Rectificació i disculpes: confusió d'un Barreiros Azor per un Halcon.

En un article anterior exposarem el viatge que férem a Benicarló per visitar el Barreiros Azor que la família Esbrí comprà l'any 1960 i que en José Vicente Lluch, un bon amic de la família, està pacientment restaurant. Benicarló, ciutat industrial de primera categoria a la província de Castelló i ensems famosa per la qualitat de les hortalisses que produeix, fou una plaça on proliferaren  bastants transportistes.

El Barreiros Azor que en José Vicente Lluch està recuperant: 

Els fars davanters, incrustats verticalment a la cabina, paral·lels a la calandra del radiador, eren muntats de fàbrica al para-xocs davanter. La qualitat de l'execució del treball podria induir a suposar que aquesta cabina fou produïda de fàbrica: 

De dreta a esquerra, el Sr. Antonio Esbri Rambla, en Claudi Herguido, en José Vicente Lluch i en Carles Tomàs Roure:

En el transcurs de la visita, el senyor Esbri insistí que el Barreiros que comprà son pare al concessionari oficial de la ciutat de Castelló l'any 1960 era el model Azor. Nosaltres, que mai havíem vist una unitat d'aquest model de la casa Barreiros, l'afirmació ens omplí de perplexitat i vacil·lacions. Només coneixíem el Barreiros Azor produït d'ençà de l'any 1962 amb dos fars encastats als extrems del radiador de la cabina. 

Barreiros Azor del senyor Joan Pujol i Darné, de Salt (Gironés), fotografiat al santuari dels Àngels, al municipi de Sant Martí Vell:

El dubte ens borinà durant el viatge de tornada de Benicarló a Alcarràs i suscità un viu debat amb en Claudi Herguido i en Carles Tomàs. Un cop a casa, ens cabussarem a internet i la conclusió, equivocada, fou que el camió que posseí la família Esbri era el model Halcon. En contra de l'adveració del senyor Esbri, amb una manifesta temeritat per part nostre, ho escrivírem en l'article publicat sobre el viatge a Benicarló, la coneixença dels senyors Esbri i Lluch i la visita del Barreiros.

En Luis Alberto Garrido Sanz, conegut arreu amb el sobrenom, justificat, de Doctor Barreiros, lector exigent i amatent d'aquest espai, fet que ens congratula en gran manera atesa la seva erudició enciclopèdica sobre l'empresa de Villaverde -llur història, vicissituds i models produïts-, contactà amb nosaltres per advertir-nos de l'error en què havíem incorregut prescindint de la informació del senyor Esbri i exposant que era un Barreiros Halcon. La seva escrupolositat sobre tot allò que es publica de Barreiros és proverbial. I és una actitud lloable atès que depura i precisa els errors que usualment presenten els articles publicats sobre aquest gran fabricant espanyol de camions.

En Luis Alberto Garrido ens informa de les diferències entre els dos models de Barreiros, el Halcon i el Azor, són el xassís i el motor: el primer equipava un motor de noranta cavalls de potència, còpia del motor Perkins P-6, i el segon un de cent quinze cavalls de potència. Aquests dos models foren produïts i comercialitzats l'any 1960. I només estigueren en producció dos anys.

El model Halcon, concebut per a 10,5 Tm, fou substituït per el Saeta de 5 tones i l'Azor, concebut per a 13,4 Tm, per l'Azor 2, el qual muntava la cabina Panoramic. Quant a la proliferació de cabines distintes, que hom troba a la xarxa, deriva de la producció a batzegades dels camions Barreiros en els primers anys de la dècada de 1960, de tal manera que la informació dels catàlegs era merament orientativa i no hi havia pas dues cabines idèntiques. Alguns Azor tenien una petita xemeneia sobre la calandra del radiador. I la darrera diferència és la instal·lació del tanc de combustible: si l'Halcon era instal·lat al cantó esquerra del xassís, l'Azor era al cantó dret.

