Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (XI).

L'exposició del llegat fotogràfic aplegat pel senyor Josep Vert, centrat en els carrossers i empreses de transports de viatgers de la demarcació de Girona -serveis de línies regulars i discrecionals-, també inclou unes poques fotografies dels vehicles que tingué l'empresa Sarfa de Palafrugell. I són poques les fotografies dels vehicles de Sarfa que arreplegà el senyor Vert si hom té en compte la proporció de vehicles que l'empresa tingué d'ençà de llur fundació a principis dels anys 1920.

Sarfa, una empresa molt popular a la Costa Brava, fou fundada el setembre de 1921 a Palafrugell per la iniciativa de tres emprenedors, els senyors Ribot, Font i Artigues. El nom de l'empresa, SARFA, deriva de la primera paraula dels cognoms dels fundadors. 

Un dels primers cotxe de la Sarfa aparcat a l'antic garatge que l'empresa tenia a Palafrugell:

Sarfa ostentà la línia de la Costa Brava a Girona. En els desplaçaments que en Josep Pla féu al llarg de la seva vida entre el mas Pla, a Llofriu, i Barcelona usant el transport públic, hagué de recórrer a l'autobús que feia la línia de Palafrugell a l'estació de tren de Flaçà; en aquella estació hi tenia parada el tren de Barcelona. També fou usuari de Sarfa en els innombrables desplaçaments que féu en el curs de la seva vida entre Palafrugell i Girona. Els autobusos que agafava el senyor Pla, malgrat que no ho explicités en els seus escrits, eren de la Sarfa. 

L'incessant transit de persones i mercaderies que es produïa entre els pobles de la Costa Brava, singularment Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, afavorí el ràpid creixement de Sarfa. En la dècada de 1930, pocs anys abans de la Guerra Civil, ja comptaven amb bons vehicles. Aquest fet s'il·lustra i corrobora amb el cotxe número 11:

Una altre fotografia del cotxe, feta a l'encop, procedent del Bloc de Llofriu:

En els anys 1930, com les grans empreses del país, Sarfa feia les línies regulars i ensems cobria els serveis discrecionals d'excursions. Els anys republicans es caracteritzaren, al cantó de Girona, per l'afecció a les excursions els diumenges i dies festius. Malauradament, com la resta d'empreses del país, Sarfa no s'escapà pas de la devastació general que la Guerra Civil causà. En els anys 1940 hagué de reprendre el servei amb els pocs i precaris vehicles que havia recuperat i posseïa.

Estat en què quedà un autobús Hispano Suiza de la Sarfa després de patir el 24 d'octubre de 1942 un accident en el pas a nivell de Campdorà, proper a la ciutat de Girona. Un munt de ferros recargolats. Les dues dones encarregades del pas a nivell no baixaren pas les barreres en el moment que hi passava el tren gros de Girona. Per aquest motiu, en Narcís Bosch, que conduïa l'Hispano Suiza, travessà confiat la via del tren en aquell precís instant que també hi circulava el tren. El xoc fou molt violent. L'accident causà diversos morts i ferits:

En els anys 1940 s'hagueren de reconstruir completament -nous elements mecànics i carrosseries- els cotxes que Sarfa recuperà acabada la guerra. És el cas d'aquests dos cotxes, el segon, un Saurer amb una nova carrosseria:

Els anys 1960 representen el creixement i consolidació de l'empresa, paral·lelament a la transformació de la Costa Brava en un valorat lloc d'estiueig. Es fan les línies de la Palafrugell-Palamós a Girona i Barcelona, d'un rendiment econòmic fabulós a l'estiu, i augmenten el radi d'acció devers Figueres, Roses i Cadaqués. També hi hagué la incorporació de nous cotxes dotats de noves carrosseries, més còmodes i segures.

