L'editorial Taber de Barcelona, fundada per l'escriptor Joan Perucho, editorial innovadora quant els temes i portades il·lustrades dels llibres que publicà en els seus pocs anys d'existència, portà a cap el projecte ideat per l'escriptor Oriol Vergés de recollir les profundes transformacions socials, demogràfiques, territorials i econòmiques que experimentà el país arran dels anys 1960.
Aquest projecte, amb el títol de Catalunya Visió, cristal·litzà en deu volums publicats en el període comprès entre els anys 1968 i 1978. Els escrigueren en Josep Vallverdú, que s'encarregà de vuit volums, i en Jordi Verrié i Josep Vicente, que redactaren els dos restants. Les fotografies del territori, paisatges, escenes quotidianes i festes se les devem a en Ton Sirera, que il·lustrà nou volums, i en Ferran Bosch, que il·lustrà el volum escrit per en Josep Vicente. Els deu volums recollien les grans transformacions produïdes arreu de les comarques catalanes, d'Andorra, del Matarranya, el Baix Cinca, la Llitera, i de la Catalunya Nord. Un retrat precís, amb esperit notarial, de com es vivia i quins canvis es produïen aquells anys.
El primer volum de Catalunya Visió, escrit per en Josep Vallvedú i Aixalà, un escriptor nascut a Lleida, i amb fotografies d'en Ton Sirera i Jené, un fotògraf de Barcelona però vinculat a Lleida, aborda les comarques de La Segarra, el Segrià, la Noguera, la Llitera i el Baix Cinca. El territori que més coneixien, més proper i familiar. Portada del llibre:
El primer volum de Catalunya Visió, escrit per en Josep Vallvedú i Aixalà, un escriptor nascut a Lleida, i amb fotografies d'en Ton Sirera i Jené, un fotògraf de Barcelona però vinculat a Lleida, aborda les comarques de La Segarra, el Segrià, la Noguera, la Llitera i el Baix Cinca. El territori que més coneixien, més proper i familiar. Portada del llibre:
Les fotografies contingudes en aquest volum són d'un gran interès. Presenta els pobles aspres, àrids i soferts del pla de Lleida abans de la gran transformació viscuda en els anys 1970 que ha aportat una gran riquesa per l'empenta, treball i tenacitat dels ponentins. La gent de Lleida ha progressat fent seu allò que qui no arreplega mai poc no tindrà mai molt. En aquells anys als pobles hi havia Citroen Dos Cavalls i Renault 4:
Una economia fortament agrària on els tractors tenien un gran protagonisme. Un tractor Barreiros aplanant un camp:
Els mercats i fires trencaven la rutina i permetien de xerrar amb coneguts, amics i veïns:
Els vilatans es bellugaven amb motocicletes senzilles, barates de compra i de manteniment fàcil. Bastaven per moure's pel poble i arribar-se fins el tros i l'hort:
País amb una gran abundància de maquinària agrícola, incloent-hi els motocultors equipats amb senzilles caixes de fusta:
Un Land Rover, el jeep per excel·lència que hi hagué al país fins a la irrupció del Nissan Patrol, comercialitzat per Ebro-Motor Ibèrica SA l'any 1984, i dos tractors:
Contrast de les cases esgavellades i el Seat 1500 fosc que emmarca cronològicament la fotografia. La dona d'esquena, vestida de fosc rigorós, un costum que encara perdura d'una manera residual en aquells pobles:
El segon volum, també escrit per en Josep Vallverdú i amb fotografies d'en Ton Sirera, tractava les comarques de La Ribagorça, els dos Pallars, el Jussà i el Sobirà, i la Vall d'Aran, un territori occità incrustat a Catalunya:
Dos cavalls proveïts d'arganells bevent l'aigua que raja dels brocs d'una font:
Un home del país i, al fons, un Citroen i un camió Barreiros Azor:
Un tractor que arrossega una carrossa:
Un marxant oferint el seus productes exposats en la caixa d'un furgó Mercedes Benz al mercat setmanal de Sort, la capital del Pallars Sobirà:
Un senyor, que es desplaça amb una Vespa, rumia si ha de creuar un pont després de llegir l'advertiment de l'administració competent que no en garantia la seva resistència. I això, tal i com s'acredita amb la fotografia, no és pas cap acudit. Reflecteix l'abandonament que patiren aquelles comarques quant a infraestructures. Les inversions escomeses les darreres dècades han pal·liat força tals deficiències:
A finals dels anys 1960, al Pirineu de Lleida encara s'usaven cavalls i animals de bast per carregar i desplaçar-se:
El lleure arrelava de mica en mica els dies de festa i els diumenges. Era una ocasió per mudar-se i dinar fora de casa, en un restaurant:
Retrac condicionant la neu d'una pista d'esquí:
Dues imatges de la Vall de Boí, amb les seves esglésies romàniques i els seus balnearis d'aigües salutíferes:
Llevat de mar, Lleida ofereix uns diversitat de paisatges i climes extraordinària. És la única província catalana que no té pas costa però en canvi sí té un territori de clima atlàntic, la Val d'Aran. En els propers articles exposarem més fotografies dels volums de Catalunya Visió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada