El senyor Joan Brugués té un recull publicat per ENASA en la dècada de 1970 sobre tots els models d'autocars, autobusos i microbusos que aleshores fabricava i tenia en catàleg. El full de presentació del recull emfatitza que els trets del transports per carretera són la seguretat, comoditat i rendibilitat. Els dos primers conceptes es refereixen als usuaris dels vehicles i el darrer a les empreses propietàries dels vehicles que presten el servei. Els responsables de ENASA, cofois de ser el primer fabricant espanyol d'autocars i autobusos, destacaven l'ampla gamma de vehicles disponible per atendre qualsevol servei i exigència, gamma que abastava des dels petits microbusos als autobusos urbans articulats dotats de gran capacitat i els potents i luxosos autocars concebuts pels serveis turístics internacionals.
Portada colorista del recull d'autocars, autobusos i microbusos que ENASA produïa en els anys 1970:
Les fotografies contingudes en el recull publicat per ENASA sobre la gamma d'autocars i autobusos que produïa conserven tot el sabor de l'època. S'emmarquen en els anys de la mort del dictador Francisco Franco, fet de gran transcendència històrica anunciat per en Carlos Arias Navarro, president del govern espanyol, desfet i somicant, en una televisió única en blanc i negre; el començament de la transició política espanyola, que no fou pas tan idíl·lica com alguns volen fer creure atès que hi hagué molta por, renúncies, amenaces i sang vessada; la implantació de la democràcia es personifica en les figures del president del govern Adolfo Suarez i del cap de l'Estat, el rei Juan Carlos I, i també amb la promulgació de la Constitució Espanyola, un text legal que per alguns polítics que la vilipendiaren aleshores presenta ara amb caràcter sobrevingut rivets canònics i un contingut sagrat, intocable, etern i màgic.
La letargia produïda per la Constitució Espanyola s'acabà abruptament amb el cop d'estat del 23 de febrer de 1981. L'espectre de l'Espanya tancada, intolerant, ignorant retrògrada i reaccionaria tornava a escena. La consolidació de la democràcia es produí amb l'arribada al poder dels socialistes, que ràpidament s'oblidaren de les americanes de pana i descobriren les comoditats del poder. Després tornà al poder la dreta espanyola, que mai ha condemnat la dictadura franquista. El president Jose Maria Aznar, funcionari de l'estat abans de dedicar-se professionalment a la política, en disposició de la primera majoria absoluta esquerdà la moderació i els delicats consensos bàsics bastits fràgilment en la transició espanyola: el pactisme fou abandonat en favor de la imposició com a manera de governar. Després del monumental bluf que significà el president socialista José Luis Rodríguez Zapatero, el seu successor, el registrador de la propietat Mariano Rajoy, home conservador i immobilista, ha aprofitat l'actual legislatura en què disposa de majoria absoluta per aplicar el llegat ideològic del president Aznar.
La mort del president Suarez i l'abdicació del rei Juan Carlos I, produïts aquest any 2014 que ara s'acaba, desprenen l'aroma d'epitafi del règim actual forjat sobre la Constitució Espanyola de 1978. La fi d'una època i d'un temps. Tot plegat difícilment serà com abans.
Espanya per desgràcia pateix diverses crisis sobreposades. A la crisi que pateixen la resta de països europeus, fruït de la pèrdua de competitivitat econòmica per la globalització i la conseqüent crisi de l'estat del benestar, a Espanya s'hi afegeix una democràcia de baixa qualitat on la separació de poders és una ficció, la politització de la justícia un mal endèmic, la pèssima formació i incompetència dels polítics -tots ells sense excepció- una realitat lacerant, la corrupció i el drenatge dels recursos públics en favor d'uns pocs privilegiats una pràctica multisecular, els privilegis envers uns pocs emparada en la legislació un costum habitual, i la ineficàcia de les administracions públiques amb el conseqüent balafiament de recursos públics i l'aplicació de polítiques fallides una desgràcia congènita. Una crisi, també sobre el model d'estat i la distribució del poder, concretat en el repartiment de competències i l'assignació dels recursos públics, que s'arrossega des del segle XVII. També la pugna entre la imposició de la uniformitat o el ple respecte a la diversitat cultural, lingüística i jurídica; o sigui, l'aplicació del model francès o del model suís.
El fotografies contingudes en el catàleg han estat ben triades. Un microbús Pegaso al mig d'una plaça porticada d'un poble espanyol amb cases senyorials que reflecteixen un passat de riquesa i fatxenderia evaporada i debolida en el transcurs dels segles:
La mort del president Suarez i l'abdicació del rei Juan Carlos I, produïts aquest any 2014 que ara s'acaba, desprenen l'aroma d'epitafi del règim actual forjat sobre la Constitució Espanyola de 1978. La fi d'una època i d'un temps. Tot plegat difícilment serà com abans.
Espanya per desgràcia pateix diverses crisis sobreposades. A la crisi que pateixen la resta de països europeus, fruït de la pèrdua de competitivitat econòmica per la globalització i la conseqüent crisi de l'estat del benestar, a Espanya s'hi afegeix una democràcia de baixa qualitat on la separació de poders és una ficció, la politització de la justícia un mal endèmic, la pèssima formació i incompetència dels polítics -tots ells sense excepció- una realitat lacerant, la corrupció i el drenatge dels recursos públics en favor d'uns pocs privilegiats una pràctica multisecular, els privilegis envers uns pocs emparada en la legislació un costum habitual, i la ineficàcia de les administracions públiques amb el conseqüent balafiament de recursos públics i l'aplicació de polítiques fallides una desgràcia congènita. Una crisi, també sobre el model d'estat i la distribució del poder, concretat en el repartiment de competències i l'assignació dels recursos públics, que s'arrossega des del segle XVII. També la pugna entre la imposició de la uniformitat o el ple respecte a la diversitat cultural, lingüística i jurídica; o sigui, l'aplicació del model francès o del model suís.
El fotografies contingudes en el catàleg han estat ben triades. Un microbús Pegaso al mig d'una plaça porticada d'un poble espanyol amb cases senyorials que reflecteixen un passat de riquesa i fatxenderia evaporada i debolida en el transcurs dels segles:
La jove vestida amb pantalons acampanats entra al microbús estacionat al mig de la plaça:
Algunes de les carrosseries d'autocars i autobusos que il·lustren el recull palesen que en aquells anys a Espanya hi havia bons carrossers. Tenien qualitat, disseny i esperit d'innovació per incorporar les novetats que es produïen en aquest sector. I la causa és ben senzilla: no hi havia tant d'intervencionisme administratiu executat a través de l'Institut Nacional d'Indústria (INI) com en les empreses productores de vehicles i la competència obligava a esforçar-se:
El frontal d'aquest autocar recorda vagament al de la Sava Cosmos:
Seria d'una gran utilitat disposar d'un treball sobre els projectes industrials en el sector de l'automoció fallits per la intervenció funesta del INI que, en lloc d'afavorir i primar la competència entre empreses en benefici dels consumidors, maldava per protegir les empreses que controlava foragitant la competència plantejada per altres empreses de capital privat. L'al·lèrgia dels polítics i alts funcionaris de l'estat a la lliure competència amb diversos operadors i llur interès en mantenir els monopolis i oligopolis on hi tenen una cadira reservada generosament retribuïda, que ha empobrit el país i perjudicat greument els consumidors espanyols de béns i serveis, ve motivat pel seu interès particular, no pas per l'interès general o públic.
Continuarà.
