Catalunya Visió de l'editorial Taber de Barcelona (i V).

La col·lecció que hem manejat de Catalunya Visió, composta per deu volums, era fatalment incompleta. Faltaven els volums números quatre i deu. Tanmateix creiem que dóna un idea prou aproximada de quin era el parc automobilístic del país a finals dels anys 1960 i principis del 1970. L'antiguitat i pobresa del nostre parc automobilístic respecte la resta de països de l'Europa Occidental, com se'n deia aleshores per contraposició als països de l'Europa de l'Est, meres titelles sota control ferri de la Unió Soviètica, que rebien la qualificació de països satèl·lits, era un fet que no admetia cap discussió.

Amb els anys, en aquest punt, com també en general amb les infraestructures viàries, ens hem equiparat de mica en mica a la resta de països de la Unió Europea. La transferència de fons europeus destinats a finançar l'execució d'infraestructures espanyoles, un negoci rodó per a les grans constructores espanyoles,  ha jugat un paper principal en aquesta equiparació amb els països de la Unió Europea. Una altre qüestió que no es tingué prou en compte aleshores, segurament que per l'esperit quixotesc profundament arrelat en l'ànima espanyola, fou la utilitat i el cost de manteniment d'aquestes carreteres i demés grans infraestructures.

El novè volum de Catalunya Visió aborda les comarques intermèdies del país que fan el paper de coixí entre Barcelona i Tarragona: l'Anoia, terra d'un gran rendiment tèxtil, l'Alt Penedès, país de vins i de cava, i el Garraf, espai turístic de primera magnitud. Amb aquest article tanquem la sèrie dedicada a les fotografies de caire automobilístic contingudes en aquesta col·lecció que hem considerat més interessats i, per tant, hem reproduït en aquest espai.

Portada del volum novè de Catalunya Visió, escrit per en Josep Vallverdú i amb fotografies d'en Ton Sirera, consagrat a aquestes tres comarques que presenten una gran personalitat, vivacitat empresarial i empenta comercial:

Com la major part del nostre país, la pluviometria hi és escassa. L'adustesa i els conreus de secà predominants afaiçonen el paisatge i els pobles:

Estat que presentava la carretera nacional II abans d'arribar a La Panadella. Un Renault 8 avançava un camió Pegaso. I a la dreta, un anunci de Krafft, una mostra dels deliciosos anuncis publicitaris, alguns de rajola, que adornaven les cases contigües a les carreteres. Xocolata Torras de Banyoles, Sandeman, l'adob Nitrato de Chile i el conyac Hennessy eren els més populars:

La Panadella, amb el Taller Nogués, concessionari oficial Pegaso i Firestone i que tenia servei de grua, l'hotel Bayona, de parada quasi obligatòria, per buidar la bufeta, prendre un refresc i comprar el pa de pessic, i dues benzineres, a cada costat de la carretera nacional II. L'Hotel Bayona tenia un lavabo per homes d'una mida descomunal, format per una renglera de pixadors de peu. Hi podien orinar trenta homes alhora. Tot era a l'engròs per atendre les descarregades de viatgers dels autocars. 

El Seat 850, que tenia el mateix habitacle que el Seat 600, tingué una bona acollida aquells anys:

Parades de mercat amb les furgonetes que usaven els marxants per transportar les mercaderies, equipades amb baques:

Un autocar en una capital de comarca. A desgrat que ens és impossible d'escatir la marca i el carrosser que construí la carrosseria, en Toni Rica ens informa a través d'en Xavier Florez que era un Sava de Transports Vaqué de Carme aparcat a la plaça de la Creu d'Igualada:

Un Pegaso Comet equipat amb una cisterna enmig de màquines d'obra pública. A finals dels 1960 hi hagué un impuls en la construcció de carreteres i de millora de la xarxa existent: 

Una tartana circula amb parsimònia davant d'una bòbila:

Mostres d'arquitectura notable que presenten les principals ciutats d'aquestes tres comarques, manifestació de seva riquesa derivada de l'esperit empresarial dels seus habitants:

Una furgoneta Mercedes Benz fabricada a Vitoria amb la seva visera blava:



La fàbrica que Uniland té a Vallcarca, al mig de les costes del Garraf:



Sitges a principis dels anys 1970:



Un Seat 124 circulant en una carretera local:

Les furgonetes Sava Austin i les Mercedes Benz foren usades pels pagesos del país per traginar els productes que collien i vendre'ls a mercat:

Un altre Seat 600, el cotxe que permeté a la major part de famílies espanyoles de gaudir els dies festius d'estiu de les platges:

Amb aquest article tanquem la selecció de fotografies dels volums de Catalunya Visió que hem tingut a l'abast i més interès han suscitat en relació a la temàtica d'aquest bloc: aquelles fotografies d'en Ton Sirera que recollien els vehicles d'aquells anys.