Els camions amb què treballa Transports i Excavacions M. Herguido S.L. d'Alcarràs (Segrià).

En Claudi Herguido ens mostrà el passat dissabte la planta d'àrids que Transports i Excavacions Herguido S.L. té a Alcarràs. Fou la darrera activitat que férem en aquest municipi del Segrià.

Com ja hem exposat en articles anteriors, l'origen de l'empresa TRANSPORTS I EXCAVACIONS M. HERGUIDO S.L. es remunta a mitjan de la dècada de 1950, uns anys molt penosos, amb el transport que el senyor Mariano Herguido Abardia féu amb camions d'àrids i cereals. Amb la incorporació dels seus fills en el negoci familiar, l'empresa s'especialitzà en la producció i venda d'àrids i treballs d'obra civil.

L’any 1992 l'empresa familiar és transformà en una societat civil; i l’any 1998 es constituí una societat limitada de caràcter mercantil. Actualment té una plantilla de quinze treballadors fixes. El creixement continuat de l'empresa, reflectit en l'increment de la plantilla i la facturació, és cimenta en la qualitat dels serveis que presta i el tracte directe i personal amb els clients, tant particulars i empreses com administracions públiques i institucionals, i entitats urbanístiques col·laboradores.

Quant a la producció i venda d’àrids de tot tipus, la gamma cobreix des d'àrids bàsics per fer formigó fins als ornamentals per jardineria com terra per gespa o pedra rocalla. També disposen de cisternes d’asfalt i estenedores de grava per fer reg asfàltic en vials.

 

Especial interès és la inversió constant, amb recursos propis, en maquinària i vehicles. La maquinària més moderna que hi ha disponible al mercat juntament amb personal altament qualificat assegura uns treballs excel·lentment executats. El merescut prestigi i reputació adquirit per l'empresa li ha engrandit considerablement els nombre de clients. L'empresa, per descomptat, està en possessió de les normatives de qualitat i de ISO 9001:2008. 

També s'ha emprès una diversificació d'activitats en el sector de la construcció: venda de tota classe de materials de construcció, reciclatges resultants de la construcció i la producció i venda d'àrids. També fan serveis de transports per al sector de la construcció centrats en el transport de terres i àrids i serveis especials de maquinària fins a 45 Tn. Igualment es disposa d'un servei de lloguer de maquinària. 

 

Les principals activitats d'obra civil són treballs d'excavacions (soterranis, excavacions de rases per cimentacions, pas d’instal·lacions i canalitzacions, col·locació de murs i aplacats amb pedra d’escullera),  moviments de terres i enderrocs (desmunts i terraplenats, desbrossaments de terrenys i cunetes, explanacions, compactació i humectació, demolicions), pilotatges i perforacions (construcció de pous indis encamisats per cimentació, pous per recollida d’aigua amb una profunditat fins a dotze metres). També s'executen obres d'urbanització, piscines, arranjament de camins, etc.

Al centre de la planta hi havia una garbelladora fabricada per la casa anglesa Powescreen, muntada sobre un semiremolc, i itinerant:

La major part dels camions que té l'empresa són del fabricant alemany Man:

Una tractora Renault amb llur banyera:





Una tractora Man, un vehicle apreciat en el sector de les obres:

Part de la maquinària que té l'empresa, importada d'Alemanya, Anglaterra, Suècia, Estats Units i Japó:

Furgó usat de taller mòbil de l'empresa:

Acomiadats d'en Claudi Herguido, d'en Ricard Palomas, d'en Carlos Cerdà i d'en Jordi Ibars, marxarem per l'autovia A2 cap a Cervera a dinar. Encara teníem programada una darrera activitat a Torelló.

Recull de transportistes d'Alcarràs 1950-1980 (II).

Un altre transportista d'Alcarràs fou l'Antonio Mora Gòdia, en Mora per motiu. Comprà al concessionari oficial de Lleida un Pegaso 1065 Europa de xassís llarg, nou, equipat amb un motor de cent setanta cavalls de potència que carrossà amb una caixa de fusta amb alces i vela per transports generals. Fou una de les primeres unitats d'aquest model que corregueren per les carreteres del Segrià. Tenia la matrícula L-40722. En la segona meitat dels anys 1960 féu transports generals arreu d'Espanya, principalment a Euskadi.

El Pegaso 1065, poc temps després que fou comprat, fotografiat al mas de la família Mora a Vallmanya:

El Pegaso 1065 al mas de Vallmanya, propietat de la família Mora, envoltat de jovent: 

Plegat del transport el senyor Mora vengué llur Pegaso a en Josep Maria Sisó Charles, un transportista d'Alcarràs que traginava bestiar. El senyor Mora en els anys que comprà el Pegaso: 

L'Hilario Badia Canadell, Hortolà, fou un altre transportista d'Alcarràs que començà l'activitat cap els anys 1940. Els primers camions que tingué reflecteixen el precari i capolat parc de camions que hi havia al país en els anys 1940 i 1950, una situació que no millorà pas fins ben entrats els anys 1960. Aquells anys treballava el senyor Badia en els transports generals: fruita, farratges i àrids. Comprava fruita i cereal com a negoci propi que transportava arreu de les comarques lleidatanes amb el seu camió.

