Fotografies dels furgons Nazar B produïts per Otero Scale Models.

Els responsables d'Otero Scale Models, el maquetista asturià que guanya en qualitat en les successives reproduccions que produeix, fet reconegut pels afeccionats i especialistes en aquesta matèria, ha difós i compartit les miniatures dels furgons Nazar B, en versió tancada i mixta, muntats i acabats. El resultat, apreciable en les fotografies facilitades de les dues maquetes, és sublim, d'un gran detallisme, precisió, realisme i perfecció. Un treball admirable. 

El furgó Nazar B amb carrosseria metàl·lica tancada:

La disposició dels llums posteriors de les dues versions d'aquest model, incorpora el llum verd aleshores obligatori:

Detall de la llanta, el pneumàtic, l'estrep i la calandra amb el tap de la boca del radiador:

La maqueta del furgó mixt, reproducció exacta d'una unitat recuperada a Canet lo Roig, poble de la comarca del Baix Maestrat, restaurada meticulosament per un col·leccionista asturià:

L'estrep en la part posterior del pas de roda identifica que la unitat reproduïda correspon a la segona versió d'aquest model. La primera versió tenia l'estrep en la part davantera del pas de roda:

Detall del parabrisa corbat, la calandra del radiador pintada en blanc i el lloc del conductor i l'acompanyant, amb el volant, els seients i el túnel del motor:

fotografia de la família dels vehicles Nazar produïts per Otero Scale Models que esperem que s'engrandeixi ben aviat amb més models: el camió Nazar A de sis tones, amb caixa de fusta i vela i en versió xassís, llençats l'any 2013, i les dues furgonetes B en producció:

Seria de la més gran utilitat per contribuir a la difusió dels vehicles industrials produïts a l'estat espanyol que Otero Scale Models prosseguís reproduint-los a escala. Particularment de les marques i models menys coneguts i difosos. I amb relació a Nazar la reproducció d'alguns dels models que produí compta amb les unitats que un destacat col·leccionista asturià ha aplegat i restaurat. Una col·lecció única i de gran valor històric que s'allunya de les modes i llocs comuns presents en d'altres col·leccions de camions. L'autocar Ocell Blau és un dels models susceptibles de ser reproduïts a escala. Llur bellesa ho justifica plenament.

Tant de bo que aquests maquetistes asturians afrontin el repte de reproduir camions i autocars poc coneguts. El camió Karpetan que Lerma Autobastidores Industriales SA produí a Saragossa és una proposta que formulem des d'aquest espai. També els camions Sava, singularment el SH, tindria un gran interès. 

Els interessats en comprar qualsevol de les dues maquetes del furgó Nazar B poden fer la comanda fins a final de mes. Atès que el termini es breu i venç aviat, cal afanyar-se.

Rectificació i disculpes: confusió d'un Barreiros Azor per un Halcon.

En un article anterior exposarem el viatge que férem a Benicarló per visitar el Barreiros Azor que la família Esbrí comprà l'any 1960 i que en José Vicente Lluch, un bon amic de la família, està pacientment restaurant. Benicarló, ciutat industrial de primera categoria a la província de Castelló i ensems famosa per la qualitat de les hortalisses que produeix, fou una plaça on proliferaren  bastants transportistes.

El Barreiros Azor que en José Vicente Lluch està recuperant: 

Els fars davanters, incrustats verticalment a la cabina, paral·lels a la calandra del radiador, eren muntats de fàbrica al para-xocs davanter. La qualitat de l'execució del treball podria induir a suposar que aquesta cabina fou produïda de fàbrica: 

De dreta a esquerra, el Sr. Antonio Esbri Rambla, en Claudi Herguido, en José Vicente Lluch i en Carles Tomàs Roure:

En el transcurs de la visita, el senyor Esbri insistí que el Barreiros que comprà son pare al concessionari oficial de la ciutat de Castelló l'any 1960 era el model Azor. Nosaltres, que mai havíem vist una unitat d'aquest model de la casa Barreiros, l'afirmació ens omplí de perplexitat i vacil·lacions. Només coneixíem el Barreiros Azor produït d'ençà de l'any 1962 amb dos fars encastats als extrems del radiador de la cabina. 

Barreiros Azor del senyor Joan Pujol i Darné, de Salt (Gironés), fotografiat al santuari dels Àngels, al municipi de Sant Martí Vell:

El dubte ens borinà durant el viatge de tornada de Benicarló a Alcarràs i suscità un viu debat amb en Claudi Herguido i en Carles Tomàs. Un cop a casa, ens cabussarem a internet i la conclusió, equivocada, fou que el camió que posseí la família Esbri era el model Halcon. En contra de l'adveració del senyor Esbri, amb una manifesta temeritat per part nostre, ho escrivírem en l'article publicat sobre el viatge a Benicarló, la coneixença dels senyors Esbri i Lluch i la visita del Barreiros.

En Luis Alberto Garrido Sanz, conegut arreu amb el sobrenom, justificat, de Doctor Barreiros, lector exigent i amatent d'aquest espai, fet que ens congratula en gran manera atesa la seva erudició enciclopèdica sobre l'empresa de Villaverde -llur història, vicissituds i models produïts-, contactà amb nosaltres per advertir-nos de l'error en què havíem incorregut prescindint de la informació del senyor Esbri i exposant que era un Barreiros Halcon. La seva escrupolositat sobre tot allò que es publica de Barreiros és proverbial. I és una actitud lloable atès que depura i precisa els errors que usualment presenten els articles publicats sobre aquest gran fabricant espanyol de camions.

En Luis Alberto Garrido ens informa de les diferències entre els dos models de Barreiros, el Halcon i el Azor, són el xassís i el motor: el primer equipava un motor de noranta cavalls de potència, còpia del motor Perkins P-6, i el segon un de cent quinze cavalls de potència. Aquests dos models foren produïts i comercialitzats l'any 1960. I només estigueren en producció dos anys.

El model Halcon, concebut per a 10,5 Tm, fou substituït per el Saeta de 5 tones i l'Azor, concebut per a 13,4 Tm, per l'Azor 2, el qual muntava la cabina Panoramic. Quant a la proliferació de cabines distintes, que hom troba a la xarxa, deriva de la producció a batzegades dels camions Barreiros en els primers anys de la dècada de 1960, de tal manera que la informació dels catàlegs era merament orientativa i no hi havia pas dues cabines idèntiques. Alguns Azor tenien una petita xemeneia sobre la calandra del radiador. I la darrera diferència és la instal·lació del tanc de combustible: si l'Halcon era instal·lat al cantó esquerra del xassís, l'Azor era al cantó dret.

Les fotografies d'aquests dos models, enviades també pel senyor Garrido, permeten copsar les diferències entre els dos models. Les tres primeres fotografies són del Barreiros Halcon: 

I tres fotografies més del model Barreiros Azor, la primera de les quals, amb una cabina que té la dita xemeneia a la part superior de la calandra del radiador:

Agraïm al senyor Luis Alberto Garrido l'assessorament prestat per precisar i aclarir que el Barreiros que el senyor Esbri comprà l'any 1960 fou un Azor, tal com ho manifestà amb aplom el seu fill en la visita a Benicarló. I serveixi aquest article per esmenar l'error comès, convenientment denunciat pel senyor Garrido.

La festa del divuit de juliol: els viatges en camions.

La festa grossa de la dictadura franquista era el dia 18 de juliol, celebració de l'alçament i rebel·lió militar contra el règim de la Segona República Espanyola que causà una guerra civil de tres anys, milers de morts, ferits, desapareguts i exiliats, devastà el país i imposà una brutal i despietada repressió. 

El 18 de juliol les empreses i les distintes administracions públiques abonaven la paga extra a tots els seus treballadors del sector privat i públic. També els pensionistes cobraven aquell dia la paga extra d'estiu. Qualsevol excusa i motiu servia per a exaltar la importància del dia en el ritual de la dictadura del general Franco. 

Per aprofitar la festivitat del 18 de juliol, que coincidia de més a més amb la canícula de l'estiu, molts ciutadans fugien de les ciutats on residien per passar un dia al camp o a la platja. Aquell dia els trens circulaven plens de gom a gom. També els automòbils particulars, autobusos i autocars. I era permès als ciutadans de fer trajectes relativament llargs per carretera embarcats en les caixes de camions per gaudir del dia de festa. Les autoritats feien els ulls grossos. La Guàrdia Civil de trànsit no multava pas els camions carregats de ciutadans que circulaven per la carretera per celebrar la festa.

En el transcurs d'aquests anys hem recollit unes quantes fotografies de camions de distints transportistes carregats de familiars, amics i veïns que gaudiren de la festa del 18 de juliol.

La primera fotografia és la d'un camió Pegaso equipat amb un motor de benzina d'en Lluís Carreras, un transportista de Salt, carregat de persones deleroses de gaudir d'un dia de platja a S'Agaró. Al fons el campanar de l'església de Sant Cugat de Salt:

Un camió de Transports Cruañas de Tossa de Mar, que els divendres marxava fins a Barcelona per atendre el servei de recaderia, també fou usat per transportar els assistents a una sortida al camp:

Un camió Seddon Atkinson de la família Serret, veïns de Sant Adrià de Besòs que explotaven unes bòbiles al barri d'Artigas de Badalona, retratat ple de membres de tal família en una viatge fet el 18 de juliol de 1953 des de Sant Adrià de Besòs fins a Càlig, un poble de la comarca del Baix Maestrat, d'on procedeixen. Usaren, per desplaçar-se, la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, que seguia la línia de la costa per Gavà, Castelldefels, Garraf, Sitges i Vilanova i la Geltrú amb l'objectiu d'eludir el port de l'Ordal, molt costerut i serpentejant, i després la carretera nacional 340 que travessava Tarragona, Sant Carles de la Ràpita i penetra a la comarca del Baix Maestrat, en terres de Castelló. 

Les tres fotografies del viatge, una odissea aleshores, que conserva la família Serret foren fetes per en Lluís Serret i Vidal, i capta el camió a les portes de Peníscola, i l'arribada de la família Serret a Càlig:

Un altre viatge que tingué lloc el divuit de juliol. Un camió Maudslay d'en Joaquim Soley i Bosch, comprat a l'empresa MINERSA, retratat a S'Agaró o Sant Feliu de Guíxols, atapeït de familiars, amics i veïns:

A mesura que es generalitzaren els automòbils particulars, fenomen apreciable a partir dels anys 1960, el transport de persones en les caixes de camions caigué de mica en mica en desús fins extingir-se completament.

I la compra d'un camió, amb l'esforç econòmic que significava, també era motiu de festa grossa pel propietari i llur família. Fou el cas de la compra a càrrec del senyor Joan Corominas d'un camió Barreiros, el qual fou celebrat amb la família al santuari dels Àngels, aixecat al massís de les Gavarres i en el terme municipal de Sant Martí Vell que ofereix una visió del paisatge i les comarques que l'envolten meravellosa:

Aquells anys, arran de les privacions que la gent patia, les autoritats en certs aspectes eren condescendents. Una manifestació de tal lenitat fou el desplaçament en les caixes de camions per celebrar festes assenyalades. Avui dia, on l'intervencionisme administratiu s'ha propagat a costa de la llibertat individual, aquesta mena d'activitats resulten impensables, inimaginables.

Més fotografies dels autocar de can Olivet de Banyoles i els autocars carrossats per Factories Zane SA de Saragossa que tingué el senyor Joan Brugués i Prat.

Fa unes setmanes ens trobarem a l'avinguda Diagonal de Barcelona amb l'amic Xavier Florez, un dels grans especialistes en línies regulars de viatgers a Catalunya, incloses les línies històriques la major part de les quals desaparegudes que en Xavier localitza capbussant-se en els diaris oficials pretèrits que contenen les publicacions de les resolucions administratives d'atorgament de les concessions de línies i en la premsa de l'època on hi apareixen anuncis de serveis.