Dos cotxes comprats per Sarfa en els primers anys 1990. El primer, lliurat l'estiu de 1992, un Scania de tres eixos amb una carrosseria de dos pisos construïda per Ayats:

El segon, de l'any 1993, un altre Scania també de tres eixos amb una carrosseria de dos pisos que construí Beulas. Aquests cotxes foren adquirits per atendre serveis discrecionals:

L'any 2000 Sarfa fou adquirida pel grup Sarbús, que l'any 2009 es transformà a Moventia. És un dels grans operadors de transport que hi ha a les comarques gironines. 

Creiem que hagués estat un encert dels responsables de Sarbus el manteniment del nom comercial Sarfa, amb la grafia inconfusible i el blau evocador del mar que banya els pobles de la Costa Brava.

Continuarà.

Autocars Farners Bus SA de Santa Coloma de Farners (La Selva): la consolidació de l'empresa (IV).

Els serveis discrecionals, activitat que Farners Bus SA s'especialitzà d'ençà de l'any 1994, comportaren la realització de viatges en autocar arreu de Catalunya, Espanya i de la resta de països europeus, talment es recull en aquestes quatre fotografies, les dues primeres preses a Barcelona i les altres dues fora del país:

Per atendre els serveis discrecionals, i especialment els circuits turístics en autocars, el senyor Jordi Bosch comprà un xassís Scania que carrossà Ayats d'Arbúcies. Muntava una carrosseria del model Olimpo. L'elecció de Scania estigué motivada pel resultat satisfactori que li produí la tractora Scania comprada uns anys enrere per traginar contenidors entre el port de Barcelona i indústries diverses de Girona. 

Aquest autocar Scania fotografiat al pati de la fàbrica que Ayats té a Arbúcies en el moment de ser recollit, amb placa blava per circular, fou el primer que estrenà nou Farners Bus SA. Aquesta carrosseria presentava un disseny molt modern i encertat aleshores:

Més fotografies d'aquest autocar amb la matrícula definitiva que li correspongué:

Aquest autocar, dotat amb un motor potent, ràpid i fiable i d'una carrosseria d'un elevat confort i seguretat, era ideal per fer viatges i circuits turístics a l'estranger, com es recullen en aquestes fotografies conservades pel senyor Bosch:

 

La demanda d'autocars per fer circuits turístics i viatges llargs obligà a comprar un altre autocar apte per aquest servei. L'opció escollida fou un altre autocar Scania amb carrosseria de ca l'Ayats, model Olimpo, de doble pis. Fotografies d'aquest autocar que integrà la flota de Farners Bus SA:

L'autocar fotografiat en un circuit turístic:







Continuarà.

En Manuel Fernández, en "Chaleco": un popular intermediari de la compravenda d'autocars de Pallejà (Baix Llobregat).

Un dels objectius d'aquest bloc és de recuperar persones que han estat vinculats professionalment amb el transport al nostre país, un objectiu que se'ns revela quimèric, gairebé inabastable, segurament impossible atès que inclou transportistes de persones i mercaderies, gruistes, carrossers, mecànics, titulars de concessionaris de vehicles i, fins i tot, productors de vehicles, components i accessoris. I aquest treball de recuperació o recerca centrat exclusivament a Catalunya. 

Malgrat que sabem positivament que aquest propòsit no l'assolirem pas d'una manera completa i definitiva, continuem exposant alguns empresaris que van tenir rellevància en el món del transport a Catalunya. Avui li toca el torn a en Manuel Fernández, per motiu "el chaleco", un andalús que va emigrar a Catalunya als anys 1960 a la recerca d'unes oportunitats que no trobava a la seva terra. Arribat aquí, va haver-se d'espavilar.

En Manuel Fernández duia sempre una armilla, una peça de vestir que li agradava especialment. Per aquest motiu era conegut com "el Chaleco", una indumentària poc usada, en franc retrocés i que sorprenia en una persona que es dedicava a comprar i vendre autocars usats a Pallejà, un municipi de la comarca del Baix Llobregat. 

