La trobada de camions clàssics organitzada per en Luis Martinez a Rincón de Soto (I).

Les trobades de camions clàssics anglesos són admirables. En un prat verd s’hi apleguen un munt de camions de totes les èpoques. Des dels camions a vapor fins els darrers Leyland, tots excel·lentment restaurats, amb els seus dissenys anglesos tan singulars.

Succeeix quelcom de semblant amb els afeccionats als camions clàssics alemanys. Celebren trobades on passegen els mítics Mercedes Benz, Henschel, Krupp, Fraun, Man, Unimog, Magirus Deutz, Opel, Borgward i Bussing-Nag. Els impressionats camions alemanys amb els seus morros davanters inacabables i perfectament conservats que els seus propietaris llueixen orgullosos.

A Itàlia també se’n produeixen d’encontres d’aquesta mena amb els camions italians, de línies belles i reeixides. Segurament que són els camions amb uns dissenys més fins, elegants i harmoniosos. La potent i forta indústria d’automoció d’aquests països contribueix a conservar-ne el record i fomentar l’afecció i les trobades de camions clàssics.

A l’Estat espanyol també han començat a sovintejar trobades de camions clàssics. N’hi ha dues de principals, una de fixa i l’altre d’itinerant. També són interessants les organitzades per associacions i Ajuntaments arreu.

A Torrelavega anualment es celebra a mitjans del mes d’abril, coincidint amb els dies clars, lluminosos i alegres de la primavera, una trobada que té molta requesta. Hi assisteixen afeccionats de pertot arreu. La gent del nord d’Espanya, molt vinculada històricament a la indústria del carbó i del ferro, amb importants empreses siderúrgiques i fabricants de maquinària, tenen una passió pels vehicles i els trens.

L’altre trobada, itinerant, s’organitza a través del fòrum Camionesclasicos, a començaments de tardor. Gaudeix de molt bona acollida entre els afeccionats i ha estat una empenta i revulsiu per l'afició a l'estat espanyol.

Juntament amb aquestes dues trobades se’n celebren d'altres pertot arreu. A Catalunya, se’n celebren dues de camions moderns decorats a La Jonquera i a Granollers.

El passat 16 d’abril de 2011 també va celebrar-se la primera trobada de camions clàssics a Sant Pere de Torelló (Osona), a redós de la trobada de maquetisme ferroviari dins del pavelló municipal, copiant el format d’altres trobades semblants que es celebren a França.

El passat cap de setmana s’ha celebrat a Rincon de Soto, un poble de La Rioja, una trobada de camions clàssics organitzada per en Luis Martinez, un firaire d’Autol conegut arreu com en Luis El Colorao.

És una trobada presidida per la companyonia dels assistents que segueix la que va celebrar-se a Burgos l’any 2009 organitzada pel senyor Félix Alegre i uns altres seus amics, afeccionats als camions clàssics, particularment de Pegaso.

Els camions que van participar a la trobada de camions de Rincón de Soto abasta gairebé seixanta anys, que aviat és dit. El camió més antic va ser un Krupp del 1955, propietat del senyor Aguilló, de Vitoria-Gasteiz:

També va participar-hi un espatarrant camió Mercedes Benz, amb un capó imponent, del senyor David Garrido:

La història d’aquest camió és prou curiosa. Va ser exposat a la Fira metal·lúrgica celebrada la primavera del 1958 a Barcelona, al costat de quatre camions Mercedes Benz.

Malgrat que aquests camions havien de tornar a Alemanya, un cop acabada la Fira, una persona influent de l’època va aconseguir de matricular-los i vendre’ls. La major part els van comprar transportistes del Nord d’Espanya. Un dels Mercedes Benz exposats, de tres eixos, va comprar-lo l’empresa catalana TRANSPORTS ZOZAYA SA muntant-li una cisterna de transport de líquids.

Aquest Mercedes Benz va comprar-lo un transportista que traginava peix fresc des del Cantàbric fins a Barcelona. Munta una caixa de fusta d’un carrosser de Tolosa, Sorrondegui. Trigava unes setze hores per completar el trajecte per aquelles carreteres de l’època amb els port de Fraga, la Panadella i els Brucs.

Després va treballar traginant paqueteria fins que el van guardar en un garatge. En David Garrido l’ha recuperat. Després d’un repàs i posada a punt, torna a lluir en trobades de camions clàssics.

