Inauguració del nou concessionari Renault Trucks de Motor Tàrrega SA a Figueres (i IV).

A quarts d'onze de la nit s'acabà la festa d'inauguració del nou concessionari Renault Trucks a l'Alt Empordà. Marxats els darrers convidats, fou el moment de tancar els camions dins la nau: el Barreiros Super Azor i les tractores que ha comprat l'empresa Transports Calsina Carré SL:

Acabada l'operació, fou el moment d'anar a sopar a un restaurant de Figueres i ajocar-se en un hotel. El dissabte, ben d'hora, havien d'emprendre la tornada a Alcarràs. Creuar  de nou el país de cap a cap. A dos quarts de set del matí els hi fou servit l'esmorzar, una deferència que l'establiment hoteler, per mediació dels responsables del Taller Tàrrega, tingué envers els integrants del comboi. I en acabat, es personaren a la nau de Borrassà per carregar els dos camions a les góndoles i fer via cap a casa:  

La tornada, el dissabte al matí, per l'autopista AP-7, l'eix transversal i l'autovia A2 fou un trajecte reposat atès el poc trànsit que hi havia:

Arribats a destí, s'hagueren de descarregar el Barreiros Super Azor i el Sava-Berliet de les góndoles. Fotografies del comboi al pati de la nau d'Alcarràs on hi són tancats els camions clàssics de la família Herguido:

Els camions descarregats de les góndoles:

Cal destacar l'amabilitat i vocació de servei que demostrà, en tot moment, en el curs de les vint-i-quatre que estigueren plegats, el conductor de la tractora Renault noliejada pel Taller Tàrrega que transportà el Barreiros Super Azor. Un gran professional, abnegat, atent i treballador. 

L'extensió de la xarxa de concessionaris del Taller Tàrrega arreu del país -i ara també en un punt geogràfic de primer ordre com és l'Alt Empordà-, amb la professionalitat que els defineix, esdevé un estímul addicional per considerar la comprar d'un camió Renault.

Agraïm als responsables del Taller Tàrrega que ens convidessin el passat divendres a la inauguració del nou concessionari de Borrassà, fet que ens permeté de saludar uns quants amics i coneguts i passar una tarda ben grata i entretinguda.

El cotxe de línia de Tamarit de Llitera a Lleida: un autocar Nazar de l'empresa Lax.

El senyor Miquel Gamon ens ha enviat la fotografia d'un autocar Nazar Ocell Blau de l'empresa Autocares Lax que cobria la línia regular entre Tamarit de Llitera i la ciutat de Lleida. Fatalment no tenim gaires dades d'aquest cotxe. Desconeixem el lloc exacte on fou fotografiat i tampoc la seva matrícula definitiva car duu la placa provisional.  

Aquest autocar, el més bell dels autocars que es produïren a Espanya en la dècada de 1960, superior a la carrosseria Monotral, estava concebut per a viatges de llarga distància i serveis discrecionals. Constituïa el vaixell insígnia de la marca Nazar, constructor de furgonetes, camions i autocars, per llur disseny agosarat i acabat luxós. Per aquest motiu desconcerta que un autocar dotat amb aquesta carrosseria cobrís una línia regular de curta distància. De ben segur que tenia un ús mixt: cotxe de línia regular els dies laborables, dissabtes inclosos, i excursions i serveis discrecionals els festius, costum usual aleshores.

Nazar produïa una carrosseria, projectada per línies urbanes i trajectes curts interurbans, més senzilla i econòmica. Ens referim a l'autocar Nazar que tingué el Garaje Vargas de Calatayud que feia la línia fins Miedes a través de Torres, Villalba, Belmonte i Mara. Muntava una baca al sostre per transportar els fardells i caixes que traginaven els usuaris, majorment agricultors i ramaders:

Hem de lamentar que no s'hagi conservat cap autocar Nazar amb aquestes carrosseries sumptuoses, distingides i singulars. I d'autocars se n'han conservat menys que camions. Les possibilitats de trobar-ne cap són remotes.

Agraïm al senyor Miquel Bramon la fotografia de l'autocar Nazar de l'Empresa Lax de Tamarit de Llitera que contribueix a difondre algunes de les unitats d'aquesta escadussera empresa saragossana que com més va major interès suscita als afeccionats a l'automoció.

Recull de transportistes d'Alcarràs 1950-1980 (II).

Un altre transportista d'Alcarràs fou l'Antonio Mora Gòdia, en Mora per motiu. Comprà al concessionari oficial de Lleida un Pegaso 1065 Europa de xassís llarg, nou, equipat amb un motor de cent setanta cavalls de potència que carrossà amb una caixa de fusta amb alces i vela per transports generals. Fou una de les primeres unitats d'aquest model que corregueren per les carreteres del Segrià. Tenia la matrícula L-40722. En la segona meitat dels anys 1960 féu transports generals arreu d'Espanya, principalment a Euskadi.

El Pegaso 1065, poc temps després que fou comprat, fotografiat al mas de la família Mora a Vallmanya:

El Pegaso 1065 al mas de Vallmanya, propietat de la família Mora, envoltat de jovent: 

Plegat del transport el senyor Mora vengué llur Pegaso a en Josep Maria Sisó Charles, un transportista d'Alcarràs que traginava bestiar. El senyor Mora en els anys que comprà el Pegaso: 

L'Hilario Badia Canadell, Hortolà, fou un altre transportista d'Alcarràs que començà l'activitat cap els anys 1940. Els primers camions que tingué reflecteixen el precari i capolat parc de camions que hi havia al país en els anys 1940 i 1950, una situació que no millorà pas fins ben entrats els anys 1960. Aquells anys treballava el senyor Badia en els transports generals: fruita, farratges i àrids. Comprava fruita i cereal com a negoci propi que transportava arreu de les comarques lleidatanes amb el seu camió.