El senyor Badia residia al carrer Davant d'Alcarràs, costat per costat d'en Ramon Codina, el recader del poble que cobria la línia a Lleida amb un Chevrolet. El seu fill, en Raül Codina Caberol, fou mecànic del concessionari Barreiros de Lleida. Atesa l'amistat de les dues famílies, s'encarregava de fer-li el manteniment del camió Nazar A que el senyor Badia tingué en els anys 1960 i 1970. Arran d'aquesta relació professional, en Raül Codina festejà amb la Teresa, la filla gran del senyor Hilario Badia, i es casaren.

El senyor Badia, home de molta empenta, féu créixer el negoci de comercialització de fruita i cereals amb unes naus dotades de cambres frigorífiques aixecades als afores del poble. Una néta seva, la Maria Teresa Codina Badia és regidora de cultura de l'Ajuntament d'Alcarràs.  

Dos dels camions que el senyor Badia tingué en els anys 1950 i 1960. Un dels camions tenia la matrícula B-63405. El senyor Hilario Badia amb la seva filla gran Maria Teresa, que ha estat una senyora molt emprenedora com son pare: 

La senyora Teresa Ribes Ribes, esposa del senyor Hilario Badia, i una veïna, la Carme Camí, de cal Guillermo:

La senyora Teresa Ribes amb la seva filla petita Joana Badia Ribes:



La Teresa Badia Ribes, la filla gran:



Les dues filles del senyor Hilario Badia davant del Chevrolet:

El senyor Badia tingué vint anys, fins que es jubilà, un camió Nazar A equipat amb un motor Perkins de vuitanta-tres cavalls de potència i carrossat amb un bolquet. Amb aquest camió treballà en la recollida d'àrids al riu Segre que subministrava a les obres que s'executaren en el transcurs dels anys 1960 i 1970 a la comarca del Segrià i les Garrigues. Fixant la vista, al fons, difuminat i rere una furgoneta Citroen Dos Cavalls, s'aprecia el Nazar A del senyor Badia.

Un cop jubilat el senyor Badia, el Nazar A fou desballestat cap a l'any 1980. El senyor Hilari Badia:

La major part dels transportistes d'Alcarràs duien llurs camions a reparar al taller d'en Jaume Esteve, al peu de la carretera nacional II. En Jaume Esteve, conegut com en Jaume del Celler, era un ferrer espavilat i traçut que reparava tota mena de vehicles, també maquinària agrícola. En els anys 60 tenia com ajudants a en Raül Codina Caberol, Albert Paris Camí (Santo) i Antonio Solsona Ormo (Antonio de la Companyia). Els darrers anys del taller, que plegà a principis de la dècada de 1990, en Jaume comptà amb l'ajut del seu fills Blasi i Jordi.

Continuarà.

Descobert un altre camió Nazar C a la comarca del Gironès.

Ahir dissabte ens trobarem a Quart amb en Josep Martínez, en Pitu de Quart. Mecànic de professió, té una bona coneixença de fa anys amb en Pere Liu, del mateix gremi. Sabedor que el senyor Liu fou el cap de mecànic del concessionari oficial Nazar de Girona, en Pitu ens dugué fins a una masia de Campllong, a la comarca del Gironès, on hi ha les restes d'un camió Nazar C. I diem restes perquè no trobem pas una definició millor d'una cabina seccionada de la resta del camió, el xassís i el bolquet, transformats en un remolc agrícola.

Aquest camió n'és l'amo el senyor Francesc Rubirola, un constructor d'obres de Campllong. Comprat que fou d'ocasió amb molts pocs quilòmetres a en Lluís Costa, que esdevingué representant dels camions Avia després de la desaparició de Factorías Nápoles SA, fabricant dels vehicles Nazar, li fou llevada la caixa que muntava d'origen i substituïda per un bolquet per traginar àrids, sacs de ciments i materials de construcció.

Els Nazars C foren uns bons camions. El record que el senyor Rubirola conserva del Nazar ho confirma plenament. Un camió fiable i valent per suportar els excessos de pes -pràctica estesa aleshores. Equipava un motor Perkins i en ocasions, en circular per superfícies toves, trencava els paliers. Tampoc foren camions concebuts per traginar càrregues fortes en tota mena de terrenys. 

Retirat del transport de material de construcció, el Nazar estigué uns quants anys tancat en una masia de Campllong. Fa quinze anys per donar-li una utilitat -la vida de pagès és molt dura i soferta i cal aprofitar absolutament tots els elements que hi ha a l'abast- es seccionà el xassís, aprofitant la part posterior on reposa el bolquet per transformar-lo en un remolc agrícola soldant-li un enganxall.

La cabina, tallada de la resta del xassís, fou dipositada a l'aire lliure. Estat actual que presenta aquesta cabina on es perceptible la incidència deixada pels efectes climatològics:

La resta del camió Nazar. La part posterior del xassís amb el bolquet reconvertit en un remolc agrícola. A l'esquerra, encara conserva el tanc del carburant:

La troballa d'aquest Nazar, malgrat l'estat que presenta, ens anima a creure que encara pot haver-hi més vehicles de la casa Nazar conservats pels seus amos. Especialment en pobles petits, masies i granges, on l'espai, que no és pas un inconvenient, afavoreix que siguin guardats.