El Pegaso 200 de l’amfitrió de la trobada, el senyor Luis Martínez, excel·lentment conservat:

Una maqueta d'aquest camió, obra d'en Jon Gallego. En treball excel·lent:



Una tractora Dodge del carrosser Maturana, de Calahorra:





Altres dos Pegasos que van participar en aquest encontre vinguts de Saragossa i Cantàbria:









Original camió Mercedes Benz, vingut de Navarra, i transformat per l’ús habitatge:

Després de la rua de vehicles que van circular per Autol i Arnedo, es va visitar el taller del senyor Orestes Valenciano, un conegut mecànic d’Arnedo especialista en la restauració de vehicles clàssics i de camions antics.

El seu taller és un petit museu desgavellat amb peces interessantíssimes. L’Orestes Valenciano pateix del mal d’aquesta afició: l’absència d’espai per encabir-hi tots els vehicles clàssics. Un camió Mercedes Benz que l’Orestes Valenciano està restaurant:

Un Bedford desmuntat que equipava un motor dièsel Barreiros. El xassís i el motor d’aquest camió damunt del Mercedes Benz:

I la cabina del Bedford, un vehicle molt curiós característic de la dècada dels anys 1950, els anys dels apedaçaments:

Una de les peces més interessants rescatades pel senyor Valenciano, comprat per un col·leccionista. En Juan Carlos Fernández Pello va intentar d’escatir la marca d’aquest camió i el fabricant de la cabina, dels anys 1950, d’un disseny i qualitat remarcables.

Un altre camió Mercedes Benz en restauració:

L’Orestes ha restaurat un Pegaso 200, matriculat a Burgos, amb la mateixa decoració que el del seu pare:

Dos Leyland Comet, pacientment restaurats per l’Orestes Valenciano, que arrenquen a la primera:

Un dels camions en venda que ara té l’Orestes és aquest Barreiros Super Azor. Era d’un transportista de Saragossa, en Pedro Royo. Aquest senyor va guarda’l quan va jubilar-se. Però al cap d’una pila d’anys ha aparegut a un desballestament.

L’Orestes l’ha recuperat perquè no es perdi. Està molt ben conservat. És percep que l’ha conduït sempre el mateix xofer i l’han guardat sota cobert durant molts d’anys. No presenta podrits ni òxids. Els rellotges del tablier són originals, fet que és un indici per saber els anys que ha estat guardat. Val 4.500 € i és una oportunitat pels afeccionats que vulguin tenir un camió clàssic espanyol, molt ben conservat, a un preu raonable:

Dos camions mítics dels anys 1960, un Pegaso 200 i un Barreiros Super Azor :





Continuarà.

Els vehicles exposats a la Fira de Mostres de Barcelona celebrada l'any 1935

Les fotografies del pavelló que acollia les empreses d'automoció que van participar a la Fira de mostres de Barcelona, celebrada l'any 1935, constitueix una valuosa informació per saber quines eren les empreses fabricants de vehicles que operaven en el mercat de camions i furgonetes en el període republicà.

La primera fotografia correspon a la visita protocol·lària de les autoritats a l'estand de l'empresa HISPANO SUIZA, de Barcelona. També hi era present la nordamericana GMC, i una mútua de xòfers, FRAMO:

Els camions alemanys Krupp també hi eren presents. Al seu costat, la popular empresa nordamericana Ford, amb fàbrica a Barcelona:

Berliet, la coneguda i acreditada casa francesa fabricant de camions i autocars, també participava en aquella Fira de mostres, amb els seus vehicles de gran bellesa equipats amb motors dièsel:

GMC també presentava llurs camions amb motors dièsel. Bedford, Blitz i Opel també van ser-hi presents:

Volvo, el famós fabricant suec de camions i autocars, també participava en aquesta Fira de mostres, com ho corrobora la fotografia d'aquest xassís Volvo a l'avinguda de la Reina Maria Cristina:

Els estands de les cases Fargo, Peugeot, Rochet-Schneider i Aclo:



Les furgonetes d'Opel, Chevrolet, Blitz i Stewart:

Als anys 1930, les principals empreses d'automoció europees tenien representants a Barcelona, una potent ciutat industrial amb una forta demanda de camions i furgonetes. L'oferta per a triar camions era molt més àmplia del que hom pot suposar.