Les fotografies d'aquests dos models, enviades també pel senyor Garrido, permeten copsar les diferències entre els dos models. Les tres primeres fotografies són del Barreiros Halcon: 

I tres fotografies més del model Barreiros Azor, la primera de les quals, amb una cabina que té la dita xemeneia a la part superior de la calandra del radiador:

Agraïm al senyor Luis Alberto Garrido l'assessorament prestat per precisar i aclarir que el Barreiros que el senyor Esbri comprà l'any 1960 fou un Azor, tal com ho manifestà amb aplom el seu fill en la visita a Benicarló. I serveixi aquest article per esmenar l'error comès, convenientment denunciat pel senyor Garrido.

El Barreiros Halcon de Transports Pujol de Sant Feliu de Codines: les primeres rutes arreu d'Espanya.

TRANSPORTS PUJOL va experimentar una forta embranzida amb la incorporació a l'empresa d'en Josep Pujol i Vallcorba, fill de l'Antoni i de la Maria. En Josep va entrar a l'empresa coincidint amb el gran tomb que va experimentar el país arran de la implantació del Pla d'Estabilització Econòmica l'any 1959.

La bonança econòmica derivada de la nova política econòmica, amb una tímida liberalització, i el creixement subsegüent, van impulsar els primers transports per tot l'Estat Espanyol, principalment pel País Valencià, on hi havia un dinàmic teixit de petites empreses familiars i una notable producció agrícola, i Madrid, la capital de l'Estat beneficiada del centralisme que va implantar-se a principis del segle XVIII amb els Borbons i que s'ha mantingut inalterat fins als nostres dies. 

Al tombant dels anys 1960, TRANSPORTS PUJOL traginava les mercaderies que havia cobert de sempre. Des de Sant Feliu de Codines i voltants, cap a Barcelona, baixaven productes agrícoles i les lleteres que fabricava l'empresa Vallcorba plenes de llet procedent de les granges de Sant Feliu de Codines i dels pobles propers. També baixaven patates que produïen en Felip Badia i Flaquer i llur fill Emili, de Can Trumfet, en una finca de Bigues i Riells. Són uns anys que encara hi havia demanda de fusta i l'activitat de desemboscar era intensa.

En Josep Pujol va decidir de comprar un camió Barreiros Halcon i va carrossar-lo amb una caixa de fusta per transports generals. En aquells anys, solament es podia comprar un Pegaso o un Barreiros. Al mercat, no hi havia més oferta disponible. En Josep Pujol va optar per Barreiros, una marca en què sempre hi confiaria:

Els camions de Can Pujol els tancaven en un garatge de Sant Feliu de Codines. L'Emili Badia, en Trumfet, els greixava i repassava els nivells a canvi de vint-i-cinc pessetes per camió. Amb aquest capital, l'Emili ja en tenia prou per anar al cinema i prendre's un refresc.

Amb aquest Barreiros Halcon TRANSPORTS PUJOL va fer viatges per tot l'Estat Espanyol. Malgrat que era una cabina de reduïdes dimensions, sense llit per acotxar-se i descansar, es transportava mercaderies on calgués per aquelles carreteres de l'època. Un viatge de Barcelona a Madrid, les dues ciutats més importants d'Espanya, era en aquells anys una odissea. A Catalunya, havent sortit de Barcelona hi havia el port del Bruc, amb llurs revolts tancats; al cap de pocs quilòmetres, per penetrar a la comarca de la Segarra i el pla de Lleida hom es trobava el port de la Panadella; quan s'entrava a l'Aragó, traspassat el riu Cinca, calia superar el port de Fraga, molt costerut. Aquells motors tan justets, patien de valent.

Aquest Barreiros Halcon també li permetia a Transports Pujol d'atendre els clients que tenia a Sant Feliu de Codines i a Barcelona. És el cas de l'empresa tèxtil Permanyer Vilanova. Li transportava el teixit de roba que produïa a la fàbrica de Sant Feliu de Codines als magatzems tèxtils del carrer de Trafalgar i la Ronda de Sant Pere de Barcelona que venien a l'engròs. Dues fotografies del Barreiros del Barreiros Halcon a la carretera general de Madrid a València:

El Barreiros Halcon aturat a un d'aquells restaurant de l'època, sòrdids, infectes i misèrrims, desproveïts de tota gràcia, de nom exòtic -Restaurante Oasis- i amb la propaganda de Coca-Cola. A l'autovia de Castelldefels, fins no fa gaire anys, encara n'hi havia uns quants d'aquests restaurants on s'hi aturaven els escombriaires de Barcelona i l'Hospitalet del Llobregat quan anaven o tornaven de l'abocador del Garraf, ja clausurat: 

El camió ben estibat. Calia aprofitat el viatge al màximum. I les autoritats de l'època eren més permissives que no pas actualment:

El Barreiros Halcon aturat en una carretera general espanyola de principis dels anys 1960. El trànsit encara era molt baix. L'activitat econòmica tot just s'havia desvetllat:

A la dècada de 1960, en Transports Pujol va ampliar la flota amb la compra de camions Barreiros per atendre els serveis de transport que li demandaven. Van ser uns anys molt bons pel transports, en contrast amb el que succeeix avui dia.  

Encara som a les beceroles: la desconeixença de l'història de l'automoció.

De tant en tant m'agrada veure les novetats editorials que es venen a la llibreria LIBRO MOTOR del carrer Muntaner de Barcelona. Els divendres per la tarda, com a preludi del cap de setmana, és una bona ocasió d'apropar-se fins a aquesta llibreria especialitzada en publicacions del motor i badar una estona amb els llibres arrenglerats a les antostes.

És admirable les publicacions de llibres de camions i autocars de països com Gran Bretanya, Alemanya, França i, fins i tot, Itàlia, un país tan admirable i exemple a seguir en molts aspectes. La comparació d'aquestes publicacions amb les edicions de llibres sobre vehicles industrials espanyols fa angúnia. No hi ha comparació possible en quant a qualitat, contingut i llançaments editorials. Possiblement hi contribueix el gruix, importància i prestigi de la producció industrial d'aquests països en relació a producció industrial espanyola, especialment escarransida i pobre arran de l'esclat de la guerra civil espanyola i els vint anys posteriors de feixuga, cruel i empobridora postguerra. Un període dramàtic.

Els anglesos poden sentir-se cofois per les seves indústries de camions i autocars: el nombre d'empreses, models fabricats i reconeixement internacional és inqüestionable. Els alemanys poden presumir justificadament que llurs empreses fabricants de camions han assolit la condició de mites: tothom sap allò que representa Mercedes Benz. Els francesos, sovint tan enravenats, publiquen llibres deliciosos sobre els camions de França, plens de nostàlgia i record envers una industria que no han pogut pas mantenir malgrat tot l'ajut de la poderosa administració pública francesa: Renault vehicles industrials pertany al fabricant suec Volvo.

Els italians han creat grans empreses de camions on hi destacava la qualitat i uns dissenys excel·lents i sublims: fins ara han sabut mantenir una indústria pròpia de camions i autocars, Iveco, que malda per a introduïr-se en els nous mercats emergents a redós de la globalització. Tenen l'experiència de la venda dels seus productes i tecnologia a la desapareguda URSS i els seus països satèl·lits mitjançant empreses i marques locals.

Els suecs mantenen les seves dues grans empreses de camions, Volvo i Scania, per bé que aquesta darrera sota el control de Volkswagen i Man. Fins i tot els laboriosos, discrets i hàbils holandesos mantenen la seva empresa emblemàtica de camions, Daf, integrada dins del grup nordamericà Paccar.

Aquesta situació contrasta vivament amb les empreses espanyoles d'automoció, completament desaparegudes. Les causes d'aquest fet són molt complexes i diverses i excedeix del contingut d'aquesta crònica. En tot cas, apuntem que l'intervencionisme administratiu de l'Estat, maldestre i partidista, ha estat letal per a aquest sector industrial. L'Eduardo Barreiros podia haver escrit unes memòries molt saboroses sobre tots els entrebancs que va patir per a impulsar i consolidar els seus projectes industrials.

