Recull de transportistes d'Alcarràs (V).

En Pau Fo i Espachs, de cal Català, fou un altre transportista d'Alcarràs. Nascut a Torrefarrera l'any 1912, fou tractant de farratges. Home de molta empenta i treballador, contragué matrimoni amb la senyora Antònia Badia París. Tingueren cinc fills, quatre noies i un noi: Mercè, Rosa, Maria, Ester i el Jaume. La Rosa Fo Badia es casà amb un altre transportista d'Alcarràs, en Mariano Herguido Abardia. Dos fills d'aquest matrimoni, en Claudi i l'Eduard Herguido Fo treballen en el sector de l'obra pública i civil amb camions i maquinària propis. La Ester, una altre filla, es casà amb en Josep Dolcet Godia, tractant de farratges, negoci que feia amb camions propis. El seu fill Xavier continua el negoci de farratges amb l'empresa Farratges Dolcet SL.

El senyor Pau Fo i la senyora Antònia Badia París, posant davant d'un retratista el dia del seu casament, celebrat cap a l'any 1930:

Després de la guerra, en la dècada de 1940, el senyor Fo féu de tractant de farratges. Comprava el farratge als pagesos de les comarques del pla de Lleida i l'emmagatzemava per, posteriorment, vendre'l als mercats de la província de Barcelona on hi havia força demanda. En Pau Fo, que morí a Alcarràs l'any 1964, tingué dos camions. La seva família, de cal Català, tingué un bar al carrer Major d'Alcarràs.

El primer camió que tingué el senyor Fo, en els anys 1940, la marca del qual ens és desconeguda. Possiblement que fos una reconstrucció amb peces de procedència diversa:

El segon camió fou un GMC equipat amb un motor dièsel Barreiros:

En Jacint Monclús, en Cinto, i en Josep Canadell Gòdia, cunyats, feren companyia o societat i treballaren en la dècada de 1960 i 1970 en el sector del transport, principalment, en el subministrament d'àrids extrets del riu Segre i de materials de construcció a les obres, activitat que feren fins a la jubilació.

El senyor Jacint Monclús comprà dos camions Sava Austin, fabricats a Valladolid (Castella). El primer, amb una cabina dotada de capó davanter i el segon amb la cabina avançada.

Dues fotografies dels dos camions del senyor Monclús, el primer, carregat amb una sitja mòbil usada per emmagatzemar ciment sec a les obres:

En Josep Canadell Gòdia, de cal Sego, comprà d'ocasió un Pegaso Comet matriculat a Saragossa. Muntava un bolquet amb unes alces. Talment s'aprecia en les dues imatges del camió, a desgrat que treballava en el sector de les obres, el conservava immaculat:

El cotxe familiar de les famílies Monclús Canadell, un del primers Seats 1400 matriculats a Lleida pintat amb el preceptiu color fosc:

Josep Canadell Gòdia, dret a la dreta:



Senyors Canadell:





Jacinto Monclús amb la seva senyora:



En Jacinto Monclús amb la seva senyora i la seva filla Pepita:



En Jacinto Monclús:



Continuarà.

Recull de transportistes d'Alcarràs 1950-1980 (IV).

Un altre transportista d'Alcarràs fou en Josep Maria Sisó Charles, en Quica de motiu. Era fill de pagès, de cal Quica. De ben jovenet treballà pel seu oncle, en Ramon Charles, germà de la seva mare i tractant de farratges. Els tractants de farratges, atès els pocs camions que hi havia en els anys 1940 i 1950, tenien camions propis per transportar la palla i userda que comercialitzaven.

El senyor Charles tenia un camió vell amb què transportava els farratges que comprava als pagesos i venia als seus clients. El senyor Sisó primer féu d'ajudant i en possessió del permís de conduir de primera, portava el camió vell del seu oncle, en Ramon Charles.

Dues fotografies del camió del senyor Ramon Charles, ben estibat de bales de palla:

 

 

En els anys 1940 i 1950 era usual que a la costa de Castellolí, per coronar el port dels Brucs, els camioners, per la poca potència dels motors dels camions, deixessin part de la carrega a Castellolí i remuntessin el coll amb mitja carrega. Arribats a la carena, descarregaven la carrega i buits recollien la resta de la càrrega. Tals eren les condicions en què es feia la feina de transportista en la postguerra.

