Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alta Ribagorça. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alta Ribagorça. Mostrar tots els missatges

dimecres, 31 de juliol del 2013

Les mines de carbó de Malpàs i de plom de Cierco que explotava Minera Industrial Pirenaica SA als anys 1940 per compte de ENHER.

Els recursos minerals de l'Alta Ribagorça, una comarca isolada amb poques comunicacions amb les comarques veïnes, no s'havien explotat per la dificultat que plantejava el transport fins al lloc de destí. En Victoriano Múñoz i Oms, funcionari de la Diputació de Lleida en la dècada dels anys 1920, sabia de l'existència d'aquestes riqueses minerals a la comarca de l'Alta Ribagorça. 

L'any 1931, a redós de l'alegria provocada per l'adveniment de la Segona República, es va constituir la societat Minera Industrial Pirenaica SA (MIPSA) amb un capital d'un milió de pessetes i amb l'objectiu d'explotar les mines de carbó de Malpàs. Al capdavant d'aquest projecte hi havia l'enginyer lleidatà Victoriano Muñoz.

Els projectes industrials endegats per MIPSA a la primera meitat dels anys 1930, sota la direcció del senyor Victoriano Múñoz, són el precedent de les grans actuacions que ENHER, també comandada pel senyor Muñoz, va executar a la comarca després de la Guerra Civil. 

A Malpàs MIPSA explotava dues mines de carbó batejades amb el nom de Júpiter i Egara, aquesta darrera en honor al senyor Joan Vallès i Pujals, conegut advocat, empresari i polític de Terrassa, accionista de MIPSA i posteriorment conseller de ENHER. El carbó extret es transportava fins a Balaguer, on era carregat al tren de Lleida. Aquesta línia de tren, de projecció transfronterera, mor a La Pobla de Segur, la seva última estació. 

Els anys gloriosos de les mines de carbó de Malpàs són els de la immediata postguerra espanyola amb l'autarquia econòmica i l'aïllament internacional de la dictadura del general Franco, aliat de les potències de l'eix. La necessitat de disposar de matèries primeres va impulsar l'extracció de carbó i de totes les matèries primeres acumulades al subsòl. 

En la dècada del 1940, anys de molta pobresa, sofriment i repressió, l'activitat econòmica de les mines de carbó de Malpàs i de plom de Cierco, un poble integrat al municipi de Vilaller, que explotava Minera Industrial Pirenaica SA per compte de l'Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA i que generava molta ocupació laboral, va ser providencial per la comarca de l'Alta Ribagorça per garantir l'assentament de la població. També s'ha d'apuntar els beneficis respecte de la millora de les carreteres i els de caràcter social traduïts en habitatges, escoles, economats, assistència mèdica i activitat comercial.  

Els rendiments econòmics procedents de l'explotació de les mines de plom de Cierco va permetre-li a ENHER la compra de maquinària i béns d'equip importats de l'estranger que havia d'instal·lar a les centrals hidroelèctriques que construïa en el curs del riu Noguera Ribagorçana. Aquells anys tot era molt precari.

El carbó procedent de les mines de Malpàs va alimentar els forns de la fàbrica de Xerrallo que subministrava el ciment usat per ENHER en la construcció de les presses del riu Noguera Ribagorçana. Era un procés productiu autosuficient motivat per les circumstàncies d'aleshores.

La fàbrica de ciment de Xerallo i les mines de carbó de Malpàs van tancar l'any 1973. Les mines de plom de Cierco va tancar definitivament l'any 1984. Un autèntic cop per les comarques del Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça. Una petita part de l'obra colossal de l'enginyer Victoriano Muñoz i Oms s'extingia per sempre. En resta la seva obra principal, els embassament que ENHER va aixecar al riu Noguera Ribagorçana, una de les grans obres civils de la segona meitat del segle XX a Catalunya que proveeixen part de l'electricitat que consumeix el país.

IMG_9369

Fotografies de la foneria de MIPSA:

Col·lecció fons fotogràfic Fundació Endesa.

IMG_9371

IMG_9372

Instal·lacions del forn elèctric de MIPSA a Cierco:

IMG_9373

Fotografies datades l'any 1947 de les mines de carbó que MIPSA explotava a Malpàs, un poblet de El Pont de Suert, capital de la comarca de l'Alta Ribagorça:

IMG_9386

IMG_9388

IMG_9389

Col·lecció fons fotogràfic Fundació Endesa.

IMG_9391

Part de les instal·lacions de les mines de carbó de MIPSA a Malpàs l'octubre del 1948:

IMG_9407

IMG_9408

IMG_9410

Campament del treballadors de les mines de plom de Cierco que explotava MIPSA:

Col·lecció fons fotogràfic Fundació Endesa.

Safareig de les mines de plom de Cierco que explotava eficaçment MIPSA:

IMG_9412

Pont d'accés al safareig de les mines de plom de Cierco, una obra sòlida i ben construïda:

IMG_9413

El túnel de Vielha, que comunica les comarques de l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran, es va començar a construir l'any 1926 sota la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, que va impulsar l'execució d'un ambiciós programa d'obres públiques per centralitzar l'estat espanyol, entre les quals, la xarxa radial de carreteres que connecta Madrid amb les principals ciutats espanyoles. La Guerra Civil Espanyola va aturar-ne la seva construcció.

