El contracte de compravenda del camió Nazar A de sis tones del Sr. Hilari Badia Canadell d'Alcarràs (Segrià).

Una de les novetats que es produïren l'any 1960, en el sector de l'automoció espanyola, fou el començament de la producció dels camions, autocars i furgonetes que Talleres Nápoles construïa a la ciutat de Saragossa amb la marca Nazar.

Els anuncis que la premsa publicà sobre el llançament d'aquest nou camió emfatitzava el fet que fos una síntesi reeixida de dos models (Pegaso 1031 i Barreiros Azor) que produïen aleshores els dos grans fabricants espanyols de vehicles industrials. Del primer, n'adoptava la concepció del xassís, i del segon, la cabina ampla, espaiosa i moderna. I és cert que aquest camió Nazar equipava una cabina, ben refistolada i acabada, que l'empresa que el fabricava, Factorias Nápoles, subministrava a Barreiros. Quant a les mecàniques hagueren de recórrer als pocs fabricants espanyols que produïen motors dièsel. 

Anunci del primer camió Nazar que en lloava les virtuts i qualitats. Llur interior era d'una originalitat completa i definitiva:  

Transports Cotxarrera de Gironella tingué un dels primers camions Nazars que treballaren al nostre país, principalment per les fàbriques tèxtils de la comarca del Berguedà:

Publicitat del camió Nazar de sis tones motoritzat amb Perkins Hispània, procedent del diari ABC:

En un treball anterior sobre els transportistes del municipi d'Alcarràs, produït per l'afany desplegat pels senyors Claudi i Eduard Herguido, projecte en que hi participà també la seva germana Rosa, i que culminà amb una exposició el passat mes de juliol a l'ermita de Montagut, presidida per les autoritats locals principals, consignarem que un transportista del municipi, l'Hilario Badia Canadell, tingué un camió Nazar A. Per desgràcia la família, malgrat els esforços dedicats, no ha pas trobat cap fotografia del camió. Només, i per casualitat, una fotografia d'un Pegaso Z-206 que tingué en Josep Maria Sisó Pons, en Marcelino per motiu, aparcat al carrer Davant, recull esvanits el Pegaso Comet d'en Conrado Camí i el Nazar A de l'Hilario Badia, parcialment tapat aquest últim per una furgoneta Dos Cavalls, tan corrents en les terres de Lleida aquells anys. Aquesta fotografia ha permès de saber amb exactitud que el Nazar del senyor Badia era un model A de sis tones: 

La família de l'Hilario Badia, regirant la casa a la recerca de fotografies dels camions que tingué, ha fet una troballa d'un valor considerable: el contracte de compravenda del camió Nazar A subscrit entre ell i l'empresa Auto-Lérida SL el 8 de setembre de 1964: 

El contracte detalla i específica llur preu, cent cinquanta-cinc mil pessetes, aleshores un capital, i els mode de pagament: la major part en efectiu (cent mil pessetes), una lletra per valor de vint-i-cinc pessetes amb un termini de venciment de tres mesos, i un descompte de trenta mil pessetes aplicat sobre el preu pel lliurament d'un camió Ford que tenia el Sr. Badia amb matrícula B-63405: 

La dada que, ben segur, té un major interès és la matrícula del Nazar: L-24240. Aquest Nazar fou matriculat l'any 1962. I al cap de dos anys, el seu propietari el lliurà al concessionari oficial Pegaso de Lleida, Auto Lérida SL, en la compra d'un nou camió. El Nazar, per recollir grava al riu Segre que servia a les obres, feia el fet.

Agraïm a la família Badia l'aportació d'aquest document mercantil que permet saber com s'instrumentaven en els anys 1960 la compravenda de vehicles. I el fet, de pura prudència, que la major part del preu del camió fou satisfeta quan el comprador recollí el vehicle. 

Recull de transportistes d'Alcarràs 1950-1980 (II).

Un altre transportista d'Alcarràs fou l'Antonio Mora Gòdia, en Mora per motiu. Comprà al concessionari oficial de Lleida un Pegaso 1065 Europa de xassís llarg, nou, equipat amb un motor de cent setanta cavalls de potència que carrossà amb una caixa de fusta amb alces i vela per transports generals. Fou una de les primeres unitats d'aquest model que corregueren per les carreteres del Segrià. Tenia la matrícula L-40722. En la segona meitat dels anys 1960 féu transports generals arreu d'Espanya, principalment a Euskadi.