En Xavier Florez ens feu observar que aquest bloc tracta preferentment els transportistes i empreses familiars de transport de mercaderies per carretera en camions, negligint les empreses de viatgers per carretera en autocars, les línies regulars i els serveis urbans. 

Aquesta observació, absolutament encertada, té la seva raó de ser en el fet que a Catalunya hi ha una bona colla d'estudiosos del món de l'autocar amb les seves ramificacions de les empreses productores de vehicles, dels carrossers, de les empreses que prestaven línies regulars i serveis discrecionals, i dels vehicles. Sense ànim d'exhaustivitat, en aquest camp d'una producció tan fèrtil hi trobem, a més d'en Xavier Flores, en Miquel Segura Llop, en Joan Càmara, en Marcel Estadella, en David Arriola, en Ricard Fernàndez Valentí, l'Albert González Masip, l'Albert Obiols, en Xavier Maraña, entre molts d'altres afeccionats. 

Aquest àmbit tan fecund d'estudi i documentació del món de l'autocar i l'autobús no ha trobat un terreny abonat en treballs semblants respecte dels transportistes de mercaderies per carreteres, bé autònoms o bé empreses de caràcter familiar i societats anònimes. Per aquest motiu, aquest espai ha centrat la seva atenció en la recerca dels transportistes de mercaderies, carrossers de camions i mecànics.

Atès que en Xavier Florez té més raó que un sant, procurarem dins de les nostres limitades possibilitats en publicar més articles sobre el món de l'autocar en els cinc vessants exposats: fabricants de vehicles i carrossers, empreses que treballaven i treballen en línies regulars i els serveis discrecionals, vehicles i els tallers especialitzats.

Autocars Olivet de Besalú treballà en els anys 1950 amb aquests dos cotxes retratats a Peníscola, poble turístic de la comarca castellonenca del Baix Maestrat, un Ford i un Chevrolet:



L'autocar número 1 era una reconstrucció completa, inclòs el xassís, a partir d'un tros de ferro amb un número de xassís gravat que comprà el senyor Agustí Brugués Olivet. Amb aquest número de xassís pogué rehabilitar un autocar a Trànsit, disposar de la documentació administrativa que l'autoritzava de circular i construir-lo sencer.

Reconstruït el xassís amb unes bigues de ferro soldades per en Joaquim Genís i Nierga, el mecànic de la casa d'una gran competència i eficàcia, el Ford fou carrossat per en Beulas d'Arbúcies i se li acoblà un motor dièsel -segurament de la casa Barreiros- i un diferencial Timken. La única actuació possible aleshores. D'aquest auto és remarcable pel seu interès els intermitents laterals de plàstic, on arrenquen uns llistons cromats, que en Ramon Beulas, pare d'en Joaquim, l'actual propietari de l'empresa carrossera, fabricava artesanalment a mà.

El Ford carrossat per en Beulas, i retratat a Lorda, fou venut a en Francisco García, un conductor de ca l'Olivet que el tornà a carrossar amb una carrosseria produïda per Factories Zane SA ubicada al barri saragossà de Valdefierro. No disposem pas de fotografies d'aquest cotxe amb carrosseria Zane:



Atès que el personal que treballava a la delegació que el Ministeri d'Indústria espanyol tenia a Girona llogà l'any 1958 aquest Ford per desplaçar-se fins a Lorda i no podia pas circular per França perquè tenia una placa verda provisional, els funcionaris s'encarregaren de precipitar el tràmit administratiu de la concessió de la matrícula definitiva que estigué resolta en un parell de dies. Segurament que és una manifestació del principi d'oportunitat i celeritat administrativa.

L'altre autocar, identificat amb el número 2, era un Chevrolet que muntava una carrosseria construïda per en Teixidor de Banyoles, can Gana de motiu. Se li instal·là un motor dièsel Perkins. Aquest autocar el comprà, al cap d'uns anys, Autocars Camps de Tordera, empresa familiar desapareguda.