Quan es casà, el senyor Sisó es posà pel seu compte com a transportista autònom. Eren uns anys que el transport tenia un bon avenir, hi havia feina i bones perspectives. Les lletres de canvi assumides amb la compra d'un camió es podien pagar mensualment i mantenir la família. No hi havia horaris no vacances. Estrenà nou un camió Barreiros Saeta 75 que comprà al concessionari oficial de Lleida. El motor causà molts de problemes fins que uns enginyers de la Barreiros, vinguts expressament de Madrid, li canviaren el motor. Feia transports generals i farratges. Traginava bales de palla a les vaqueries de la ciutat de Barcelona. El Barreiros fou venut a un ramader d'Alcarràs que el transformà en un remolc agrícola.

El Barreiros Saeta 75, el primer camió que tingué el senyor Josep Maria Sisó:

El segon camió que comprà el Sr. Sisó fou el Pegaso 1065 Europa de l'Antoni Mora, amb matrícula L-40722 i carrossat amb una caixa de fusta per transports generals. Li acoblà, a la caixa, una marquesina per transportar farratges. És recordat com el millor camió Pegaso que ha tingut mai la família Sisó. Donà un rendiment excel·lent. Treballà fins l'any 1990.

El Pegaso 1065, propietat del senyor Sisó, amb la cabina groga amb franges marrons i la caixa de fusta blava que eren els colors originals que presentava quan el tingué el senyor Antoni Mora, llur primer amo:

El Pegaso amb la combinació de colors blanc i blau aplicada per la família Sisó. En Josep Maria Sisó Serra, dret damunt el para-xocs:

Amb el Pegaso 1065, que conduïa el senyor Sisó, transportaven farratges i vedells. La caixa de fusta que muntava el camió, amb alces, arquets i una marquesina al cim de la cabina, li permetia fer les dues menes de transports. Recollien vedells a les tres províncies de l'Aragó i també a Sòria (Castella) i els transportaven fins els escorxadors dels municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'escorxador de Barcelona era aleshores aixecat a prop de la plaça Espanya. El gran espai que ocupava avui dia és la plaça de l'Escorxador, una gran zona verda. En Josep Maria Sisó Serra, el seu fill, llicenciat del servei militar obligatori, conduí un temps aquest camió. A les darreries dels anys 1980, el seu motor de cent setanta cavalls de potència era una mica justet.

La família Sisó tingué després dos altres Pegasos, comprats d'ocasió i equipats amb motors de dos-cents seixanta cavalls de potència. Muntaven unes gàbies per transportar bestiar. Amb aquests camions, voltaven l'Aragó i el nord del País Valencià per carregar vedells que transportaven als escorxadors de l'àrea metropolitana de Barcelona: 

El cinquè camió que comprà la família Sisó fou un Pegaso Tecno nou al concessionari oficial de Lleida. També fou carrossat amb una gàbia de transport d'animals vius. Els tres camions Pegaso que tenia els senyors Sisó a principis dels anys 1990:

El senyor Sisó, amanyagant un gos, davant del Pegaso Tecno:



El Pegaso Tecno al costat del Pegaso doble direcció:






El senyor Josep Maria Sisó Charles:

Del manteniment i reparacions del Pegaso se n'encarregava en Ramon Ticó, representant oficial de la Pegaso a Mollerussa. I en Joan Ribes García, en Llango, quan es vengué el Avia 9000, treballà de xofer per la família Sisó.

El seu fill Josep Maria Sisó Serra, que s'incorporà a l'empresa tan prompte com es llicencià del servei militar, ha succeït a son pare en el negoci familiar de transport de bestiar. Fa uns anys es vengué el Pegaso Tecno i ha treballat amb tractores Daf, Mercedes Benz i Volvo. Cada dia fa la ruta des del Segrià fins a Mercabarna amb una moderna tractora amb el semiremolc carregat de vedells, circulant per l'autovia A2: 



Camió amb què treballa actualment el senyor Josep Maria Sisó Serra, una tractora Volvo:



Continuarà.

Recull de transportistes d'Alcarràs 1950-1980 (III).

En Joan Ribes Garcia, en Llango per motiu, treballà en el transport de bestiar. En la segona meitat de la dècada de 1960 comprà un camió Avia 9000 carrossat amb una gàbia. Llur matrícula fou L-47098. Transportava vedells vius i caixes de fruita collides als camps del Segrià cap a Mercabarna, el gran mercat central de la ciutat de Barcelona on operen els majoristes. També treballava en les fires de mercats i el transport de curta i mitja distància. Només tingué aquest camió. Abandonà el transport de bestiar i treballà pel senyor Josep Maria Sisó, en Quica per motiu.

El senyor Joan Ribes:  

El senyor Ribes, dins la cabina del seu camió Avia 900, amb el seu fill Joan Ribes Companys recolzat al para-xocs:

En Josep Maria Sisó Pons, en Marcelino per motiu, fou un conegut transportista d'Alcarràs. Començà l'activitat de transportista en els anys 1950. Fou el transportista que tingué més camions d'Alcarràs. El primer camió que posseí fou un Henschel que, al cap d'un temps, conduí un seu veí que era pagès, en Joan García, de cal Joan Gran.

