Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Forné. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Forné. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de gener del 2014

Transports Francesc Barnadas de Girona: el transportista principal de Torras Hostench SA. Els anys de creixement (IV).

Can Barnadas va ser un dels primers transportistes que treballà amb camions Pegaso a les comarques de Girona. Concretament tingué dos Pegasos amb matrícula GI-7710 i GI-7777 carrossats amb unes caixes de fusta per transportar el paper arreu de les províncies espanyoles. El primer Pegaso equipava un motor de benzina que al cap d'uns anys li fou substituït per un motor dièsel. Aleshores era un dels pocs camions aptes per aquesta labor. Un Pegaso 140, amb el volant a la dreta, fotografiat a la fàbrica de la Sagrera de Barcelona, semblant a les dues unitats que comprà Transports Francesc Barnadas a can Forné, el concessionari oficial Pegaso de Girona:



Transports Francesc Barnadas SA treballà principalment amb camions Pegaso. Eren pintats d'un color verd fosc amb el radiador de color taronja. Molts camions aleshores eren acolorits de verd fosc. Aquells anys eren clients de la planxisteria Roca del carrer Figuerola, de Girona, que els hi reparaven les carrosseries. Més endavant carrossaren els camions a Sol-Xar, un carrosser fundat per en Soler i en Xargayó, dos planxistes que havien treballat a can Roca i s'establiren pel seu compte.

Als anys 1950 el transport de la pasta de paper entre les fàbriques de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis que feia un camió Ford amb matrícula M-71498, propietat a mitges de Construccions Batllori i el senyor Joan Fornells, que n'era el conductor, el prestà Transports Francesc Barnadas amb un camió Bedford equipat amb un bolquet.

A finals dels anys 1950 i principis dels anys 1960, quan Torras Hostench SA produïa a ple rendiment, can Barnadas comprà camions Pegaso Z-206 i 1060, de dos eixos, amb les següents matrícules: GI-21571, GI-22231, GI-25056, GI-32027 i GI-32515. Pegaso Z-206 d'un catàleg, cortesia del senyor Xavier Castells i Quintana:



El segon Pegaso Z-206, amb matrícula GI-22231, muntava un bolquet per transportar els fangs de la fàbrica a la depuradora.

El Taller Escuer, que tenia l'establiment en l'espai que ara ocupa la plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, li acoblaren al Pegaso Z-206 amb matrícula GI-22231 un segon eix direccional amb l'allargament del xassís. El segon camió que va se li practicà aquesta transformació fou també un altre Pegaso Z-206, de dos eixos, de Transports J. Castells, de Torelló, retratat en aquesta fotografia gentilesa del senyor Xavier Castells:



La configuració de tres eixos amb dos eixos davanters direccionals el fabricà directament Pegaso amb el model 1062. Una configuració que ENASA tingué en catàleg fins l'any 1993, quan va ser adquirida per IVECO.  

Transports Francesc Barnadas tancava els camions en un garatge del carrer Sant Joan Baptista de La Salle, on ara s'aixeca aquest edifici plurifamiliar:



Al costat del garatge de can Barnadas on hi tancaven els camions, hi havia les Ballestes Llistosella, un establiment avui dia tancat, que fabricava i reparava tota mena de ballestes per cotxes i camions. Transports Francesc Barnadas n'era client: 

IMG_1580

Edifici de la carretera de Barcelona, cantonada amb el carrer del Bisbe Lorenzana 48, que acollia les oficines i el taller de can Barnadas. El taller era als baixos de la finca, on hi ha la botiga de congelats:



L'any 1960 Transports Barnadas es transforma en una societat mercantil amb el nom social de TRANSPORTES FRANCISCO BARNADAS SA, extingint-se la seva condició d'empresari individual. El volum de l'empresa, la seguretat derivada de la separació d'activitats -l'empresarial i la personal- i l'agilitat en el funcionament de l'empresa foren les causes de la constitució d'aquesta societat anònima, una pràctica comuna aquells anys.

El Pegaso amb matrícula GI-25056, després de traginar uns anys paper amunt i avall, va substituir el Bedford en el transport de la pasta de paper entre les dues fàbriques. El conduïa un antic Guàrdia Civil.

El Pegaso, que tenia assignada la matrícula GI-32027, disposava d'una grua Hiab forestal amb seient i comandament superior per carregar els socs a l'estació del tren de Girona, fins a Sarrià de Ter. Els socs eren troncs d'eucaliptus i pi portats de diferents indrets d'Espanya, majorment de Galicia, en tren. Aquest camió mantingué el color blanc trencat original. Carregava els socs de l'estació de mercaderies de RENFE de Girona, on ara hi ha l'estació d'autobusos, just davant del taller i de les oficines de can Barnadas, i els transportava fins al camp dels socs, davant de la fàbrica de paper de Sarrià de Ter. Al camp dels socs, els pelaven llevant-los-hi l'escorça.

Un Pegaso de l'empresa de material de construcció Casablancas, de Sabadell, amb una caixa fabricada per Carrosseries Caba, semblant al de can Barnadas que traginava els socs de l'estació del tren a la fàbrica:



El Pegaso amb matrícula GI-32515 muntava un bolquet amb laterals. Transportava principalment paper produït.

L'any 1963 s'emprengueren les obres d'ampliació de la fàbrica de Sarrià de Ter amb l'ocupació d'una finca a l'altre costat del carrer Josep Flores, que era l'antiga carretera de Girona, un espai que havia acollit la serradora de l'Àngel Tauler, en Til·let per motiu. El camp de socs davant de la fàbrica de Sarrià de Ter:



Al cap d'uns anys, Transports Francesc Barnadas SA abandonà la feina del transport dels socs i el substituí un transportista de Lleida establert a Girona, el senyor Àngel Guitart i Bergadà. Els socs procedents de l'estació  de mercaderies de la RENFE, de Girona, eren apilonatats al camp del davant de la fàbrica. Un Pegaso Comet, de tres eixos, de Transports Navarro, de Bescanó, muntava una grua forestal i una peladora, una màquina que netejava els troncs de l'escorça. L'Àngel Guitart alimentava la trituradora dels socs amb una màquina giratòria. Fotografia de la planta de trituració, on s'hi aprecien uns camions que hi treballaven:



Transports Àngel Guitart tenia dos Pegasos 1063 que, nit i dia, transportaven l'estella dels socs triturats a la fàbrica de Sarrià de Ter per produir pasta de paper. Quan la fàbrica de can Torras estigué  a ple rendiment, Transports Àngel Guitart tenia tres o quatre tràilers, segons la feina, transportant socs de l'estació de mercaderies de la RENFE de Girona fins al camp dels socs de Sarrià de Ter. Una tractora i llur semiremolc, de Transports Àngel Guitart, cremats a l'estació de mercaderies de la Renfe de Girona:



L'any 1964 compren dos camions Nazar B. El primer, un Super 7 Tn, com l'exposat a la Fira de Mostres de Mataró pel senyor Santiago Castellsaguer Ribas, representant oficial a la comarca del Maresme, que tenia la matrícula GI-49516:



L'altre Nazar de la casa era un de 5,5 Tn, model fotografiat a la fàbrica Nazar de Saragossa (esquerra). Aquest camió, que tenia la matrícula GI-49729 i el conduïa en Quim, un veí del barri del Pont Major de Girona, portava les bobines de paper d'una fàbrica a l'altre. Fou substituït per un Barreiros 4217 amb matrícula GI-95159:



L'explosió la matinada del 18 de desembre de 1965 d'una de les tres autoclaus de la lleixivadora de la secció de pastes de la fàbrica de Sarrià de Ter, que va causar la mort de vuit treballadors morts i nou més de ferits, va colgar de runa el camió Büssing importat d'Alemanya. Únicament el capó del camió, molt llarg, treia el nas enmig de la runa acumulada.
 
Per atendre la càrrega de feina que hi havia compraren dos camions més. Un Pegaso 1062 amb acerbi i matriculat a Barcelona (B-366XXX) i un Barreiros Super Azor Gran Ruta equipat amb un motor de sis cilindres, molt ràpid i fiable, i matrícula GI-59996. Aquest camió, carrossat amb una caixa, feia províncies, inclosa la capital de l'estat espanyol, Madrid. Més endavant, li muntaren una cisterna sobre la caixa per transportar cola.