El Pegaso 1065, poc temps després que fou comprat, fotografiat al mas de la família Mora a Vallmanya:

El Pegaso 1065 al mas de Vallmanya, propietat de la família Mora, envoltat de jovent: 

Plegat del transport el senyor Mora vengué llur Pegaso a en Josep Maria Sisó Charles, un transportista d'Alcarràs que traginava bestiar. El senyor Mora en els anys que comprà el Pegaso: 

L'Hilario Badia Canadell, Hortolà, fou un altre transportista d'Alcarràs que començà l'activitat cap els anys 1940. Els primers camions que tingué reflecteixen el precari i capolat parc de camions que hi havia al país en els anys 1940 i 1950, una situació que no millorà pas fins ben entrats els anys 1960. Aquells anys treballava el senyor Badia en els transports generals: fruita, farratges i àrids. Comprava fruita i cereal com a negoci propi que transportava arreu de les comarques lleidatanes amb el seu camió.

El senyor Badia residia al carrer Davant d'Alcarràs, costat per costat d'en Ramon Codina, el recader del poble que cobria la línia a Lleida amb un Chevrolet. El seu fill, en Raül Codina Caberol, fou mecànic del concessionari Barreiros de Lleida. Atesa l'amistat de les dues famílies, s'encarregava de fer-li el manteniment del camió Nazar A que el senyor Badia tingué en els anys 1960 i 1970. Arran d'aquesta relació professional, en Raül Codina festejà amb la Teresa, la filla gran del senyor Hilario Badia, i es casaren.

El senyor Badia, home de molta empenta, féu créixer el negoci de comercialització de fruita i cereals amb unes naus dotades de cambres frigorífiques aixecades als afores del poble. Una néta seva, la Maria Teresa Codina Badia és regidora de cultura de l'Ajuntament d'Alcarràs.  

Dos dels camions que el senyor Badia tingué en els anys 1950 i 1960. Un dels camions tenia la matrícula B-63405. El senyor Hilario Badia amb la seva filla gran Maria Teresa, que ha estat una senyora molt emprenedora com son pare: 

La senyora Teresa Ribes Ribes, esposa del senyor Hilario Badia, i una veïna, la Carme Camí, de cal Guillermo:

La senyora Teresa Ribes amb la seva filla petita Joana Badia Ribes:



La Teresa Badia Ribes, la filla gran:



Les dues filles del senyor Hilario Badia davant del Chevrolet:

El senyor Badia tingué vint anys, fins que es jubilà, un camió Nazar A equipat amb un motor Perkins de vuitanta-tres cavalls de potència i carrossat amb un bolquet. Amb aquest camió treballà en la recollida d'àrids al riu Segre que subministrava a les obres que s'executaren en el transcurs dels anys 1960 i 1970 a la comarca del Segrià i les Garrigues. Fixant la vista, al fons, difuminat i rere una furgoneta Citroen Dos Cavalls, s'aprecia el Nazar A del senyor Badia.

Un cop jubilat el senyor Badia, el Nazar A fou desballestat cap a l'any 1980. El senyor Hilari Badia:

La major part dels transportistes d'Alcarràs duien llurs camions a reparar al taller d'en Jaume Esteve, al peu de la carretera nacional II. En Jaume Esteve, conegut com en Jaume del Celler, era un ferrer espavilat i traçut que reparava tota mena de vehicles, també maquinària agrícola. En els anys 60 tenia com ajudants a en Raül Codina Caberol, Albert Paris Camí (Santo) i Antonio Solsona Ormo (Antonio de la Companyia). Els darrers anys del taller, que plegà a principis de la dècada de 1990, en Jaume comptà amb l'ajut del seu fills Blasi i Jordi.

Continuarà.

Trobada de Nadal a Alcarràs: els camions clàssics de Transports Herguido amb el dinar posterior i la visita a la cooperativa agrícola de El Soleràs (Les Garrigues).