El segon camió fou un un Pegaso Z-206 amb matrícula T-17230 que muntava una caixa de fusta amb alces per traginar tota mena de mercaderies. Amb aquest Pegaso transportava majorment farina de peix, una mercaderia que pudia molt.

El tercer camió que tingué fou un Pegaso 1060 amb un eix posterior de la marca Axemad, fabricat a Pamplona. Després comprà successivament tres camions Barreiros. El primer fou un Barreiros 2626 comprat de segona mà a Saragossa; llur matrícula era Z-A. El següent fou un un Barreiros 4238. Finalment estrenà nova la primera tractora Dodge que es va vendre a Catalunya, amb la cabina de color beix i que lluïa la marca Barreiros; després li fou substituïda la marca Barreiros per Dodge. Els tres camions Barreiros eren carrossats amb una caixa amb basculant per traginar cereals. S'especialitzà en el transport de cereals a Saragossa i al port de Tarragona.

Home d'una gran empenta, l'empresa de transports que fundà el senyor Sisó no tingué pas continuïtat. Des dels anys 1950 fins a les darreries de la dècada de 1980, quan plegà, tingué sis camions amb distints xofers llogats.

El primer Pegaso que tingué el senyor Sisó, un Z-206 matriculat a Tarragona, ben carregat de sacs, fotografiat en un carrer d'Alcarràs. A l'esquerra, un Pegaso Comet i, al fons, el Nazar A del senyor Hilari Badia: 

El senyor Josep Maria Sisó Pons:

En la relació de transportistes d'Alcarràs cal consignar en Ramon Codina Caberol, que acompanyava el seu pare Ramon Codina Roig, que fou el recader del poble. Proveït amb un vell camió Chevrolet que muntava una caixa de fusta per transports general, emprengué, a principis dels anys 1950, el servei d'ordinari d'Alcarràs a Lleida uns quants cops al dia, en funció de les necessitats dels veïns del poble. Una feina que podia fer amb el Chevrolet atès els pocs quilòmetres que hi ha entre les dues poblacions. La recollida i el repartiment dels paquets confiats la féu el senyor Codina amb l'ajut del seu pare Ramon Codina Roig.

El Chevrolet del senyor Ramon Codina, amb una caixa de fusta amb marquesina per portar la paqueteria, i equipat amb un motor dièsel de la casa Barreiros. Al davant del camió hi són retratats el senyor Conrado Camí, un altre transportista d'Alcarràs, i la seva muller, veïns del senyor Codina:

El Sr. Ramon Codina Roig:



El Sr. Ramon Codina Caberol:

Enric Ibars i Roigé, per motiu Calores, començà l'activitat del transport de bestiar viu a principis dels anys 1970. Traginaven principalment porcs criats i engreixats a les granges de la comarca del Segrià amb destí a la fàbrica que Mabresa (Matadero General Frigorífico de Abrera SA), empresa del grup Agrolimen SA i productora de les salsitxes Purlom, tenia a Abrera, comarca del Baix Llobregat. Al cap d'uns anys treballà per la fàbrica que l'empresa càrnia Oscar Mayer tenia al polígon industrial Malpica de Saragossa. Tingué tres camions Pegaso que estrenà nous: un Pegaso 1080, un Pegaso Bocanegra de quatre eixos i un Troner també amb quatre eixos. Cessà l'activitat del transport a mitjan dels anys 1990. 

Pegaso Bocanegra de quatre eixos, carrossat amb una gàbia de transport de bestiar, que tingué el senyor Ibars: 

El Sr. Enric Ibars:

Francisco Charles Companys, de cal Pubilla, tinngué d'ençà dels anys 1960 uns quants camions que muntaven unes caixes de fusta per transportar els farratges que compraven i venien per la seva condició de tractants. Els camions els conduí un xofer professional, en Juanito Mallada. 

El primer camió que tingué la família Charles fou un Henschel. Després arribà el primer Pegaso, un Pegaso Z-207 Barajas carrossat amb una bella caixa de fusta i marquesina, i matrícula L-16714:




Al cap de poc temps estrenaren un Pegaso de xassís llarg de tres eixos i deu rodes, vehicle derivat dels acords comercials subscrits entre ENASA i Leyland en els anys 1960. Muntava un motor de cent seixanta-cinc cavalls de potència i un pes total de vint-i-quatre mil quilos. Aquest camió, pintat de color blanc amb ratlles grises, vermelles i verdes, feia molt de goig. Amb el seu xassís llarg, ben estibat de farratge, causava admiració. La matrícula era L-28309. Amb el seu xassís llarg, ben estibat de farratge, causava admiració. Cada any el pintava per portar-lo sempre impecable. 

