La feina de restaurar un vehicle és costosa i llarga. També exigeix de paciència i temps. A les fires de vehicles clàssics hom es troba amb automòbils i motocicletes, d'ocasió, mig restaurades. Són projectes fallits. Empresos amb molta il·lusió i coratge, per circumstàncies diverses, gairebé sempre per un augment impensat dels costos de restauració contemplats, aquests vehicles resten inconclusos. Els seus propietaris han de desistir del projecte promogut amb la major il·lusió i interès: han de vendre el vehicle amb la feina a mig fer. Una hipòtesi que no fou considerada en el moment de comprar el vehicle i d'emprendre'n la restauració. Desempallegar-se'n a mig camí trenca les il·lusions dipositades en el projecte.
Per una qüestió de mida, el cost econòmic de la restauració d'un camió o d'un autocar augmenta considerablement. Si el vehicle que es restaura pertany a una marca popular i difosa, disposar de les peces necessàries que qualsevol restauració requereix, no planteja gaires inconvenients. Pocs esforços calen per trobar peces de camions Pegaso, Barreiros, Ebro i Avia, especialment, els models produïts d'ençà dels anys 1960. Si la restauració és d'un camió estranger, atènyer peces i recanvis és una empresa encara més fàcil.
La restauració d'un vehicle es complica extraordinàriament en el supòsit de camions i autocars espanyols produïts per empreses de menor difusió. És el cas dels vehicles industrials que produïren les cases Babcock & Wilcox, els primers models de Sava, Nazar, Karpetan, TMU (Tomás Mintegui Uriguen) i els petits camionets produïts a Galicia per treballs forestals. La restauració d'un d'aquests vehicles esdevé una empresa titànica, un repte fenomenal, un esforç incommensurable. Sobretot per disposar de les peces necessàries atès que molts poques unitats s'han conservat fins els nostres dies i, menys encara, en un estat aprofitable. Aquest fet constitueix un greu problema en el moment que es planteja la restauració i salvaguarda del patrimoni industrial que en el sector de l'automoció aquests vehicles representen pel paper que tingueren en el seu moment.
Per aquest motiu és lloable i admirable el gran esforç que uns pocs col·leccionistes de camions estan portant a cap amb la restauració de vehicles Nazar, una marca que després d'haver caigut en un oblit injustificat, ha estat redescoberta per parts dels afeccionats a l'automoció. Són encara pocs aquests col·leccionistes. Poden comptar-se amb els dits d'una mà: un a Catalunya, dos a Castella i dos més a Astúries. I para de comptar. La restauració dels vehicles Nazar exigeix estar tothora amatent i a l'aguait en adquirir unitats, peces i recanvis, sovint, ben lluny de la pròpia residència amb les despeses que tal fet comporta. Això és el que ha ocorregut avui divendres. El proveïment de peces procedents d'un camionet Nazar esgavellat.
Aquest divendres ha estat un dia diferent. Hem trencat amb la rutina diària per gaudir d'un cap de setmana més llarg enriquit amb un dia addicional: fer una activitat festiva el divendres laborable. A les nou del matí hem sortit de Barcelona cap a Campllong, un petit municipi de la comarca del Gironès.
El trajecte de Barcelona a Campllong l'hem completat usant l'autopista de peatge de Girona -aquestes vies de pagament constitueixen un fet diferencial de Catalunya i el País Valencià respecte la resta de territoris peninsulars. Abandonada l'autopista, ens hem aturat a La Roca Petita, un restaurant proper a l'aeroport de Girona-Costa Brava, dins del municipi de Riudellots de La Selva, per compartir amb en Pere Liu, que ens esperava, un cafè amb llet.
Per una qüestió de mida, el cost econòmic de la restauració d'un camió o d'un autocar augmenta considerablement. Si el vehicle que es restaura pertany a una marca popular i difosa, disposar de les peces necessàries que qualsevol restauració requereix, no planteja gaires inconvenients. Pocs esforços calen per trobar peces de camions Pegaso, Barreiros, Ebro i Avia, especialment, els models produïts d'ençà dels anys 1960. Si la restauració és d'un camió estranger, atènyer peces i recanvis és una empresa encara més fàcil.
La restauració d'un vehicle es complica extraordinàriament en el supòsit de camions i autocars espanyols produïts per empreses de menor difusió. És el cas dels vehicles industrials que produïren les cases Babcock & Wilcox, els primers models de Sava, Nazar, Karpetan, TMU (Tomás Mintegui Uriguen) i els petits camionets produïts a Galicia per treballs forestals. La restauració d'un d'aquests vehicles esdevé una empresa titànica, un repte fenomenal, un esforç incommensurable. Sobretot per disposar de les peces necessàries atès que molts poques unitats s'han conservat fins els nostres dies i, menys encara, en un estat aprofitable. Aquest fet constitueix un greu problema en el moment que es planteja la restauració i salvaguarda del patrimoni industrial que en el sector de l'automoció aquests vehicles representen pel paper que tingueren en el seu moment.