El poc gruix de les empreses fabricants de vehicles industrials espanyoles, els pocs anys d'activitat industrials i la seva ràpida desaparició ha provocat que se n'hagi perdut dades importants de la seva història empresarial. Sovint cal recórrer als diaris i revistes de l'època per a seguir-ne les petjades i reconstruir-ne la història. Endemés, l'escàs arrelament i interès per l'activitat industrial a l'Estat espanyol, desenvolupada sovint per decisions polítiques del ministeri d'indústria, han comportat en general una ignorància i incúria envers el patrimoni industrial. Històricament, l'excepció han estat Catalunya i Euskadi.

Totes aquestes causes han provocat que aspectes importants de les empreses fabricants de vehicles industrials encara siguin ignorats. O que quan s'estudiï una empresa, els dubtes que sorgeixen siguin difícils de resoldre. Quan els afeccionats es capbussen en la història d'una empresa industrial d'automoció espanyola sovint es troba que amb la documentació que s'ha conservat, escassa i fragmentada, és impossible de compondre tota la seva història sencera.

El sorgiment d'internet amb tot l'estol de webs, fòrums i blocs especialitzats ha pal·liat en part l'absència de documentació i ha aprofundit en aquesta vessant recuperant personatges, vehicles i projectes.

Una mostra palesa s'esdevé amb una empresa de la importància de Barreiros, un dels grans fabricants espanyols de camions de la segona meitat del segle XX. Un dels primers models comercialitzats fou el Barreiros Halcon. L'empresa de Villaverde oferia aquest model en tres versions de cabina diferent: dues versions curtes i una versió llarga amb llitera per a trajectes de major distància.

1) La cabina curta amb acabat posterior recte correspon a aquest Barreiros Halcon de l'empresa TRANSPORTS PUJOL de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental):

2) La cabina curta amb un acabat eixamplat en la part posterior correspon a aquest Barreiros Halcon de l'empresa TRANSPORTS CARBONELL de Ribes de Freser (Ripollès):

3) La cabina llarga i llitera correspon a aquest Barreiros Halcon de TRANSPORTS SERRANO de Banyoles (Pla de l'Estany):

Malgrat que aquesta cabina fou transformada i engrandida pel carrosser Joaquim Duran Estarriola, Barreiros també l'oferia directament de fàbrica. Sabem que dos transportistes de Girona, en Lluís Blanch i en Pere Casas, van tenir Barreiros Halcon amb cabines llargues amb llitera.

Aquesta informació li ha proporcionat a en Joan Mercader, un actiu col·laborador d'aquest bloc, un mecànic que va treballar al concessionari oficial Barreiros per a les comarques de Girona, GERAUTO SA, ubicat a Salt. En Joan Mercader també li ho ha consultat a en Josep Homs i Surrell, cap de vendes de GERAUTO, qui li ha confirmat també que Barreiros va fabricar l'Halcon amb la cabina llarga i llitera per a viatges de llarga distància.

Si això succeeix amb una empresa com Barreiros, la ignorància per exemple dels models fabricats per LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES SA, fabricant dels camions i autocars Albatros i Karpetan, és absoluta. Senzillament, gairebé no en sabem res. I aquesta ignorància encara és més greu en les empreses carrosseres i proveïdores de la indústria del motor. Dels motors dièsel Matacas se'n sap ben poca cosa.

Entre d'altres empreses oblidades també podem esmentar en Ribas, fabricant de canvis de marxes, pinyons de recanvis i acoblament de cinquenes marxes per a canvis de marxes d'automòbils. Motoplat, conegut fabricant de plats magnètics de gran qualitat per a motocicletes. O la foneria i mecanitzadora GCC, inicials dels tres socis propietaris -García, Clua i Casals-, fabricant de culates per a camions, com les que muntaven els Pegaso, les originals de les quals no eren pas gaire bones; En Joan Homs recorda que TRANSPORTS HOMS tenia un Pegaso de 125 cavalls que va cremar la culata i van canviar-la per una culata fabricada per GCC.