Acabada la guerra, es van reprendre els treballs de construcció del túnel de Vielha per trencar l'aïllament de la Vall d'Aran els mesos d'hivern i permetre'n la comunicació tot l'any. Fotografia del fons fotogràfic de la Fundació Endesa d'un escamot de soldats a la boca sud del túnel de Vielha l'any 1947, un any abans de la seva inauguració i posada en funcionament:

IMG_9387

Agraïm les facilitats i interès dels responsables del fons documental de la Fundació Endesa en difondre una petita part del seu fabulós arxiu fotogràfic que detalla el procés de l'electrificació a Catalunya amb la construcció dels embassament i centrals hidroelèctriques a les conques dels rius Noguera Pallaresa i Ribagorçana, d'un gran rendiment i aprofitament.

diumenge, 4 de desembre del 2011

La construcció de l'embassament d'Escales per ENHER (II).

El setembre del 1949, ENHER continuava la construcció de l'embassament d'Escales, les obres del qual es perllongarien fins l'any 1955. Un dels edificis que es va haver de construir fou el polvorí:

IMG_9189

Dins de la categoria de lees instal·lacions auxiliars, hi havia els espais destinats als compressors:

IMG_9188

La construcció d'aquest embassament va requerir de disposar d'una pedrera, les feines de la qual eren manuals, a pic i pala. Aquesta organització del treball exigia molta mà d'obra:

IMG_9187

Fotografia captada des del vessant superior dret de la futura presa d'Escales:

IMG_9186

El maig i juny del 1950 es va muntar, amb els pocs mitjans disponibles, una pala mecànica Pinguely per treballar en la construcció d'aquest embassament:

IMG_9183

IMG_9184

IMG_9185

IMG_9181

IMG_9182

Treballs de retirada de la runa el juliol del 1951:

IMG_9190

IMG_9191

IMG_9192

Continuarà.

divendres, 2 de desembre del 2011

Visites oficials a la comarca de l'Alta Ribagorça (II).

El general Francisco Franco va esdevenir cap de l'Estat després de la victòria de l'exèrcit feixista sobre el govern legítim de la República, el 1 d'abril de 1939. En qualitat de cap d'Estat, va visitar la comarca de l'Alta Ribagorça en quatre ocasions, el maig del 1947, el juny del 1953, el setembre del 1955 i el juny del 1959.

De l'arxiu fotogràfic d'ENHER que recull les fotografies de visites oficials, hem seleccionat part de les nombroses fotografies que recollien la visita que en Franco i la seva dona, Carmen Polo, van realitzar a la comarca de l'Alta Ribagorça el juny del 1959, un mes òptim per a visitar aquella comarca amb paratges i valls de gran bellesa.

Seqüència fotogràfica de la visita que el general Franco i llur seguici, a bord de Lands Rovers d'ENHER, van realitzar a Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici:

IMG_9156

IMG_9160

IMG_9162

IMG_9157

IMG_9158

El matrimoni Franco-Polo sortint de la residència La Farga, per a pujar a un luxós Cadillac:

IMG_9159

IMG_9161

IMG_9149

IMG_9155

Excursió a la vall de Boí:

IMG_9163

IMG_9164

Les comoditats del cap d'Estat i llurs ministres en les visites a la comarca de l'Alta Ribagorça, a la dècada dels anys 1950, segons es posa de manifest en les fotografies que es conserven a l'arxiu fotogràfic d'ENHER, contrastava amb la pobresa generalitzada de la majoria de catalans en aquells anys.

La conseqüència d'una dictadura militar implantada per una victòria en una guerra civil es reduïa a uns pocs privilegiats enfront a una majoria silenciosa, atemorida i que patia privacions de tota mena, incloent-hi articles de primera necessitat com menjar, medecines, habitatges o una feina amb condicions laborals mínimes.

dijous, 1 de desembre del 2011

Fotografies de les visites oficials a obres d'ENHER (I).

Un dels quaderns fotogràfics de l'empresa ENHER era dedicat a les visites que les autoritats de l'època realitzaven a les obres d'aquesta empresa hidroelèctrica, referida a inauguracions de centrals, instal·lacions o projecte en execució.

Les primeres fotografies corresponen a la visita que el ministre d'Indústria, Sr. José Antonio Suances, va realitzar a les obres de construcció de la central de Senet i unes mines de plom, el juny del 1949:

IMG_9153

IMG_9154

En José Antonio Suances fou l'inspirador de la política autàrquica implantada pel règim franquista, l'any 1941, que va concretar-se en la creació de l'Institut Nacional d'Indústria. Aquest organisme estatal va crear el 1944 l'Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana (ENHER), avui dia integrada dins d'ENDESA.

Una altre visita del Sr. Suances a El Pont de Suert, a finals de juny i començaments de juliol de 1950, on s'aixecava una zona residencial per al personal d'ENHER:

IMG_9152

IMG_9151

Visita dels ministres d'Obres Públiques i d'Indústria a unes obres que executava la companyia ENHER, el novembre del 1951:

IMG_9150

El Sr. Suances visitava el juny del 1956 les obres que construïa ENHER al riu Noguera Ribagorçana:

IMG_9147

IMG_9167

Inauguració de la central elèctrica de Boí, el juny del 1956:

IMG_9148

L'octubre d'aquell any de 1956, en José Antonio Suances va continuar les visites de les obres d'ENHER:

IMG_9144

IMG_9145

La Farga, residència construïda per ENHER per a hostatjar-hi les personalitats que visitaven la comarca de l'Alta Ribagorça:

IMG_9166

L'any 1958, el ministre d'habitatge va complimentar una visita a la Ribagorça, gaudint de les esglésies romàniques de Santa Maria i Sant Climent de Taüll, a la vall de Boí, declarades Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

IMG_9165

Continuarà.