies conservades pel senyor Bosch:

 

La demanda d'autocars per fer circuits turístics i viatges llargs obligà a comprar un altre autocar apte per aquest servei. L'opció escollida fou un altre autocar Scania amb carrosseria de ca l'Ayats, model Olimpo, de doble pis. Fotografies d'aquest autocar que integrà la flota de Farners Bus SA:

L'autocar fotografiat en un circuit turístic:







Continuarà.

Transportes Izquierdo de Bilbao: una empresa especialitzada en transports especials que treballava principalment per companyies elèctriques (VII).

Les labors d'embarcament de la gòndola modular amb l'alternador de la casa Westinghouse SA al port de Bilbao es va realitzar amb els mitjans disponibles aquells anys, com s'aprecia en aquestes fotografies:

Totes les infraestructures a l'estat espanyol han experimentat una gran millora aquests darrers trenta anys: les carreteres i les línies de tren, amb inversions colossals -i sovint injustificades- en l'extensió del Tren d'Alta Velocitat que segueix el traçat radial desenvolupat en la xarxa bàsica de carreteres de conformitat amb el projecte aprovat en la dècada dels anys 1920 i que s'ha mantingut inalterat d'aleshores ençà. 

Aquestes inversions han inclòs els aeroports i els ports. Respecte dels aeroports, les inversions han beneficiat principalment l'aeroport madrileny de Barajas. També els ports s'han transformat aquests anys amb una ampliació de les instal·lacions portuàries. Encara hi ha molta feina per fer i episodis lamentables. 

La globalització i el trànsit incessant de mercaderies arreu del món amb contenidors han suposat un augment de l'activitat dels ports espanyols, principalment dels mediterranis i el d'Algesires, que competeixen amb altres ports mediterranis i del nord d'Europa en la recepció dels contenidors procedents dels països del Sud-est asiàtic, la gran fàbrica mundial.

 Continuarà.