Creiem que la investigació sobre empreses i vehicles industrials també ha de tenir en compte ara que encara hi som a temps els testimonis que van treballar-hi i permeten esclarir els dubtes que la documentació que s'ha conservat no permet pas d'escatir amb certesa.

Barreiros d'Altaya: si l'encerto l'endevino.

Uns mesos enrere s'ha començat a vendre una col·lecció de camions d'època, principalment francesos, per l'editorial Altaya, especialitzada en la venda de col·leccions de tota mena. La bona acollida que aquesta col·lecció va tenir entre els francesos, va engrescar a oferir-la als afeccionats espanyols.

El segon lliurament d'aquesta col·lecció era un camió Barreiros Halcon que muntava una caixa de repartiment de begudes. La curiositat d'aquest vehicle era la seva cabina, igual que els Berliet, amb una finestra lateral. En canvi, el Barreiros Halcon tenia una cabina més curta sense aquesta finestra. Fotografies d'aquest Barreiros Halcon d'Altaya:

Alguns adquirents d'aquesta col·lecció van opinar que aquest camió ofert sota la marca Barreiros era, en realitat, un Berliet francès al qual li havien canviat únicament la marca, per bé que l'empresa de Villaverde mai havia fabricat aquesta mena de cabina. Es considerava tot plegat una enganyifa.

En aquestes fotografies d'un Barreiros Halcon de l'empresa TRANSPORTS PUJOL de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) es constaten les diferències entre la cabina del Barreiros Halcon d'Altaya i el que fabricava Barreiros. Aquesta cabina correspon a la versió curta i recta. El frontal del Barreiros i el Berliet són gairebé idèntics:

En canvi, la cabina del Berliet és més grossa que no pas la del Barreiros Halcon:

Dues fotografies més d'un Barreiros Halcon de TRANSPORTS CARBONELL de Ribes de Freser (Ripollès), que és una cabina curta eixamplada:

Tanmateix, en Joaquim Duran, un carreter ja jubilat de Banyoles (Pla de l'Estany) que havia fabricat i reparat carros i caixes de camions, conserva dues fotografies d'un camió Barreiros Halcon amb la finestra lateral idènticament a la fabricada per Berliet i oferta per Altaya. Fotografies del camió Barreiros Halcon del transportista Serrano, de Banyoles, que va carrossar en Quimet Duran:

Arran d'aquesta fotografia s'ha suscitat una controvèrsia sobre si Barreiros va fabricar aquesta cabina o va ser una modificació d'algun carrosser traçut, abundants en aquells anys. En el primer supòsit, Altaya no hauria pas entabanat als adquirents espanyols d'aquesta col·lecció de camions, amb un camió que va fabricar-se a França però inexistent a l'Estat espanyol.

En Quimet Carreter m'informa que, efectivament, la cabina d'aquest Barreiros Halcon era de fàbrica més curta. Ell va transformar-la engrandint-la per la part posterior i muntant-hi una finestreta lateral.

També ho he consultat amb el senyor Joan Mercader, de Sant Julià de Ramis (Gironès), un gran afeccionat als camions amb una memòria prodigiosa de tots els camions que hi va haver per les comarques gironines. I és del parer que Barreiros potser va fabricar aquesta cabina.

En Joan Mercader recorda que en Lluís Blanch i Camps, un transportista de Sarrià de Ter establert a Girona, va tenir dos camions Barreiros Halcon, un amb la cabina curta i l'altre amb la mateixa cabina d'en Serrano, per a trajectes més llargs. Aquests dos Barreiros Halcon muntaven unes caixes de fusta i traginaven vi. La matrícula del Barreiros Halcon amb cabina llarga i llitera era GI-29XXX, de l'any 1959.