També s'adquirí de segona mà un Barreiros Super Azor, amb matrícula GI-41985, a la comarca de la Garrotxa. Li van treure el bolquet que muntava i l'equiparen amb una caixa produïda per Sol-Xar i una grua Hiab. Aquest Barreiros, que conduïa en Diego Martínez, descarregava el caolí i sulfats que transportaven altes camions, recollia la mercaderia de camions accidentats i el transport i recollida de motors de can Torras enviats a reparar als tallers especialitzats.

En Diego Martínez fotografiat junt al Barreiros Super Azor amb la fàbrica de Sarrià de Ter de teló de fons:









Aquest Barreiros van vendre'l a Recuperacions Auladell, de la Batlloria, que tenia un magatzem de ferro i paper a Sarrià de Ter. En el proper article abordarem més camions de Transports Barnadas i altres transportistes subcontractats. En el proper articles abordarem els darrers anys de Transports Barnadas SA.

dissabte, 22 de juny del 2013

Antics transportistes de la ciutat de Girona: records d'en Joan Mercader i d'en Martirià Brugada (i V).

Encetem el darrer article sobre els antics transportistes de la ciutat de Girona amb TRANSPORTS NARCÍS SALA I SALA que traginava gra amb camions bolquet. Disposava de camions Ebro, uns quatre o cinc Barreiros Saeta i un Nazar. Aquests camions, de compra i usats, eren més econòmics que no pas els Pegasos.

CARBONS FRANCH venia carbó a particulars i comerços que repartia per Girona amb una flota de camions Ebro. També tenien un Ford Thames Trader que l'havia conduït l'Àngel Pujolràs. Més endavant van comprar nou un Pegaso 1065 Europa, que va estrenar-lo l'Àngel Pujolràs, carrossat amb un bolquet i amb matrícula GI-71764. Amb aquest camió feien viatges a Igualada. El carbó que comercialitzaven, procedent de les mines de Fígols, a la comarca del Bergadà, era transportat en els anys 1940 i 1950 per Transports Llenas del barri de Santa Eugènia de Ter amb llur Pegaso 140.

TRANSPORTS ÀNGEL GUITART era una empresa familiar que treballava només per la fàbrica que l'empresa Torras Hostench SA tenia a Sarrià de Ter. Transportaven els socs de pi i eucaliptus des de l'estació del tren de Girona fins al camp dels socs, vora la fàbrica de la Torras Hostench, a Sarrià de Ter, on trituraven la fusta. Per executar aquesta feina disposaven d'uns quants Pegasos 2011, tractores amb uns semiremolcs amb plataforma. En Joan Mercader recorda que una tractora Pegaso 2011 era matriculada a Madrid (M-6XXXXX). Una de les darreres tractores que van tenir pel transport de socs va ser un Pegaso 2080. Fotografia dipositada a l'Arxiu Municipal de la ciutat de Girona d'una tractora Pegaso 2011 de Transports Guitart amb el semiremolc accident a l'estació del tren de Girona:

ns4902.1

Fotografia del camp dels socs l'any 1974 de la col·lecció de l'arxiu Sans, publicada a la revista Parlem de Sarrià i cedida pel senyor Joan Mercader:

escanear0008

La fusta triturada al camp dels socs era traginada fins a la fàbrica de la Torras Hostench SA amb tres camions amb unes caixes molt altes i construïdes especialment per aquesta labor. Atès que la fusta triturada pesava molt poc, portava la carrega enlaire. Tenien dos Pegasos doble direcció i un Barreiros 4220 amb matrícula GI-88228, comprat de segona mà a l'Agustí Moliner, un transportista de Banyoles. El bolquet original va ser subsituït per aquesta caixa especial. Aquesta empresa va plegar a principis dels anys 1990.

Quan TRANSPORTS ÀNGEL GUITART va plegar els xofers van constituir una societat cooperativa per fer la mateixa feina pel seu compte amb camions nous. Aquesta societat encara existeix (TRANSPA - SOCIETAT COOPERATIVA CATALANA LIMITADA) i té encomanat el transport de les bales de pasta de l'estació del tren i del port de Palamós fins a les fàbriques de paper de Sarrià de Ter i Sant Joan les Fonts. Actualment tenen una flota de camions Volvo amb plataforma.