El radiador i les motllures que llueix el Chevrolet a la part davantera les fabricà artesanalment en Joaquim Genís i Nierga: produí uns motlles de fusta que omplí d'alumini líquid i, un cop refredat, en resultaren aquests cromats tan vistosos.

El proper any s'escau els cinquanta anys de la venda de Factorias Nápoles SA, fabricant de vehicles Nazar, per la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Saragossa, Aragó i Rioja, l'actual Ibercaja Banc SAU, a Barreiros SA.

Atesa la seva condició de creditor majoritari, la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Saragossa, Aragó i Rioja prengué el control de Talleres Nápoles SA, empresa fundada a Saragossa per l'empresari italià Vincenzo Angelino Gervasio i que produïa els vehicles Nazar, després d'haver presentat l'any 1962 suspensió de pagament. Ibercaja resolgué d'apartar de la direcció de l'empresa el seu fundador i nomenà un equip directiu de la seva absoluta confiança amb un programa i objectiu molt clar: sanejar l'empresa i treure-se-la de sobre. 

La primera opció de compra que Factorias Nápoles SA tingué sobre la taula la presentà el grup nord-americà Mack. No es dugué a terme pels entrebancs plantejats pel ministeri d'Indústria espanyol que actuava sota la pressió i en defensa dels interessos que exercien els altres dos fabricants espanyols de camions pesats, Enasa-Pegaso i Barreiros. Aleshores els responsables de Ibercaja SA no tingueren cap més alternativa que vendre Factorias Nápoles SA, societat successora de Talleres Nápoles SA, al grup industrial Barreiros, d'origen gallec i que tenia el domicili social i les plantes productives a Madrid. 

Aquest fracàs empresarial no desanimà pas a l'industrial Vincenzo Angelino Gervasio a treballar en el sector de l'automoció, malgrat les altes inversions i les dificultats de finançament que projectes industrials d'aquesta mena requerien així com l'intervencionisme administratiu que exercia el Ministeri d'Indústria en aquest sector, qualificat d'estratègic, i que ell coneixia de primera mà.

Després d'imaginar un projecte quimèric de fabricar en sèrie un cotxe de disseny propi i equipat amb un motor dièsel Perkins, projecte que en resultà la fabricació d'uns pocs cotxes amb la marca Sedan, en Vincenzo Angelino constituí la societat Factorias Zane SA que disposava d'una nau al carrer Camèlia del barri saragossà de Valdefierro dedicada a la construcció de carrosseries per autocars i autobusos.

Catàleg de Factorias Zane SA amb la nau que ocupava, d'una superfície de vint-i-dos mil metres quadrats, al carrer Camèlia del barri de Valdefierro, a Saragossa, on construïa carrosseries normals i autoportants amb xassís incorporat.   

Algunes de les carrosseries que produí Factorias Zane SA, contingudes en aquest catàleg i dissenyades totes per en Vincenzo Angelino Gervasio, presenten una gran elegància i refinament. 

El bon gust del senyor Angelino projectant vehicles l'havia manifestat en les carrosseries d'autocars, camions i furgonetes Nazar, en què predominaven les línies arrodonides, la profusió de cromats i abundoses superfícies amb vidres, acompanyades d'un interiors luxosos i còmodes. 

Carrosseria de bus urbà sobre un xassís Pegaso Comet amb un frontal reeixit:

Dues carrosseries autoportants, l'una amb acabat luxós i l'altre d'un acabat més senzill:



Una altre carrosseria que construïa Factories Zane SA:



Una carrosseria autoportant d'autocar amb una capacitat de quaranta places i llur interior:

Una carrosseria normal construïda damunt d'un xassís de Pegaso Europa, que oferia seixanta-quatre places més el conductor:

Una carrosseria autoportant amb xassís incorporat procedent de Pegaso, ja prefabricada per l'empresa i de lliurament immediat:

Una bella carrosseria autoportant amb bastidor incorporat de la casa Pegaso, en la versió d'acabat luxós amb vidres laterals superiors, un gran vidre central panoràmic i un interior espaterrant: 

