Autocars Maymi de Tossa de Mar (I).

No sabem d'on procedia la família Maymí, establerta a Tossa de Mar a principis del segle XX. Sí sabem, per la informació facilitada pel senyor Manuel Fàbregas Gotarra, que en Josep Maymí i Arxé, acompanyat de son germà Salvador, fixaren la residència a Tossa de Mar cap a l'any 1910 per a prestar el servei de transport de persones en tartana: la línia regular de Tossa de Mar fins a Lloret de Mar, serveis discrecionals i el servei de mercat a Llagostera els dijous. Cap a l'any 1911 tenien un establiment al passeig de Mar de Tossa de Mar.

En Josep Maymí i Arxé, molt atent a les innovacions i progressos que es produïen en el món del motor, comprà, a finals de la dècada de 1910, probablement devers l'any 1919 i 1920, un cop acabada la Primera Guerra Mundial, dos automòbils de vuit places per atendre el servei de taxi. Eren dos cotxes francesos, un Hotchkiss i un Panhard. El manteniment i les reparacions dels dos autos se'l feien personalment els germans Josep i Salvador Maymí. 

El primer autocar que tingueren els germans Mayimí fou un Hispano Suiza comprat l'any 1925 d'ocasió a l'empresa Transports Elèctrics Interurbans SA (TEISA) d'Olot; l'Hispano Suiza de la Teisa cobria la línia regular de Banyoles a Girona. La carrosseria segurament que fou construïda pel carreter Teixidor de Banyoles. L'Hispano Suiza cobrí la línia regular de Tossa de Mar a Lloret de Mar, servei que anteriorment prestaven els germans Maymí amb una tartana.

L'òmnibus Hispano Suiza de can Maymí amb matrícula GI-497. En Manel Fàbregas Domingo dins del vehicle; el mecànic de la casa vingut de Barcelona assegut a l'estrep; el senyor Josep Maymí abillat amb camisa blanca, armilla, corbata i una gorra al cap, acompanyat d'en Francesc Moré Ferrer, a la seva dreta; i estintolat al radiador del vehicle, per voltar la maneta, en Coquis:

L'Hispano Suiza no es bellugava de Tossa de Mar. Quan patia una pana o necessitava una peça es cridava un mecànic de la Hispano Suiza que es desplaçava des de la fàbrica del barri de Sant Andreu de Barcelona fins a Tossa de Mar. Quan l'òmnibus fou comprat, talment s'aprecia en les fotografies superiors, equipava unes rodes massisses amb radis de fusta i cobertes de goma. En la fotografia inferior s'aprecia la substitució de les rodes primitives per unes rodes de llanta i pneumàtic d'aire més modernes; també fou la carrosseria transformada.

En Manel Fàbrega Domingo al volant de l'Hispano Suiza. 

Es dóna la circumstància que els germans Josep i Salvador Maymí no disposaven pas del permís per conduir autocars. La conducció de l'Hispano Suiza fou confiada al senyor Manel Fàbregas i Domingo, nascut a Tossa de Mar el 16 de maig de 1906 i en possessió del permís de conduir de primera número 522 de Girona, expedit el 15 de novembre de 1932, que li permetia a conduir camions i autocars.

Permís de conduir expedit a favor del senyor Manel Fàbregas i Domingo el novembre de 1932:

L'Hispano Suiza corregué fins que s'acabà de vell, per esgotament dels elements mecànics. Després de la Guerra Civil, en els anys 1940, l'Hispano Suiza encara treballava.

L'any 1934 la família Maymí estrenà nou el segon òmnibus de la casa: un Dodge Brothers carrossat per en Gelada d'Arbúcies i que tenia la matrícula B-56690: 

En Manuel Fàbregas Domingo retratat davant del Dodge Brothers estrenat l'any 1934. I en Francesc Tarrés Moré treu el cap de dins de vehicle estant:

Aquest autocar el tingueren poc més de dos anys. Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, i com succeí amb moltes barques de Tossa de Mar que foren confiscades i enviades al riu Ebre, el Dodge Brothers fou requisat i se li perdé la pista. La família Maymí no en sabé mai més res del seu autocar requisat. Desaparegué per sempre més.

La finalització de la Guerra Civil Espanyola comportà el lliurament a la família Maymí d'un altre òmnibus Dodge Brothers que tanmateix tenia la mateixa matrícula. El carrosser Sarquella de Banyoles li construí al segon Dodge una nova carrosseria. Aquesta segona carrosseria era més tosca i matussera que no pas la primera, construïda per en Gelada, més fina i elegant.

Tres fotografies del segon Dodge Brothers que tingué la família Maymí lliurat en  compensació pel primer vehicle requisat i desaparegut:

El Dodge Brothes amb un llum davanter addicional instal·lat al centre del radiador:

Aquest autocar Dodge Brothers féu la línia regular de Tossa de Mar a Lloret de Mar i també serveis discrecionals per en Pujol de Lloret de Mar. Quan, a principis dels anys 1950, aparegueren els primers turistes a la Costa Brava, la família Maymí traspassà a en Pujol la línia regular de Tossa de Mar a Lloret. D'aquesta manera en Pujol completava la ruta atès que era titular de la línia de Lloret de Mar a Blanes. Atès que aquest autocar era adscrit a aquesta línia, la seva venda comportà també la del Dodge Brothers. La família Maymí es centrà en els serveis discrecionals.

Imatge d'aquells anys al voltant d'un automòbil:

En Francisco Moré Ferrer, amo d'Autocars Maymí en el període comprès entre els anys 1947 i 1958, retratat pel fotògraf  Barber amb l'estudi a la Rambla 29 de Girona:

En el proper article abordarem els vehicles que tingué can Maymí en els anys 1940.