Els expositors que van participar en la fira de mostres de Barcelona del 1935 posa de manifest la importància i prestigi que aquest esdeveniment havia assolit a la primera meitat dels anys 1930. La bogeria col·lectiva desfermada el juliol del 1936 ho arruïnaria tot.

Joguines: record d'infantesa.

L'home sempre ha fruït amb jocs de tota mena. Des de l'antiguitat, les descobertes d'estris als jaciments arqueològics testimonien el gaudi i plaer pel joc. Una de les manifestacions del joc practicat pels infants és de reproduir el món dels adults amb joguines que el representen. D'aquestes joguines, al segle XX, és remarcable els vehicles que circulen per les ciutats i carreteres.

Avui us presentem tres menes de joguines de vehicles, fabricades amb materials diferents, i que reflecteixen tres èpoques clarament diferenciades. Aquestes joguines han estat fabricades majorment a Ibi, municipi de la Foia de Castalla, a la comarca de l'Alcoià, conegut arreu per concentrar una important indústria de joguines.

Durant els anys 1940 i començaments de la dècada del 1950, les joguines eren principalment de fusta, una matèria primera que era a l'abast dels fabricants. La primera joguina és un camió de fusta de bombers, procedent de la col·lecció d'en Lluís Cona i Bertran, de Cubelles (Garraf). Sens dubte, el seu valor en justifica una restauració acurada:





Crec que és remarcable la imaginació i capacitat del fabricant d'aquesta joguina. Amb els magres mitjans disponibles, assoleix un camió d'un gran detallisme i atractiu:



Una altre joguina d'aquests anys, igualment procedent d'en Lluís Cona, és aquest camió de morro construït de fusta, de grans dimensions, i amb un estat de conservació excel·lent. Crida l'atenció la combinació de colors:



Detall de la porta de la caixa, que s'obre i tanca:





A la segona meitat dels anys 1950, i especialment durant la dècada dels anys 1960, s'imposen les joguines de llauna. Són els anys daurats de la indústria d'Ibi amb marques molt estimades com Paya i Rico, per esmentar-ne les principals i més conegudes. Les joguines d'Ibi van omplir d'alegria els infants nascuts en els anys 1960 i 1970, uns anys d'una gran natalitat.

La primera joguina de llauna és aquest autocar que fabricava la casa Rico. També procedeix de la col·lecció d'en Lluís Cona. La seva estètica és pròpia i característica de començaments dels anys 1960, amb les formes arrodonides, grans superfícies exteriors i embellidors recarregats:

Una altre joguina d'aquells anys és aquest Pegaso Z-207 "Barajas" amb un bolquet que bascula. La reproducció d'aquest camió, com era habitual aleshores, és una mica matussera i tosca:

Aquest Seat 600 A, amb els intermitents superiors, també va ser una joguina molt popular aquells anys:

Una joguina prou curiosa. Un Porsche adscrit al servei urgent. Molta imaginació del fabricant i un profund sentit pel negoci:





Un autocar de ferro, reproducció d'una joguina antiga:



A la dècada del 1970, marcats per la transició democràtica, hem seleccionat dos Pegasos, el camió més popular d'aquells anys a les carreteres espanyoles. El primer és un Pegaso del fabricant Mira, una marca molt estimada pel meu bon amic Jordi Núñez, de l'Arboç:

Aquest altre, és un Pegaso de Rico. Conservo el record del 6 de gener del 1977 quan els Reis Mags van portar-me aquest camió a casa de la meva àvia. No m'ho creia pas. El soroll, els llums, circulant amunt i avall per la casa encatifada. Aquell camió es va perdre. Al cap d'uns anys, me'n van regalar un altre per iniciativa del meu germà Marc:

Crec tanmateix que en matèria de joguines i, més concretament, en la reproducció de vehicles a escala, els anglesos hi reïxen. Tal vegada és pel delit que professen per les coses antigues. Aquests camions anglesos, reproduccions de joguines antigues, els he comprat a Hamleys, a Londres:









I aquests camions els vaig comprar a una parada del mercat de Portobello, també a Londres:







Aquesta petita selecció de les joguines que il·lustra aquesta crònica, de ben segur que ha omplert de felicitat molts infants arreu del món, aquells que hem tingut la immensa sort de poder gaudir-ne. I per això, crec que n'hem d'estar profundament agraïts.