Per aquest motiu és lloable i admirable el gran esforç que uns pocs col·leccionistes de camions estan portant a cap amb la restauració de vehicles Nazar, una marca que després d'haver caigut en un oblit injustificat, ha estat redescoberta per parts dels afeccionats a l'automoció. Són encara pocs aquests col·leccionistes. Poden comptar-se amb els dits d'una mà: un a Catalunya, dos a Castella i dos més a Astúries. I para de comptar. La restauració dels vehicles Nazar exigeix estar tothora amatent i a l'aguait en adquirir unitats, peces i recanvis, sovint, ben lluny de la pròpia residència amb les despeses que tal fet comporta. Això és el que ha ocorregut avui divendres. El proveïment de peces procedents d'un camionet Nazar esgavellat.
Aquest divendres ha estat un dia diferent. Hem trencat amb la rutina diària per gaudir d'un cap de setmana més llarg enriquit amb un dia addicional: fer una activitat festiva el divendres laborable. A les nou del matí hem sortit de Barcelona cap a Campllong, un petit municipi de la comarca del Gironès.
El trajecte de Barcelona a Campllong l'hem completat usant l'autopista de peatge de Girona -aquestes vies de pagament constitueixen un fet diferencial de Catalunya i el País Valencià respecte la resta de territoris peninsulars. Abandonada l'autopista, ens hem aturat a La Roca Petita, un restaurant proper a l'aeroport de Girona-Costa Brava, dins del municipi de Riudellots de La Selva, per compartir amb en Pere Liu, que ens esperava, un cafè amb llet.
Consumit el cafè amb llet calent que ens ha reviscolat en aquest divendres gris, rúfol i humit, presagi de la llevantada i manifestació de les darreres urpades de l'hivern que acomiadem, hem fet via vers la masia de Campllong on s'havia de recollir la cabina, el motor i canvi de marxes més el diferencial d'un camió Nazar C. La cabina ja era enganxada al tractor per carregar-la al camió procedent del nord d'Espanya.
La cabina del Nazar C, malmesa pels anys que ha passat a sol i serena, presta per ser carregada:
El primer intent per carregar la cabina ha consistit en usar el propi elevador del tractor. Tanmateix, l'elevació aconseguida era manifestament insuficient davant l'alçada de la caixa del camió:
Encara faltaven uns quants pams per carregar la cabina a la caixa directament amb el tractor:
Desistit de l'intent fallit, els carregadors esforçats de la cabina no s'han pas descoratjat. Homes bregats en mil batalles i desafiaments de tota mena, han improvisat un enginyós i eficaç desllorigador. Carregar-lo amb una grua manual hidràulica de la casa Hermed capaç de suportar un pes dos mil quilos. Aquest procediment, talment es recull en les següents fotografies, ha tingut èxit i la cabina ha estat dipositada dins la caixa del camió:
La cabina del Nazar C desarmada permet de fer-se una idea exacta de la modernitat que presentava en comparació amb les cabines que aleshores produïa Ebro (la cabina del model C, còpia matussera del Ford Thames Trader) i Avia, vehicle produït per Aeronàutica Industrial SA, empresa aleshores participada per capital públic. Una gran vidre davanter, unes portes generoses, una espai interior ample i diàfan són les notes principals d'aquesta cabina. Una pena que aquesta empresa no tingués pas continuïtat.
Després ha estat el torn del motor dièsel Perkins que equipava el Nazar amb la caixa de canvis acoblada. Una feina força més senzilla i ràpida:
El darrer treball ha consistit en el desmuntatge del diferencial del camió del xassís al qual ha servit durant gairebé cinquanta anys. Desmuntat el diferencial, una labor pesada, la grua mòbil l'ha carregat a la caixa:
La cabina i demés peces mecàniques del Nazar C carregades a la caixa del camió. Els espera un llarg viatge fins arribar a destí.
El senyor Rubirola comprà a en Lluís Costa, que amb els senyors Serrat i Congost eren socis del concessionari Nazar de Girona, i que més tard fou ell representant de la casa Avia, aquest camió Nazar C devers l'any 1969. Aquest camió era de Transports Seguí de La Bisbal d'Empordà, empresa que tingué uns quants Nazars. A mitjans dels anys 1970 el Nazar C fou tancat en un graner fins que, quinze anys enrere, li tallaren el xassís per aprofitar el bolquet com a remolc agrícola. La cabina fou dipositada en un racó de l'era de la casa fins avui.
La recuperació dels pocs vehicles Nazar conservats fins els nostres dies, que en la major part dels casos presenten un estat força precari i capolat, té per objectiu la restauració d'algunes poques unitats. És el cas d'aquest Nazar C d'un marxant de fruita i verdura de Belchite, que descobrí l'amic Jordi Núñez Beltran i un col·leccionista asturià ha restaurat pulcrament:
Si l'empresa de restaurar un vehicle comença sempre amb la selecció i compra de la unitat, per pur pragmatisme, escombrem cap a casa i centrem els esforços en les marques nostrades. Si aquesta labor no la fem nosaltres, no la faran pas els de fora on l'interès envers aquests vehicles és limitat, escàs, residual. L'exemple d'aquests col·leccionistes ens il·lustra, segons el nostre parer, sobre allò que cal fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada