Troballa d'un furgó Nazar B en el poble d'Amaya (Burgos).

En aquest espai procurem de centrar l'atenció en les històries del transport de Catalunya, empresa hercúlia i inabastable. I aquest treball s'acompanya, si s'escau, de la troballa de vehicles que presenten, segons el nostre parer, un interès considerable. Una de les troballes produïdes aquest hivern, que mereixen ser consignades en aquest espai, correspon a un furgó Nazar B que es troba al poble d'Amaya, dins la comarca d'Odra-Pisuerga, a la província castellana de Burgos. 

Avui mateix, l'amic Luis Alberto Garrido Sanz, un autèntic savi de la vida i empreses fundades per l'industrial gallec Eduardo Barreiros Rodríguez, saviesa extensiva a tots els models de vehicles que Barreiros produí en llurs fàbriques espanyoles, ha descobert casualment, en una excursió feta el cap de setmana amb una motivació històrica i arqueològica, en el poble d'Amaya, integrat en el municipi de Sotresgudo, aquest furgó Nazar o, per ser més exactes, les restes que se'n conserven: 

Furgó Nazar B amb carrosseria metàl·lica tancada, com el que en Luis Alberto Garrido ha descobert al poble d'Amaya, fotografiat a la ciutat de Girona cap a l'any 1970: 

Aquest furgó Nazar B, sense matrícula segons la informació facilitada pel Sr. Garrido, que l'ha cercada infructuosament, sembla que procedeix de la província de Palència. I un cop donat de baixa, fou dipositat a Amaya i usat per guardar-hi llenya i demés andròmines d'un veí del poble. 

No és casual que els vehicles que produí Factorias Nápoles SA en el curs de la primera meitat dels anys 1960 sota la marca Nazar tinguessin més demanda a les províncies interiors de l'estat espanyol, on predominava el sector primari i que aleshores patien un èxode de població jove devers les principals ciutats industrials a la recerca d'un futur millor. Els vehicles Nazar, amb una mecànica ben senzilla malgrat l'aparença elegant, distingida i refistolada que en Vincenzo Angelino Gervasio sabé donar a les seves creacions, eren els que tenien un preu de comprà més assequible, econòmic. Les vendes d'aquests vehicles era afavorida per la mecànica Perkins que muntaven: qualsevol mecànic de províncies la coneixia i sabia reparar-la, sense cap contratemps, per l'abundor de recanvis. La major part dels pocs motors dièsel que hi hagué a l'Espanya imperial i paupèrrima dels anys 1950 eren de la casa Perkins. I la resta d'elements mecànics que muntaven les furgonetes Nazar, tots de fabricació espanyola, eren a l'abast de qualsevol taller mecànic de vehicles.

El senyor Garrido, apassionat de la història de l'automoció espanyola, ha centrat el seu interès envers els camions Barreiros car la seva família, coneguts transportistes de cereals del municipi de Medina del Campo des de temps remots, treballaren amb aquests vehicles que els hi donaren sempre un resultat excel·lent. I aquesta erudició sobre la història dels vehicles Barreiros, també inclou, dins la visió general que té de tots els productors de vehicles industrials implantats a Espanya, els vehicles Nazar. 

I l'entusiasme que el senyor Luis Alberto Garrido té pels vehicles Nazar deriva del fet addicional que Talleres Nápoles, l'empresa carrossera fundada per en Vincenzo Angelino Gervasio a mitjan anys 1950 a Saragossa, fou un dels principals proveïdors de cabines de Barreiros, relació comercial que s'extingí amb la producció dels vehicles Nazar. I fou precisament el senyor Eduardo Barreiros qui comprà, l'any 1966, Factorias Nápoles SA a la Caja de Ahorros de Zaragoza, Aragón i Rioja.

Des d'aquest espai volem agrair-li al senyor Luis Alberto Garrido Sanz la gentilesa en haver-nos lliurat aquestes fotografies per ser difoses en aquest espai.

Rectificació i disculpes: confusió d'un Barreiros Azor per un Halcon.

En un article anterior exposarem el viatge que férem a Benicarló per visitar el Barreiros Azor que la família Esbrí comprà l'any 1960 i que en José Vicente Lluch, un bon amic de la família, està pacientment restaurant. Benicarló, ciutat industrial de primera categoria a la província de Castelló i ensems famosa per la qualitat de les hortalisses que produeix, fou una plaça on proliferaren  bastants transportistes.

El Barreiros Azor que en José Vicente Lluch està recuperant: 

Els fars davanters, incrustats verticalment a la cabina, paral·lels a la calandra del radiador, eren muntats de fàbrica al para-xocs davanter. La qualitat de l'execució del treball podria induir a suposar que aquesta cabina fou produïda de fàbrica: 

De dreta a esquerra, el Sr. Antonio Esbri Rambla, en Claudi Herguido, en José Vicente Lluch i en Carles Tomàs Roure:

En el transcurs de la visita, el senyor Esbri insistí que el Barreiros que comprà son pare al concessionari oficial de la ciutat de Castelló l'any 1960 era el model Azor. Nosaltres, que mai havíem vist una unitat d'aquest model de la casa Barreiros, l'afirmació ens omplí de perplexitat i vacil·lacions. Només coneixíem el Barreiros Azor produït d'ençà de l'any 1962 amb dos fars encastats als extrems del radiador de la cabina. 

Barreiros Azor del senyor Joan Pujol i Darné, de Salt (Gironés), fotografiat al santuari dels Àngels, al municipi de Sant Martí Vell:

El dubte ens borinà durant el viatge de tornada de Benicarló a Alcarràs i suscità un viu debat amb en Claudi Herguido i en Carles Tomàs. Un cop a casa, ens cabussarem a internet i la conclusió, equivocada, fou que el camió que posseí la família Esbri era el model Halcon. En contra de l'adveració del senyor Esbri, amb una manifesta temeritat per part nostre, ho escrivírem en l'article publicat sobre el viatge a Benicarló, la coneixença dels senyors Esbri i Lluch i la visita del Barreiros.

En Luis Alberto Garrido Sanz, conegut arreu amb el sobrenom, justificat, de Doctor Barreiros, lector exigent i amatent d'aquest espai, fet que ens congratula en gran manera atesa la seva erudició enciclopèdica sobre l'empresa de Villaverde -llur història, vicissituds i models produïts-, contactà amb nosaltres per advertir-nos de l'error en què havíem incorregut prescindint de la informació del senyor Esbri i exposant que era un Barreiros Halcon. La seva escrupolositat sobre tot allò que es publica de Barreiros és proverbial. I és una actitud lloable atès que depura i precisa els errors que usualment presenten els articles publicats sobre aquest gran fabricant espanyol de camions.

En Luis Alberto Garrido ens informa de les diferències entre els dos models de Barreiros, el Halcon i el Azor, són el xassís i el motor: el primer equipava un motor de noranta cavalls de potència, còpia del motor Perkins P-6, i el segon un de cent quinze cavalls de potència. Aquests dos models foren produïts i comercialitzats l'any 1960. I només estigueren en producció dos anys.

El model Halcon, concebut per a 10,5 Tm, fou substituït per el Saeta de 5 tones i l'Azor, concebut per a 13,4 Tm, per l'Azor 2, el qual muntava la cabina Panoramic. Quant a la proliferació de cabines distintes, que hom troba a la xarxa, deriva de la producció a batzegades dels camions Barreiros en els primers anys de la dècada de 1960, de tal manera que la informació dels catàlegs era merament orientativa i no hi havia pas dues cabines idèntiques. Alguns Azor tenien una petita xemeneia sobre la calandra del radiador. I la darrera diferència és la instal·lació del tanc de combustible: si l'Halcon era instal·lat al cantó esquerra del xassís, l'Azor era al cantó dret.

Les fotografies d'aquests dos models, enviades també pel senyor Garrido, permeten copsar les diferències entre els dos models. Les tres primeres fotografies són del Barreiros Halcon: 

I tres fotografies més del model Barreiros Azor, la primera de les quals, amb una cabina que té la dita xemeneia a la part superior de la calandra del radiador:

Agraïm al senyor Luis Alberto Garrido l'assessorament prestat per precisar i aclarir que el Barreiros que el senyor Esbri comprà l'any 1960 fou un Azor, tal com ho manifestà amb aplom el seu fill en la visita a Benicarló. I serveixi aquest article per esmenar l'error comès, convenientment denunciat pel senyor Garrido.