Autocar interurbà de quaranta-cinc places amb un frontal molt similar a la resta dels models que construïa Factories Zane SA:

El model 68 de la carrosseria Zane, dotat d'una gran visibilitat, era el màxim exponent de luxe i confort. El disseny, en la nostra opinió, era plenament original, modern i innovador: 

El senyor Joan Brugués tingué tres autocars carrossats per Factorias Zane SA. El primer fou aquest Sava-Austin amb matrícula GI-61272 i pintat amb una combinació de colors crema i vermell:

El Sava-Austin amb carrosseria Zane escortat per dos autocars Pegaso Monotral, també de la casa, al Parador de Caldes de Malavella i l'Hostal Catalunya, al peu de la carretera Nacional II:

Una altre fotografia del Sava Austin:

Aquest autocar treballà al començament transportant el personal de l'aeroport de Girona-Costa Brava: el carregava i descarregava a l'estació del tren de Girona. Després feu serveis discrecionals. En el curs d'un viatge tingué un accident en el tram de la carretera nacional 340 que discorre pel municipi de l'Ametlla de Mar. 

El Sava-Austin retratat al garatge de l'empresa Autocars Olivet al carrer Canat de Banyoles: 

El Sava-Austin muntava de fàbrica un motor davanter. Atès que la moda que s'estilava al cap de poc temps fou els motors posteriors, en Joaquim Genís i Nierga, que era el mecànic de la casa, va instal·lar el motor a la part del darrera del vehicle. Aquesta intervenció provocà una lleugera modificació de la part davantera, més sòbria per la desaparició de cromats, i l'adopció d'una combinació de color crema i glauc que li conferia una sensació més suau:

En el món dels autocars, com en totes les manifestacions humanes, també imperen i manen les modes. Durant una època hi hagué la moda dels autocars que muntaven els motors en la part posterior. També es produí la moda dels autocars amb motor central. 

El segon autocar que el senyor Joan Brugués, amb d'altres socis, encarregà de carrossar a Factorias Zane SA fou un altre Sava Austin que muntava la carrosseria model 68, la màxima expressió de la concepció i els gustos que el senyor Vincenzo Angelino entenia per disseny. Aquest Sava Austin, que el senyor Brugués recollí a Saragossa després de dinar amb el senyor Angelino, fotografiat amb la placa provisional al parador de Caldes de Malavella: 

La part posterior del vehicle amb els llums, que són una filigrana, i les formes arrodonides tan presents en les carrosseries de Nazar i Factorias Zane SA:

Interior d'aquest autocar d'un gran luxe però que tenia l'inconvenient dels degotalls quan plovia:

Aquest autocar amb la matrícula definitiva al garatge de l'empresa Autocars Olivet de Banyoles, el qual encara presenta el mateix estat:

El darrer autocar amb carrosseria Zane que tingué el senyor Joan Brugués i Prat fou un  Sava-Austin amb matrícula GI-61427, datada el 11 de juny de 1966, i una capacitat de vint-i-sis places, que formava part de la flota de sis cotxes que tenia el senyor Antoni Cassà i Jordà, l'Aiano per motiu, un transportista d'Olot (La Garrotxa), l'empresa del qual el senyor Brugués comprà a finals del 1978.

La flota d'autocars que el senyor Joan Brugués comprà al senyor Cassà el dia 6 de desembre de 1978:

El Sava-Austin carrossat per Factories Zane SA procedent de la flota del senyor Cassà i retratat al nou garatge d'Autocars Olivet als afores de Banyoles, poc abans de donar-lo de baixa el 18 d'agost del 1979:

Amb aquest article hem recuperat com es feien les carrosseries en els anys 1950, algunes de les carrosseries que construí Factorias Nápoles SA de Saragossa, de vida efímera com s'estilava en les iniciatives empresarials endegades pel senyor Vincenzo Angelino Gervasio, i els tres cotxes Sava-Austin del senyor Joan Brugués equipats amb aquestes carrosseries saragossanes.