Acabada la visita al desballestament d'en Joaquim Bernadó ens desplaçarem fins a la nau d'Alcarràs on en Claudi i l'Eduard Herguido Fo tanquen els camions clàssics que han aplegat. Xassís i motor, completament refets, de la cabina del Barreiros Super Azor que està adobant en Carlos Tomàs Roure, propietari del Taller Central:

Un camió Dodge 300 que dugué de Butsènit, una partida de l'horta de la ciutat de Lleida, de dos eixos i amb caixa per transportar cereals, fruita i farratges, en Josep Maria Pociello:

Aquest Dodge 300, que deriva directament del fiable i robust Barreiros 4220, fou comprat pel senyor Ángel Belencoso Invernon, veí de Ribera de Cardós que treballava a bosc. Fou matriculat el 20 de març de 1979. Equipava una grua per desemboscar troncs dels boscos del Pallars Sobirà. Atès que ben aviat el camió se li féu petit, lliurà el Dodge 300 al concessionari oficial de Lleida, Motor Lleida SA, i comprà un altre Dodge de tres eixos, que disposava de més capacitat de càrrega. En Josep Maria Pociello Casas, que havia de renovar un vell camió Ebro, comprà seminou -només tenia un any  mig- l'any 1981 el Dodge 300. Li muntaren una caixa per transports generals construïda per Carrosseries Chic SL, de Lleida, una altre empresa carrossera familiar desapareguda.

El Dodge 300, que fou comprat pel senyor Pociello per transportar la fruita collida en seva finca fins el magatzem familiar, a Butsènit, activitat que dura tres mesos, tingué, en els primers anys, targeta de servei públic per fer transports ocasionals de llenya, cereals, farratges. Al cap d'uns anys, disposà de la targeta de transport privat per transportar únicament la pròpia producció de fruita a Lleida. Aquest camió, que presenta un estat de conservació excel·lent, només surt a la carretera uns pocs mesos de l'any.

La restauració executada en el Barreiros Super Azor de Transports Herguido causà l'admiració dels assistents a l'encontre:

I el Sava-Berliet de deu rodes, comprar a Conca, la restauració del qual està força avançada. Les peces que li falten -les portes, els para-xocs, el parafangs i la calandra del radiador- són al Taller Central d'Alcarràs, establiment que ha refet la cabina i l'ha pintada: 

Dos models de camions, de concepció distinta, que comparteixen la mateixa cabina ideada pel gran fabricant francès Berliet:

De mica en mica la boirà s'esvaí i aparegué calmosament el sol:

Fotografia d'en Xavier Maraña al volant del Sava-Berliet on s'aprecia el llamp de motor que munta aquest camió:

Els tres camions que acudiren a la trobada que tingué lloc a Alcarràs amb alguns dels assistents:

De dreta a esquerra, en Josep Maria Pociello, l'Antoni Arimany Piella, en Claudi Herguido Fo, en Carlos Tomàs Roure i en Raul Codina Caberol:

Llistons de fusta, convenientment tractats, per fer la caixa del Sava Berliet:

De dreta a esquerra: en Xavier Castells, en Xavier Maraña, en Joaquim Bernadó Valero, en Fernando, en Ricard Palomas amb la seua filla, en Carlos Tomàs Roure, en Raul Codina Caberol, en Josep Maria Pociello, en Claudi Herguido, en Toni Arimany Piella i en Joan Vallcorba Pomier:

El Dodge de la família Pociello, i el Sava-Berliet i el Barreiros Super Azor de la família Herguido:

El Citroen DS dels senyors Salés, una de les sorpreses de l'encontre, és un dels automòbils més bells mai fabricats:

D'Alcarràs marxarem fins a Granyena de les Garrigues per dinar al restaurant hotel La Garbinada; a la plaça del poble, on s'ubica el restaurant, fotografiarem aquest autocar Daf de l'empresa Solé carrossat per Obradors:

Havent dinat, a la societat cooperativa agrícola de El Soleràs, on produeixen l'anomenat oli de Les Garrigues, extret de l'oliva arbequina la qualitat de la qual és reconeguda per una denominació d'origen protegida, ens ensenyaren el procès d'elaboració de l'oli. La producció principal de l'oli de les Garrigues és exportada a Itàlia, país que envasa i comercialitza arreu del món l'oli espanyol. Façana de la cooperativa de El Soleràs:

El Citroen DS que els senyors Sales dugueren des de Reus aparcat al pati de la cooperativa:

Agraïm als amics de Lleida, en Claudi i l'Eduard Herguido, en Carlos Tomàs, en Joaquim Bernadó, en Fernando, en Josep Maria Pociello i en Raul Codina, les activitats que ens programaren en la trobada de Nadal celebrada a les comarques del Segrià i Les Garrigues. Tant de bo que ho poden repetir aviat.