En Joan Brugués i Prat, com molts d'altres empresaris del transport de viatgers que tenien autocars, tractava amb "el Chaleco". En les anteriors cròniques publicades sobre les empreses participades pel senyor Brugués hem exposat quins vehicles, un cop donats de baixa, van ser adquirits per en Manuel Fernández. El senyor Brugués també va adquirir autocars nous i usats per mediació d'en Fernández. Sense ànim exhaustiu, alguns dels autocars que va participar-hi en Manuel Fernández són els següents. Primerament, aquest autocar Avia, propietat de l'empresa GIRONABUS SA, de vint places, que es va vendre a en Manuel Fernández:

 

Un altre autocar Barreiros de GIRONABUS SA venut el 12 de març de 1980 al "Chaleco", qui el va revendre a l'empresa AUTOCARS BELLO:

I en Manuel Fernández també va comprar el mateix dia, el 12 de març de 1980, aquest autocar Barreiros de GIRONABUS SA

Autocar Avia amb carrosseria Beulas de l'empresa GIRONABUS SA que es va vendre igualment a en Manuel Fernández:

Aquests autocars Dodge, amb carrosseria Vanholl, també de l'empresa GIRONABUS SA, van ser comprats al concessionari AUTO NAVARRA de Pamplona per mediació d'en Manuel Fernández: 

Aquest autocar Pegaso amb carrosseria Setra Seida, fotografiat a una benzinera d'Arbúcies, va comprar-lo l'empresa BRUGUÉS OLIVET SA el 25 de gener de 1990 a l'empresari mallorquí Gabriel Barceló i Oliver per mediació d'en Manuel Fernández:

Un altre autocar Pegaso carrossat per Setra, propietat d'en Sebastià Barceló i Oliver, comprat el 25 de gener de 1990 per l'empresa BRUGUÉS OLIVET SA per mediació d'en "Chaleco":

Autocar Pegaso Comet carrossat per Hugas, de Barcelona, amb matrícula B-380.698 que el senyor Manuel Fernández va comprar al senyor Joan Brugués el 24 de desembre de 1981. En realitat, el senyor Fernández va comprar la targeta de transport atès que l'autocar, matriculat el setembre de 1964 i que havia integrat la flota d'autocars del senyor Antonio Cassa i Jordà, d'Olot, va ser desballestat:

El senyor Brugués conserva dues fotografies del negoci d'en Manuel Fernández a Pallejà. Un solar tancat on dipositava els autocars que oferia:

A la dècada dels anys 1970 i 1980, uns quants conductors d'autocars engrescats a fer-se autònoms i tenir el seu propi autocar, van trobar sovint a casa d'en Manuel Fernández el vehicle que necessitaven per arrencar l'activitat i els pagaments a terminis que precisaven. Aleshores una lletra de canvi era un títol executiu amb valor i garantia. També les targetes de transports i el compliment dels requisits administratius exigits per la legislació aplicable ho resolia el "Chaleco". Importants empreses de transports de viatges venien i compraven els seus autocars a en Manuel Fernández que, d'aquesta manera, tenia autocars per oferir. Alguns dels autocars retratats pel senyor Brugués al solar d'en Manuel Fernández, a Pallejà, eren els millors vehicles que hi havia en aquells moments al mercat. 

A can Chaleco, si se'ns permet l'expressió, hi havia de tot: des de vehicles vells i devastats per ser desballestats l'únic valor dels quals era la targeta del transport fins a vehicles moderns d'empreses que renovaven les flotes. Dins d'aquest sector, a Catalunya, en Manuel Fernández va ser un personatge popular i d'anomenada que tancava els tractes en funció de les necessitats de cada client.

Agraïm la informació facilitada pel senyor Brugués que ens permet de recuperar un empresari singular i conegut de la compravenda d'autocars a Catalunya un quants anys enrere.