TRANSPORTS P. RAURELL del barri de la Creueta de Girona. Tenia un Barreiros Super Azor que muntava un bolquet amb matrícula GI-65XXX; treballava exclusivament per l'empresa de Banyoles Bigues Agustí. Traginava guix, calç i ciment portland als magatzems que tenia l'empresa Bigues Agustí i ensems servia aquest material, si convenia, directament a les obres que l'havien de menester.

TRANSPORTS VIDAL I FÀBREGA de la plaça de Santa Susanna 8-9 va ser també un dels principals transportistes de Girona. Cobria transports generals de càrregues completes per tot Espanya i el servei de paqueteria a Barcelona. També treballava bàsicament amb camions Pegaso. Van tenir tots els models: el 165, el 1065, etc. En Joan Mercader recorda un Pegaso 1065 amb la matrícula GI-75098. El repartiment i recollida de la paqueteria a Girona era realitzat amb camionetes. De l'agrupació d'aquesta empresa amb TRANSPORTS ANGELATS, TRANSPORTS BUFÍ i TRANSPORTS TERRADAS, tots ells recaders de Girona a Barcelona, en va sorgir, a la meitat dels anys 1970, TRANSPORT GIRONA SA.

El recull de transportistes de la ciutat de Girona ha d'incloure en BENET CAMPASOL, que no era estrictament un transportista sinó un ferroveller molt popular amb un establiment a la Devesa de Girona. Principalment es dedicava a la recuperació de paper i ferralla industrial de les fàbriques. Va disposar dels vehicles que hi havia disponibles aquells anys. Dos camions Ebro B45, l'un amb bolquet i l'altre amb una grua acoblada a la part posterior. També van tenir un Pegaso Comet, un 1065 Europa, un Barreiros 4217 i un camió Nazar B petit. Tres fotografies dipositades a l'Arxiu Municipal de la ciutat de Girona de l'Ebro B45 amb el bolquet carregat de bigues de ferro i aculat pel contrapès de les bigues quan va agafar un clot. Aquesta anècdota va succeir al pont de Pedra de Girona per causa de l'excés de càrrega:

Fotografia de l'Arxiu Municipal de la ciutat de Girona.

Fotografia de l'Arxiu Municipal de la ciutat de Girona.

Fotografia de l'Arxiu Municipal de la ciutat de Girona.

TRANSPORTS VIRGILI, del barri de Palau, treballava amb dos Pegasos 1065 Europa que conduïen l'amo i un xofer llogat. Eren carrossats amb una caixa batea, una caixa per a transports generals reforçada i construïda de bolquet. Traginava guix des de la guixera de Beuda fins a Barcelona. El darrer camió que van tenir, abans de plegar, va ser un Barreiros de quatre eixos.

AGÈNCIA DE TRANSPORTS CORCOY, una empresa antiquíssima de Girona. Van començar amb carros i cavalls. Ara només fan recaderia i disposen d'un despatx amb llur taullell al carrer de Santa Eugènia. Actualment fan les funcions de centre de recaderia i té uns camionets per atendre els serveis de recaderia. Actualment, el magatzem i el garatge on hi tanquen els camions és al polígon industrial Mas Xirgu de Girona. 

Acabem aquest treball amb un apunt. En Pere Mir, veí de Sant Julià de Ramis i mecànic de camions de tota la vida, actualment jubilat, va treballar molts anys a Can Forné, concessionari oficial Pegaso, i li ha comentat a en Joan Mercader que la primera grua que van tenir era muntada damunt d'un camió Studebaker, en els anys que encara tenien el taller a Girona, abans de construir el taller a Sarrià de Ter. Després van tenir un Pegaso 140 que remolcava els camions i autocars en pana i un Pegaso 1065 Europa. La família Forné en la dècada dels anys 1930 eren els representants de la casa Studebaker a Girona.

Agraïm la informació facilitada per en Joan Mercader i en Martirià Brugada del Terri per la publicació d'aquests articles, els quals són il·lustrats amb algunes de les fotografies de camions conservats a l'Arxiu Fotogràfic de la ciutat de Girona, de consulta obligatòria per als afeccionats al món del transport a casa nostra.