El Pegaso acompanyat de dos automòbils i una furgoneta Seat 600 propietat del senyor Charles: 

El Sr. Francisco Charles Companys:

Continuarà.

Recull de transportistes d'Alcarràs 1950-1980 (II).

Un altre transportista d'Alcarràs fou l'Antonio Mora Gòdia, en Mora per motiu. Comprà al concessionari oficial de Lleida un Pegaso 1065 Europa de xassís llarg, nou, equipat amb un motor de cent setanta cavalls de potència que carrossà amb una caixa de fusta amb alces i vela per transports generals. Fou una de les primeres unitats d'aquest model que corregueren per les carreteres del Segrià. Tenia la matrícula L-40722. En la segona meitat dels anys 1960 féu transports generals arreu d'Espanya, principalment a Euskadi.

El Pegaso 1065, poc temps després que fou comprat, fotografiat al mas de la família Mora a Vallmanya:

El Pegaso 1065 al mas de Vallmanya, propietat de la família Mora, envoltat de jovent: 

Plegat del transport el senyor Mora vengué llur Pegaso a en Josep Maria Sisó Charles, un transportista d'Alcarràs que traginava bestiar. El senyor Mora en els anys que comprà el Pegaso: 

L'Hilario Badia Canadell, Hortolà, fou un altre transportista d'Alcarràs que començà l'activitat cap els anys 1940. Els primers camions que tingué reflecteixen el precari i capolat parc de camions que hi havia al país en els anys 1940 i 1950, una situació que no millorà pas fins ben entrats els anys 1960. Aquells anys treballava el senyor Badia en els transports generals: fruita, farratges i àrids. Comprava fruita i cereal com a negoci propi que transportava arreu de les comarques lleidatanes amb el seu camió.

El senyor Badia residia al carrer Davant d'Alcarràs, costat per costat d'en Ramon Codina, el recader del poble que cobria la línia a Lleida amb un Chevrolet. El seu fill, en Raül Codina Caberol, fou mecànic del concessionari Barreiros de Lleida. Atesa l'amistat de les dues famílies, s'encarregava de fer-li el manteniment del camió Nazar A que el senyor Badia tingué en els anys 1960 i 1970. Arran d'aquesta relació professional, en Raül Codina festejà amb la Teresa, la filla gran del senyor Hilario Badia, i es casaren.

El senyor Badia, home de molta empenta, féu créixer el negoci de comercialització de fruita i cereals amb unes naus dotades de cambres frigorífiques aixecades als afores del poble. Una néta seva, la Maria Teresa Codina Badia és regidora de cultura de l'Ajuntament d'Alcarràs.  

Dos dels camions que el senyor Badia tingué en els anys 1950 i 1960. Un dels camions tenia la matrícula B-63405. El senyor Hilario Badia amb la seva filla gran Maria Teresa, que ha estat una senyora molt emprenedora com son pare: 

La senyora Teresa Ribes Ribes, esposa del senyor Hilario Badia, i una veïna, la Carme Camí, de cal Guillermo:

La senyora Teresa Ribes amb la seva filla petita Joana Badia Ribes:



La Teresa Badia Ribes, la filla gran:



Les dues filles del senyor Hilario Badia davant del Chevrolet:

El senyor Badia tingué vint anys, fins que es jubilà, un camió Nazar A equipat amb un motor Perkins de vuitanta-tres cavalls de potència i carrossat amb un bolquet. Amb aquest camió treballà en la recollida d'àrids al riu Segre que subministrava a les obres que s'executaren en el transcurs dels anys 1960 i 1970 a la comarca del Segrià i les Garrigues. Fixant la vista, al fons, difuminat i rere una furgoneta Citroen Dos Cavalls, s'aprecia el Nazar A del senyor Badia.

Un cop jubilat el senyor Badia, el Nazar A fou desballestat cap a l'any 1980. El senyor Hilari Badia:

La major part dels transportistes d'Alcarràs duien llurs camions a reparar al taller d'en Jaume Esteve, al peu de la carretera nacional II. En Jaume Esteve, conegut com en Jaume del Celler, era un ferrer espavilat i traçut que reparava tota mena de vehicles, també maquinària agrícola. En els anys 60 tenia com ajudants a en Raül Codina Caberol, Albert Paris Camí (Santo) i Antonio Solsona Ormo (Antonio de la Companyia). Els darrers anys del taller, que plegà a principis de la dècada de 1990, en Jaume comptà amb l'ajut del seu fills Blasi i Jordi.

Continuarà.