El senyor Badia residia al carrer Davant d'Alcarràs, costat per costat d'en Ramon Codina, el recader del poble que cobria la línia a Lleida amb un Chevrolet. El seu fill, en Raül Codina Caberol, fou mecànic del concessionari Barreiros de Lleida. Atesa l'amistat de les dues famílies, s'encarregava de fer-li el manteniment del camió Nazar A que el senyor Badia tingué en els anys 1960 i 1970. Arran d'aquesta relació professional, en Raül Codina festejà amb la Teresa, la filla gran del senyor Hilario Badia, i es casaren.

El senyor Badia, home de molta empenta, féu créixer el negoci de comercialització de fruita i cereals amb unes naus dotades de cambres frigorífiques aixecades als afores del poble. Una néta seva, la Maria Teresa Codina Badia és regidora de cultura de l'Ajuntament d'Alcarràs.  

Dos dels camions que el senyor Badia tingué en els anys 1950 i 1960. Un dels camions tenia la matrícula B-63405. El senyor Hilario Badia amb la seva filla gran Maria Teresa, que ha estat una senyora molt emprenedora com son pare: 

La senyora Teresa Ribes Ribes, esposa del senyor Hilario Badia, i una veïna, la Carme Camí, de cal Guillermo:

La senyora Teresa Ribes amb la seva filla petita Joana Badia Ribes:



La Teresa Badia Ribes, la filla gran:



Les dues filles del senyor Hilario Badia davant del Chevrolet:

El senyor Badia tingué vint anys, fins que es jubilà, un camió Nazar A equipat amb un motor Perkins de vuitanta-tres cavalls de potència i carrossat amb un bolquet. Amb aquest camió treballà en la recollida d'àrids al riu Segre que subministrava a les obres que s'executaren en el transcurs dels anys 1960 i 1970 a la comarca del Segrià i les Garrigues. Fixant la vista, al fons, difuminat i rere una furgoneta Citroen Dos Cavalls, s'aprecia el Nazar A del senyor Badia.

Un cop jubilat el senyor Badia, el Nazar A fou desballestat cap a l'any 1980. El senyor Hilari Badia:

La major part dels transportistes d'Alcarràs duien llurs camions a reparar al taller d'en Jaume Esteve, al peu de la carretera nacional II. En Jaume Esteve, conegut com en Jaume del Celler, era un ferrer espavilat i traçut que reparava tota mena de vehicles, també maquinària agrícola. En els anys 60 tenia com ajudants a en Raül Codina Caberol, Albert Paris Camí (Santo) i Antonio Solsona Ormo (Antonio de la Companyia). Els darrers anys del taller, que plegà a principis de la dècada de 1990, en Jaume comptà amb l'ajut del seu fills Blasi i Jordi.

Continuarà.

Dos camions Ebro B45 a Almenar (Segrià).

L'Eduard Maluquer, un altre col·laborador d'aquest bloc, va fotografiar dos camions Ebro B45 dins d'un tancat a Almenar, un municipi de la comarca del Segrià. L'un està desballestat; l'altre camió, amb una bonica caixa de fusta per transports generals, pateix del deteriorament propi de qualsevol vehicle que es podreix lentament a sol i serena, agreujat pel clima extrem de les Terres de Ponent.

Els tractors Ebro van mecanitzar el camp català. A les comarques del pla de Lleida, amb un important activitat agrícola, va ser un marca molt ben acollida per la fiabilitat dels seus motors. Igualment, els camions lleugers Ebro que compartien molts elements mecànics, també van gaudir de molta requesta. Durant més de quaranta anys els camions Ebro va liderar el mercat espanyol de camions lleugers amb una quota de mercat altíssima.

Les mecàniques que muntaven els camions, furgonetes i tractors Ebro eren molt conegudes pels mecànics que els hi feien el manteniment. També cal recalcar la facilitat d'assolir recanvis i el rendiment que s'obtenia. Tenien una llarga durada sense gaires panes. Aviat van guanyar-se un merescut prestigi entre els potencials clients d'aquesta mena de vehicles.

De tractors i camions Ebro se n'han conservat força unitats. Per aquest motiu, en racons poc transitats de tant en tant es troben camions vells i capolats. En quant als camions i tractors Ebro guardats per llurs propietaris, és impossible de saber-ne la xifra aproximadament. De ben segur que n'hi ha un bon grapat, particularment, en pobles on hi ha espai per a guardar-los sota cobert. Les seves dimensions i volum també hi contribueix.

Fotografies d'aquests dos camions Ebro B45 fotografiats en una finca agrícola d'Almenar:

Aquest model d'Ebro amb el seu llarg morro i un disseny certament arcaic ha atret l'atenció d'alguns afeccionats que s'han engrescat a restaurar-ne alguna de les unitats conservades. Algunes conegudes empreses d'alimentació, concretament productores de begudes, també en tenen per a exhibir-los en trobades i encontres de tota mena. El gran nombre d'unitats que se'n van vendre contribueix al seu record.

Aquests dos camions Ebro B45 poden servir per a peces i recanvis d'altres unitats que s'estan restaurant. Difícilment poden ser restaurats atès el cost econòmic que suposa i la situació econòmica actual amb una greu crisi econòmica que no sembla pas que tingui aturador. Agraïm a l'Eduard que ens hagi lliurat aquestes fotografies.