En Lluís Blanch treballava per a l'empresa CORVISA (Comerciantes Reunidos de Vinos SA), de Sant Julià de Ramis (Gironès), adquirida posteriorment per Casa Darnés SA, important empresa distribuïdora de begudes de les comarques gironines. Malauradament, no hem pogut pas trobar fotografies d'aquest Barreiros Halcon amb la cabina llarga i finestra lateral. Publicitat d'aquest transportista en una revista de Sarrià de Ter (Gironès):

En Lluís Blanch i Camps va tenir aquests dos Barreiros Halcon i al cap d'uns anys va comprar un Barreiros Saeta 75 amb matrícula GI-42XXX equipat amb una cisterna per a transport de vins. Posteriorment va treure's els Halcon i va treballar una pila d'anys amb el Barreiros Saeta 75.

Hi havia l'hipòtesi que Barreiros fabriqués cabines d'aquesta mena, poques, una còpia indissimulada de Berliet. Però la producció industrial espanyola en els anys 1960, fragmentada i improvisada, dificultaven d'escatir amb certesa tots els models de camions i autocars que es van fabricar en aquells anys.

Tanmateix, en Joan Mercader ha resolt aquesta controvèrsia. Ho ha consultat amb un mecànic que treballa al Taller Sarrià, especialitzat en reparació de camions, i que uns anys enrera havia estat el concessionari oficial de vehicles industrials Renault. Aquest mecànic va començar a treballar de ben jove a Gerauto, de Salt, concessionari oficial Barreiros de Girona. I confirma que el Barreiros Halcon es va oferir de fàbrica amb tres cabines diferents: dues versions de la cabina curta -una recta i l'altre eixamplada- i una cabina llarga amb llitera. Aquest senyor recorda perfectament que les tapes del motor de les cabines dels Barreiros Halcon curtes i llarges s'obrien diferentment.

Aquest mecànic que havia tractat amb els Barreiros Halcon recorda en Pere Casas, un transportista del barri de Pontmajor de Girona, que sempre havia treballat amb camions Barreiros. En Pere Casas també va comprar un Barreiros Halcon, nou, amb cabina llarga i llitera perquè feia províncies i voltava per tota Espanya. El darrer camió que va tenir en Casas fou un Barreiros Super Azor Gran Ruta. També cal apuntar que no van sortir-ne pas gaire de Barreiros Halcon amb llitera.

En Xavier Castells també recorda camions Barreiros amb aquesta cabina i creu que fins a la fabricació del model Saeta, Barreiros oferia diverses cabines de l'Halcon i el Condor. Solament cal comparar les dues cabines dels Barreiros Halcon de TRANSPORTS CARBONELL de Ribes de Freser (Ripollès) i TRANSPORTS PUJOL de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) per a constatar que Barreiros va fabricar dues versions de la cabina curta de l'Halcon: la recta i l'eixamplada.

Si el gran fabricant espanyol de camions participat per l'Estat, Pegaso, muntava peces diferents per al mateix model, quines solucions havien d'adoptar la resta de fabricants, que no gaudien pas d'aquests privilegis, per a disposar de peces per a fabricar i atendre la demanda. Així, es donava el cas d'adquirir dos camions Pegaso alhora que muntaven diferencials distints. Si això ocorria amb una empresa principal, s'accentuava i agreujava amb la resta de fabricants, i particularment Barreiros, que era una nosa per als responsables de l'INI.

Una altre cosa és que Altaya hagi ofert un Berliet francès sota la marca Barreiros per les similituds existents, engrandint el catàleg i aprofitant models de camions d'altres països. I que les penúries dels fabricants espanyols de camions en els anys 1960 oferint diverses vesions d'un mateixa cabina -com Barreiros- juntament amb les transformacions de cabines pels carrossers d'aleshores, hagin avalat la comercialització d'aquest model. Un encert d'Altaya fruit de la més absoluta casualitat atès que el rigor no és pas un tret distintiu d'aquesta col·lecció de camions.